T3. Extremitat superior (II) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Hi trobem explicats els ossos, els músculs, les articulacions, els espais topogràfics, els nervis i els vasos sanguinis que formen part de l'extremitat superior.

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez TEMA 3B: L’extremitat superior (avantbraç) ARTICULACIONS DE L’AVANTBRAÇ Articulacions del canell El canell és la unitat funcional de les articulacions sinovials. Té vuit ossos disposats en dues fileres que actuen conjuntament.
Articulació radiocarpiana És una articulació de tipus el·lipsoïdal (condília). Les superfícies articulars que la formen són l’epífisi distal del radi i el fibrocartílag triangular amb l’escafoide, el semilunar i el piramidal. L’os pisiforme és l’únic d’aquesta fila que no hi participa.
Articulació mig-carpiana L’articulació mig-carpiana es dóna entre la primera i la segona fila dels ossos del carp (fenedura ondulada). És una articulació complexa en forma de S que s’anomena bicondília (doble condília), però realment és un conjunt d’articulacions. Les superfícies articulars són les de l’escafoide, el semilunar, i piramidal amb el trapezi, el trapezoide, l’os gran i l’os ganxut.
Permet els moviments de flexió – extensió, inclinació radial (abducció)/ inclinació cubital (adducció) i moviment de circumducció.
 Rcarp: principalment en la flexió palmar (palmar – proximal)  Mcarp: principalment en l’extensió dorsal (dorsal – distal) Articulacions intercarpianes Són planes, artròdies (sinovials) i es donen entre els ossos del carp.
Els mecanismes de fixació són:    Càpsula articular: Engloba totes les articulacions del canell, radiocarpiana i mig-carpiana.
Retinacles: Dues estructures fibroses que rodegen les articulacions i fixen els tendons: retinacle flexor (sostre del túnel del carp) i retinacle extensor.
Lligaments: Entre els diferents ossos del carp: o Lligament radiat del carp: Es troba a la cara anterior. A través de l’os gran fa radis per unir-se amb altres ossos.
o Lligament radiocarpià: Entre el radi i els ossos del carp.
o Lligament cubitocarpià: Entre el cúbit i els ossos del carp.
o Lligament dorsal del carp: A la cara posterior. Ens uneix els ossos del carp de forma transversa.
o Lligaments colaterals: Trobem el colateral radial i el colateral cubital.
1 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Espais topogràfics del canell Canal del carp (túnel carpià): És un espai osteo-lligamentós que es troba a la part anterior del canell, el sostre del qual és el retinacle flexor. Està format pel lligament transvers del carp que es troba entre l’escafoide, el trapezi, el pisiforme i el ganxo de l’os ganxós. Per dins del túnel circulen els tendons flexors (10) i el nervi mitjà.
Canal cubital (de Guyon): És un espai osteo-lligamentós que es troba a la part anterior-interna del canell. El formen l’os pisiforme, el lligament transvers el carp i l’expansió del tendó del flexor cubital del carp. Hi circulen l’artèria cubital i el nervi cubital.
Corredisses osteoligamentoses dels extensors: Espai osteo-lligamentós de la part posterior del canell.
Format per l’epífisi distal del radi, l’epífisi distal del cúbit i el retinacle extensor. Els tendons extensors circulen per aquestes corredisses del retinacle extensor. Tendons extensors:       Abductor llarg i extensor curt del polze Extensors radial llarg i curt del carp Extensor llarg del polze Extensor comú dels dits i extensor de l’índex Extensor del menovell Extensor cubital del carp Articulacions dels ossos de la mà Articulació carpometacarpiana del polze Es dóna entre els ossos del carp i el primer metacarpià, el del dit polze. És de tipus encaix recíproc (de sella). Els mitjans de subjecció que té aquesta articulació és una càpsula amb lligaments. Permeten els moviments de flexió – extensió, abducció – adducció i oposició (pinça).
Articulacions carpometacarpianes del 2n al 5è dit Són articulacions condílies, planes i de tipus amfiartrosi (artròdies). Els mitjans de subjecció són una càpsula articular i els lligaments colaterals. Són articulacions de moviments mínims, el màxim moviment es troba en el 5è dia.
