Tema 1. El procés de formació de Catalunya (fins 987) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

18/2/16 La majoria d'estat europeus localitzen els seus origens en l'edat medieval. Evitar estudiar la història medieval com un seguit de fets que portaran a la creació de Catalunya i dels països europeus. En època medieval apareix el terme nació.
19/2/16 El procés de formació de Catalunya (fins 987) Sensació de la fi d'un món, del món romà (s.V). L'inici d'aquest final es marca al s.III. La fi dels imperis són una constant al llarg de la història, itots passen per una serie de fases: 1. Edat d'or, on es mitifiquen el origens.
2. Edat de plata, mejor complexitat.
3. Edat de bronce, coincideix amb el moment de màxima expansió, i és el preludi de la decaiguda.
4. Edat de ferro, decadència i enfonsament.
Sobre les runes d'aquest imperi es crea un nou món, l'alta edat mitjana o també coneguda com tardoantiguitat (seglles següents a la caiguda de l'Imperi romà, periode on no tenim molts documents escrits, terme encunyat per l'arqueologia on es veu que no va ser un tall tan tangent).
Continuïtat de la fiscalitat, moment en que reapareixen uns patrons de vida anteriors a l'Imperi romà i altres fruit del sincretisme amb d'altres cultures.
Influència de tres grups culturals que deixaran la seva impromta en aquest territori que serà Catalunya: 1. Hispano-got 2. Àrab-bereber 3. Francs Tradicionalment només s'ha considerat el tercer grup com a grup definitori de la cultura catalana, encara que els altres dos tenen molta importància. Els visigots llegat (dret públic, justícia, trets culturals com els noms o el dret de familia). Francs llegat (sobretot a partir del s.VIII-IX).
Importancia del llegat visigot fortament romantizat com p.ex. La noció de justíci pública, les lleis, la cultura, els noms de persones i també inclou les lleis de familia, el paper i el dret de les dones.
La influencia d'aquests grups es produeix sobre una base indigena en part romantizada. Trobem diversos espais: 1. La zona de la costa, forta colonització romana (romanització més intensa), integració de les ciutats en les xarxes comercials mediterrànies, presència fiscalitat romana, xarxes de comunicació.
2. Interior, model romà es dona sobretot a les ciutats.
3. Muntanya, les menys romanitzades, perviuen formes de vida anteriors a la romana. Algunes vies de comunicació o explotacions de minerals.
Organització romana a partir de les urbs amb un pagus que l'abasteix. Fundus, extensió de terreny donada per l'estat a terratinents i alts funcionaris, d'extensió variable, no acostume a ser molt grans a Catalunya, extensions més bé de tamny mitjà. S'exploten a partir de la vila rural, model que tindrà continuïtat degut a la caiguda de les ciutats.
Gran part del treball agrícola es fa amb treball d'esclaus i en ocasions trobem els colons (gent que cultiva una terra que no és seva a partir d'un pagament), la figura dels colons anirà creixent degut al col·lapse del món romà = més difícil aconseguir esclaus.
Comerç mediterrani fonamentalment a Tarraco, element clau fiscalitat que exerceix pressió més forta a les ciutats que no pas al camp.
Hi ha diferencies entre la població indigena i la romana, sembla que hi ha una diferencia clara en la concepció del món i en com relacinar-se amb la natura. Els indigenes pràctiquen l'agricultura de foc (consisteix en cremar una part de bosc i aprofitant les cendres es conrea i és fan una o dos collites i s'abandona) o l'agricultura de fang (té a veure amb els rius, per cultivar les terres al costat dels rius, aprofiten les crescudes per desviar el riu i inundar la terra, llençen les llavors i passen el bestiar per enterrar-les), totes dues tipologies d'agricultura requereixen un esforç molt menor. Xoca amb el món romà, ja que aquesta agricultura no es pot fiscalitzar, en front de l'agricultura permanent, model orientat pel comerç Una altre diferencia és el xoc linguístic. El llatí s'introdueix a les ciutats i en les seves zones d'influència.
Aquest sincretisme també el trobem en la religió, amb el cristianisme hi haurà un bandejament progressiu de les altres divinitats ja que aquesta religió és monoteista. En els segles finals de l'Imperi romà (s.III-V) hi ha tota una serie de canvis: decadència de les ciutats (que es veu com l'arribada de l'apocalipsis total, però no és tant forta, es tracta d'una reestructuració urbana, tot i que és cert que hi ha una baixada demogràfica), en aquest moment és quen s'emmurallen les ciutats.
