Tema 2. Conceptes tècnics del model psicoanalític (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Introducció al Tractament Psicològic
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 28/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2 CONCEPTES TÈCNICS DEL MODEL PSICOANALÍTIC Transferència La interacció entre el terapeuta i el pacient està en transferència.
Freud: Hipnosi  Suggestió d’estat de vigília  Associació lliure.
A Freud li desconcerten les respostes de diversos pacients perquè a vegades li feien atribucions absolutament desadaptades i manifestaven reaccions emocionals que des del seu punt de vista no eren normals. Ell se n’adona de que aquestes respostes no tenien a veure amb ell sinó que tenien a veure amb la història del pacient i amb la seva etapa infantil, això se’n dóna compte quan s’adona que el pacient no pot recordar etapes de la primera infància però està activant la memòria emocional que corresponia a la seva etapa infantil.
A partir d’aquí veu que no fa falta que el pacient recordi l’experiència sinó que l’important és que les activi en el present i observar-les a partir de com el pacient tracta al terapeuta.
La transferència, des d’un punt de vista general, és allò que el pacient viu i com ho viu en relació al terapeuta. Com em defineix, què espera de mi, etc. El paceint interactua amb el terapeuta en funció a les seves característiques de personalitat:  Trets de personalitat (introvertit, extravertit, impulsiu, narcisista, etc.)  Maneres habituals de relacionar-se i vincular-se (vincle segur, preocupat, etc.)  Aspectes determinats per la cultura de cadascú En un sentit més específic, la transferència són els patrons conflictius (d’origen infantil) que el pacient reviu en relació al terapeuta o a qui sigui (però ha de ser significatiu per a nosaltres des d’un punt de vista emocional). Quan els patrons que s’activen són conflictius, dins de la situació terapèutica (no dins de la vida personal) en diríem transferència.
 Neurosi de transferència és el patró conflictiu bàsic del pacient, es reviu en la relació amb el terapeuta.
 Distorsió del present. El passat no resolt condiciona la percepció del present  El patró primari/conflictiu emergeix de forma intensa  No s’ha de promoure en psicoteràpies. Nomes en psicoanàlisi ortodox (clàssic) de més sessions i més durada.
“Com estic condicionat per uns patrons infantils que no he arribat a resoldre estic distorsionant les meves relacions actuals per culpa del passat.”.
Malan suggereix que en tota situació relacional alterada es produeix un impuls o sentiment ocult i la seva presència produeix ansietat, i davant a aquesta s’adopten mesures defensives.
TEMA 2 Ansietat Impulsos Defenses Aquesta situació de conflicte no resolt es repeteix en moltes altres relacions de la vida. Així, aquest conflicte que originàriament s’ha viscut en la infància del subjecte, s’actualitza i es torna aviure amb les persones importants del present i també amb el mateix terapeuta.
Aquestes repeticions configuren el que Malan va anomenar “triagnle de les relacions”: Relacions del passat infantil (P) Relació actual amb el terapeuta (T) Relacions actuals amb altres persones (O) Exemple: Vaig patir una carència emocional que em va traumatitzar i aquesta segueix activa, és un esquema de funcionament que jo reclami en els meus interlocutors significatius i amb els que tinc un lligam important que compensin aquesta carència afectiva, estic buscant aquesta estimació que no vaig rebre de petita en altres interlocutors.
Això és la neurosi de transferència i reclama al terapeuta que compensi aquesta carència, però el pacient no ho pensa en aquets termes conscients, només ho viu. Per tant, si el terapeuta no ho compensa, el pacient es pot sentir malament amb el terapeuta i pot sentir que no es un bon terapeuta, que no el valora, etc.
Aquesta neurosi de transferència no sempre és convenient que emergeixi de manera intensa dins de la relació psicoanalítica. Això és perquè dependrà de les característiques del pacient, de l’objectiu del procés terapèutic, de la durada, etc.
TEMA 2 La relació terapèutica  Aspectes transferencials: Neuròtics, conflictius que impliquen distorsió. Són aspectes desadaptats a la situació real actual. Aquesta distorsió pot tenir un biaix positiu (ex: idealització. La resposta idealitzada també la considerarem neuròtica, el terapeuta no és aquest personatge que s’està inventant i li haurem de fer veure al pacient que aquestes projeccions idealitzades venen del seu passat.) o biaix negatiu (ex: hostilitat.