Articulacions metacarpofalàngiques Es donen entre els metacarps i les falanges, i són de tipus condílies (el·lipsoïdals). Del segon dit al cinquè existeixen els lligaments transversos que uneixen les articulacions metacarpofalàngiques entre si. Les càpsules articulars tenen a la regió anterior plaques palmars gruixudes (placa fibrocartilaginosa i placa palmar) amb lligaments transversals. Permet els moviments de flexió – extensió, abducció – adducció i el moviment de circumducció.
2 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Articulacions interfalàngiques Són tròclees (politja) que es donen entre les falanges, la interfalàngica proximal i la interfalàngica distal. Els mitjans de subjecció són una càpsula articular amb lligaments laterals (l’extern i l’intern) i també les plaques palmars. Són articulacions que permeten els moviments de flexió – extensió.
 Existeixen unes beines fibroses sinovials que protegeixen els tendons flexors ja que són zones de molt moviment. Són conductes oesteofibrosos que es troben a la cara palmar dels dits.
Aquestes beines lubrifiquen els tendons, però a la vegada com que estan fixades als dits, també fixen els tendons als ossos per tal que no s’arquegin.
MÚSCULS DE L’AVANTBRAÇ En trobem molts perquè s’encarreguen de tots els moviments de la mà i dels dits, i ens permeten fer moviments suaus. Es classifiquen en tres grups: anterior, posterior i lateral.
Músculs del grup anterior Trobem els músculs flexors del colze, de la mà i dels dits, com també els responsables de l’abducció – adducció del canell i els pronadors. Es divideixen en els de la capa profunda i els de la capa superficial.
 Capa profunda: Tots els músculs d’aquesta capa estan innervats pel nervi medià, i part del múscul flexor profund dels dits serà innervat també pel nervi cubital.
o Múscul pronador quadrat: Uneix el cúbit i el radi i permet la pronació (regió distal de l’avantbraç).
o Múscul flexor profund dels dits: S’origina en el cúbit (diàfisis) i s’inserirà passant pel túnel del carp a cada una de les falanges distals dels dits menys a la del polze (té quatre insercions).
Permet la flexió dels dits.
o Flexor llarg del polze: S’origina en el radi i a la membrana interòssia i s’insereix a la falange distal del polze.
 Capa superficial: Són músculs que recobriran els de la capa profunda. Estan innervats pel nervi medià, i el flexor cubital del carp també està innervat pel nervi cubital.
o Flexor superficial dels dits: S’origina en l’epicòndil medial de l’húmer (epitròclea), al cúbit (apòfisi coronoide) i al radi (arc fibrós), i s’insereix en la falange intermèdia del segon al cinquè dit (trau tendinós).
o Flexor radial del carp: S’origina a l’epitròclea de l’húmer i s’insereix al segon metacarpià (a la base). Permetrà la flexió del canell i moviments d’abducció.
3 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez o Pronador rodó: S’origina a l’epicòndil medial de l’húmer (epitròclea) i al cúbit (apòfisi coronoide) i s’insereix en el radi a la tuberositat pronadora.
Permet el moviment de pronació.
o Flexor cubital del carp: S’origina a l’epitròclea de l’húmer i al cúbit i s’insereix a l’os pisiforme. Permet el moviment contrari al flexor radial.
o Palmar llarg: S’origina també a l’epitròclea de l’húmer i s’insereix a l’aponeurosi palmar o en el retinacle. No tothom el té, és un múscul flexor del canell.
Músculs del grup posterior Són músculs extensors del colze, el canell i els dits. Són músculs innervats pel nervi radial.
o Abductor llarg del polze: Del radi i el cúbit al primer metacarpià.
o Extensor curt del polze: Del radi a la falange proximal del polze.
o Extensor llarg del polze: Del cúbit a la falange distal del polze.
o Extensor de l’índex: Del cúbit al dors del segon dit.
o Extensor dels dits: De l’epicòndil de l’húmer al dors del segon al cinquè dit.
o Extensor del cinquè dit: De l’epicòndil de l’húmer al dors del cinquè dit.
o Extensor cubital del carp: De l’epicòndil de l’húmer i el cúbit al cinquè metacarpià.
