2. QÜESTIONS DE SINTAXI NORMATIVA – 2.2. ELS SUBJECTES ORACIONALS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filología Catalana - 2º curso
Asignatura Llengua Catalana Estàndard
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

13.10.2016 ! QÜESTIONARI Us preguem de deixar aquest espai net = CD (introduït per de) ______________________________________________________________________ 2.2.
Els  subjectes  oracionals   Un subjecte llarg, en ocasions, es col·loca a la dreta.
[Tipus d’oració: subordinades = d’infinitiu (V no finit; infinitiu, gerundi i participi) o introduïdes per la conjunció que + V finit (forma personal)].
- Verbs i predicats que poden tenir amb més freqüència un subjecte oracional: 1. Predicats nominals = oracions amb V copulatius: Ser interessant, ser convenient.
2. Predicats psicològics: M’agrada que vinguis // Ens convé fer-ho així // M’inquieta això // Em sap greu // Em preocupa que sempre facis tard.
3. Predicats amb verbs “lleugers” (amb poca càrrega semàntica, significat buit) + NOM: fer, tenir; Fa fred // Fa pena // Fer ràbia // Fer il·lusió // Tenir importància // Tenir interès.
4. Predicats passius o oracions passives: Fumar ha estat (verb ser) prohibit pel degà de la universitat.
- Posició i construcció L’infinitiu pot anar precedit de la partícula de (NO confondre amb Parlem de jugar, on el subjecte ja és nosaltres) à aquesta partícula es considera una marca de subordinació.
En francès és obligatòria (Il est nécessaire de partir), en català optativa i en castellà no existeix.
De què depèn que els subjectes d’infinitiu vagin precedits o no de la partícula de? Hi ha diferents factors: • Generacional: variació segons l’edat. Més utilitzat en les generacions més grans.
• Funcional: en els registres més formals és més freqüent trobar de que en els informals (nivell parlat), En els subjectes introduïts per que: en català, no poden anar introduïts per el. No diem El que no hi hagi tants inscrits s’explica per... + l’aparició és postverbal (a diferència dels introduïts per de que poden aparèixer en ambdues posicions).
Què passa quan volem tematitzar els subjectes postverbals amb que? Tradicionalment, fins cap a la meitat del s.XX, no es podien tematitzar sense que deixessin de ser subjectes oracionals i passessin a ser CN. [17. Que no pogués venir em va molestar: abans no s’acceptava, es considerava agramatical, per això el que es feia era introduir-hi un SN abans com “el fet”, comodí que va amb predicats d’acció. La subordinada passa a ser CN de l’element introduït. El fet que no pogués venir em va molestar = El fet de la seva inconveniència per venir em va molestar. JOAN SOLÀ es troba el subjecte oracional introduït per que a l’inici en contextos formals, concretament al teatre dels anys 70. En qüestió d’anys, hem passat a trobar-nos aquest element sense CN a la varietat estàndard. Ara tant trobem l’estructura amb nom introduïda amb que com no.
En el cas de subordinades d’infinitiu, al passar-les davant del V, els parlants no l’accepten, ho consideren agramatical. Però [20 i 21] el fet de tenir un adjunt preverbal enganxat al subjecte en infinitiu modifica l’acceptabilitat de l’estructura à Per tant, podem afirmar que en general els infinitius es resisteixen a aparèixer en posicions preverbals.
18.10.2016 ! QÜESTIONARI Les revistes ja les endreçarà el Pep à hi ha dues inversions. Cas no marcat: el Pep ja endreçarà les revistes. Hi ha una rematització, s’ha passat “el Pep” de temàtic a remàtic + una tematització a l’esquerra, s’ha passat “les revistes” de remàtic a temàtic, amb la pronominalització (“les”).
______________________________________________________________________ ! REDACCIONS - Carta: cal lloc i data a baix, després de la signatura - Per / per a: diferenciar! - Degut a: Un accident degut a la pluja // Una esllavissada deguda a la pluja. PERÒ no utilitzar: No ha vingut degut a la pluja.
- – – = incís personal ( ) = incís més objectiu.
- , ja que = sempre després de coma - Veure’s + participi passat Em vaig veure rodejada de població # NO: Això no es veuria reflectit en...// Les platges es veurien superpoblades Millor: Això no es reflectiria en... // Les platges estarien superpoblades.
- Ús moderat de realitzar o realització, millor: dur a terme, efectuar, etc.
Ha decidit això / (de) fer el màster = Ho ha decidit - Verbs que admeten CD oracionals 1. Assertius i d’opinió: dir, afegir, manifestar, creure, opinar, precisar...
2. Sentiment o valoració: lamentar, criticar, justificar...
3. Voluntat o desig: voler, desitjar, esperar, manar, ordenar...
4. Dubte i temor: dubtar, témer...
5. Permís i prohibició: permetre, prohibir, concedir...
- Construcció Verb finit introduït per que # Logramos disculpen las molestias En les oracions amb infinitiu com a CD, la partícula de depèn del factor generacional + funcional.
  ...

Tags:
Comprar Previsualizar