El terapeuta no ha de ser punitiu amb el pacient però potser el pacient el percep així i hem de treballar amb això, potser és perquè el van castigar molt de petit i ara es pensa que el terapeuta també ho està fent. ). La distorsió pot ser d’intensitat màxima o moderada. Si no volem deixar que el pacient cregui que som aquest personatge idealitzat, l’objectiu serà renunciar a ell. Quan fem això el pacient es frustrarà perquè ell no voldrà renunciar a ells, i ja veurem que passa quan es frustra.
 Aspectes adaptats a la situació real actual: no neuròtics, no distorsions greus.
Condicions que afavoreixen emergència de la transferència Pacient  Terapeuta  CONFLICTE  Determina al pacient a actuar d’una determinada manera.
ACTITUD DE NEUTRALITAT CONTEXT TERAPEUTIC   Té a veure amb que el terapeuta ha de saber aplicar-se una contenció de les seves respostes emocionals, s’ha d’abstenir de gratificar demandes regressives del pacient, d’aconsellar, de jutjar, etc. I també l’anonimat de la vida personal del terapeuta.
Facilita el manteniment de la neutralitat La frustració fa que el pacient tendeixi a activar unes respostes més conflictives, i si el terapeuta no actua des d’aquesta neutralitat el conflicte ja no apareix tant fàcilment perquè el pacient ja està conforme. Aquesta actitud de neutralitat l’hem de modular a partir de les característiques de cada pacient, si no la tolera serà una psicoteràpia però no una psicoanàlisi pròpiament dita.
TEMA 2 Abordatge tècnic: què ha de fer el terapeuta?  Identificar el patró transferencial. Això ens dóna un esquema per a comprendre les reaccions i continguts del pacient en funció a aquest patró transferencial  Interpretar en psicoanàlisi. Explicar-li al pacient com s’està comportant amb el terapeuta i com aquest comportament té a veure amb el seu problema i amb la seva història. ¡En psicoteràpia no sempre s’interpreta!. Hi ha casos en el que interpretar-ho no seria productiu, sinó que el pacient necessita un suport, orientació, consells, etc.
Hem de fer en cada cas el que el pacient és capaç d’assimilar.
Contratransferència En un sentit ampli, la contratransferència inclou tot allò que es refereix a la manera d’actuar, de pensar i de sentir del terapeuta i que incideix sobre el pacient i sobre el procés, ja sigui en sentit positiu o sentit negatiu.
En un sentit més específic, la contratransferència inclou:  Aspectes negatius (neuròtics, conflictius i altres limitacions): és important que el terapeuta reconegui aquests aspectes i els pugui treballar en una teràpia personal abans d’estar amb els pacients.
S’expressen amb la pèrdua de neutralitat i amb una mala pràctica.
 Aspectes positius (empatia i altres): L’empatia és una condició bàsica per a poder fer de terapeuta. Altres exemples serien la formació.
S’expressen amb la comprensió i una millor funció terapèutica.
Abordatge tècnic  Identificar la reacció contratransferencial inapropiada i conflictiva per a no actuar-la.
Ha de saber quines emocions i reaccions li mobilitza el pacient.
 Explicitar la reacció contratransferencial o interpretar a partir de la reacció contratransferencial, això es fa usant aquesta reacció com a informació pertinent per comprendre el pacient o la interacció terapeuta-pacient.
Resistències En totes les situacions terapèutiques psicoanalítiques hi ha interaccions entre el pacient i terapeuta i es mobilitzen emocions i patrons conflictius. L’altra qüestió recau en si ens volem centrar en això i explicar-li al pacient o no.
Les resistències serien les dificultats del pacient que interfereixen en el procés terapèutic.
Es considera una resistència qualsevol acció (comportament, activitat cognitiva o actitud) del pacient que obstaculitzi el treball terapèutic. El pacient no sempre s’adona de que allò TEMA 2 està afectant al procés. Freud donava la consigna al pacient l’associació lliure, el pacient havia d’anar dient tot el que se li acudís i li anés passant pel cap sense evitar res.
Les resistències són l’expressió, dins del procés terapèutic, dels mecanismes de defensa.
Aquests són funcionaments mentals (automatitzats/inconscients) per evitar angoixa, malestar, etc. Però aquests s’han de manifestar dins del procés terapèutic perquè el pacient pot viure com una situació de risc o perill quan s’estan tractant temes que per ell són problemàtics.
Com es manifesten: En relació al CONTEXT (Transgressions) En relació a ASSOCIACIÓ LLIURE En relació a TRANSFERÈNCIA Retards, falles assistència, falles en pagament, reclamar atenció del terapeuta fora de la sessió.
Bloqueig, mutisme, evasives, temes preparats… Evitació de respostes emocionals que s’activen en relació al terapeuta. Evitar vincular-se al terapeuta.
