Seminari II. Honoré de Balzac (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Literatura del s. XIX
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

Classe de dimecres 29/10. Segona part.

Vista previa del texto

SEMINARI II. HONORÉ DE BALZAC Anàlisi del text Le Père Goriot (1834-1835) és una novel·la completament diferent a l’anterior. Encara és present la potència imponent de l’estètica romàntica.
És la història d’un pobre home. “Le Père” és una connotació social, denota que no és monsieur, sinó més vell i baix en l’escala social. Es tracta d’un vidu que entra a viure a una pensió i va perdent poder econòmic i pujant a les habitacions de dalt. Al mateix temps, però, la pensió també es va degradant cada cop més.
De tant en tant, dues senyores tapades van a veure el senyor Goriot. La gent es pensarà que són amants, però en realitat són les filles, les quals li prenen diners. Quan Goriot es mor, es mor cridant les seves filles, que no hi aniran.
La pensió és un món en miniatura. Hi viu un jove estudiant que ho observa tot, tot allò que veu allà li serveix d’experiència per a la maduració cap a una persona adulta. Tindrà una relació sentimental amb una de les filles.
“Le milieu” és una medi social, ambient social. Es dóna en la descripció de la pensió: la gent s’hi estava molt de temps, no és com un hotel. Com a tal món, permetien d’estudiar a fons aquell món, una realitat social a escala micro.
Hi ha una atmosfera de pobresa i deixadesa extrema. Al final, la pensionista, important en Balzac (solen ser vídues) va decaient com cauen la casa i Goriot tot i la seva actitud obstinada del principi.
Al llarg dels paràgrafs observem una clara progressió descriptiva. El primer paràgraf ens parla del barri, de la localització. Hi ha carrerons i cases degradats, descripcions exactes, com si fos una càmera allò que ho focalitza. Els carrers són reals. Hi ha una intervenció del narrador per a cridar l’atenció com a efecte retòric: “disons-le”.
El segon paràgraf descriu l’edifici, la pensió, tota destinada al negoci. S’entra dins la casa per una vidriera, parlant d’une pièce, un saló, menjador, la gàbia escala i la cuina, respectivament. Es tracta d’una estructura normal existent de l’època. Es comença a intuir la degradació.
En el tercer paràgraf, s’intenta transmetre l’olor, el sentit més difícil de descriure, per la qual cosa s’esdevenen hipòtesis. Els adjectius introdueixen un valor despectiu. Així, entrem en la descripció pròpiament dita, que reflexiona sobre ella mateixa. És una descripció amb matèria passada per la imaginació de l’autor, però al mateix temps suggereix la vida real.
...