Tema 7 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 31/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 Tema 7: Forces transnacionals Qualsevol grup, entitat i individus que actúen de forma independent més enllà de les fronteres d’un estat. La seva acció no està iniciada ni controlada pels òrgans de política exterior de l’estat.
Hi trobem les ONG i actors governamentals (que no serán governs estatals, sinó locals o regionals).
1. Empreses transnacionals / multinacional (ETN) a. Tenen actius a + d’un país, i actuen d’acord a una estrategia empresarial global. Té un objectiu lucratiu. En les seves accions (planificació, producción i distribució) pensa globalment i no regionalment, per tal d’obtenir beneficis (fenòmen de la deslocalització).
b. Tipus segons les activitats: i. Extractives  benefici a partir d’extreure MP (minerals, petroli, etc.
ii. Industrials  es dediquen al sector manufacturer.
iii. Serveis  Evolució: S’han anat introduint a la vida internacional progressivament, no només com a agents econòmics, sinó també com a agents polítics.
1. Canvis en els sectors predominants - Les primeres que apareixen són les extractives, agroalimentàries i mercantils (per raons històriques, antecedents a l’època colonial i s.XIX).
- Mercantils (s.XIX) - Després de la 2ª GM entren les de producción de béns industrials, a causa de l’estandarització, la millora del transport, els avenços tecnològics (que determina la producció i la localització de les empreses).
Júlia Mumany Pesarrodona - 2 Serveis: s’amplien a partir dels anys 70. Ex: financers, comunicacions, telecomunicacions 2. Canvis en l’organització i la producció. (deslocalització) - Integració horitzontal: Al principi les empreses industrials s’organitzaven de manera horitzontal (fordisme), les filials passen a fer el mateix procés, destinats al mercat nacional o regional.
- Integració vertical: Quan es distingeixen les diferents parts del procés, s’identifica que n’hi ha uns que requereixen un nivell tecnològic més alt que l’altre. És per això que els procesos menys qualificats passen a fer-se en països en vies de desenvolupament, i els més qualificats en els desenvolupats. El procés es fragmenta i cada país fa allò pel que està millor preparat. És el model més extès actualment. Les empreses d’un mateix grup (ex: Nissan, Ford) s’avenen entre sí, sent un comerç intra-empresarial. ¼ 3. Canvis en les matrius (origen) de les ETN - Als anys 50-60 els EUA tenien les empreses més importants i més competitives.
- Als anys 60 comencen a créixer i a ser competitives les europees.
- L’Àsia, sobretot el Japó, NIE (Països de Nova Industrialització – 4 Tigres Asiàtics), DAE (Economies Dinàmiques d’Àsia) , als anys 70, 80 per ajudes de EUA sobretot.
- Finalment els països emergents als anys 90.
Què fan com actors? - Donar suport a les polítiques exteriors dels estats, sempre I quan no contradiguin els seus interessos.
- Actuar de manera independent , fins i tot anar en contra de les polítiques exteriors d’un país.
Creen estratègies per saltar-se les normes d’un país, o a vegades s’aprofiten de paísos que no tenen normes ni legislacions (ex: va lligat al fenòmen de la deslocalització). Molts cops triangulen la producció.
- Formar agenda política en el país d’origen i en el de recepció.
Júlia Mumany Pesarrodona 3 o Negocien en ambdós països, i molts cops exigeixen aspectos al govern de recepció.
o Detecten els problemes: ex: per flexibilitzar certes lleis que afecten a les empreses o Pressió: intenten influir en les negociacions dels governs, per vies legals/lobby – vies legals/corrupción) - Regulen aspectos concrets o Negocien amb els estats per tal d’intentar que els estats legislin segons els seus interessos o Corregulen: regulen conjuntament amb l’estat, formen part més o menys, informal, amb l’estat o Autorregulen: van adoptant normes informals però que accepten entre elles.
Efectes de l’acció de les ETN En general són vistes com a dolentes. Depèn d’on, com actúen. És molt diferent l’acció d’una multinacional depenent de amb qui té la relació. Ex: multinacional que negocii amb un govern d’un país desenvolupat, o amb un subdesenvolupat.
