Respostes definitiu Cardio (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura FISIOLOGIA
Año del apunte 2014
Páginas 18
Fecha de subida 04/12/2014
Descargas 50
Subido por

Vista previa del texto

Segons la Llei Frank-Starling el volum sistòlic aumentarà deprés d'un augment en.....
a. La precàrrega.
b. La postcàrrega.
c. La pressió arterial mitja.
d. La freqüència cardíaca.
La fase de "meseta" de les cèl·lules miocàrdiques contràctils és deguda a: a. L'entrada de Ca2+ des del LEC al LIC.
b. La entrada de K+ des del LEC al LIC.
c. La sortida de K+ des del LIC al LEC.
d. L'entrada de Na+ des del LEC al LIC.
En quin MOMENT del cicle cardíac la pressió de l'artèria aorta és més baixa? a. Just abans de l'obertura de la vàlvula semilunar aòrtica.
b. Just abans de l'obertura de les vàlvules auriculoventricular.
c. A la meitat de la diàstole.
d. el final de la diàstole ventricular e. Just després de l'obertura de la vàlvula semilunar aòrtica.
En relació al potencial d'acció del marcapassos fisiològic sinoauricular, indiqui la resposta CORRECTA: a. Rep aferències del sistema nerviós simpàtic i no del sistema nerviós parasimpàtic.
b. La despolarització ràpida es deguda a l'obertura de canals de Na+ dependents de voltatge .
c. Quan s'obren els canals de Ca2+ s'inicia la repolarització.
d. El seu potencial de membrana és inestable degut als canals If que permeten una entrada neta de Na+.
La sístole ventricular s'inicia ...
a. inmediatament abans del complex QRS.
b. inmediatament després de l'ona Q.
c. inmediatament després de finalitzar la ona P.
d. al inici de l'ona T.
La pressió generada PER la presencia de proteïnes plasmàtiques es coneix com.....
a. Absorció b. Pressió hidroestàtica capil·lar.
c. Pressió osmòtica coloïdal.
d. Filtració.
Cadascuna de les següents substàncies paracrines poden causar vasodilatació excepte: a. Ca2+ b. K+ c. H+ d. oxid nítirc Quina d'aquestes substàncies NO és vasodilatadora? a. Adrenalina (receptors beta 2) b. Augment de H+.
c. Noradrenalina (receptors alfa).
d. Òxid nítric (NO).
La unió de l'acetilcolina als receptors muscarínics del nòdul sinusal ocasiona: a. Augment de l'entrada de sodi a l'espai intracel·lularl, ocasionant despolarització de la membrana i augment de la freqüència cardíaca.
b. Augment de la sortida de potassi a l'espai intersticial, ocasionant hiperpolarització de la membrana i disminució de la freqüència cardíaca.
c. Augment de la freqüència cardíaca.
d. Augment de l'entrada de potassi a l'espai intracel·lularl, ocasionant despolarització de la membrana i augment de la freqüència cardíaca.
Indiqui quin dels següents mecanisme s'activaria COM a resposta a un augment de la pressió arterial: a. augment del cabal cardíac.
b. augment de la secreció d'angiotensina II.
c. augment de l'activitat colinèrgica sobre el miocardi de conducció o autorrítmic.
d. activació del sistema nerviós simpàtic.
Indiqui quin dels següents factors ocasionarà un augment de la pressió arterial: a. Alliberació d'adrenalina a la sang.
b. Vasodilatació generalitzada de les arterioles cutànies i abdominals.
c. Secreció del pètid auricular natriurètic.
d. Estimulació dels receptors muscarínics del nòdul sinusal per acetilcolina.
Perquè hi ha una disminució de la resistència perifèrica DURANT l'exercici? a. Perquè la vasoconstricció local dels músculs esquelètics supera els senyals vasodilatadors del sistema nerviós simpàtic b. Perquè la vasoconstricció local dels músculs esquelètics supera els senyals vasodilatadors del sistema nerviós parasimpàtic c. Perquè la vasodilatació local dels músculs esquelètics supera els senyals vasoconstricotrs del sistema nerviós simpàtic d. Peruquè hi ha una vasodilatació general en les artèries de la circulació perifèrica.
L'estimulació del sistema nerviós simpàtic ocasiona un AUGMENT del volum sistòlic degut a que AUGMENTA la contractilitat miocàrdica y ocasiona VASOCONSTRICCIÓ venosa que comporta un/a AUGMENT del retorn venós, el qual comporta un/a AUGMENT del volum diastòlic final.
L'augment de la volèmia ocasiona tots els següents canvis excepte: a. Un augment de la secreció d'angiotensina II.
b. Una disminució de la secreció de ADH (hormona antidiurètica).
c. Una disminució de la secreció de renina.
d. Un increment en l'eliminació de sodi per la orina.
