tema 13,14,15 CITOESQUELET (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura biologia cel·lular
Profesor L.B.
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA  CEL·LULAR        2a  part               1r  BIOLOGIA                  Carme  Blanco  Gavaldà                   Trobem  3  tipus  de  fibres:   proteïna   Enllaç  per   Proteïnes  motores   Dinàmic   Polarització   ATP   Miocina  (consum  ATP   SI.  Cicles   formació  i   destrucció   continuada  (i  a   cicle  cel·lular   fusió  de  fibres).   Polaritzades   (funcional,   realitat  no   càrrega,   diferenciem   extrem  +  i  -­).   GTP   kinesines  i  dinamines   NO.  Més   estables,   algunes   subunitats  es   poden  canviar     Extrems   iguals,  no   diferenciació.   poder   polimeritzar   1-­ MICROFILAMENTS   2-­MICROTUBULS   Actina  (flexible  i  rígids,   xarxes  paral·leles,   contactes  focals,   integrines,  matriu,  tensió   al  desplaçar-­se  /   cadherines  cinturó   adhesió)   Tubulina   moviment  només  pel  filament)   (organització  citoesquelet,   moviment  d’orgànuls,  proteïnes   formades,  vesícules,  segons   necessitat  i  destí.)   3-­FILAMENTS   INTERMEDIS   Variable  (depèn   tipus  cel.  resistència  a   llocs  de  forta  tensió,   desmosomes)   Queratina  –  epitelials   -­musculars...   No  enllaça   a  cap   nucleòtid   Unió  a  microtúbuls  i   microfilaments,  però   no  proteïnes  motores   que  es  moguin.     GENERAL:   1)MICROTUBULS:   -­part  central  buida   -­diàmetre  25nm,  els  més  gruixuts  del  citoesquelet   -­distribuïts  a  tota  la  cel,  però  ORIGEN  A  PUNT  CONTRET.     -­microtúbuls  citoplasmàtics   -­centríols  /  fus  mitòtic  (els  citoplasmàtics  desapareixen  divisió  perquè  es  necessita  tubulina  pel  fus  mitòtic)     -­cilis  i  flagels  (al  tallar                        )     2)MICROFILAMENTS  ACTINA:   -­100  nm  diàmetre  (?),  molt  petita   -­abundants  sota  membrana  plasmàtica,  serveix  de  suport,  CORTEX  CEL·LULAR  (format  i  desfet).   -­feixos  unió  contactes  focals   -­cinturons  d’adhesió  (permanent)   -­fibres  musculars  (sarcòmer,  estructura  permanent)       MICROFILAMENTS  (microvellositats)  =  MICROTUBULS  (cilis  i  flagels)     3)FILAMENTS  INTERMEDIS:   -­diàmetre  10n,  mida  intermedi   -­  més  abundant  al  Voltant  nucli,  però  trobem  a  tota  la  cel.   -­resistència,  rígid.   1-­iguals  a  tots  tipus  cel·lulars  à  LÀMINA  NUCLEAR,  cara  interna  orientada  cap  a  cromosomes,   forma  de  malla,  reforça  i  regula  formació  de  nucli,  adherit  a  la  perifèria  nucli  (no  pel  nucli)     2-­  citoplasmàtics  diferents.     Pàg5.  A  CICLE  CEL·LULAR,  1  punt  origen.   Canvis  en  -­microtúbuls  (verd,  citoplasma  desapareix  per  mitosi  à  fus  mitòtic)   BIOLOGIA  CEL·LULAR        2a  part               1r  BIOLOGIA                  Carme  Blanco  Gavaldà       -­microfilaments  d’actina,  feix  forma  ANELL  DE  CITOCINESI,  anell  contràctil  que  permet   estrangulació  per  separar  2  cèl.   1.MICROTÚBULS: CENTRE  ORGANITZADOR  DE  MICROTUBULS:  punt  densitat  elevada,  d’allí  irradia  a  tota  cèl·lula.   2  CENTRIOLS   -­   material  dens  embolcalla  i  surten  microtúbuls.   -­   A  la  divisió  cel,  divisió  prèvia  -­>  2  pols  fus  mitòtic  (centre  organitzador  de  microtúbuls  dividit  en  2)   •   CILINDRES  buits,  de  25nm  (10nm  paret  (5+5),  15  nm  diàmetre)   •   13  fileres  de  proteïnes  =  1  microtúbul   -­cada  filera  PROTOFILAMENTS  -­>  unió  molècules  TUBULINA  (dímer  polipeptídic  amb  2   subunitats  tubulina  a  i  b)     -­alfa  connecta  amb  beta  del  costat   -­distribució  paral·lela  -­>  en  un  extrem  acaba  a  i  l’altre  b  (acaben  i  comencen  igual)  à     POLARITAT  DIFERENT  (no  càrrega,  només  diferent  funció)     -­implica  que  tots  els  protofilaments  acabin  igual       -­acaben  en     a    NEGATIU  -­     relacionat  en  la  polimerització   •   •   b    POSITIU  +     o   POLIMERITZACIÓ:  dels  microtúbuls  in  vitro,  després  de  purificar,  puc  jugar  concentració  tubulina   •   Mida  depèn  de  la  concentració  de  tubulina   àCONCENTRACIÓ  CRÍTICA     -­si  augmenta,  microtúbuls  es  fan  llargs   -­si  disminueix,  es  fan  curts   •   Tubulina  marcada  s’incorpora  per  1  extrem  i  va  corrent  fins  desaparèixer  per  l’altre,  de  marcada   a  no  marcada.   •   A  CONCENTRACIÓ  CRÍTICA  no  varia  mida,  perquè  s’incorporen  tantes  tubulines  per  un  costat   com  se  n’alliberen  per  l’altre  -­>  DINÀMIC.   •   Els  dos  extrems  no  tenen  la  mateixa  afinitat  per  la  tubulina   -­   El  pol  +  necessita  més  concentració  de  tubulina  per  mantenir-­se   -­   El  pol  –  necessita  una  concentració  més  baixa  per  mantenir-­se   •   A  diferent  concentració:   §   CRÍTICA:  s’incorpora  per  un  extrem  i  es  desprèn  per  l’altre  sense  variar  longitud,   creix  pel  pol  +  (+  afinitat)  i  despolimeritza  pel  -­   §   SUPERIOR  (+tubulina):  creix  pels  dos  costats,  però  més  pel  pol  +  (té  més   afinitat)   §   INFERIOR,  s’escurça,  despolimeritza,  més  ràpid  pel  pol  +  (necessita  més  per   mantenir-­se)  -­>  CATASFROFE,  es  desfan  microtúbuls,  els  protofilamens  es   desenganxen  (forma  palmera).     •   Per  poder  polimeritzar  cal  TUBULINA  +  GTP  (nucleòtid),  però  no  és  necessari  pel  moment  de   la  polimerització,  perquè  no  s’hidrolitza,  en  moments  més  avançats  de  la  polimerització  si   hidrolitza.              -­Per  això  hi  ha  més  o  menys  afinitats,  la  presència  de  GTP  o  GDP  modifica  afinitat.   POL  +  3  GTP       POL  –  2  GDP   à  CATASFROFE:  si  durant  molt  temps  no  s’incorpora  tubulina  es  desfà  el  microtúbuls  perquè  el   GTP  de  totes  les  subunitats  s’ha  hidrolitzat  a  GDP  i  es  perd  l’afinitat  (formació  i  destrucció   continuada).   Ø   50%  dins  tub  polimeritza  i  l’altre  no    (recanvi)   BIOLOGIA  CEL·LULAR        2a  part               1r  BIOLOGIA                  Carme  Blanco  Gavaldà         DINS  CÈL·LULA  DIFERENT:   •   INFERIOR  concentració  de  tubulina  lliure  -­>  teòricament  esperem  escurçament  microtúbul.   -­però  manté  50%  perquè  POL  -­    dels  microtúbuls  citoplasmàtics  està  BLOQUEJAT.    (pel  centre  organitzador  de  microtúbuls).   -­enllaços  a  proteïnes  per  evitar  pèrdua  TUBULINA  g  (no  forma  part  dels  microtúbuls,  només   de  l’estructura  que  bloqueja)   -­s’originen  a  un  PUNT  CONCRET  i  es  dispersa.   •   CENTRE  ORGANITZADOR  DE  MICROTUBULS,  té  tots  els  pols  –  bloquejats,  a  part   2  centríols  i  material  dens  (proteïnes)  per  controlar  el  bloqueig.   •   POL  –  BLOQUEJAT  à  només  creix  i  despolimertiza  pel  +   -­   Si  concentració  elevada:  creix  pels  2  costats   -­   Si  concentració  crítica:  creix  per  un  extrem  i  es  desfà  per  l’altre     §   El  pol  –  requereix  una  concentració  crítica  superior  que  pol  +  per  créixer!   §   Pol  +  requereix  menys  tubulina  lliure  per  mantenir  la  seva  longitud.   -­Si  unió  GTP  -­>  augment  afinitat,  al  cap  d’un  temps  hidròlisi  -­>  GDP  =  CATASFROFE,  però  permet   creixement  de  microtúbuls  del  voltant.     à  INESTABILITAT  DINÀMICA  dels  microtúbuls:  polimeritza  i  despolimertza  contínuament.   +  proteïnes  de  control  que  estabilitzen  o  ajuden  a  despolimertizar,  INDEPENDENTS   de  l’extrem  i  GTP  o  no  (depèn  del  moment  de  la  cel).   Experiment  cel  amb  tubulina  marcada,  als  pocs  segons  augment  concentració  tubulina  lliure.       -­poc  temps,  no  tots  però  major  part  incorporen  i  creixen  per  pol  +     -­al  cap  d’un  temps,  alguns  marcats  perden  marcatgeà  despolimeritza,  però  passa  a  altres  TOT   marcat.       TUBULINA  ES  REUTILIZA  i    manté  CONCENTRACIÓ  ESTABLE   à  hi  ha  microtúbuls  estables  que  no  es  modifiquen  (bloqueig),  però  no  puc  bloquejar-­los  tos,  si  no,   inestabilitat  dinàmica  s’atura  i  cel  mor.     Coneixem  gràcies  dogues  que  afavoreixen/no  polimerització   -­vinblastina  -­>  quimioteràpia  impedeix  pol  (reduir  concentració  tubulina  lliure  i  fan  agregats,  no  hi  ha   fus  mitòtic,  no  divisió,  mor)   -­colchicina  (planta)/colcemid  (homòleg  sintètic)  curar  gota,  fer  cariotip  (metafase),  bloqueig  pol  +,  no   fus  mitòtic,  no  anafase.     o   ORIENTACIÓ DELS MICROTUBULS: a)   Neurones  microtúbuls  estables  (més  que  cel  interfàsica  normal)  i  llargs  (anar  d’axó  a  dendrita),   viatge  neurotransmissors  de  cos  neurona  a  sortida.  Tam  i  MAP2  estable   b)   CILIS  microtúbuls  (no  microvellositats  amb  microfilaments  d’actina),  estables  pel  corpuscle  basal.     o   PROTEINES  ASSOCIADES  A  MICROTUBULS:   •   Determinen  funció,  depèn  estructura  cèl·lula  (si  necessita  ser  estable  o  ràpida  modificació)   -­   Kins  13  mou  cromosomes  pel  fus  mitòtic   -­   MAP  i  TAU  estabilitzen  +  unió  paral·lela  (mateixa  distància  separa,  per  la  mida  de  la   proteina)   PROTEINES  MOTORES   Cap  a   Agafen   (família)   KINESINES  +     POL  +   Vesícules  secreció  per  sortir   DINEINES  -­   POL  -­   Endocitosi  de  Mp  a  interior     Poden  haver  diverses  vesícules  en  un  mateix  microtúbul  i  anar  en  sentit  contrari.     BIOLOGIA  CEL·LULAR        2a  part               1r  BIOLOGIA                  Carme  Blanco  Gavaldà       1)   KINESINES:  mouen  orgànuls  cap  a  +   -­   Cadenes  lleugeres  /  llargues  i  pesants,  de  forma  globular,  com  dos  peus  que  “caminen”   sobre  el  microtúbul  (cada  pas,  és  un  canvi  de  conformació  que  consumeix  ATP).     2)   DINEINES:  estructura  més  complexa,  mouen  orgànuls  cap  a  –   -­   2  caps  d’estructura  globular  units  a  microtúbul  per  2  llocs  d’unió  amb  subunitats  proteiques.   1  ATP  -­-­>  canvi  conformacional  (gir  de  la  subunitat),  desplaça  vesícules  unides   1  pas=  8nm  (per  ATP  i  cap)     •   Microtúbuls  no  arriben  a  tocar  MEMBRANA  PLASMÀTICA,  a  sota  hi  ha  malla/xarxa  de   MICROFILAMENTS  D’ACTINA  que  permeten  completar  el  recorregut  dels  orgànuls  i  vesícules.   -­   Si  vesícules  secreció  -­>  MIOCINES  necessiten  altres  proteïnes  motores  per  recórrer   l’últim  tram  (microfilaments  actina)   Si  hi  ha  anomalia  en  proteïnes  motores=  mort,  distribució  anormal,  distribució  orgànuls  no   correcta,  ex  mitocondris  no  funcionals,  es  concentren  junts.     