Cal analitzar cas per cas i diferenciar entre país d’origen i país de recepció i països industrialitzats i països en vies de desenvolupament • Efectes molt diferents segons la relació de poder Estats ETN • Efectes sobre la ciutadania  si tanca una multinacional, els treballadors queden al carrer i s’eliminen els llocs de treball, o al revés. També en té sobre determinats col·lectius, molts cops amb el suport del govern, perquè n’extreuen un benefici. Per exemple: en països on no hi ha legislació ni drets pels treballadors, on en col·lectius indígenes que se’ls hi arrassa el seu lloc d’hàbitat.
Les empreses multinacionals són molt potents i en molts moments han provocat catàstrofes naturals que la majoria no se n’ha fet ressò.
• Efectes sobre la democràcia  moltes de les decisions que prenen les empreses o que els governs prenen per afavorir-les no afavoreixen el ciutadà que ha votat un govern, sinó a una empresa. Qui acaba decidint és l’empresa, que no ha estat votat i amb la qual no tenim cap vincle directe. Així doncs, molts autors qüestionen aquest aspecte de la democràcia, ja que en escollir un govern també estàs escollint una empresa.
Júlia Mumany Pesarrodona 4 2. Entitats polítiques subestatals (EPS) Actors governamentals no centrals.
• Ambit regional: Unitats polítiques diferenciades que formen part de l’organització territorial dels Estat federals o dels estats unitaris descentralitzats (estats, regions, províncies, comunitats autònomes…) • Ámbit local (ajuntaments, diputacions) • Ámbit supranacional (agrupacions internacionals d’aquest tipus d’entitats)  grups de regions que s’alien per cooperar sobre temes concrets a nivell exterior.
Causes de la sev implicació internacional.
- Origen extern o Campanyes que acompañen la globalització  temes que són de competència interna els transformen en una dimensió exterior per tal de poder-la exercir de manera més triomfadores.
o Regionalització  va en relació amb la globalització. La UE facilita la cooperació amb regions que comparteixen objectius semblants entre països.
- Origen intern: o Transformacions del’Estat-nació:descentralització  els estats han anat, amb el temps, adquirint una política més descentralitzadora, però alhora amb una projecció exterior.
o Proximitat funcional als problems aquell país que està més aprop d’un altre podran cooperar millor entre ells.
o Asimetria regional  motor perquè les unitats, regions, busquin i es relacionin amb els seus iguals a nivell internacional. Busquen actors semblants a l’estranger. Les regions d’un país no són totes iguals. No només es produeix amb les regions més riques, sinó també amb les pobres, o altres que s’uneixin per temes diferents, com pot ser un nacionalisme compartir. Per exemple, en el cas espanyol, hi ha regions més riques que altres.
o Nacionalismes  no són una condició essencial per tal de dur una acció exterior. Si més no, en el cas d’aquelles regions que cooperen amb un nacionalisme diferent al de l’estat, és un motor per a l’acció exterior, perquè s’intenta projectar aquest sentiment a l’estranger. S’incentiva a nivell interior i es fa rebre suport a nivell exterior.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 Trets de l’acció internacional de les EPS - Condicionada pel marc jurídic intern o Marc constitucional (quines competències exteriors o internacionals són pròpies de l’estat o de les regions) o Repartiment de competències  qui s’ocupa de què? - Condicionada pel marc jurídic internacional o Dret Internacional  hi ha coses que només poden fer els estats (ex: firmar un tractat internacional), encara que també hi ha altres formes de cooperació que no són interestatal (ex: convenis de colaboració, etc).
- Condicionada per la resposta política o Interna  molts cops les relacions polítiques internes determinen la capacitat d’acció exterior o Internacional  la relació a nivel internacional és molt important - Predomini dels temes de low polítics en general l’acció exterior d’aquest tipus d’estat està molt concentrada en temes econòmics, industrials, comercials, socials, educatius, més que en temes polítics. Mai es tracten temes de seguretat (High politics), ja que no hi ha cap estat que tingui cedit aquesta competencia a les seves subregions.
- Segons la relación amb altres actors del sistema internacional o Directa  relació actor-actor. Ex: Ajuntament agermanat amb un altre ajuntament.
o Indirecta  quan les regions pressionen l’estat perquè tinguin una postura determinada.
- Segons el nivell d’institucionalització o Formal  visita oficial d’un president d’una comunitat autónoma a un país, conveni de cooperación transfronterera… Tot allò que té caràcter institucional, formalitzat.
o Informal  són molt comuns. Són xarxes que es creen que tenen contactes entre ells i no necessàriament es fan reunions. Són temes molt funcionals, operatius.