Lligat amb això trobem un procés de ruralització on les viles comencen a tenir una centralitat, alguns dels propietaris s'allunyen de l'administració romana i creen els seus propis exèrcits (model molt semblant al feudalisme), avenç de la cristianització, religió oficial, sobretot a les ciutats, on trobem que els bisbes es converteixen en els líders urbans.
Formació dels grans imperis empenyen als pobles dels voltants, i aquests (com p.ex. Els huns) són forçats a moure's i aquests forçaran als pobles germànics, que es troben fora del limes romà, a entrar-hi.
25/2/16 La influéncia dels visigots en el territori que acabaria sent Catalunya Pau orosi, parla del capdill visigot Ataulf, primera liderat visigot a Barcelona. Ataulf gui al seu poble de la Gàl·lia, desprès del saqueig de Roma al 410. S'assenten com a hospites (contractes d'hospitalitat).
Ataulf es va establir després del saqueig de Roma a la Gàlia en qualitat de hospites, acostar-se al món romà. Pes de la romanització important en la configuració de l'est de la península. Llegat important no nomès a nivell cultural i llingüístic, també a nivell de xarxes de comunicació i sobretot a nivell de l'organització de la societat al voltant del dret i de la documentació escrita. És un dels fets que diferencien a la Catalunya medieval amb la resta d'Occident, degut al dret i la cultura escrita, i els visigots com a continuadors seran vitals. Al 415 Ataulf es casara amb una dona romana (filla de Teodosi), pretendonar legitimitat imperial al seu llinatge i assimilar-se a l'imperi romà. La pervivència de la tradició romana-germànic (el dret i la tradició escrita) en territori català serà molt important.
Dinàmiques de confrontació entre la successió del món romà i les monarquies germàniques, sobretot en els ostrogots i els visigots. Aquests dos pobles, van ser els dos més romanitzats dels germànics que van entrar dins de l'IR, van volguer representar una restauració de l'ordre romà en mig d'una èpcoa de desordre. Apareixen com hereus de l'orde romà, es declaren hereus d'aquest ordre. Idea de passar als ulls de le posteritat com a restaurador del món romà.
A principis del s.V, desprès de la mort d'Ataulf, aconseguiran un acord important amb l'imperi el fedus, que implicava que el pobles visigot pases a ser considerat com un exércit federat al servei de roma. A canvi li concedia uns territoris per instal·larsi. La zona triada era important, perque s'abocava cap a l'Atlàntic i quedava lluny del mediterràni, però Roma mantenia les comunicacions a partir de la hispània i la gàlia. Al s.V Regne Visigot de Tolosa. Batalla de Vouillé decisiva, perquè s'acaben instal·lant a la penínusla, en primer lloca a Barcelona i desprès a Toledo = al s.VI el coneixem com a Regne Visigot de Toledo.
Aportació demogràfica del poble visigot menys d'un 10% i concentrada en la meseta central. Les primeres generacions de visigots van veure una escassa integració amb els pobladors autóctons (hispano-romans), en primer lloc perque eren d'una altra confessió católica (arrians).
Dos províncies eclesiàstiques: 1. La Tarraconense, amb seu eclesiàstica a Tarraco.
2. La Narbonense, amb seu eclesiàstica a Narbona.
Els concilis, reunions de bisbes periódiques per tractar temes relacionats amb la fe i el funcionament de l'Església. En època del regne de Toledo van tenir una gran importància i es van convertir en una eina política.
Bisbes que exerceixen el poder de la justícia, que participen a la vida econòmica, la seu metropolitana, pretenen centralitzar el poder a la seva seu, implantació de la “visita pastoral”.
Obligació del cel·libat, presència de laics en aquests concilis.
En època visigótica apareix un sistema jurídic, basat en la Lex Visigotohorum, un sistema que implica el concepte d'autoritat pública, concepte clar de justícia i una serie de lleis i de costums que regularan la vida de la població. El que és important, juntament amb el Liber Iudicum, és que sobreviuren durant molts segles, molts anys desprès de la desaparaicó dels visigots, aquest sistema jurídic no desapareixerà i trobarem documentació en la ques segueixen regint per aquestes lleis.