o   CENTRIOL I MTOC: •   Sempre  els  2  a  90º  (un  respecte  l’altre)   •   Tall  transversal  centríol  -­>  zona  basal  =  roda  de  carro  (si  tallo  més  a  fora  només  paret)                    -­>  perímetre  =  paret  repetició  estructura     9  TRIPLES  DE  MICROTÚBULS  à  1  orientat  al  centre  A,  i  B,  C  a  les  afores.   1  triplet=  3  microtúbuls  NO  SEPARATS,  que  comparteixen  protofilaments  (no  13x3=39,  -­   quantitat,  inseparables)   •   Envoltat  de  material  dens  (proteïnes  bloqueig)   •   Necessari  per  haver  Aparell  de  Golgi,  no  en  mitosi     Hi  ha  cèl·lules  sense  centríols,  però  si  FUS  MITÒTIC,  format  pel  material  pericentriolar,  tot  i   que  no  esta  tan  ben  estructurat  com  el  les  que  si  que  n’hi  ha   DIVISIÓ:  separació  dels  centríols,  sobre  cadascun  se’n  forma  1  de  nou  a  sobre  en  90º,  per  obtenir  2   centres  organitzadors  de  microtúbuls.   -­duplicació  a  fase  S,  al  mateix  temps  que  DNA,  però  no  hi  ha  DNA  en  aquestes  estructures,   independent.   -­els  centríols  migren  als  2  pols  per  formar  el  fus  mitòtic     o   CILIS I FLAGELS: estructura  interna  idèntica   QUANTITAT   FUNCIÓ   CILIS   Molts  i  molt  curts   Moviment  medi  que  envolta   cèl·lula   FLAGELS   1  o  2   Desplaçament,  moviment   cel·lular   -­   CILIS:   -­CORPUSCLE  BASAL:  format  per  duplicació  dels  centríols  que  migren  a  la  Mp,  és  la  part  INTERNA   del  cili  (dins  la  cèl·lula)   -­AXONEMA:  part  que  surt  de  la  cèl  i  que  permet  el  moviment.       -­tall  transversal=  9  triplets  microtúbuls  ABC  (corpuscle)  -­>  regió  de  transició     ESTRUCTURA  9+  2  (9  triplets  perifèrics  i  2  microtúbuls  centrals)   à  a  AXONEMA  9  doblets  (compartits),  el  microtúbul  C  no  creix,  queda  ancorat  a  Mp,  A  i  B   creixen  per  formar  l’axonema  del  cili.   BIOLOGIA  CEL·LULAR        2a  part               1r  BIOLOGIA                  Carme  Blanco  Gavaldà         +    estructura  central  amb  2  microtúbuls  separats  entre  si  (no  unió)   -­apareix  un  NÚVOL  (proteïnes  motores,  DINEINES)  orientat  al  doblet  següent.   -­aquestes  proteïnes  són  diferents  a  les  dineines  citosòliques,  pròpies  de  cilis  i  flagels.   -­unió  altres  proteïnes  i  fibres  radials  que  orienten  cap  als  2  microtúbuls  centrals   -­permeten  el  moviment  els  2  centrals  i  les  fibres  radials     ESTRUCTURA  9+  0    -­>  no  microtúbuls  centrals   -­aquestes  cilis  no  tenen  capacitat  de  moviment  (ex.  Equilibri  oïda)   -­tot  i  això  composició  proteïnes  motores  és  igual.   MOVIMENT  CILIS  I  FLAGELS:   C:  moviment  de  BATUDA  -­>  sempre  en  una  única  direcció  (expulsar)   F:  moviment  de  TIRABUXÓ  -­>  perquè  és  més  llarg   -­el  mecanisme  molecular  és  igual,  depèn  de  l’allargada  i  el  medi  extern  (si  és  aquós  més   resistència)   -­dineines  desplacen  a  pol  -­,  així  doblets  llisquen  entre  si     -­fixada  a  un  -­>  es  mou  l’altre  (moviment  relatiu  dels  doblets)   -­  ancorades  fortament  al  corpuscle,  que  esta  fixat  à  GIREN  pel  moviment  de  les  dineines,  es   dobleguen,  no  lliure.   -­coordinació  molecular  dels  9  dobles  que  permet  ORIENTAR-­SE  (necessari  mecanisme  de   control  però  es  desconegut).   