- Segons el nivell de conflictivitat amb l’Estat o Paradiplomàcia (pseudo-diplomàcia paral·lela)  tota aquesta acció quan el conflicte no entra en la política exterior de l’estat. Són la majoria d’accions en les quals es porta a terme l’acció exterior supraestatal amb total normalitat.
o Protodimoplàcia (entra en conflicte amb la política interior de l’Estat del que forma part l’EPS)  la projecció exterior internacional suposa enfrontar-se a la política exterior de l’estat. (ex: accions del diplocat amb la mentalitat exterior del país espanyol). La Júlia Mumany Pesarrodona 6 protodiplomàcia està directament relacionada amb els nacionalismes de les diferents regions.
SOCIETAT CIVIL GLOBAL (SCG) La SCG sovint és presentada com un actor, però no és un actor com a tal sinó un fenomen que és el reflex de la voluntat i actuació d’altres actors (molts cops són individus singulars) , l’acció conjunta dels quals forma això que s’anomena SCG. Ha de manifestarse.
Societat civil - Concepció ampliada: Tots els sectors socials menys l’Estat (també s’hi inclouen les empreses) - Concepció restringida: Tots els sectors socials menys l’Estat i les empreses  quan es parla de SCG es parla de:.
o Esfera pacífica (sense coerció, autoritarisme i violència, associada al desenvolupament i a la democràcia)amb uns valors determinats que no necessàriament són els valors que defensen els estats i les empreses, encara que això no vol dir que aquests dos últims actors no tinguin aquests valors en compte. Té uns objectius de carácter solidari i de transformació social. En general els estats i les empreses no estan per la transformació social, sinó més per “l’status quo”.
Societat civil global: concepció restringida - Extensió de la societat civil nacional a formes globals, regionals i transnacionals que comporta el desenvolupament d’una cultura, una ideologia i una política globalistes o cosmopolistes (Mary Kaldor)  visió de valors universals que es poden compartir amb altres persones al marge dels estats i de les empreses. Visió que es comparteix amb la teoria revolucionista.
- Motor de la globalització democràtica des de sota.  és una altra manera d’entendre la globalització. Pot ser un moviment global de: canvi, t ransformació, crítica, revisó de determinats temes.
Júlia Mumany Pesarrodona 7 Principals actors de la SCG - ONGs - Moviments socials (actor suigeneris) o Campanya -poc organitzada/estructurada-a favor d’un objectiu que sempre és de canvi social (optimista, té fer en la millora social) o Trets: ▪ Suposa l’acció col·lectiva més o menys espontània  hi ha una convocatoria, surt de la societat.
▪ A l’origen hi ha un sentiment d’insatisfacció i d’esperança en el canvi ▪ Tenen una estructura fluida ▪ No hi ha líders formals (no hi ha estructures jeràrquiques), però sí informals, cares visibles.
▪ Creen un sentiment de pertinença al grup que condiciona les conductes individuals són procesos de transformació a petita escala però que poden anar canviant les coses a llarg termini.
▪ és visualitza quan tenen lloc actuacions concretes (manifestacions, fors, campanyes...) - Opinió pública mundial (actor suigeneris) Manifestació de la confluència d’opinions públiques nacionals a favor d’una causa determinada a través de manifestacions, publicacions, campanyes, etc. que intenta incidir sobre els poders públics.
Altres actors de la SCG - Activistes individuals - - Organitzacions de voluntariat - Organitzacions comunitàries - Organitzacions de caritat - Fundacions - Acadèmia - Clubs cívics - Associacions professionals (discutible) - Sindicats Grups diversos (religiosos, de dones, culturals....) Júlia Mumany Pesarrodona 8 Principals manifestacions de la SCG - Campanyes internacionals: o Conjunt d’activitats en torn a una causa destinat a aconseguir una sèrie de fins vinculats a ella.
▪ Normalment, són promogudes per coalicions (grups d’actors) però també poden ser iniciades individualment Ej.: Campanya contra las mines anti-persona, Campanya per la condonació del deute internacional.
- Fòrums globals i cimeres paral·lles o Col·loquis i debats sobre temes globals o Cimeres que es desenvolupen en paral·lel a, i estan relacionades temàticament amb, cimeres oficials (és molt més eficaç perquè tindran molta més repercussió mediática i receció del missatge).Solen estar organitzades por ONGsi altres activistes.