Músculs del grup lateral Trobem els extensors del colze, el canell i els dits, i els supinadors i abductors del canell. S’originen tots a l’epicòndil de l’húmer i s’encarregaran de l’extensió radial del carp i abducció. També hi ha el múscul braquioradial que s’origina a l’epicòndil lateral i s’insereix en el radi, i permet la flexió. Els innerva el nervi radial o Extensor radial curt del carp: S’insereix en el tercer metacarpià.
o Extensor radial llarg del carp: S’insereix al segon metacarpià.
o Supinador: S’origina en l’epicòndil i el cúbit i s’insereix al radi, en el fascicle superficial i el fascicle profund. Permet la supinació del radi.
o Braquioradial: S’insereix en l’apòfisi estiloide del radi.
4 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Músculs del pla dorsal (supinadors) Trobem el múscul supinador i el múscul braquioradial. El bíceps i el supinadors són els supinadors més forts. El bíceps és el principal supinador amb el colze flexionat. La força del supinador no depèn de la posició del braç.
Els supinadors són més forts que els músculs pronadors: com que els supinadors són més forts (palma cap amunt) els cargols amb espiral es fan girar cap a la dreta (epicondilitis).
ACCIONS MUSCULARS SOBRE LES ARTICULACIONS DE LA MÀ Els sis músculs que s’insereixen al carp i al metacarp fan moure la mà en dos eixos: flexió – extensió i abducció – adducció.
 Flexors palmar: Trobem els flexors radial i cubitals del carp i el palmar llarg.
 Extensors dorsals: Els extensors radials llarg i curt del carp i l’extensor cubital del carp.
 Abductors cubitals (adductors): El flexor i l’extensor cubital del carp.
L’abducció radial està limitada i compensada per supinació.
Conjuntament articulació esferoïdal: circumducció.
ANATOMIA TOPOGRÀFICA DE L’AVANTBRAÇ I DE LA MÀ Espais del colze Fossa del colze: Es localitza a la zona anterior del colze. Hi transcorren els canals bicipitals: per fora i per dintre del tendó del múscul bíceps braquial, divideix la fossa en dos:  Part externa: Hi circulen el final del nervi múscul cutani i dos vasos: la vena basílica i la vena cefàlica que s’uneixen i formen un plexe. També passa el nervi radial per sota del pronador rodó.
 Part interna: Hi passa l’artèria radial, que és palpable, i el nervi mitjà.
Canal epitrocli-olecranià: Per darrere de l’epitròclea, hi passa el nervi cubital.
Arc de Froshe: Es forma entre els fascicles del múscul supinador. Hi passa la branca profunda del nervi radial.
Espais del canell Canal del pols: Es troba a la part anterior – externa d’un terç de l’avantbraç. Hi passa l’artèria radial, i és la zona on ens podem prendre el pols.
5 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Tabaquera anatòmica: La tabaquera anatòmica és una cavitat triangular lateral de la part posterior – externa del terç inferior de l’avantbraç molt important del canell. Està delimitada per dos tendons: tendó de l’extensor llarg del polze medialment i l’extensor curt del polze i l’abductor curt del polze.
Es important perquè en el fons es pot palpar l’escafoides i hi circula l’artèria radial.
MÚSCULS DE LA MÀ Els músculs curts de la mà permeten moviments de precisió i es poden classificar en tres grups: grup mig, grup hipotènar i grup tènar.
Músculs del grup mig de la mà Estan innervats pel nervi medià i el nervi cubital o Músculs lumbricals (4): Són molt profunds i s’originen en els tendons del flexor profund dels dits i s’insereixen a les falanges del segon al cinquè dit. Permeten la flexió de les falanges proximals i l’extensió de les falanges mitges i distals.
o Músculs interossis: S’originen en els metacarpians i s’insereixen al dors dels dits (2n – 5è). Es classifiquen en:  Dorsals (4): Permeten l’abducció dels dits, la flexió de les falanges proximals i l’extensió de les falanges mitges i distals.
 Ventrals (3): Permeten l’adducció del cap del dit mig, la flexió de les falanges proximals i l’extensió de les falanges mitges i distals.
Músculs del grup hipotènar Estan tots innervats pel nervi cubital o Abductor del cinquè dit: Del pisiforme a la falange proximal del cinquè dit.
o Flexor del cinquè dit: De l’os ganxós a la falange proximal del cinquè dit.
o Oponent del cinquè dit: De l’os ganxós al cinquè metacarpià.
