TIC TEMA 5-7 (1) (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Tecnologies de la informació i la comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/12/2014
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇONS 5 I 7 “ Una tormenta electromagnéticas afecta hoy a la Tierra” “ Ojala sea urbanizable”. Ell deia que l'esprectre es un sol urbanitzable de la societat de la informació. Aixo es un dels motius per que diuen per si ens fa mal o no, si ens produeix malalties o no. Per tant, ens imagine si tot el que explicarem en aquesta sessió es un troç on les mes grans empresas estàn discutint. En una etrevista a Abertis que va fer la professora, nomes van treure que la gent ho vol tot, que no volen que li treguin canals pero no els importa el que passi en l'esprectre radiotelevisiu. A nosaltres ens interessa per que la radio i tv està en risc, ara se senten amenaçats.
Una persona que treballa en les poltiques del esprectre radioelectric significa que treballa per vetllar el funcionament del mando de la tv, del micrrondas, del mano del parking...
Les Ones electromagnètiques: Perque de vegades la gent pren les desicions que pren? O es baralla perque es baralla? Una ona es electromagnètica per que està feta per impulsos delectronics imagnetics.
Quan un ingenyer la vol mesurar es mesura per la longitud de la onda i allargada ( estem parlant d'analogic).
Les ones les modifiquen en freqüencia o en amplitud.
I aixó de que serveix? – Frecuencia modulada: Si utilitzem major freqüència, necesitem major energia, major nombre d'antenes i menys capacitat de travessar obstacles. Es a dir, cada uno implica unes despeses i un abast. Les frecuencies de icat fm era una despesa que en aquells moments no comepnesava la audiència que tenian.
– Frecuencia mitja: menor reqüencia, major abast, major capacitat de travesar obstacles, menos capacitat de dades.
Amb una sola frecuencia, el teu rang d'acció o la audiencia que vols agafar, es mol més gran. Cuan va neixer la frecuencia modolada tenia una frecuencia de qualitat molt major. Pero la frecuencia modolada no arriba tan lluny, que aixó està bé per controlar l'audiència ( va nexier en temps de franco i per aixó els hi anava bè ) pero hi ha empreses que per exemple nomes guanyaven una frecuencia i tenian l'abast que tenian amb l'audiència que tocava. Per tant, triar una o altre es una deisició politica i economica. El govern español va deixar de donar ones mitjes l'any 78. Si estàs a una zona muntanyosa necesitaras mes antenes, mes repetidors. Ex: roses es un dels primers llocs que va tenir cable. Una de les zones que hi ha més cable es al nord. A banda de la part d'enginyeria, es una desició politica i economica que influeix.
Espectre electromagnètic i radioelectric.
Una cosa és l'esprectre electromagnètic, l'altre radielèctric.
El radioelèctric es la part que utilitzem en la comunicació social. El electromagnètic ho és tot. El primer mitjà que utlitzava aquestes ones va ser la radio. En la Generalitat tenian un departament de radio difusió i tv, que significa difondre utilitzan ones radioelectriques.
Els colors són la part visible de l'esprectre. Hi ha una part que nsaltres veiem que són els colors, son ones. Les que no veiem són les inflarojes, les violetes... Pero son ones, per aixó escalfen, per que són una font d'energia. Els colors són la part visible del espectre.
Les ones s'anomenen Artzianes en honor a Heinrich Rudolf Hertz per que ell va descobrir i acceptar que existien. A Espanya ls FM es mou en el rang: 87,5 – 108 MHz ( Mega Herzus ).
Tecnologies de la comunicació a l'espectre radioelectric En quin momet es troven les tecnologies que ara fem servir ( xaxes socials ) si no hi ha un cable estem utilitzant esprectre radioelectric. Si no hi ha cable estem tirant d'espectre. Aquest es un dels motius que fa uns anys hi havia antenes i actualmetn tenim unes màquines petites que dónn més abast. El bluetooth, el wifi, el correu... tot allo que no estigi conectat necesitem el esprectre.
Pero, el espectre ho hem necesitat sempre.
