2 Semestre psicosociales (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura ciencias psicosociales
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 14/03/2015
Descargas 33

Descripción

Apuntes para el segundo semestre de psicosociales

Vista previa del texto

CIÈNCIES PSICOSOCIALS (2N SEMESTRE) Tema 2. La persona com unitat de relació Autoconeixement Procés de mirar-se a un mateix els pensaments, sentiments, creences, valors, habilitats i conductes en l’entorn pasta, present i futur, en un canvi obert i honest. Etapes del procés d’autoconeixement: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
autoescolta preguntar als altres que opinen de nosaltres observar als altres escoltar als altres parlar sobre un mateix: l’autorevelació implica confiar amb els altres coneixent als altres ens pot ajudar a reflexionar sobre nosaltres escriure sobre un mateix: diaris de vivència personal, diaris reflexius Elements que una infermera ha de considerar en el seu procés d’autoanàlisi: 1. els sentiments (mai jutgar) 2. creences, actituds i valors (no imposar, respectar les creences) 3. necessitats personals (acceptar els problemes i identificar-los) Autoimatge Concepte que cadascú té de la seva imatge corporal (físicament). Forma part de l’autoconcepte.
Autoconcepte Engloba la concepció física i mental que cada persona té d’ella mateixa.
Autoestima Component important de l’autoconcepte, fa referència al valor o estimació que cada persona té cap a ella mateixa. El nivell d’autoestima és responsable de molts dels èxits i fracassos de la vida de les persones. Estratègies per augmentar l’autoestima: - conéixer-se a si mateix focalitzar l’atenció i l’interès personal en les característiques positives e cadascú, minimitzant de forma realista la influència dels aspectes negatius interaccionar amb els altres de forma assertiva Autocura Cura d’un mateix, feta per un mateix i per un mateix (Orem). Objectius: 1. augmentar el nivell de salut actual de la persona 2. mantenir al màxim el nivell de benestar de la persona 3. implicar a la persona en la cura de la pròpia salut des de el punt de vista integral 4. augmentar les capacitats d’ajuda als altres Factors que influeixen en l’autocura: 1.
2.
3.
4.
socioculturals: edat, sexe, educació...
patrons familiars: formes d’afrontar l’estrès, educació...
experiències prèvies: malalties pròpies o de persones significatives...
percepcions individuals: estat de salut...
Característiques de les persones que saben cuidar-se: 1.
2.
3.
4.
5.
conèixer les pròpies necessitats autoconcepte positiu i elevada autoestima filosofia de vida optimista capacitat d’adaptació amb domini de múltiples alternatives de resposta respecte cap als altres i acceptació de les diferencies individuals L’autocura com a requisit per cuidar: . una persona que no sap cuidar-se pot presentar un dèficit en la satisfacció de les seves pròpies necessitas, i això pot produir problemes per cuidar dels altres.
. per el personal d’infermeria és important l’autocura com instrument de prevenció de la seva salut.
Tema 3. La relació d’ajuda com a instrument terapèutic Relació terapèutica La que s’estableix entre pacient i infermera, en els diferents llocs on desenvolupa la seva activitat professional. Es fonamental per el cuidado emocional de la persona i família.
Factors que fomenten la comunicació 1.
2.
3.
4.
