Tema B9: L’escorça cerebral (Classe 20/4/16) (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 23
Subido por

Descripción

Tema B9: L’escorça cerebral fins a la classe del 20/4/16

Vista previa del texto

Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado Tema B9: L’escorça cerebral 1. Morfologia La superfície de l’escorça està molt arreplegada i això permet que hi hagi una gran superfície ocupant poc volum. Hi ha més superfície d’escorça que no podem veure a la cara interna que no pas la que podem veure, a la cara externa.
Cadascun dels plecs s’anomenen girs o circumvolucions. La zona on està enfonsada l’escorça és anomenada solc o cissura. Al fons dels solcs també hi ha escorça que no podem veure.
1.1: Principals cissures:  Cissura interhemisfèrica/longitudinal: És la més gran de totes. Separa hemisferi esquerra d’hemisferi dret.
 Cissura central/de Rolando  Cissura lateral o de Silvio: Sobretot es pot veure en la cara lateral.
Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado  Cissura parieto-occipital:  Cissura calcarina: Cara medial. En l’interior d’aquesta cissura és on trobem l’àrea visual primària.
1.2: Lòbuls: Les cissures ens permeten dividir la superfície de l’escorça en diferent lòbuls:      Lòbul frontal: Part de l’escorça anterior a la cissura central i dorsal a la cissura lateral.
S’estén fins a la cissura parieto-occipital Lòbul parietal: Dorsal a la cissura de Silvio i posterior a la cissura central.
Lòbul temporal: Delimitada posteriorment per la cissura parieto-occipital. Caudal al lòbul frontal i parietal.
Lòbul occipital: La cissura parieto-occipital ens la delimita.
Lòbul de la ínsula de Reil Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado Lòbul de la Ínsula de Reil: 1.3: Principals circumvolucions:  Circumvolució precentral: És anterior a la cissura central. Es correspon amb l’àrea motora primària. (Lòbul frontal)  Circumvolució postcentral: Posterior a la cissura central. Es correspon amb l’àrea somatosensorial primària. (Lòbul parietal)  Circumvolució cingulada: Porció d’escorça per sobre del cos callós.
Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado 2. Citoarquitectura i antiguitat filogenètica 2.1: Segons l’antiguitat filogenètica:  Arquicòrtex  Paleocòrtex  Neucòrtex En el lòbul temporal medial trobem l’escorça filogenèticament més antiga: arquicòrtex i paleocòrtex. La resta d’escorça és neucòrtex.
2.2: Segons la citoarquitectura: Manera en com estan organitzades les neurones per formar l’escorça. Trobem diferent organització:    Neucòrtex: En tot el neocòrtex (major part d’escorça) podem diferenciar 6 capes. Les 6 capes no són homogènies en tota l’escorça. Organització horitzontal (capes) i columnar (conjunt de neurones organitzades amb columnes que realitzen una funció una mica diferent a la columna del costat).
Arquicòrtex: 3 capes.
Paleocòrtex: Zona de transició (té més de 3 capes però menys de 5)  4 o 5 capes.
A l’escorça que té 6 capes l’anomenen isocòrtex. Les zones que tenen menys de 6 capes s’anomena al·locòrtex.
3. Concepte d’àrees primàries, d’associació unimodal i d’associació polimodal La neoescorça no es uniforme. Aquesta uniformitat crea els anomenats mapes citoarquitectònics, en les que veiem les anomenades àrees de Brodmann, que tenen dinferències estructurals entre elles.
Les diferents àrees en les que es divideixen els mapes citoarquitectònics tenen diferències estructurals i també funcionals.
En funció de les diferències funcionals podem trobar 3 tipus d’àrees: 3.1: Àrees primàries: Reben informació principalment dels nuclis específics del tàlem. La lesió de les àrees primàries comporten pèrdua de sensibilitat.
 Àrees sensorials primàries: Reben la major part de les aferències sensorials del tàlem.
Cada sentit té la seva àrea sensorial primària (Somatosensorial, visual, auditiva, gust, olfacte, vestibular).
Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado El sentit de l’olfacte és l’únic que no fa relleu al tàlem abans d’arribar a l’escorça El processament en aquestes àrees es relaciona amb la sensació.
o Escorça somatosensorial primària: L’escorça somatosensorial primària es troba al lòbul parietal, circumvolució postcentral.
 En l’escorça somatosensorial primària hi ha una organització somatotòpica.
 Homúncul sensorial: No totes les parts del cos tenen la mateixa representació a nivell de l’escorça.
o  Escorça auditiva primària: Lòbul temporal. Li arriba informació a través del lemnisc lateral. Organització tonotòpica.
o Escorça visual primària: Lòbul occipital. Organització retinotòpica.
o Escorça olfactòria primària: Lòbul temporal, tot i que no està massa diferenciada.
Àrees motores primàries: Envia les ordres per tal que s’executin els moviments voluntaris. Estableix ordres motores de quan i com s’han de moure els músculs (NO origina programes motors, el programa motor). Es troba al lòbul frontal, circumvolució precentral.
L’àrea motora primària també té una organització topogràfica. Homuncle motor: 3.2: Àrees d’associació unimodal: Al costat de cada àrea primària hi ha una d’associació unimodal. Realitzen un processament més complexa de la informació  integren la informació de les àrees primàries  percepció.
 Àrea somatosensorial primària: S’encarreguen de integrar la informació sensorial de les àrees primàries. Permeten identificar l’estímul.
La lesió d’àrees unimodals  agnòsia  Incapacitat per a percebre o identificar estímul mitjançant una modalitat sensorial, malgrat els seus detalls poden detectar-se.
Psicobiologia II: Neuroanatomia  Laura Casado Àrees motores d’associació: Especifiquen la seqüencia exacta de moviments  creen el programa que s’ha de realitzar.
o Àrea motora primària: Lesió en l’àrea motora primària experimentem paràlisi.
o Àrea premotora: la lesió és en les àrees premotores experiment apràxia (Incapacitat per a dur a terme moviments sense existència de paràlisi o debilitat muscular) 3.3: Àrees d’associació polimodal: Funcions:  Integren informació de diferents modalitats.
 Nexe entre àrees sensorials i motores.
 Capacitat d’atendre a estímuls, identificar-los, planificació de la conducta, inhibició de resposta.
 Capacitat que distingeixen als humans: llenguatge, escriptura, anàlisi lògic, imaginació, cognició social, judicis morals...
 Regulació de les emocions.
Àrees que tractarem:  Escorça parieto-occipito-temporal  Escorça prefrontal dorsolateral  Escorça límbica 4. Asimetria cerebral i àrees del llenguatge ...