A principis dels temps EUA va dir que qui vulgi monti una emisora de ràdio, pero si no hi ha control es crearàn interferències, els liberals van dir: regulació. Desprès de la guerra civil espanyola ( que va ser la primera guerra que va tenir una ràdio instuticionalitzada ) van fer-la servir com a arma de propaganda o creant interferències als enemics. El primer que es feia cuan s'invaia una ciutat era quedar-se la ràdio. Van transformar la ràdio pero després amb la democràcia la van recuperar. Desprès de la 2GM van descobrir que podia ser una arma molt perillosa, els discurssos estàn recullits i estudiats per que van saber utiltizar molt bè la ràdio, van entendre quin era aquest mitjà que ens permetia només via audio provocar un determinat estat d'anim en la població. Els governs van dir que s'havia acabat i que a partir de la post-guerra la propietat del espectre és del estat. Es difernt com el gestionen, a qui deixes la gestió, pero fins i tot EUA que aposta i ha apostat sempre per la inciativa privada de moment els últims resposables són els estats, pero se suposa que és un bè de tots nosaltres. Privatitzar l'esèctre tidnria unes repercusions socials economiques poitiques importants.
A principis del temps es van crear dos gurps de ràdio. Uns pretenien vendre receptors i la revista amb la programació mentre que el grup del telefon el que deien era que oferirian algun programa pero que llogarian l'entena a qui fós per fer un programa. De moment va guanyar el model de ràdio encara que desprès es va veure que s'havia de viure per la publicitat. Van separar els broadcast del carrier, el contingut de xarxa. Aquesta diferencia que es va mantenir fa molts anys ara ens diuen que està convergint moltes vegades per la venjança histórica, el model de telecomunicacions és de pagament, per tant, que hi hagui una lluita entre dos models no vol dir que hi hagui un que desaparegui, pero si que un que està en risc que és aquell que ens permet veure radio i tv sense pagar impostos pugui llavors tenir contignuts.
Gestió de l'espectre electromagnètic: – Harmonització de freqüències ( abast internacional ): A principis d'any hi haurà una reunió internacional a Ginbra per discutir sobr el'espectre per que primer hi ha una abat internacional on els païssos es reuneixen i discuteixen sobre discutir-se les frecuencies i tambè per quin servei els hi donaràs. Es molt important la relació freqüencia-servei. Jo farè servir aixó per defensa, per radio televisió, etc. No es repertirse lespectre per que no hi hagui interferencies, es més que aixó. Quin servei tè associat aquella freqüecia? En alguns casos ens pot resultar una mica xocant aixó ja se sap que en zones fronteneres t'arrivin altres frecunecies.
– Administació de l'espectre ( abast nacional ): Quan ja s'ha decidit internaiconalent es reparteix estatalment.
– Gestió indirecta: es deixa per una empresa privada. Sector privat.
– Gestió directa: sector públic, aixó depen de cada país. Hi ha més o menys independencia.
Terminologia: • Atribució → serveis ( m'has de dir quins serveis ) • Adjudicació → zones o països ( com queda per zones o països ) • Assignació → emisores ( que faràs després ).
Quin és el millor sistema per concedir les frecuencies al sector privat? S'han fet molt sestudis • Subhasta → un exemple és el 3G, els avantatges és que es transparent i de moment s'ha fet servir sobretot amb telefonia. Es un sistema orientat al marcat, no pensa en termes socials.
• Concurs → molts païssos tenen concursos que és molt eficient per que fa que es presenti una serie de gent que ha de acreditar uns medis pero els criteris que s'han de fer servir per fer el concurs normalment es discuteixen que són molt subjectius.
• Sorteig → es fa servir poc perque és un “ te ha tocado” i aixó pot implicar que no siguis el més indicat.
• Assignació directa → com no hi ha competidors, assignan per que ningú en demana.
Els dos més utilitzats són el concurs i la subhasta. La subhasta més amb telefonia encara que s'està pressionant per que tambè funcioni i el concurs més amb ràdio. El concurs s'ha identificat molt com un concurs de bellesa, has de demostrar que ets el milors.
...