Ej. :WorldSocial Forumvs. WorldEconomicForum(Davos) Funcions de la SCG - Aporten legitimitat a les decisions polítiques o la qüestionen  pot donar suport a una decisió presa per un govern, o la pots criticar. Com més suport reb, més legitimació tindran.
- Creen agenda internacional (donen importància a temes que els estats no ho fan) - Donen suport als sectors més desafavorits - Pressionen els decisors (pressió relative - Creen lealtats cosmopolites  creen sentiment de pertinença a un grup, per sobre de nacionalitat, religió, ètnic. S’identifiquen amb idees, principis, valors per sobre de qualsevol divisió, pel simple de fet de pertanyer a la humanitat.
Júlia Mumany Pesarrodona 9 Individus • Les persones,en algunes ocasions excepcionals, són actors internacionals diferenciats: quan incideixen en l’esfera internacional a títol individual. Ex: Angelina Jolie.
• En general els individus no actúen com a tals sinó que s’integren en algún actor col·lectiu (moviment social, ONG, sindicat, partit…) o es posen al servei d’un altre actor o Actors al servei de campanyes d’ONGs, ambaixadors de NNUU • A diferencia d’altres actors, els individus a vegades es converteixen en actors internacionals “accidentalment”, perquè inicialment no tenien un objectiu propi. N’hi ha pocs: o Malala Yousafzai • No es consideren actors individuals aquells individus que actúen en representació d’un altre actor: o Un cap d’Estat representa l’Estat o Un líder religiós representa la seva església o El Secretari General de NNUU representa NNUU Grups de Criminalització transnacional organitzada Tenen en comú amb els grups terroristes la violencia i el benefici econòmic.
Organitzacions que inclouen un cert nombre de persones que tenen una relació social propera, que s’organitzen conforme a una estructura jerárquica (el treball està molt repartit i clarament dividit) amb el propòsit d’obtenir beneficis econòmics i seguretat a través d’activitats legals (molts cops tapadores d’il·legals) il·legales (són les que els hi donen els beneficis).
- Diferent tipus d’organització: grups de persones amb certes vincles entre elles - Nombre de persones molt canviant d’un grups a un altre (petits, grans, mitjans) - Relació social propera(parentesc o altres vincles socials creats). Tambe hi ha sentiment de pertinença del grup.
- El lucre constitueix l’objectiu central.
- Les activitats legals són la tapadora de les il·legals - Seguretat: es “protegeixen” de l’Estat, protegeix en els seus membres i generen necessitat de protecció a la societat(o sectors) en què actúen (rivalitats entre bandes, “impostos”).
Júlia Mumany Pesarrodona 10 Trets del grups del CTO - Grups organtizats sobre la base d’una jerarquía amb normes i regles clares.
- Es basen en una disciplina rígida: l’incompliment es castiga sempre, sense excepció - En ells opera una nítida divisió del treball i d’especialització.
(Base que manté unida l’organització).
- L’organizació en “famílies” els fa molt difícils de destruir: capacitat de reproducció - No són grups subversius de l’ordre establert, no tenen cap objectiu de canviar el sistema.
- No pretenen destruir l’Estat sinó servir-se’n fer obtener beneficis.
- Realitzen activitats al vontant de bens i serveis que tenen gran demanda i que son il·legals.  sempre posen al mercat activitats il·legals.
- Realitzen activitats altament lucratives - Intenten exercir el monopoli en els sectors en els que actuen(monopolifuncional o territorial) - També realitzen negocis legals que serveixen de cobertura als il·legals i pel blanqueig de capitals - Capacitat per a protegir-se front qui s’interposia la sevaactuació (grups rivals, Estat) Mètodes i instruments del CTO - Violència i ús de l’amenaça (estructural i directa) - Corrupció de funcionaris (jutges, policies) i polítics.
Transnacionalitat dels CTO - Operativitat (possibilitat de) a escala mundial: avui en dia, els grups CTO actúen a diferents països, no respecten els territoris nacionals.
- Connexions transnacionals extensives entre els diferents grups (intercanvi de béns i serveis)ex: armes per drogues, seguretat per diners, etc.