- flexibilitat: adaptar-se a noves situacions, és important la empatía receptivitat: mantenir una actitud atenta i receptiva ús adequat del llenguatge: adaptar-se a les característiques del pacient ús del silenci. Ja que serveix per: compartir un moment, situació, quan sobren les paraules controlar una situació (parlaríem massa o de forma enfadada) organitzar els pensaments facilitar l’expressió del pacient 5. ús adequat de l’espai: vigilar la intimitat 6. resumir el diàleg Funcions de la comunicació no verbal . confirmar el que es diu verbalment . substituir a la comunicació verbal . remarcar i emfatitzar la comunicació verbal . afegir una càrrega emocional a lo que s’està dient . confondre o contradir el missatge verbal Orientacions pràctiques per una comunicació eficaç . iniciar conversacions sobre coses superficials . entendre les percepcions del pacient . estimular a expressar els seus sentiments . escoltar atentament . permetre períodes de silenci . proporcionar feedback . interrogar al pacient i família amb habilitat . buscar aclariments . tenir en compte la comunicació no verbal . detectar incongruències en la conversació . respectar la informació confidencial . parlar de i sobre el pacient . no forçar al pacient si no té ganes de parlar Tema 4. Tècniques d’intervenció cognitiu-conductual Resolució de problemes Procediment cognitiu i conductual, que davant una situació problemàtica permet elaborar una amplia varietat de alternatives de resposta.
Objectiu: augmentar la capacitat personal per poder fer front a un nombre cada cop més ampli de situacions, incrementant les probabilitats d’éxit en les mateixes.
Un problema es la dificultat que una persona té per trobar la solució adequada a una situació problemàtica (pot considerar-se com una oportunitat).
El que constitueix el conflicte no és la situació sinó el no saber com respondre o el respondre d’una manera inadequada.
Cada persona no té la mateixa capacitat de resposta davant les situacions conflictives.
La capacitat de la mateixa persona també pot canviar segons les circumstàncies y situacions.
Si no es pot resoldre la situació s’ha de demanar ajuda.
La resolució de problemes pot considerar-se com una tècnica d’autocontrol.
Actituds per resoldre problemes (Etapes) 1.
- orientació general reconèixer que les situacions problemàtiques formen part de la vida quotidiana creure que un mateix pot fer alguna cosa per tal de fer front als problemes saber identificar les situacions problemàtiques inhibir la tendència a respondre amb un primer impuls 2.
3.
4.
5.
definició del problema y formulació d’objectius generació de solucions alternatives (pluja d’idees) decisió i elaboració del pla d’actuació verificació: revisar la solució si s’ha aconseguit resoldre el problema Assertivitat Model de relació interpersonal, que permet establir relacions gratificants i satisfactòries tant amb un mateix com amb els altres.
Factors que inhibeixen la conducta assertiva: - angoixa - cognicions errònies - dèficit o absència d’habilitats L’entrenament assertiu: elements bàsics: - cada persona té uns drets com a ésser individual - quan es modifica una conducta es canvien altres conductes - els comportaments que la persona desenvolupa influeixen tant en l’autoconcepte com en l’autoestima personal Tema 5. Mètodes alternatius per millorar el benestar del pacient Relaxació Estat de l’organisme en el que hi ha falta de tensió i activació, es manifesta en els 3 nivells de resposta: - fisiològica (disminució tensió muscular, FR lenta...) conductual (hipoactivitat) cognitiu (benestar, calma...) Beneficis personals de la relaxació: . restabliment físic i mental . control emocional o autocontrol . regulació de funcions involuntàries: FR, FC...
. control del dolor . augment del rendiment físic i intel·lectual (memòria i aprenentatge) . augment de la capacitat d’autodeterminació i autodomini . augment del autoconeixement Factors a considerar abans d’iniciar la relaxació: . és una habilitat i requereix pràctica . s’aprèn gradualment . sempre es té el control . es important no preocupar-se per res . millor tancar els ulls al iniciar-se . en llocs tranquils i poca llu . no ha d’haver problemes de temps . millor no quedar- se dormit . durant la sessió no es pot parlar ni moure . no tenir sensació de ridícul . la persona que fa l’entrenament ha de tenir un to de veu suau i melòdic Principals mètodes de relaxació: 1. Entrenament autògen de Schultz: meditació i concentració en exercicis en les següents zones: músculs, vasos sanguinis, cor, ap. Respiratori, òrgans abdominals i cap 2. Relaxació progressiva de Jacobson: relaxar i tensar la musculatura a diferents zones 3. Massatge terapèutic 4. Reflexoterapia 5. Reflexología podal Tema 6. Factors psicosocials en la malaltia i la hospitalització Respostes de la persona davant la malaltia (Etapes) 1. experiència dels primers símptomes: pot reaccionar negant els símptomes o restant-li importància, estant alerta a l’espera, o bé acceptant la malaltia 2. acceptació del rol de malalt 3. legitimació del rol de malalt: assumeix aquest rol i està lliure de fer algunes funcions 4. contacte amb l’equip de salut 5. recuperació de l’estat de salut: pot anar precedit per períodes de rehabilitació o cronicitat La malaltia com a fenòmen regressiu La regressió es un mecanisme habitual, i representa tornar a formes de conducta anteriors en el desenvolupament evolutiu, que en el seu moment li van funcionar o resultar gratificants.