Àrabs i berebers La religió jugarà un paper important en l'arribada dels musulmans a la península. L'expansió de la nova fe imparable. Segle VII-VIII entren a la PI, i la penínsual pasa d'estar sota domini visigot a estar sota domini àrab. Estableixen pactes, capitulacions aventatjoses. Les poques ciutats que es resisteixen queden arrassdes, com p.ex. Tarragona. Al 720 passen els Pirineus.
Nomenament de bisbes dins de la jerarquia eclesiàstica, respecte per part dels musulmans cap a les religions del llibre, va facilitar les coses, gran part de la població acaba abraçant le nova religió (Islam). En la zona de la Tarraconense, trobem que els seus habitants seran andalusins durant un gran període de temps, però els territoris a banda i banda dels pirineus seran conquerits per l'Imperi franc, al s.IX:X. Els territoris de la Catalunya queden en mig (el tagr), zona de frontera entre el regne dels frans i els territoris àrabs. Els nou vinguts porten una nova visió del món. Els pirineus frontera que separa el món del món dels àrabs i el dels francs, barrera natural dels pirineus com una frontera que separa aquests dos mons.
26/2/15 A partir del 720: El regne franc en plena transformació dins del propi regne. Aquesta trasnformació coincidia amb l'aparició de la dinastia de “carolingia” de Carles Martell. Martell frena als àrabs a la batalla de Poittiers al 732.
Els pipínedes com a majordoms de palau s'imposen al poder. Carles Martell hi pertenyia. El seu fill, Pipí el Breu, realitzarà ofensives a la “Septimània”, ocuparà la zona. Algunes ciutats de la septimània es van obrir als invasors francs però d'altres van posar resistència (Narbona).
A partir de Carlemany, es reforçarà la política expansionista. Es començen a formar “les marques”, zones de frontera camí, entre dos àmbits enfrontats. Tot l'imperi estarà envoltat per “marques”.
La “marca hispànica” a la Península Ibérica. En aquestes marques pretenen negociar amb les poblacions autóctones i que s'incorporin a l'imperi carolingi, per ex. A la marca hispànica negocien oer a que deixin l'influència de l'emirat de Córdova.
Banu Qasi, nisaga que controlava la frontera del nord de la Península Ibérica. Es pensa que provenen d'una familia baix imperial anomenats “cassius” que amb l'arribada dels àrabs es van convertir = debat sobre l'existéncia d'una línea separatoria entre cristians i musulmans.
Les primeres campanyes contra la Península Ibérica són fracassos dels francs, per ex. el cas de Saragossa, pacten amb el talí de Saragossa que li obriren les portes de la ciutat a l'exèrcit franc, però quan arriven veuen que hi ha resistència. Llavors l'exèrcit va deixar caura Saragossa i en la seva tornada al regne fran, rebran una derrota contundent envers els vascos.
Chanson du Roland, expliquen la gesta d'un soldat mort en aquesta derrota envers els vascos.
És una època d'anada i vingudes entre francs i accsos. Accsos tornen a travessar els Pirienus, Carlemany comença a pensar la formació de la “Marca Hispànica”.
Els exiliats a la septimania fugint dels àrabs seràn anomenats hispani, seràn molt importants en l'expansió franca envers la Península Ibérica. Aquest terme hispani només té connotació geogràfica, ja que venen de Hispània.
En temps de Lluís el piadós, els francs aconsegueixen controlar gairebé tots els pirineus i prepirineus cap a finals del s.VIII.
Les tropes franques entren fins a Girona al 785. Posteriorment s'hi produeix l'avenç definitiu per a la formació de la “Marca Hispànica” en temps de Lluís el piadós.
Les fonts no parlen d'una identitat col·lectiva i homogènica en la “Marca hispànica”.
Marca Hispànica S'estructurarà a partir dels comtats catalans, cada comtat dirigit per un comte encarregat pel rei franc. La divisó dels comtats no és arbitrària, i generalment la divisió coincideix amb el pagus. La divisó respon en molts cops a la preséncia de determinades col·lectivitats.
Aquests comes (comtes), generalment sorgeixen de l'aristocràcia autòctona, però posteriorment s'impossaran les élits franques. Les primeres del s.IX, queda ja fixada la “Marca Hispànica”. Aquest territori serà conegut com a la Catalunya Vella en les fonts catalanes posteriors.