En la majoria de vasos del nostre organisme la vasodilatació es produeix PER la relaxació del múscul llis vascular com a conseqüència de: a. la unió de la noradrenalina a receptors beta 1 adrenèrgics.
b. la unió de l'acetilcolina a receptors muscarínics.
c. la disminució de l'estimulació simpàtica.
d. la unió de la noradrenalina a receptors alfa adrenèrgics.
La unió de la noradrenalina als receptors beta 1 del nòdul sinusal ocasiona: a. Augment de l'entrada de calci a l'espai intracel·lular, ocasionant augment de la contractilidad miocárdica.
b. Augment de l'entrada de calci i sodi a l'espai intracel·lular, ocasionant despolarització de la membrana i augment de la freqüència cardíaca.
c. Augment de la sortida de potassi a l'espai intersticial, ocasionant hiperpolarització de la membrana i disminució de la freqüència cardíaca.
d. Augment de l'activitat de la bomba sodi-potasi-ATPasa a la cèl·lula miocàrdica, ocasionant despolarització de la membrana i augment de la freqüència cardíaca.
La desnutrició pot ser causa d'edema (retenció de líquid a l'espai intersticial) perquè: a. la concentració de proteïnes en el líquid intersticial és superior a la concentració de proteïnes en el plasma.
b. els vasos limfàtics estan obstruits.
c. no hi ha suficients nutrients per a la correcta síntesi de proteïnes plasmàtiques.
d. es produiex un augment de la pressió arterial com a conseqüència d'una anèmia per desnutrició.
A nivell dels capil·lars, què passaria amb el flux global si hi hagués un augment de la concentració intersticial de proteïnes? a. Augmentaria la reabsorció.
b. Augmentaria la filtració c. No es modificaria la filtració.
d. Disminuiria la filtració La resistència al flux sanguini depèn principalment de: a. el gradient de pressió arterial.
b. de la viscositat de la sang.
c. el volum minut.
d. el diàmetre del vas.
La fase de despolarització mantinguda o plateau o meseta del potencial d'acció de la cèl·lula miocárdica és deguda a una combinació entre un increment de la .............. de Ca2+ i una disminució de la .............. de K+.
a. entrada - sortida b. sortida - sortida c. entrada - entrada d. sortida - entrada En relació al cicle cardíac mecànic: D'acord a la llei de Frank-Starling, el volum sistòlic augmenta si AUGMENTA el volum diastòlic final, perquè la força creada PER una fibra del múscul cardíac està directament relacionada amb la llargada del sarcòmer.
Inmediatament després de la diàstole ventricular s'inicia la CONTRACCIO ISOVOLUNTARIA de la sístole ventricular.
Si el volum diastòlic final no varia, però el volum sistòlic final disminueix, vol dir que el volum sistòlic ha AUGMENTAT.
La pressió del ventricle esquerra és major a la pressió de l'aorta DURANT EL PERIODE D'EJECCIO.
Quina seria el valor del volum diastòlic final d'un individu que té un cabal cardíac de 5.112ml/min, freqüència cardíaca de 72bpm,volum sistòlic final de 68ml i volum sistòlic de 71ml? a. 142ml b. 139ml c. 120ml d. Amb els valors que tenim no podem calcular el cabal cardíac.
Quin dels següents efectes NO són provocats PER l'estimulació del sistema nerviós simpàtic? a. Vasodilatació venosa.
b. Augment del volum sistòlic.
c. Augment de la contractilitat miocàrdica.
d. Augment del volum diastòlic final.
Un jugador de futbol té una freqüència cardiaca en repòs de 50 bpm i un volum MINUT o cabal cardíac de 5L/min. Quin és el seu volum sistòlic? a. 1000 ml b. Amb els valors que tenim no podem calcular el volum sistòlic c. 100 ml d. 10 ml Anomenem ------- al volum de sang que hi ha en el ventricle abans d'INICIAR la contracció isovolumètrica.
a. Volum sistòlic b. Volum sistòtic final.
c. Volum diastòlic final.
d. Volèmia En relació al marcapassos fisiològic sinoauricular, indiqui la resposta FALSA: a. Determina un retard entre la contracció auricular i ventricular.
b. Presenta una major pemeabilitat al Na+.
c. Està situat a l’aurícula dreta d. Rep aferències del sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic.
Quina d'aquestes substàncies és vasoconstrictora? a. PNA b. Histamina.
c. Vasopresina o ADH.
d. Disminució d'O2 a les arterioles sistèmiques En l'hiperèmia activa.....
a. L'augment d'activitat metabòlica provoca vasodilatació de les arterioles.
b. L'augment d'activitat metabòlica provoca disminució de la concentració de CO2.
c. L'augment d'activitat metabòlica provoca disminució del fluxe sanguini.
d. L'augment d'activitat metabòlica provoca vasoconstricció de les arterioles.