Es tradueix en comportaments egocèntrics i exigents, la persona no col·labora. Pot ser agressiu i hostil.
No es un fenomen permanent.
Es tolera millor la regressió en persones que tenen malalties o estats greus.
Ansietat Reacció emocional davant un estímul indefinit o inespecífic. Nivells d’ansietat: 1. nivell lleu: estat d’alerta, la persona conserva la capacitat per afrontar les situacions problemàtiques. Manifestació a nivell fisiològic (ex: insomni) 2. nivell moderat: hi ha una disminució de l’atenció i de la percepció. Dificultats de la concentració i l’objectivitat de la realitat. Manifestació a nivell fisiològic (ex: tremolors) 3. nivell greu: incapacitat per concentrar-se i es té una percepció molt reduïda de la realitat. Manifestació a nivell fisiològic (ex: taquicàrdia) 4. pànic: percepció distorsionada de la realitat, incapacitat per comunicar-se o actuar. Manifestació a nivell fisiològic (ex: dolor precordial, vòmits) L’estrès Estat de tensió o ansietat en què la persona es veu sotmesa de forma intensa o prolongada en el temps.
Els canvis ens poden produir estrès, negatiu o positiu.
Causes de l’ansietat i l’estrès - factors personals: sentiments (baixa autoestima, autoconcepte, etc.) factors familiars: cavis de rol familiar factors socials: elements interpersonals, laborals, etc.
Tema 7. Aspectes psicosocials del dolor Dolor Símptoma (no signe físic, es una informació subjectiva) producte d’una malaltia, lesió orgànica o senzillament com expressió d’una situació conflictiva del pacient. Difícil de quantificar.
No pot ser estimulat per un esforç imaginari del pacient. No hi ha dolor imaginari, sempre és real, fins i tot el dolor psicògen (ex: membre fantasma).
No hi ha necessàriament una relació quantitativa entre intensitat de l’experiència emocional dolorosa i la quantitat de lesió hística.
Tipus de dolor 1. dolor agut: pot durar des d’un segon fins a 6 mesos. Desapareix amb la curació o quan s’elimina l’estímul. Actua com a protecció de l’organisme. S’associa amb angoixa, es produeix un cercle viciós: dolor-angoixa-més dolor-més angoixa 2. dolor crònic: dolor persistent o intermitent que dura més de 6 mesos. Va sempre acompanyat d’alteracions psíquiques, es part d’una malaltia o la malaltia mateixa. Genera sentiments d’impotència i desesperació. Provoca canvis en l’estil de vida de la persona i del seu entorn familiar. Al dolor crònic s’hi afegeixen com a factors determinants: tensió emocional, espasme muscular, contracció vascular i possible alliberament de substàncies que mantenen el dolor 3. dolor psicògen: sense base orgànica, o bé només serveix com a desencadenant.
Es produeix en persones predisposades, amb reaccions exagerades a mínims estímuls o en aquells casos, en els que es produeix una somatització freqüent de conflictes intra-psíquics o relacionals (magnificació del dolor). (Ex: membre fantasma) Factors que influeixen en la percepció i expressió del dolor 1. factors lligats a la endogenitat de la persona: hi ha un llindar del dolor que s’adquireix de forma congènita, que influeix en la percepció dels estímuls dolorosos, a vegades de forma nul·la o a vegades de forma exagerada.