L'imposició de la “marca” no significarà la pacificació del territori, continuaran els canvis de bàndols continuament.
Anàlisi document Qui escriu el document, perquè? A qui va dirigit. Parlar dels personatges.
4/3/16 CLASE PRÀCTICA 844 juny 11. Sant Sadurní de Tolosa (comentari) Documenta redactat al 11 de juny de 844, en Sant Sadurní de Tolosa. És un precepte o carta de privilegis. Redactada per el rei franc, Carles el Calb, dirigit als habitants del comtat de Barcelona.
Carles el Calb, després de rebre la part d'Aquitània, per herència del seu pare Carlemany. Pretén regular mitjançant aquestes lleis i privilegis els territoris de la “Marca Hispànica”. Les seves principals regulacions es basaran en controlar el poder dels comtes, regular l'anomenada “aprisió” o apropiació de terres, i la llibertat de residencia a aquells que puguin venir als seus dominis, finalment atorgar llicéncia de vassallatge.
10/3/16 La justícia a través del judici a Llorenç Document mol detallat, amb informació molt important sobre la justícia a l'Alta Edat Mitjana.
Judici de Llorenç 1. Qui és l'acusador? Sesenard, mandatari del comte de Miró. Qui és l'acusat? Llorenç.
2. Quina es l'acusació? Actuen com a persones lliures, quan en teoria la seva condició és de serf (o esclau). Segons Salrach, són jurídicament esclaus els serfs. Els esclaus no apareixen en la documentació perquè eren comparats al bestia o als béns mobles, que es marquen de forma diferent.
3. Qui és el tribunal? 7 jutges (es considera molt, ja que normlament són 3 o 4 juatges), més altres homes bons. El comte Miró és el president del judici, els jutges són els experts en lleis. Els homes bons seran com un jurat però sense poder de decissió, són persones que es basen en el seu prestigi personal dintre de la comunitat, seran coneixedors de l'acusat. El saig, els assitents del jutge.
4. Base jurídica, Llei dels gots Liber Iudicorum, s'unifica la llei dels gots i la dels romans.
Importància també de les lleis carolíngies. Posteriorment, sorgiran els judicis basats en la voluntat de Déu. Hi ha un coneixement bo de les lleis en el text.
5. Mecànica del pleit, primer es constitueix el tribunal, després parla l'acusació i seguidament la replica de l'acusat. Llavors es sol·liciten les proves o testimonis. En Sesenard presentarà que la germana de la seva avia era esclava, llavors tota la seva descendència i familiars seran esclaus. La defensa de Llorenç serà que la germana de la seva avia no era esclava per descendència, llavors això no afectava a la seva linia familiar. Llorenç presentarà els seus testimonis, mentre que Sesenard no pot presentar testimonis que puguind diferir o presentar millors acusacions. Com a procés final trobariem la sentencia, però normalment no trobem cap sentencia, sino més bé renuncies per part de l'acusador.
6. Conclusions, es nota el pes de la llei romana i el seu dret. En aquest text, es veu clar la diferència de ser lliure o esclau (justícia reservada a la gent lliure). En Llorenç a actuat com a pagés lliure i amb un patrimoni important. Importància de la corrupció en aquests judicis, afavorint als poderosos.
Fragmentació del règim comú (s.IX) Preceptes d'immunitat (sobretot en època de Carles el Calb), els monestirs seran els grans receptors d'aquests preceptes.
Es crearà una gran xarxa monestirs.
El precepte de Sant Julià del Mort 1. Qui atorga l'immunitat? Carles el Calb, el rei franc (el poder central).
2. Qui la rep? El monestir de Sant Julià de Mort.
3. Què implica aquest privilegi? Implica dues coses essencials: 1. Les seves propietats són separades de la jurisdicció pública (només potser jutjada pel poder eclesiàstic) i se li confirma la possessió d'aquestes terres.
2. Lliurament del monestir de pagar impostos però el monestir tindrà el poder de cobrar impostos pel manteniment, del monestir i els seus servents de Déu.
4. Per què l'atorga? No hi ha una resposta clara ni exacta, però se suposa que hi havia una contrapartida a favor del rei.
5. Quines conseqüències tingué? Els monestirs esdevenen com a organitzadors del territori, després de l'ocupació musulmana. S'assenten en àrees estratègiques amb potencials econòmics.