2.MICROFILAMENTS D’ACTINA: -­prolongacions  membrana  per  desplaçar-­se  à  PSEUDOPODES   +  establir  contactes  matriu  extracel·lular  per  fixar  (gràcies  fibres  estrès  pot  arrossegar  el  que  va   darrera)   -­fil·lopodi  (punxa  a  la  punta)   -­davant  polimerització  en  massa   -­microfilaments  actina  5-­9nm  diàmetre  (7nm)  (element  més  prim  del  citoesquelet)  formats  per  molècules   d’ACTINA   -­no  se  sap  si  és  1  únic  filament  o  2  embolicats(desplaçat  un  respecte  anterior,  aspecte  d’hèlix,  però   no  es  poden  separar)     o   ON ELS TROBEM: -­cinturó  adhesió  (unió  cel)       à  amb  CAPACITAT  CONTRÀCTIL  (no  sempre)   -­fibres  d’estres  en  contactes  focals     -­microvellositats  (no  son  cilis,  i  no  tenen  capacitat  contràctil)   -­sota  membrana  plasmàtica  -­>  CORTEX  CEL·LULAR(malla,  abundant  on  es  formen   pseudòpodes/lamelopodes)   -­anell  contràctil  en  citocinesi,  per  separar  i  dividir  noves  cel.     o   POLIMERITZACIÓ: G-­  monòmer  /  F  -­  filament -­unió  actina  a  ATP  per  polimeritzar  (unir  a  un  filament,  cal  nucleòtid)   -­costa  molt  fer  NUCLIS  (unió  mínima  de  3  molècules  d’actina)  à  posteriorment  fàcil  creixement  per   adhesió  als  2  extrems     •   si  concentració  actina  augmenta -­   POL  +  creixement  ràpid  (+afinitat  noves  actines,  augment  vel  creixement) -­   POL  -­    extrem  creixement  lent •   Si  concentració  baixa:  també  es  desfà  més  ràpid  pel  pol  +   BIOLOGIA  CEL·LULAR        2a  part               1r  BIOLOGIA                  Carme  Blanco  Gavaldà         àVelocitat  depèn  si  partim  d’actina  lliure  o  si  partim  de  nuclis  (només  cal  allargar  el  filament)   perquè  la  formació  dels  nuclis  és  costosa  i  tarda  més.     -­Quantitat  massa  filaments  en  equilibri  actina  lliure  50%  /  50%  polimeritzada  (total  es  manté  constant)   -­concentració  crítica  massa  total  no  varia,  és  la  mitjana  entre  la  concentració  critica  dels  2  pols  (el  –,  adp   necessita  més  actina  que  el  +,  atp,  concretament  5  cops  més)  -­equilibri  actina  lliure  i  actina  dels   microfilaments  (polimeritzada)   -­CAP  MIOCINA  permet  lliscament  en  concentració  muscular,  té  afinitat  per  ACTINA  à  DECORACIÓ     -­la  punta  de  la  fletxa  indica  el  pol  –  (marcar  caps  de  miosina  per  saber  quin  és  el  pol  –  de  la  cel.)   -­no  te  origen  concret  com  centre  organitzador  de  microtúbuls   -­hi  ha  microfilaments  estables  que  no  creixen  (com  cinturó  adhesió).   o   PROTEÏNES ASSOCIADES ALS MICROFILAMENTS D’ACTINA: *CONTROL  POLIMERITZACIÓ*   •   COFILINA:  accelera  desfer  pol  -­,  eliminar.     à  despolimerització,  escurçament   dels  microfilaments   •   GERSOLINA:  bloqueja  pol  +     •   ARP  2/3:  bloqueig  -­             à  creixement  pol  +  (només  necessito  la  concentració  crítica  del  pol  +,  sempre  augmentarà)     •   TIMOSINA:  segresta/s’enllaça  monòmers  d’actina  lliure     à  disminuir  concentració  actina  lliure  =  despolimerització   •   PROLIFINA:  accelera  canvi  ADP  a  ATP   à   afavoreix   que   alliberades   –   siguin   útils   +,   contribueix   polimerització   (ATP   no   necessari  polimeritzar  però  si  que  hidròlisi  perd  afinitat  actina)   INHIBIDORS:     CITOCALASINA   FALOIDINA:   amanita   fal·loides/   farinera   borda,   bloqueig   despolimerització   perquè   trenca   equilibri  dinàmic.   -­les  proteïnes  estan  coordinades  per  regions:  ex.  Segrestadores  (timosina)  alliberen  de  cop   tota   l’actina,   la   concentració   d’actina   lliure   es   superior   a   la   crítica   i   permet   ràpida   polimerització.  