Cal destacar la diferent sensibilitat àlgica de pacients psíquicament molt deteriorats: persones amb oligofrènia, demències i psicosis, tenen un llindar de captació dolorosa superior a la mitja (no perceben tant el dolor) 2. factors lligats a la personalitat: una personalitat passiva-dependent no reaccionarà igual que una altre personalitat de tipus compulsiu o que una personalitat histèrica o paranoica. Les experiències anteriors amb respecte a les situacions doloroses també s’afegiran a l’aprenentatge per condicionament: perceben un estímul disminuït, augmentat o comú respecte a la situació present 3. factors lligats al medi ambient: a) factors culturals i socials: la cultura en la que una persona està immersa desenvolupa un comportament individual i col·lectiu que matisa la reacció davant del dolor. Des de no voler mostrar el dolor, a fer-ne tota una exhibició pública.
b) factors educatius: la educació en sí mateixa i també com a part de la conformació del nucli persona, és un factor de primer ordre en l’expressió i percepció de la sensació dolorosa. Segons la socialització que tinguem podem magnificar o minimitzar el dolor.
c) factors diversos: la pròpia emotivitat, el vector atenció-distracció (factors que poden fins i tot fer que disminueixi la pauta antibiòtica) Tema 8. Les pèrdues i el procés de dol Dol Estat en que l’individu o família experimenta una pèrdua real o percebuda (persona, objecte, relacions, funció, status) o estat en el que un individu o família responen el convenciment d’una futura pèrdua (dol anticipat).
Procés social.
La persona que pateix una pèrdua experimenta sentiments de dol encara que la pèrdua no sigui real.
Diferents formes de manifestar el dol per part de la persona que experimenta la pèrdua 1. sentiments de culpa, por, enfadar-se, hostilitat, evitació 2. comportament de negació de la realitat 3. pensaments autodestructius, autoacusacions...
4. incapacitat per substituir la pèrdua i pensar en altres coses 5. tendència a establir relacions de dependència amb les persones que donen recolzament 6. simptomatologia similar a la depressió 7. símptomes somàtics (pèrdua de gana, vòmits...) Formes no apropiades de dol Quan la persona que ha experimentat la pèrdua intenta per tots els medis no deixar que es vegi el dolor, evitant les relacions amb els altres o excloent del seu pensament la pèrdua patida.
1. activitat excessiva sense sentiments aparents de la pèrdua 2. problemes de salut que apareixen desprès de la pèrdua 3. aïllament social progressiu i continuat 4. hostilitat intensa amb respecta a persones relacionades d’alguna forma amb la pèrdua 5. conducta rígida i forma per manejar els sentiments d’hostilitat 6. depressió agitada Les reaccions retardades son freqüents, i la seva aparició pot tardar poc temps o prolongar-se durant molts anys (casos extrems). La reacció es produeix quan s’han d’assumir de nou les responsabilitats. Un altre causa de reacció retardada pot ser per la impossibilitat d’expressar el dol, situació que pot donar-se per obligacions extremes parentals o laborals.
Falta de possibilitat d’expressió dels sentiments, o bé per la exigència de focalitzar les pròpies energies en altres assumptes (almenys temporalment).
Tema 9. La família com a client Família Unitat bàsica de la societat al voltant de la qual es mouen tots els individus. Es la més universal de les institucions (influencia als individus) Tipus de xarxes de recolzament a) recolzament natural/normal 1. la família: és la font més gran d’ajuda social i personal 2. els companys de feina 3. els companys d’estudi 4. els companys de creences 5. amics, veïns, etc.
b) recolzament organitzades 1. voluntariat institucional (Creu roja, Càritas...) 2. l’ajuda professional 3. grups d’autoajuda i associacions voluntàries (ex: alcohòlics, dones maltractades...) Característiques d’una família sana . procés facilitador d’interacció entre els seus membres . es potencia el creixement individual . hi ha una organització dels rols familiars . fer front a les situacions i adaptar-se quan es necessari . estil de vida saludable . relació regular amb la comunitat Tema 10. Aspectes psicosocials del pacient quirúrgic Relació entre la etapa preoperatoria i la postoperatoria La preparació psicològica del pacient és primordial tant per afrontar la situació com per la bona evolució en el postoperatori.