- Són un repte/desafiament a l’autoritat nacional o internacional. (No els hi fan cas i són molt difícils de detectar) Júlia Mumany Pesarrodona 11 Principals activitats del CTO - Tràfic il·legal de drogues - “ “ d’armes - “” persones (xarxes de prostitució i d’immigrants il·legals) - Usura  préstec amb interessos exagerats per tal d’obtenir beneficis exagerats també - Blanqueig de capitals - Joc il·legal - Redes de comercialització d’objectes robats (cotxes de luxe, obres d’art) Diferències amb altres bandes criminals - Forta repercussió social o Económica-social: pèrdues econòmiques (evasió d’impostos), efectes psicológicosocials (ansietat, indignació) o Política: influeix en el procés polític, administratiu i judicial.
- A diferencia de la criminalitat, comuna, el Crim Organitzat no canvia de mans de riquesa sinó que produeix i distribueix bens que no eren al mercat.
Efectes sobre el sistema internacional - Qüestionament de la soberanía de l’Estat (control) - Erosionen la lleieltat social envers l’estat  en determinades zones on estan molt establerts es crea una lleieltat social (molts cops fruit de la por) més que envers l’estat.
- Qüestionament del monopoli de l’Estat en l’administració de justicia  falta de credibilitat a la justicia perquè els jutges són corruptes - Qüestionament del monopoli de l’Estat com a proveïdor de seguretat  sensació d’inseguretat - Genera problemes de governabilitat  (eficiencia de les polítiques publiques i costs addicionals) com es pot fer una política pública eficient si hi ha organització per sota teu molt més potent i que no controles? Júlia Mumany Pesarrodona 12 GRUPS TERRORISTES TRANSNACIONALS - Sempre es mou per un objectiu polític. S’anomenen subversius, perquè van en contra d’una cosa i intenten canviar-la.
- El terrorisme en sí és un mètode de lluita.
- Consisteix en l’ús indiscriminat de la violencia  l’objectiu inicial no és el terror (atacar) a unes persones, sinó que el fet de matar-les li servirá per aconseguir l’objectiu final (ex: canviar el poder, aconseguir la independencia, instaurar un règim, etc). El terror és indiscriminat  ▪ les víctimes són aleatòries ▪ simbòliques - El terrorisme pot ser per objectius nacionals, transnacionals,ètnics, religiosos,etc.
- .Avui en dia ens enfrontem al terrorisme transnacional  l’utilitzen per aconseguir els seus objectius en l’àmbit internacional. Les primeres manifestacions d’aquest terrorismo ve dels anys 70. Es busca canviar el sistema en el seu conjunt (en contra d’unes normes, institucions, etc, que consideren una imposició). El terrorisme transnacional el seu cas més paradigmàtic és l’atac de les torres bessones  va tenir un gran atac simbòlic.
- A causa de la immediatesa de la información, els atacs terroristes s’expandeixen de manera molt ràpida (contribueix a la difusió del terror, a la sensació d’inseguretat) - Intercanvien i mantenen contacte amb altres grups terroristes.
Trets grups terroristes transnacionals contemporanis - Estructures organitzatives poc cohesionades (xarxes) o És molt difícil de desfer-les. Actuen així perquè siguin més difícil de desarticular.
- Contingent d’activismes més difós o Diferent interpretació de la ideología inspiradora o Escapen a les divisiones de classe/nacionalitat - Objectius: o Trascendeixen les fronteres estatals o Associats al canvi en les estructures i en la distribució del poder en el sistema internacional - Pràctica del terrorisme suicida  que fa que sigui molt difícil de preveure i poder erradicar-ho, de mantenir la seguretat i per tant augmenta la inseguretat, que és justament el que ells volen.
Júlia Mumany Pesarrodona - 13 Major especularitat (efecte mediàtic, visibilitat), indiscriminació, i letalitat: 11S, 1M, Londres, etc.
- La majoria dels atacs terroristes comesos estan identificats amb una radicalització de la religió.
IMPACTE SOBRE EL SISTEMA INTERNACIONAL D’AQUESTS ACTORS - Sobre la seguretat individual i estatal  posa en perill els propis individus i el sistema en conjunt ja que no se sap com afectarà als altres països.
- Desafia normes i institucions de l’ordre internacional - Manifesta la incapacitat dels Estats de proveir seguretat, al marge de la seva potencia.
...

Comprar Previsualizar