L'administració d'atropina (un antagonista colinérgic) ocasiona tots els següents EXCEPTE: a. Broncolodilatació.
b. Midriasi.
c. Disminució de la freqüència cardíaca.
d. Disminución de la secreción gástrica.
La unió de l'adrenalina als receptors beta 2 adrenèrgics ocasionarà tots els següents canvis EXCEPTE: a. Vasodilatació d'arteries i arterioles coronàries.
b. Broncodilatació (dilatació bronquiols).
c. Vasodilatació de les arterioles del múscul esquelètic.
d. Augment de la freqüència cardíaca.
Indiqui quin dels següents factors NO ocasionarà un augment de la pressió arterial: a. Secreció de pètid natriurètic auricular (PNA).
b. Secreció de hormona antidiurètica o ADH.
c. Estimulació dels receptors beta 1 del nòdul sinusal per noradrenalina.
d. Secreció d'angiotensina II.
Si disminueix la pressió arterial, s'activaran tots els següents mecanismes EXCEPTE: a. Augment del volum sistòlic b. Augment del retorn venós.
c. Vasoconstricció arteriolar i venosa.
d. Activació del sistema nerviós parasimpàtic.
D'acord a la Llei de Frank-Starling, el volum sistòlic augmenta si: a. si augmenta la pressió arterial.
b. si augmenta el volum sistòlic final.
c. si augmenta l'estimulació del sistema nerviós parasimpàtic al miocardi contràctil.
d. si augmenta la postcàrrega.
e. si augmenta el retorn venós.
El treball que realitza el ventricle esquerre és molt superior al treball que fa el ventricle dret, perquè en el ventricle esquerre...
a. La postcàrrega és superior.
b. La precarrega és superior.
c. La contracció és més lenta.
d. La paret és més gruixuda.
El segon soroll cardíac te lloc pel tancament de les vàlvules semilunars i això marca: a. l'inici de la sístole b. l'inici del periode d'ejecció c. el final del periode d'ejecció d. l'inici de la contracció isovolumètrica e. el final de la diàstole ventricular Indiqui perquè el nòdul sinoauricular o sinusal és marcapassos fisiològic del cor: a. Perquè té un potencial de repòs inestable.
b. Perquè la despolarització ràpida es deguda a l'entrada de Na+.
c. Perquè el seu ritme de descàrrega de potencials d'acció és la més elevada del sistema de conducció.
d. Perquè la repolarització ràpida es deguda a la sortida de K+.
La pressió generada per la presencia de proteïnes plasmàtiques es coneix com.....
a. Pressió osmòtica coloïdal.
b. Pressió hidroestàtica capil·lar.
c. Filtració.
d. Absorció Indiqui quin dels següents factors ocasionarà una disminució de la pressió arterial: a. Disminució de la pressió parcial d'oxigen arterial (hipòxia).
b. Augment de les resistències perifèriques.
c. Vasodilatació generalitzada de les arterioles cutànies i abdominals.
d. Estimulació dels receptors beta 1 miocardics per noradrenalina.
Indiqui quina de les següents hormones no estimula la vasoconstricció arteriolar: a. Aldosterona.
b. Angiotensina II.
c. Hormona antidiurètica o ADH.
d. Adrenalina.
La vasoconstricció dels teixits perifèrics que no participen en l'exercici és deguda a : a. Augment de l'activitat parasimpàtica.
b. Reducció de l'activitat simpàtica.
c. Augment de l'activitat simpàtica.
d. Reducció de l'activitat parasimpàtica.
El volum de sang que entra en l'artèria aorta en cada contracció ventricular s'anomena....
a. Volèmia b. Volum sistòtic final.
c. Volum sistòlic d. Volum diastòlic final.
La pressió generada pel bombeig del cor es coneix com.....
a. Absorció b. Pressió osmòtica coloïdal.
c. Filtració.
d. Pressió hidroestàtica capil·lar.
El moviment del fluxe global cap a l'interior dels capil·lars s'anomena.....
a. Pressió osmòtica coloïdal.
b. Filtració.
c. Pressió hidroestàtica capil·lar.
d. Absorció El moviment del fluxe global cap a l'exterior del capil·lar es coneix com.....
a. Pressió osmòtica coloïdal.
b. Pressió hidroestàtica capil·lar.
c. Absorció d. Filtració.
L'adrenalina ocasiona vasodilatació quan estimula els receptors ................... del múscul llis vascular.
a. alfa adrenèrgics b. beta 2 adrenèrgics c. beta 3 adrenèrgics d. beta 1 adrenèrgics Indiqui quin dels següents factors NO ocasionarà un augment de la pressió arterial: a. Secreció de pètid natriurètic auricular (PNA).
b. Secreció d'angiotensina II.
c. Estimulació dels receptors beta 1 del nòdul sinusal per noradrenalina.
d. Secreció de hormona antidiurètica o ADH.