La etapa del preoperatori es caracteritza per una necessitat d’informació que proporcioni seguretat i control.
La etapa del postoperatori inclou un nivell diferent d’assessorament ja que la educació és el més important.
El recolzament emocional i material es igualment important en les dues etapes de la intervenció.
Intervenció d’assesorament 1. proporcionar informació objectiva sobre la malaltia i les seves conseqüències 2. ensenyar mesures d’autocura integral, tant en el pacient com en la família 3. proporcionar informació sobre les possibilitats i vies d’accessos a la cirurgia plàstica o reparadora en casos necessaris 4. informar sobre els recursos comunitaris de recolzament disponible 5. ensenyar tècniques d’autocontrol i reducció de l’angoixa Tema 11. Aspectes psicosocials del pacient ingressat en una unitat de cures intensives (UCI) Principals factors d’estrès 1. situació de risc vital: la persona està en una situació crítica de malaltia 2. falta de control del medi: por a que fallin les màquines o bé errades humanes, falta de coneixement sobre la tecnologia, sobre les seves cures, el futur immediat, etc.
3. despersonalització: la prioritat són les cures físiques, deixant en segon terme les cures dels aspectes psicosocials de la persona 4. aïllament: separació física de les persones i del medi habitual, provoca un aïllament personal i social que pot crear sentiments d’hostilitat, ira, impotència, soledat, etc. Hi poden haver problemes de comunicació: per les màquines, sedació, traqueotomia 5. espai físic: falta de llum solar, espai limitat, falta d’intimitat 6. entorn emocional: hi ha un “fredor” per mantenir un ambient asèptic i segur.
També la gravetat del seu estat i la dels altres veïns pot agreujar l’estat emocional del pacient 7. percepció sensorial: poden donar-se 2 situacions oposades: la deprivació sensorial o la sobrestimulació sensorial. En les alteracions de la percepció, també es poden donar trastorns: . sensopercepció (al·lucinacions) . contingut del pensament (deliris) . canvis en el comportament . de l’afectivitat (estats depressius, eufòria) 8. disconfort: per la falta de benestar degut al dolor, immobilitat física, sondes, catèters, alteracions de la son, separació de les persones significatives, etc.
Intervencions d’assessorament 1. proporcionar informació objectiva al voltant de la malaltia, de la seva evolució i de les expectatives, així com les cures que se li dispensaran 2. ensenyar al pacient i família formes de comunicació afectiva i efectiva (comunicació verbal i no verbal) 3. preparar al pacient per la seva previsible sortida de la unitat de cures especials Intervencions de recolzament 1. establir una relació terapèutica que serveixi d’ajuda i recolzament efectiu a la persona i família 2. proporcionar al pacient seguretat en les cures, aplicant el procés d’infermeria en totes les seves etapes 3. ajudar al pacient a reduir el nivell d’angoixa aplicant tècniques de relaxació i visualització 4. proporcionar recolzament a la família, afavorint la expressió de sentiments i pensaments, reforçant comportaments i sentiments positius i assegurant vies mútues de comunicació familia-equip d’infermeria 5. ajudar al pacient a afrontar les pèrdues que poden sentir a conseqüència de l’alta de la unitat de cures especials Tema 12. Aspectes psicosocials del pacient crònic Malaltia crònica Trastorn orgànic funcional que obliga a una modificació de la forma de vida del pacient i que es probable que persisteixi durant llarg temps. Característiques: - permanents i irreversibles multicausals i no contagioses requereixen entrenament específic del pacient i la seva família per assegurar les seves cures, i l’estreta col·laboració amb l’equip de salut precisen llargs períodes de cures i tractaments per el seu control i per pal·liar els efectes de la malaltia comporten sentiments de pèrdua com component específic i predominant en qualsevol tipus de malaltia crònica Classificació de les malalties cròniques 1. malalties que provoquen un intens sentiment de pèrdua o amenaça física: - malalties que provoquen mal pronòstic - malalties que provoquen dependència 2. malalties que comporten nocions de dolor o mutilació: - malalties que en la seva evolució cursen amb dolor crònic - malalties que comporten pèrdues de la imatge corporal 3. malalties que precisen per a la seva evolució favorable modificacions en l’estil de vida: - malalties cardiovasculars - malalties metabòliques - malalties respiratòries Intervenció d’infermeria Assessorament: 1. proporcionar informació sobre la malaltia, curs i pronòstic, conseqüències previsibles o potencials que pot significar 2. entrenar al pacient i/o família en totes aquelles habilitats i competències d’autocuidado 3. assessorar al pacient i família sobre les xarxes d’ajuda Recolzament: 1.