• El monestir excercirà: ◦ Roturació de terres • ◦ Reactivar les estructures eclesiàstiques, es dona culte a antigues Esglésies.
◦ Ordenament de la població (cobrament d'impostos) Conseqüències dintre del comtat? Trancament de l'unitat del comtat. Amb la feudelització, aquests monestirs es convertiran en senyors feudals.
17/03/16 Procés d'emancipació comtal (s.IX-X) A partir de la mort de Lluís el Piatós (840) els comtats de la marca començen a allunyar-se de la Marca. Formació de les dinasties comtals, el càrrec de comte era un càrrec que venia per nomenat, a partir del IX això canvia, es creen unes dinasties dins de la mateixa família, aquesta tendéncia s'accentua fins el punt en que el comte a la seva mort passa el domini del comtat als seus propis fills (moment clau, es passa a un sistema hereditari del càrrec). El primer que fa això és el comte Grife el Pelós, fins aquest moment era un càrrec beneficiari concedit pel rei franc a una autoritat de la seva confiança, es passa a un càrrec hereditari. En un primer moment aquesta herència es fa de manera colegiada (tots els seus fills governaran el comtat, cogovern), això no dura gaire per les tensions que comportava i s'acaba establint una heréncia única. Molt típic al començament del s.X (cogovern).
Els comtats s'obren al món A partir de mitjans s.X: 1. Obertura política (ambaixades de Roma i a al-Andalus, aliances matrimonials amb la noblesa del Sud de França).
2. Pelegrinatge, monestirs del sud de França, Nord d'Itàlia, Roma, Santiago, Jerusalem.
3. Monestirs benedictins: interncanvis culturals, contactes entre els grans centres monàstics europeus en els quals també entren els comtats.
Relacions amb Roma Es pretèn allunyar-se del poder franc, donar-se a conèixer davant de les diplomàcia pontificia, reconeixement dels comtats i dels seus titulars, una església pròpia.
Al 970 Borrell II va a Roma amb el bisbe de Vic Ató, aconsegueixen la independència eclesiàstica dels comtats catalsn per dependre de Vic. Obtenen el permis papal. Ató esdevé metropolità de Catalunya, però poc temps desprès és assassinat, no serà elegit cap altre metropolità (971).
Intent de les institucions de desvincular-se de Narbona. Decret de protecció, bulla papal que els desvinculava de Narbona, d'aquesta manera podien nomenar els seus propis càrrecs.
Ambaixades de Còrdova Política d'acostament a Còrdova. S'imposa la política d'aliances, l'estat cordovés apareix com un bon aliat degut a l'intent d'allunyament de les institucions franques. Tenim documentades quatre ambaixades catalanes a Còrdova, es fan fins i tot vassalls del califa de Còrdova. Aquesta situació es mantindrà al llarg del s.X fins al moment clau de l'atac d'al-Mans'r a BCN al 985. Atacs constants a les zones de frontera, en un d'aquest atacs un dels exércits de Córdova es desvia i ataca BCN. BCN va ser devastada, saquejada, incendiada, es van estendre també per Girona i per altres terres. Aquest fet s'ha considerat el primer fet de la història de Catalunya, hi ha un abans i un després de la presa de Barcelona. A partir d'aquest moment hi ha una dificultat per recuperar l'estabilitat, durant més de mig segles es parla d'aquest impacte en la tradició escrita, es va dur a terme una desestructuració de families i d'hisendes, es cremen els documents, que va tenir unes conseqüències jurídiques: del valor de la paraula escrita al del jurament.
Es parla de que en aquest moment es comença a tenir una idea col·lectiva, una identitat.
Després d'aquest fet catastrófic Borrell canvia l'estrategia d'acostament a Còrdova i demana ajut a la cort carolingia per refer els lligams de vassallatge, però degut a la debilitat de la cort franca no va tenir bons fruits, no van respondre a la petició. Al 987 trobem uns comtats independents del francs, això no vol dir que hi hagi una estructura política unitària ni un nom, hi ha vincles culturals i en general familiars, preeminència del comte de Barcelona. S'ha produït una doble ruptura decisiva amb Còrdova i amb els Francs. Això és el que farà neixer una nova entitat col·lectiva. Durant els segles següents veurem un assentament del feudalisme, una consolidació del procés de feudalització, a partir del s.XII es dóna un fet d'hegemonia anomenada Catalunya.
...