Això  passa  en  la  fecundació  de  l’eriçó  de  mar,  al  cap  de  l’espermatozoide  hi   ha  timosines  segrestadores,  quan  alliberen  actina,  polimeritza  i  empeny  la  membrana  cap  a   l’oòcit.   *Proteïnes  d’unió  a  microfilaments*   La   capacitat   contràctil   de   les   estructures   depèn   de   la   distància   que   deixa   la   proteïna   d’unió,   si   permet  o  no  situar  caps  de  miosina  de  forma  paral·lela  al  mig.   •   Fibres   d’estrès   unides   a   alfa-­actina   incorporades   de   forma   paral·lela:   per   mantenir   distància  adequada  i  permetre  interaccions  =  moviment)  contracció.   •   Les  microvellositats  estan  unides  a  fibrina,  formant  feixos  paral·lels,  és  més  petita  à  els   caps  de  la  miosina  no  caben  =  no  contracció.     •   Al  còrtex  cel·lular  trobem  filamina.  Unió  de  forma  creuada,  no  fa  feixos,  fa  xarxes.   •   L’espectrina  s’uneix  de  forma  paral·lela  a  la  membrana,  formant  xarxes.     Estratègies  de  cooperació:  ajuda  o  exclusió  de  proteïnes   -­permetre  actuar  miosina  o  no.  Ex.  Si  hi  ha  alfa  actinina  la  filamina  queda  exclosa.     *Proteïnes  motores*   BIOLOGIA  CEL·LULAR        2a  part               1r  BIOLOGIA                  Carme  Blanco  Gavaldà       •   MIOSINES  lliscar  entre  si  dels  filaments.     o   En  feixos  paral·lels:  sarcòmer,  cinturons  d’adhesió.   o   Membrana  lliscar  a  microfilaments.   Miosina  V:  intervé  transport  vesicular  lligat  a  microfilaments,  proper  a  membrana,  on  no  arriben  els   microtúbuls.     o   ESTRUCTURES CEL·∙LULARS AMB MICROFILAMENTS: -­Feixos  paral·lels  rígids:  (no  capacitat  contràctil)   -­permanents:  MICROVELLOSITATS  30  microfilaments  actina,  no  capacitat  contràctil,  perquè   tenen  pols  +  i  –  bloquejats.  Apareixen  en  la  diferenciació  de  les  cèl·lules  epitelials.  Unides  a  la   membrana  per  miosines  (sense  capacitat  de  transport)  unió  xarxa  rica  en  ESPECTRINA  /  fal·loïdina   (còrtex  cel·lular)     -­transitoris:  MICROPUES  sobresurten  del  front  d’avançament  a  les  puntes  dels  lamel·lopodes.   -­son  feixos  de  microfilaments  en  forma  de  pua,  quan  arriba  una  nova  onada  de  polimerització   d’actina,  desapareixen.   -­Feixos  paral·lels  amb  capacitat  contràctil:       -­CINTURÓ  D’ADHESIÓ/desmosomes  en  banda  de  cèl.  epitelials,  permanent.     -­FIBRES  ESTRÈS  dels  CONTACTES  FOCALS  no  permanent,  transitori   -­ANELL  CONTRÀCTIL,  citocinesi  escanya  cèl·lula  i  ajuda  a  dividir,  situat  a  l’interior,  cal  unió  a   membrana  plasmàtica  per  estirar  des  del  centre.   -­Xarxes:     -­ERITRÒCITS  han  perdut  orgànuls,  al  seu  interior  hi  ha  hemoglobila  +  suport  Mp.       -­el  component  principal  del  suport  és  ESPECTRINA       -­forma  el  citoesquelet  que  queda  al  diluir  la  membrana.     -­el  suport  d’espectrina  es  manté  gràcies  a  la  resta  de  petits  fragments  de  microfilaments,   que  permeten  nuclear  l’actina  i  fer  unió  amb  Mp  (totes  les  cèl·lules  en  tenen  còrtex  cel·lular,  amb   proteïnes  especifiques  per  a  cada  tipus  cel  i  microfilaments  més  o  menys  llargs).   o   MOVIMENT CEL·∙LULAR: -­polimeritzar  actina  de  forma  dirigida  en  1  direcció:   DAVANT:  front  d’avançament  à  LAMEL·LOPODIS:  prolongació  membrana,  estableixen  contactes   focals  amb  matriu  extracel·lular  per  estabilitzar  avançament.   DARRERA:  desapareixen  contactes  focals  i  es  desfan  els  microfilaments,  per  aprofitar  l’actina  a  la   zona  de  davant,  és  reorganitza.     