TEMA 4 – ABSORCIÓ I TRANSPORT D'AIGUA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 3

Vista previa del texto

TEMA 4 – ABSORCIÓ I TRANSPORT D'AIGUA - Absorció: l'aigua surt del sòl i entra per les arrels.
Transport: l'aigua puja per tota la planta i es mou fins sortir cap a l'atmosfera.
L'aigua sempre segueix el sistema sòl – planta – medi, és a dir, sempre hi ha un flux d'aigua per la planta segons la diferència de potencial: - Sòl : -0,1 MPa Arrels: -0,2 a -0,4 MPa Saba o vasos: -0,5 a -1,5 MPa Fulla: -0,5 a -2,5 MPa Aire: fins a -94MPa L'aigua, per diferència de potencial, s'anirà movent cap a l'atmosfera. Si la humitat a l'aire es del 100%, el potencial seguirà sent negatiu i sempre l'aigua sortirà cap a l'atmosfera.
En plantes, açò es complica degut que l'aigua troba certes dificultats per pujar cap a dalt. Per passar a les arrels troba una resistència, per passar a l'endodermis una altra, i per sortir pels estomes una altra també. Funciona la diferencia de potencials, però es necessita aportament d'energia extra.
Llei d'ohm → I = increment o diferència de voltatge resistència Flux d'aigua = increment de potencial hídric diferents resistències que l′ aigua vagi trobant Hi ha forces que ajuden a pujar l'aigua: - - Pressió radicular: força que s'origina a nivell d'arrel i que empenya l'aigua cap amunt. L'aigua, a l'entrar a l'arrel troba una paret impermeable, un punt estret pel qual no pot passar. Es crea una pressió que fa que l'aigua pugi cap a munt.
Transpiració. A nivell de fulla trobem els estomes. De vegades, deixen sortir aigua. Quan això passa, baixa el potencial hídric. Açò ho capta l'estoma del costat, i així successivament fins l'arrel. Es com un procés de succió que fa que les arrels xuclen l'aigua per pressió negativa.
L'aigua en el sòl està formada per 3 components: - - Aigua gravitacional i vapor → es perd una favor de gravetat i l'altra difon pel sòl. La planta no hi te accés a aquesta aigua.
Aigua capil·lar → esta retinguda pel sòl, es essencial per la planta. Hi te accés a aquesta aigua perquè sí està disponible. Depèn de com és aquest sòl, segons si te més o menys capacitat de retindre aigua: sorrenc o argilós respectivament.
Aigua hidroscopida: està dins de les partícules del sòl. No esta disponible per la planta.
El sòl on esta la planta, hi ha que mirar el seu potencial hídric. Tots 4 conceptes que formen aquest potencial tenen importància.
- Potencial osmòtic: al sòl sempre hi ha soluts.
Potencial matricial: com les superfícies retenen l'aigua.
Potencial de pressió: és el que menys importància té. La pressió ni puja ni baixa a dintre del sòl, ja que el sistema sòl no esta pressionat.
Potencial gravitacional: gran quantitat de l'aigua del sòl es perd per gravetat i ja no serà disponible per l'aigua.
L'aigua útil és aquella màxima quantitat d'aigua que pot retenir el sòl i que pugui ser aprofitada per la planta. Es troba entre la capacitat de camp i el punt de marciment (marchitación) permanent.
- Capacitat de camp: quantitat màxima d'aigua capil·lar retinguda al sòl.
Punt de marciment permanent: mínima aigua disponible en la que la planta pot viure. Només recuperarem la planta si reguem el sòl, en el cas de que el sòl tingués massa poca aigua i la planta es sequés.
L'arrel L'arrel és l'òrgan de la planta especialista en absorbir aigua i que després la de transportar. Si fem un tall longitudinal podem observar: - Zona de creixement: no s'absorbeix material. Es troba en la part final de l'arrel, que és per on l'arrel creix. La planta absorbeix aigua a partir de un mm d'arrel.
Caliptra o còfia: formada per mucílags o polímers. És una caputxa que protegeix la zona de creixement, tant delicada de la abrasió pel sòl.
Zona meristemàtica: formada per cèl·lules meristemàtiques molt petites que tenen la funció sols de dividirse per a que l'arrel es vaja fent mes gran en longitud.
Zona d'elongació: la cèl·lules acabades dividir s'han d'expandir i créixer per fer-se adultes. Aixi l'arrel va creixent. Sempre hi ha part més nova i part més adulta.
Zona de diferenciació: les cèl·lules que s'han dividit i s'han allargat, ara es diferencien i s'especialitzen: teixit vascular, de suport, epidèrmic... en aquesta zona es on es comença a absorbir aigua.
Zona d'absorció: apareixen estructures que ajuden a la absorció. Per absorbir aigua apareixen pels radiculars i micorizes (simbiosi amb fongs dels quals aprofiten la seua estructura per absorbir mes aigua).
Ara, si fem un tall transversal trobem: - Capa externa formada per epidermis amb pels radiculars. S'absorbeix aigua.
Còrtex cel·lular: teixit de suport (parenquimàtic).
Endodermis: tanca un cercle interior de manera hermètica.
Pericicle: dona suport i magatzem.
Teixits vasculars: xilema (conducció d'aigua i nutrients minerals) i floema (hidrats de carboni provinents de les fulles) L'arrel esta formada per anells concèntrics que tanquen el teixit vasculars que han de transportar l'aigua i absorbir-la.
Absorció l'aigua entra ales arrels i s'ha de conduir a les parts mes altes. L'aigua entra a les cèl·lules. Pot entrar per dos vies: - - Simplast → via contínua i intracel·lular. L'aigua entra a l'interior cel·lular dels pèls o de la epidermis. Passa a l'interior cel·lular de la cèl·lula veïna pels plasmodesmes. Este camí ho segueix fins arribar al xilema.
Apoplast → via extracel·lular i no contínua (sòls a les arrels) que s'utilitza alhora que el simplast. L'aigua entra a nivell de paret cel·lular però no a l'interior cel·lular. Va passant per les arrels i pels espais extracel·lulars.
Arriba a l'endodermis. L'aigua no pot continuar movent-se perquè hi ha la Banda de Caspary, una banda totalment impermeable formada per les cèl·lules de l'endodermis. Aquesta banda oblida a l'aigua a l'interior cel·lular (es crea una pressió extra i per això entra l'aigua a l'interior cel·lular). Quan passa a la cèl·lula veïna l'aigua continua per l'interior o per l'exterior cel·lular.
Via vacuolar → és un moviment que pot fer l'aigua. L'aigua, des del citosol, va a parar al vacúol on s'emmagatzema i sortirà quan faci falta per continuar el seu camí.
Teoria de l'exodermis → l'exodermis seria una banda impermeable que impermeabilitzaria les arrels. Doncs, l'aigua entraria directament sempre per simplast i després triaria la via que volgués. Aquesta teoria està demostrada en algunes plantes, però en moltes no. Per tant, la teoria no està totalment acceptada.
...