1. Mesura i avaluació de la funcionalitat. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació instrumental en fisioteràpia de l'aparell locomotor.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 44

Vista previa del texto

Mesura i avaluació de la funciónalitat 1. Avaluació.
 Assenyalar el valor d’alguna cosa. Estimació, apreciar, calcular una xifra.
És el primer que ha de fer un fisioterapeuta en veure al pacient.
Trobar resultats a unes accions que marquin una tendència de població. Aquesta es imprescindible per conèixer el procés, canvi i nivell de millora que tindrà el pacient.
En neurorehabilitació cal conèixer quin es el nivell d’independència funcional assolit.
Per tant, per tal de tenir èxit en la rehabilitació he d’avaluar la independència funcional de la persona. Posteriorment marcar els objectius i utilitzar allò que necessitem per dur-los a terme.
Durant el temps, si no obtenim millora en una nova avaluació haurem d’introduir canvis en l’enfoc del tractament.
La rehabilitació es una àrea de creixent importància en assistència medica. Aquesta dependrà de: - Controls periòdics Planteig realista dels objectius Us adequat dels recursos disponibles Avaluació intel·ligent dels resultats 2. Mesura.
 Mesura: valoració de la funció.
Es tracta d’una activitat que es fa de forma continua i ens ha de servir per saber si la nostra escala de valoració és útil o no i si és fàcil d’utilitzar.
El fisioterapeuta ha de fer una valoració continua dels objectius, ha de saber relacionar els objectius amb les activitats, ha de poder recordar i justificar els mètodes seguits per tractar el pacient i per mesurar la seva evolució.
“No es pot mesurar el que no es pot avaluar, i el que no es pot avaluar no es pot millorar” 2.1. Mesura adequada en neurologia.
La eina d’avaluació correcta dependrà de cada situació, de cada pacient i circumstància.
Aquesta eina ha de ser rellevant i sensible per tal de aportar la informació que volem obtenir, que tingui certa validesa. Alhora ha de tenir concordança amb els objectius plantejats per a tots els cassos.
Les mesures tindran un alt nivell de fiabilitat si són aplicats a persones amb característiques similars. D’aquesta manera, tindran una gran sensibilitat als canvis durant el tractament. Solen tenir més fiabilitat si es troben dirigides per personal expert, són fàcils d’utilitzar i d’entendre, i són comunicatives i replicables.
Per tant, cada persona te unes característiques pròpies personals i úniques que quan anem a mesurar hem d’aplicar sistemes de mesura fàcils per obtenir la informació essencial, les mancances i com podem ajudar a complir els objectius i hipòtesis terapèutics plantejats.
3. Escales.
Hi ha una gran quantitat d’escales per valorar el mateix. De manera que la decisió d’escollir una serà una decisió difícil i complicada que dependrà de l’interès de l’investigador, de la formació de l’administrador, de l’experiència del fisioterapeuta, de l’antiguitat de l’eina, de les dificultats d’interpretació i dels excessos de resultats i d’informació.
4. Instrumentació.
 Aplicació d’aparatatge i tecnologia per aconseguir de forma objectiva unes puntuacions determinades. Fet que elimina possibilitats de error.
Aquesta pot anar molt lligada a la monitorització, l’obtenció de dades i de constants que es donen al llarg de un temps determinat.
5. Mesures d’avaluació de la funcionalitat en neurologia.
- - Exploratòries: dependran dels factors moduladors (elements biotipològics que caracteritzen a la persona). Aquests poden ser: o Intrínsecs: pes, talla, edat, gènere, raça, imc...
o Patològics: força o balanç muscular i articular, espasticitat, força i dolor.
o Psicològics: estat d’ànim de la persona.
o Extrínsecs (no són importants en la valoració de la persona) Funcionals: o Activitats de la vida diària  Barthel  Mesura independecia funcional (FIM)  Funcional assessment measure (FAM)  Spinal Cord Independence Measure (SCIM) o Marxa  Qualitatives  Visual Gait Analysis  Gait Abnormality Rating Scale  Walking Index Spinal Cord Injury  Functional Ambulatory Categories  Quantitatives  Test dels 10 metres  Test dels 6 minuts  Timed Up Go  - Cinemàtiques: per videofotogrametria ens descriuen el moviment de la persona quan camina.
o Ajudes tècniques, etc.
Psicològiques: percepció de salut, qualitat de vida, impacte psicosocial de les ajudes tècniques, etc.
Altres: estada mitjana hospitalària (temps que tindrem el pacient en rehabilitació), etc.
Altres elements de mesura que ens ajuden a saber com estar i evoluciona el pacient: - - - - - Consens entre experts: acord entre persones expertes que apliquen una escala determinada. Aquests determinen punts de tall entre els valors de les escales. Ha de valorar la replicabilitat dels valors amb altres estudis i l’ajuda a detectar indicadors de resposta clínica.
Detecció d’indicadors de resposta clínica (DIRC): elements que ens informen de com esta el pacient en un moment determinat i ajuden a pronosticar la seva evolució. o es sol una impressió clínica personal subjectiva, precisa d’eines metodològiques validades. Valora l’eficàcia i l’eficiència del procés rehabilitador i permet saber el moment idoni per introduir cada tècnica. Permet saber l’etapa del tractament en que s’han d’esperar millores més significatives.
Classificació internacional de la funcionalitat (CIF, codi de barres): patró internacional de descripció, mesura de la salut i la discapacitat. Permet dona un numero a cadascuna de les característiques clíniques del pacient. Ens permet diagnosticar, valorar, planificar i investigar l’estat funcional de les persones de forma que s’entengui de forma universal.
Paràmetres normatius: utilitzar una norma de algú que ho ha validat (s’ha de mencionar quina hem utilitzat) per demostrar si alguna cosa es troba dins dels paràmetres normals o no.
Metodologia observacional: metodologia d’investigació que serveix per catalogar als nostres pacients en algunes activitats i que te una classificació sistemàtica. A més te validesa i fiabilitat. No hi ha escales però si que hi ha un registre de totes les dades que criden l’atenció.
...