Músculs del grup tènar Estan innervats pel nervi medià, menys el flexor curt del colze que també està innervat pel cubital.
o Abductor curt del polze: De l’escafoide a l’os sesamoide lateral del polze.
6 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez o Flexor curt del polze: De l’escafoide, el trapezi, el trapezoide i l’os gran a la falange proximal.
o Oponent del polze: Del trapezi al primer metacarpià.
o Adductor del polze: De l’os gran i el segon i el tercer metacarp a l’os sesamoide medial.
PLA SUPERFICIAL DE LA MÀ  Aponeurosi palmar: Va del tendó del múscul palmar llarg a les arrels cutànies del segon al cinquè dit.
 Múscul palmar curt (cutani): Va de l’aponeurosi palmar a la pell de la regió hipotènar.
ANATOMIA TOPOGRÀFICA DE L’AVANTBRAÇ I DE LA MÀ Artèries radial i cubital S’originen a la fossa del colze i provenen de la divisió de l’artèria humeral.
 Artèria cubital: Passa per sota del múscul flexor cubital del carp, juntament amb el nervi cubital, i arriba a la mà pel canal cubital (Guyon). Participa en la formació dels arcs arterials palmars (superficial i profund) i dóna lloc a l’artèria interòssia que és la principal irrigació dels músculs de l’avantbraç.
 Artèria radial: Circula per sota del múscul flexor radial del carp i passa pel canal del pols i per la tabaquera anatòmica (dors de la mà). Passant entre el primer i el segon metacarpians arriba al palmell on forma part dels arcs arterials palmars (superficial i profund).
Arcs arterials palmars   Superficial: Anastomosi entre l’artèria cubital i la branca palmar superficial de l’artèria radial.
Profund: Anastomosi entre l’artèria radial i la branca palmar profunda de l’artèria cubital.
Venes superficials de la mà i de l’avantbraç S’originen en el dors dels dits i tenen un trajecte subcutani molt variable.
    Xarxa venosa dorsal de la mà Vena cefàlica de l’avantbraç (costat radial) Vena basílica de l’avantbraç (costat cubital) Vena mediana de l’avantbraç (“M” venosa del colze) 7 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez  Vena cefàlica: A vena axil·lar (solc deltopectoral)  Vena basílica: A vena humeral (conducte braquial) Nervis de l’avantbraç i de la mà Nervi radial Les dues branques d’aquest nervi circulen pel canal bicipital extern. La branca superficial (sensitiva) transcorre pel dors de la mà, per la tabaquera anatòmica, mentre que la branca profunda (motora) passa per la regió posterior de l’avantbraç (arc de Froshe). Innerva a tots els múscul laterals i posteriors de l’avantbraç.
Nervi cubital Passa pel canal epitrocli-olecranià i segueix al múscul flexor cubital del carp fins que arriba a la mà pel canal cubital (de Guyon). Es divideix en branca superficial i en branca profunda i recull la sensibilitat de la part interna (dorsal i palmar) de la mà.
Dóna innervació a:       Flexor cubital del carp Meitat interna del flexor profund dels dits (cinquè i quart) Tots els interossis Als dos músculs lumbricals interns Adductor del polze Meitat profunda del flexor curt del polze.
Nervi medià Circula pel canal bicipital intern i passa entre els dos fascicles de múscul pronador rodó. Segueix la cara profunda del múscul flexor superficial dels dits. I arriba a la mà pel túnel carpià, on es divideix. Recull la sensibilitat de la part externa (palmar) de la mà (part dorsal del segon al quart dit). Innerva a:     Dos músculs lumbricals interns Abductor curt del polze Oponent del polze Meitat superficial del flexor curt del polze Nervi musculocutani Innerva tots els múscul del compartiment anterior del braç.
8 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Nervi medià Innerva els múscul del compartiment anterior de l’avantbraç excepte:  Flexor cubital del carp  Meitat medial del flexor comú profund dels dits I els múscul de l’eminència tènar excepte:  Adductor del polze i meitat profunda del flexor curt del polze  Lumbricals laterals Nervi cubital Innerva les excepcions dels músculs del compartimenta anterior de l’avantbraç i tènars. També innerva els múscul intrínsecs de la mà excepte la majoria de l’eminència tènar i els lumbricals laterals.
9 ...

Comprar Previsualizar