Contactes  focals:  matriu  +  integrina  à  receptor  de  fibronectina,  que  s’uneix  a  col·lagen  i   glucosaminoglicans.   Aquesta  té  3  aminoàcids  concrets  que  permeten  unió  PÈPTIDS  RGD:  la  mateixa  seqüència   que  permet  unió  si  esta  sola  no  es  capaç  d’enllaçar  la  matriu,  el  moviment  perd  direcció.  És   la  fibronectina  sencera  la  que  esta  a  la  matriu  unida  (els  pèptids  son  com  un  suro  que   s’enfonsa).   Als  lamel·lopodis,  estructures  grans:   -­  sobre  microfilaments  preexistents  poden  aparèixer  altres  microfilaments  organitzats  en  angles  de  70º   per  proteïnes  Arp  2/3  bloqueig  del  pol  -­    à  afavoreix  polimerització  +  més  ràpid  i  en  3D,  com  un  arbre   amb  branques  (forma  arborescent).   -­elevat  consum  d’actina  en  el  front  d’avançament  que  prové  de  la  mateixa  font     -­COFILINA,  situada  darrera  del  front  d’avançament  però  en  regió  propera,  desfà  els  microfilaments   pel  pol  –       -­PROFILINA  canvia  ADP  actina  per  ATP,  fent  que  sigui  més  ràpidament  reutilitzada  pel  pol  +     o   REGULACIÓ DE L’ESTRUCUTRACIÓ DELS MICROFILAMENTS: BIOLOGIA  CEL·LULAR        2a  part               1r  BIOLOGIA                  Carme  Blanco  Gavaldà       -­senyal  externa  determina  direcció  del  moviment  (factors  de  creixement  i  altres  molècules),  en  funció   origen  senyal,  hi  ha  3  vies  de  resposta:     -­CDC42  -­>  micropues     -­Rac  -­>  lamelopodis  polimeritza  actina  a  la  perifèria  forma  arborescent     -­Rho  -­>  fibres  estrès   CONTRACIÓ  MUSCULAR:  en  múscul  esquelètic,  sarcòmer  té  microfilaments  units  de  forma  paral·lela  i   ancorats  per  1  extrem,  encarats  als  microfilaments  ancorats  per  l’altre.   BANDA  A:  miosines,  que  estan  entremig  dels  microfilaments  unió  on  enganxen  els  caps  i  es  mouen   cap  a  pol  +   BANDA  I:  els  extrems,  els  pols,  cap  a  on  es  mouen  els  caps  de  miosina   BANDA  Z:  extrems  sarcòmer   A  la  contracció  els  2  extrems  del  sarcòmer  s’apropen  (línia  Z)   à  Interacció  gràcies  a  Ca2+,  que  permet  contracció.  Si  no  hi  ha  calci,  TROPOMIOSINA  ocupa  el   lloc  d’unió  de  la  miosina  a  l’actina,  esta  tancat.  Quan  entra  Ca2+,  es  desplaça,  canvia  conformació,   lloc  unió  lliure,  i  miosina  pot  fer  moure  els  microfilaments.   3.FILAMENTS INTERMEDIS: -­Més  estables  (només  recanvi  subunitats  sense  desfer)   -­extrems  idèntics  (no  pols)   -­  per  això  no  necessiten  GTP  ni  ATP  (nucleòtids)  per  polimeritzar)   -­  proteïnes  diferents  en  funció  del  teixit  (actina  i  tubulina  sempre  iguals)    5  GRUPS  DIFERENTS:   Ø   1  i  2  QUERATINES  àcides  o  bàsiques,  en  cel.  Epitelials  (desmosomes  i  hemidesmosomes)   Ø   3  proteïnes  heterogènies,  però  molt  similars,  en  cèl  musculars  (resistència  sarcòmer)   Ø   4  neurofilaments,  a  neurones  en  els  axons  (llargs  i  fràgils,  ofereixen  resistència,  a  part   microtúbuls  però  aquests  no  resistència)   Ø    5  LAMINA  (no  laminina!)  cas  atípic,  universal  eucariotes,  estructura  que  reforça  part  interna   membrana  nuclear  interna,  làmina  nuclear.   à  part  CENTRAL    igual,  però  classifiquem  per  les  diferencies  en  les  cues  N  i  C     hèlix  alfa  amb  interrupcions  a  3  llocs  (Aa  que  desfan  la  hèlix)       o   POLIMERITZACIÓ: -­unió  de  2  en  2  DIMER,  estructuració  de  forma  PARAL·LELA  (N  terminal  i  N  terminal  junts,  C  i  C  també).   -­2  dimers  unió  de  forma  ANTIPARAL·LELA  à  TETRÀMER  (estructura  bàsica  filaments  intermedis)     no  a  la  mateixa  alçada,  desplaçat  (imp  propietats)   -­els  tetràmers  formen  filament  en  filera,  PROTOFILAMENT.   8  protofilaments  enrotllats  en  forma  de  sobre  à  1  FILAMENT    (gruix,  10nm  diàmetre)  (entre  mig,   nom,  +gran  que  actina,  més  petit  que  microtúbuls)     •   ON?  Molt  al  voltant  del  nucli,  però  per  tota  la  cèl·lula(desmosomes,  hemidesmosomes)     -­no  cicle  de  formació  i  destrucció,  es  renoves  els  tetràmers  per  recanvi  d’unitats  =FILAMENT  ESTABLE     •   FOSFORILAR:  disminuir  quantitat  proteïna  dels  filaments,  dificulta  polimerització,  evita   incorporació,  inclús  desmuntar.   •   GLUCOSILACIÓ:  important  en  queratines  per  polimeritzar   -­queratines  sempre  hetero  (2  àcides  +  2  bàsiques  =  tetràmer)   -­tipus  III  hetero  i  homo,  i  no  tenen  afinitat  per  queratina  (no  polimeritza)     •   TROBEM  EN:  UNIONS  +  REFORÇ  estructures  concretes  cel  especialitzades   BIOLOGIA  CEL·LULAR        2a  part               1r  BIOLOGIA                  Carme  Blanco  Gavaldà       -­semblen  continus  a  través  de  cèls  pels  DESMOSOMES  (2  plaques  citosòliques  unió  puntual  i  concreta   per  contacte,  reforçades  per  FI.   -­cel  muscular  à  coberta  sarcòmer,  zona  de  forta  tensió,  dins  esta  actina  miosina,  unió  a  línia  Z  (extrems)   o   PROTEINES ASSOCIADES: unir estructures -­distribució  paral·lela,  microtúbul  /  FI  -­>  proteïna  PLECTINA      à  REFORÇAR  CÈL·LULA       -­punts  unió  a  microtúbuls.       -­espectrina  (eritròcits),  còrtex  cel·lular       -­lamina  B  (nuclear),  a  altre  FI  del  nucli   -­ANQUIRINA  a  Mp   -­associades  a  desmosomes  puntiformes   -­SKELEMINA  unió  FI  sarcòmer     o   LÀMINA NUCLEAR: -­sobre  M  nuclear  interna  malla  proteica  adherida  cara  interna  formada  per  FI  durant  interfase  (quan  hi  ha   nucli)     -­en  MITOSI  nucli  desapareix  (embolcall  nuclear  passa  a  vesícules)   àDESESTRUCTURACIÓ  LÀMINA  NUCLEAR:  fosforilació  lamines  (no  formen  part  FI),  permet   desaparèixer  estructura   -­3  tipus  lamines  A,  B  ,  C     -­B  unida  a  embolcall  nuclear  tramat  FI  de  sota   -­en  la  fosforilació  es  desfà  embolcall,  la  xarxa,  però  B  es  mantenen  unides  a  restes  del  nucli  dins   vesícules  (A  i  C  no  )   -­factor  MPF  (factor  promotor  maduració  mitosi)  -­>  ciclines  -­>>  quinina  depenent  de  ciclina  (ajuden  a   fosforilar,  canvi  de  fase  de  G1  a  S,  de  G2  a  M...)       -­permeten  mitosi  fer  fosforilació  a  DIANES,  una  diana  son  les  LAMINES  NUCLEARS.     à  LÀMINA  NUCLEAR  únic  FI  que  té  cicle  de  formació  i  destrucció  degut  a  divisió  cel·lular.     -­Telofase  torna  nucli,  MPF  desactiva  (no  fosforilació  de  lamines),  forma  tramat  de  nou,  unió  fragments   (vesícules)  i  unió  a  cromatina  per  part  interna,  “nucli  es  forma  al  voltant  dels  cromosomes”.   -­xarxa  s’uneix  i  formen  també  porus  nuclears.     MALALTIES  ASSOCIADES:   §   Epidermòlisi  bullosa  símplex:  FI  queratina  no  ben  formats,  a  epitelials  sempre  fregament,  no   aguant  tensió,  problemes  extremitats,  necessiten  anar  tapats.   §   Distròfia  muscular:  a  lamina  A,  nucli  feble  i  si  cel  no  pateix  tensió  cap  problema,  però  si   muscular,  sarcòmer  en  citoplasma,  contacte  nucli,  hi  ha  tensió.     ...

Tags:
Comprar Previsualizar