Aliança terapèutica Aquesta és la col·laboració del pacient en el procés terapèutic. És l’expressió dels aspectes més sans del pacient, que permeten una vinculació “productiva” i col·laboració amb el terapeuta (més realista i menys distorsionada que la vinculació transferencial).
Es contraposa a la transferència i a les resistències.
La relació terapèutica inclou:  Aspectes neuròtics (projeccions, conflictes, etc.): transferència i resistència  Aspectes no neuròtics (adaptats a la situació): aliança terapèutica L’aliança terapèutica és un dels aspectes que correlaciona significativament amb el resultat del procés terapèutic, és a dir, si en aquest hi ha una aliança terapèutica consistent, això és un indicador de la probabilitat de que aquell procés es resolgui bé. Quan aquesta mesura indica que aquesta és mínima, molt feble, segurament el resultat serà més dubtós o que hi haurà interrupcions.
TEMA 2 Les condicions que afavoreixen l’aliança terapèutica són:  Empatia del terapeuta: un terapeuta no empàtic té molt més difícil generar una bona aliança terapèutica, ja que el pacient no se sentirà entès.
 Fer comprensibles les condicions tècniques (divan, associació, neutralitat...): A vegades en el psicoanàlisi costa més d’entendre per part del pacient, però se li ha d’explicar per a que serveix cada cosa. Per exemple, el divan és un estri poc convencional en el que s’ha d’estirar, i pot resultar una dificultat per si no ho entén.
L’associació lliure és no ordenar ni eliminar la informació, i la neutralitat es pot percebre com a freda.
 Terapeuta pot reconèixer errors: Els terapeutes també cometen errors i quan es fa també s’ha d’admetre. Els errors s’han de reconèixer, però s’ha d’intentar no cometre.
 Terapeuta reconeix i tracta el pacient com a adult: No tractarem al pacient com un malalt, sinó com un adult i amb recursos i capacitats sanes. Hi ha dues maneres de tractar-lo: neuròtica-sana o infantil-adult, i l’hem de tractar com a sa i adult.
 Pacient sent al terapeuta compromès/interessat: La motivació del pacient és la més important, i si se sent comprès i que el terapeuta està interessat en ell com a pacient, augmentarà la motivació.
 Pacient sent que ell i terapeuta treballen conjuntament: es fa a través d’un procediment que dissenya el terapeuta i que el pacient ha acceptat.
Interpretació La interpretació és la intervenció més pròpia del psicoanalista, tot i que no la única.
Interpretar significa explicitar algun contingut inconscient del pacient. És a dir, fer conscient el que és inconscient. Promoure l’insight. Aquesta és una informació nova que li estem donant al pacient.
És la manera més pròpia i específica d’intervenció del psicoanalista. La interpretació dóna un nou significat (s’ha de diferenciar significat de veritat). Aquest nou significat es deriva d’una nova lectura del material (dades) del pacient.
És una forma de transformar les dades canviant de codi. Això afegeix un nou significat i per tant amplia la informació. Aquesta nova lectura és perquè tenim un nou manual, i aquest és la teoria. El terapeuta fa una lectura diferent perquè té una base de dades diferent a la del pacient per explicar-se a ell mateix el que li passa.
TEMA 2 TEORIA Conceptes indicadors del QUÈ s’ha d’interpretar TERAPEUTA PACIENT TÈCNICA Criteris indicadors del COM i QUAN s’ha d’interpretar Per a poder comunicar-li algo al pacient, aquest ha d’estar estable, bé, no pot estar en una crisi aguda ni en un mal moment.
Intervencions no interpretatives  Informativa/organitzadora: Instruccions  Pregunta/exploratòries: Demanar informació al pacient, que et torni a explicar alguna cosa, que t’expliqui alguna cosa que no ha fet, etc.
 Clarificacions: intervencions molt importants per a ordenar, verificar que allò que hem entès del pacient correspon al que ell ens ha dit.
 Assenyalament: posar l’accent sobre algun aspecte que el pacient ha comentat. Per exemple: “aquest tema deu ser important per a tu”, “mai ‘has parlat de...”, etc. També s’ha de buscar el significat a que mai t’hagi parlat sobre algun tema.
 Confrontació: Mostrar desacord amb el pacient, senyalar contradiccions del pacient.
Per exemple: “sembla que tens molta por de fer mal als altres, però, en canvi, et tractes malament a tu mateix”. Serien també contradiccions que li fas al pacient. En aquesta el terapeuta ha de fer percebre al seu pacient determinats aspectes de la seva conducta o de les seves paraules sobre els que el pacient no s’ha percatat clarament.