2.
3.
4.
facilitar l’expressió de sentiments i pensaments problemàtics fomentar la seva participació activa en les decisions de cures reforçar els comportaments d’aprenentatge ajudar a reconèixer les actituds i aptituds positives (reforç del seu autoconcepte i autoestima) 5. estimular el manteniment i increment dels contactes interpersonals (disminuir l’aïllament social) 6. assegurar l’establiment i manteniment d’una relació terapèutica que ajudi a la persona i a la seva família en el procés d’adaptació a la malaltia (canvis de rol i estatus, canvis físics...) Tema 13. Aspectes psicosocials del pacient terminal Les actituds cap a la mort i cap a la persona terminal canvien segons la cultura, creences religioses i els valors ètics.
Etapes del procés de dol (Kubler-Ross) . negació . ira . negociació . depressió . acceptació Intervenció d’infermeria . en la fase de negació: ajudar al pacient a entendre, que comprenem que és un mecanisme de defensa, que ens ajuda a desenvolupar la ajuda nostra que necessiti.
. en la fase de ira: la infermera a d’entendre que és un procés normal en una situació tant difícil. No ens hem d’enfadar amb el pacient. La infermera ha de facilitar que s’expressi.
. en la fase de pacte: la culpabilitat pot estar present en la ment del pacient, la infermera ha de tenir cura de diferenciar aquesta fase de la d’acceptació.
. en la fase de depressió: s’ha de donar temps per a plorar.
. en la fase d’acceptació: es possible que la persona es resigni a acceptar la mort i vulgui realitzar certs rituals personals i socials. La infermera a de facilitar als pacients els últims actes voluntaris de la seva pròpia vida.
Tema 14. L’equip de salut Elements bàsics per al funcionament de l’equip 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
nivell d’integració comunicació i relacions interpersonals interessos i objectius capacitat ambient en el treball coneixement dels processos de grup habilitats per resoldre problemes lideratge altres Problemes que poden presentar-se 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
conflictes relacionats disminució de recursos humans inestabilitat a l’equip de cures conflicte d’actituds personals cap el treball rebuig a les pròpies jerarquies diferents concepcions sobre la infermeria i les cures resistència al canvi Actituds bàsiques per solucionar problemes 1.
2.
3.
4.
disponibilitat per parlar amb una solució mútuament satisfactòria cooperació en lloc de competència respecte per les opinions i posicions d’altres persones confiança en les persones de l’equip Elements bàsics en el procés de solució de conflictes 1. despersonalització del problema, centrant l’atenció en el problema i en les persones que participen del mateix 2. interès per les necessitats de tots els membres afectats pel problema 3. búsqueda de solucions, tenint en compte els objectius, interessos i valors de cada persona del grup 4. orientació cap a la relació a curt, mitjà i llarg plaç 5. valoració dels resultats d’èxit de l’equip i no com resultat d’accions individuals ...