tema 3: autisme (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 4º curso
Asignatura discapacitat
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 01/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA Els canvis per a aquests nens són molt difícils. A la mínima s’enfaden quan ha de deixar de fer el que vol. No tenen noció de perill, no tenen la mateixa sensibilitat de dolor(es donen cops i no senten tant dolor per això no paren de fer-ho). S’ha d’intentar contenir-lo, és àgil a nivell motriu. La majoria de nens amb autisme són nens. Hi ha nens amb TEA que parlen i altres que no. És difícil que reaccionin a les relacions amb els altres, no tenen teoria de la ment. Tenen problemes greus a l’hora de menjar i de dormir. Es pot confondre amb el TOC perquè s’obsessionen amb les coses.
A l’any 1943 Leo Kanner va analitzar 11 casos adults i va veure problemes de connexió, llenguatge, conducta... i va anomenar-lo trastorn de Kanner. A més, tenien coeficient intel·lectual baix.
Al 1944 Asperger va descriure casos que no tenien discapacitat cognitiva sinó que eren persones llestes(alt funcionament). Això els diferenciaven dels casos de Kanner (baix funcionament).
Ha anat canviat l’assumpte en relació a què era el trastorn. Als anys 60 s’associava a un problema de vincle d’afecció o d’apego i emocional però no hi ha cap alteració biològica.
Clarament es va veure que això no era així sinó que a nivell cerebral alguna cosa no funcionava. Per tant, en una segona època es pensa que si que hi ha alguna cosa orgànica, es coneixia com a trastorn neurobiològic amb una clara alteració cognitiva. Ara es un trastorn del crònic neurobiològic del desenvolupament que persisteix sempre.
TGD: trastorn generalitzat del desenvolupament és com deien a l’autisme però ja no existeix.
Definició L’Autisme és un trastorn del desenvolupament que persisteix durant tota la vida. Això significa que afecta varis aspectes del desenvolupament normal. Afecta a totes les àrees del desenvolupament. Té comorbilitat, és a dir, s’associa a altres possibles trastorns). Per dir que és autisme ha d’haver una alteració en la relació social, llenguatge i comunicació, imaginació(dificultat per diferenciar la realitat de la no realitat), activitat pròpia(fan coses sense sentit).
És un trastorn crònic però pot millorar. És causat pel sistema nerviós central, té una causa orgànica i no és una qüestió emocional i es dona durant la primera infància, als 36 mesos.
Característiques Les persones amb autisme tenen obsessió amb alguns objectes i per assenyalar ho fan amb el dit polze. Tenen dificultats a la part pragmàtica del llenguatge i per tant dificultats en la comunicació verbal i no verbal. Poden haver persones que no parlen amb altres i persones que poden participar en una conversa entre dos persones.
Presenten rigidesa en els processos de pensament que pot incloure dificultat en aprendre conceptes abstractes. La idea de compartir i interactuar amb els altres també és una dificultat.
De cada 700 nens, 1 és autista i és més freqüent en el sexe masculí que en el femení. Quan afecta a les nenes el grau d’afectació és més gran.
Causes      Genètiques: alteracions cromosòmiques en el cromosoma 15,7.
Neurobiològiques: el perímetre cefàlic és més gran que el desenvolupament normal; la part cortical-frontal no funciona correctament; dificultat al cervellet i un 20-30% tenen epilèpsia.
Neuroquímiques: augment de serotonina i dopamina en sang.
Alteracions metabòliques: augment d’àcid úric en l’orina, àcid làctic, nivells baixos de calci i magnesi.
Factors perinatals: a més edat del pare més probabilitat d’autisme. No té relació amb nens prematurs ni per haver tingut avortaments prèviament.
Presenten problemes en aquests tres aspectes per tal que sigui autisme:  La interacció social (absència de comportaments no verbals, d’interaccions espontànies, de reciprocitat emocional i/o de relacions amb els companys).
• Llenguatge i la comunicació (retard o manca de desenvolupament de la parla i del llenguatge gestual, dificultats en l’inici o manteniment d’una conversa, llenguatge repetitiu i idiosincràtic ( ecolàlies) i/o absència de joc funcional. Desviació en els aspectes semàntics i pragmàtics).
• El pensament i la conducta (preocupacions i interessos limitats, conducta ritualista, moviments estereotipats i/o atenció parcial als objectes, retard o absència de joc simbòlic).
És selectiu amb els estímuls.
Criteris per fer el diagnòstic (DSM-5) 1. Dèficit en la comunicació i en la integració social 2. Patrons de comportament, interessos o activitats restringides i repetitives.
Els cercles que es solapen representen que no són els mateixos trastorns encara que els símptomes sí es solapen. L’autisme és prototípic i els altres s’estenen decreixent en severitat i en el nombre de dominis afectats. L’autisme es considerava similar a l’Asperger, RETT i TDI perquè tenien els mateixos sintomes i no es diferenciaven casi.
Trastorn de l’espectre autista: des de l’autisme als Asperger hi ha una diferencia: de baix a alt funcionament. Per tant, en TEA només entra autisme i asperger, ja no s’inclou el trastorn de RETT ni el TDI.
TEA Alt Funcionament (Síndrome Asperger) • Presenta clarament una discapacitat social.
• Dificultat en interaccions amb iguals (germans, companys de classe).
• Interès per les coses de les persones però no per les persones (collaret, els turmells, etc) • El quadre clínic va canviant al llarg del desenvolupament • Programes d’intervenció en habilitats socials. PI. Medicació.
• Habilitats cognitives conservades. A vegades grans capacitats.
• Bon nivell comprensió verbal, vocabulari i memòria auditiva.
• Més nens que nenes • Diagnòstic com a mitjana als 9 anys i mig-11 anys: els pares es poden preocupar per problemes en interacció social Necessitats de les persones amb autisme • • • • • • • • • • • • • • • • • Millorar les capacitats cognitives que amb intervenció poden millorar Desenvolupament de la comunicació tot i que no hi hagi parla (amb pictogrames) Priorització de la relació i les interaccions socials Modificació de les conductes socialment inadaptades Millora de l’autoconcepte i l’autoestima Desenvolupament de l’autonomia personal Foment de la relació i el treball interdisciplinar Utilitzar un plafó d’anticipació per saber què farem al llarg del dia Disposar de senyals clares pictogràfiques que ajuden Tenir entorns tranquils, reduïts d’estímuls Dirigir les interaccions i que siguin clares, contingents i comprensibles Valorar el seu nivell cognitiu Buscar mitjans alternatius per a comunicar-se Complicitat, adaptació i empatia per avaluar-los i educar-los perquè ells fan un gran esforç d’adaptació Trencar les seves rutines i aïllament amb suavitat Introduir canvis dins d’una activitat i d’activitats Interpretar correctament les seves conductes, poques vegades tenen males intencions.
Escolarització dels alumnes amb TEA Dins de l’aula (programes individualitzats, grups flexibles, vetlladors, USEE) Fora de l’aula (AEE, grups flexibles...) L’escola ordinària contacta amb l’EAP, es fa dictamen i es busquen escoles de CEE. Els nens que directament van a escoles d’educació especial és perquè tenen un DID sever o profund, trastorns de conducta molt greus o motrius dependents.
Cal una valoració individual i valorar els factors del subjecte i els factors del centre. També és important el tractament psicoeducatiu i farmacològic.
Mètodes educatius Han de ser molt estructurats, evolutius i adaptats a les característiques personals dels alumnes i també funcionals.
...

Comprar Previsualizar