 Explicació: d’ordre racional, extret de la teoria o experiència. Per exemple: “no t’has de sentir culpable del que sents, perquè això no ho controles” o “és lògic que et sentis desanimat amb el que t’ha passat”. Donar-li una explicació alternativa però que no té TEMA 2 a veure amb res inconscient. Li està donant a partir de la lògica dels coneixements que té el terapeuta.
 Formal: salutacions, convencions socials  Fonètica: el terapeuta sense dir cap frase ni paraula pot arribar a dir coses, com per exemple expressions fonètiques, silenci, etc.
Tipus d’interpretacions Les interpretacions estan dividides en dues categories, tot i que en els dos casos li estem donant una informació nova al pacient.
Criteri de relació terapèutica:  Transferencials: Allò que interpretem té a veure amb la transferència, és a dir, amb allò que el pacient desenvolupa dins de la relació terapèutica.
 Extratransferencials: Allò que interpretem té a veure amb allò que està passant fora de la sessió terapèutica, és a dir, la explicació que li donem al pacient és sobre alguna cosa de fora la sessió.
Criteri temporal:  Passat: hipòtesis orientatives sobre allò que li passa al pacient en el present,  Present: parlem què li passa actualment al pacient en les seves relacions familiars, personals, a ell mateix o amb el terapeuta.
Criteri estructural:  Jo  Superjò: Apareix a les sessions terapèutiques i a les problemàtiques del pacient molt freqüentment. S’identifica perquè el pacient se sent injustificadament culpable. La culpabilitat és un tema molt recurrent a les sessions terapèutiques i en les experiències de patiment dels pacients. Quan el terapeuta identifica la culpa parlem del superjò. Si li expliquem al pacient a que es deu aquesta culpabilitat, estem fent una interpretació i estaria apuntant a aquest funcionament superjò del pacient.
 Allò Criteri dinàmic:  Resistències/defenses: quan interpretem les resistències (si són interpretables) podem interpretar les respostes de mutisme del pacient, més que silenci seria mutisme. Les resistències són interpretables en la mesura que responen a algun tipus de conflicte del pacient.
 Conflicte TEMA 2 On es pot dirigir la interpretació  Relació/conflicte terapeuta-pacient (transferència)  Continguts/conflictes interns del pacient  Relació/conflicte pacient amb altres Normalment el conflicte que es manifesta entre el terapeuta i el pacient és el mateix que el del pacient amb els altres, i segurament també amb els interns. Però aquests són tres escenaris diferents on el conflicte es manifesta, serveix per a decidir com volem fer-li veure al pacient el seu conflicte.
Indicadors de la eficàcia de la interpretació  Aconseguir insight en la mateixa sessió o post-sessió. És com un reconeixement, una nova descoberta del pacient respecte de si mateix i que la interpretació ha propiciat la descoberta.
 A curt termini, dins de la sessió s’han de promoure associacions. El terapeuta interpreta i el pacient hauria de dir si està d’acord. L’associació del pacient té a veure amb la interpretació.
Respostes del pacient a la interpretació: RESPOSTA RESISTENCIAL NOVES ASSOCIACIONS Acabament i objectius terapèutics És molt important des del model psicoanalític plantejar correctament l’acabament, hem de veure a que ens referim. Hem de tenir en compte dos conceptes diferents que se solapen: Acabament vs. Acomiadament:  Acomiadament: té un sentit relacional i el pacient s’ha vinculat relacionalment amb nosaltres, per tant, som conscients de que hi ha un procés de relació en marxa.
L’acomiadament seria la manera d’acabar tenint en compte aquesta dimensió relacional. Un sentit relacional vol dir, per exemple, com viu la separació aquest TEMA 2 pacient, si és un trauma i ha viscut traumes, hem de anar amb compte la manera d’acomiadar-nos.
 Acabament: El terapeuta ha de tenir en compte si ha acabat o no el tractament terapèutic, ha millorat? Si és que si em plantejo l’acabament, però a més a més s’ha de tenir en compte la variable de l’acomiadament). Si no millora també haurem d’acabar potser i enviar-lo a un altre terapeuta o centre.
Tradicionalment la finalització ha sigut considerada complicada perquè es relaciona amb la pèrdua. Se suposem és que si finalitza és perquè la relació terapèutica haurà sigut suficientment intensa i duradora com perquè tant el terapeuta com el client es trobin d’acord en que acabi.
Per als clients, els seus terapeutes s’hauran convertit en el pare substitut escollit, i abandonar-los es concep com una part necessària de la seva feina de separacióindividualització, tal com a la vida real.
*Llegir dossier sobre la finalització! ...

Comprar Previsualizar