A l'inici de l'exercici, l'increment de la freqüència cardíaca és deguda a: a. Reducció de l'activitat parasimpàtica.
b. Reducció de l'activitat simpàtica.
c. Augment de l'activitat simpàtica.
d. Augment de l'activitat parasimpàtica.
Si les resistències perifèriques es mantenen constants, un increment de la pressió arterial mitjana (PAM) pot ser degut a: a. un augment de la l'activitat parasimpàtica sobre el nòdul sinusal.
b. un augment de l'activitat simpàtica sobre el miocardi contràctil ventricular.
c. una vasoconstricció sistèmica.
d. una disminució de la volèmia.
El reflexe baroreceptor.....
a. Controla la resistència perifèrica.
b. Manté la presió arterial mitjana a uns nivells gairebé constants.
c. Desencadena un augment de la pressió arterial i augment del cabal cardíac.
d. Manté el fluxe sanguini a tots els òrgans a uns nivells molt similars Quina seria la freqüència cardíaca d'un individu que té un cabal cardíac de 5.184ml/min. i un volum sistòlic de 72ml? a. Amb els valors que tenim no podem calcular la freqüència cardíaca.
b. 61 bpm c. 72 bpm d. 50 bpm El marcapasos del cor es el NODUL SINUSAL. El potencial d'acció que generen les fibres autorrítmiques es propaga a les fibres contràctils del miocardi les quals es DESPOLARITZA. Durant la fase de despolarització mantinguda (meseta) es produeix una entrada de CALCI de l'espai intersticial al citoplasma juntament amb una SORTIDA de POTASSI del LIC al LEC. La ENTRADA de CALCI del LEC al LIC desencadena la SORTIDA de CALCI del reticle sarcoplasmàtic cap al citoplasma afavorint la contracció muscular.
Un fàrmac que bloquegi els canals de calci a la membrana de la cèl·lula miocàrdica ocasionarà un/a DISMINUCIO de la contracció Indiqui quina de les regions del miocardi té una velocitat de conducció dels potencials d'acció menor: a. Nódul ariculoventricular.
b. Branques dreta i esquerra del fascicle de His o fascicle auriculoventricular.
c. Fibres de Purkinje.
d. Nódul sinusal.
Quina d'aquestes substànciesocasiona vasodilatació? a. Noradrenalina (receptors alfa) b. PNA c. Serotonina d. Disminució d'oxígen a les arterioles pulmonars.
Quin d'aquests paràmetres NO augmenta durant l'exercici físic? a. Contractilitat del miocardi.
b. Cabal cardíac.
c. Volum sistòlic d. Resistència perifèrica total.
La unió de la noradrenalina als receptors beta 1 del miocardi contràctil ocasiona: a. Augment de la sortida de calci a l'espai intersticial, ocasionant disminució de la freqüència cardíaca.
b. Augment de la sortida de calci i sodi a l'espai intersticial, ocasionant disminució de la contractilitat.
c. Augment de l'entrada de calci a l'espai intracel·lular, ocasionant augment de la contractilidad miocárdica.
d. Augment de l'entrada de calci i sodi a l'espai intracel·lular, ocasionant despolarització de la membrana i augment de la freqüència cardíaca.
Quina d'aquestes substàncies NO ocasiona vasodilatació: a. Augment de K+.
b. Histamina.
c. Angiotensina II d. Augment de CO2 El complex QRS de l’ECG es correlaciona amb ....................... del potencial d’acció.
a. la fase d'apertura del canals de K+ voltatge dependent b. la fase de despolarització mantinguda o plateau c. la fase de despolarització ràpida d. la fase d'apertura del canals de Ca2+ voltatge dependents La unió de l'acetilcolina als receptors muscarínics ocasionarà: a. Disminució de la freqüència cardíaca.
b. Broncodilatació (dilatació bronquiols).
c. Vasodilatació arteriolar sistèmica.
d. Augment de la contractilitat miocàrdica.
Indiqui quin dels següents fenòmens elèctrics del cicle cardíac no es visualitza normalment en l’E.C.G.
a. Despolarització ventricular.
b. Repolarització ventricular.
c. Repolarització auricular.
d. Despolarització auricular.
Si sabem el valor del volum diastòlic final, quin altre paràmetre necessitem coneixer per a determinar el volum sistòlic? a. el volum sistòlic final b. la freqüència cardiaca c. el volum minut d. la precàrrega e. la postcàrrega Quin seria el cabal cardíac d'un individu que té una FC de 62bmp, volum diastòlic final de 136ml i volum sistòlic de 74ml? a. 5.240ml/min.
b. 5420ml/min.
c. Amb els valors que tenim no podem calcular el cabal cardíac.
d. 4.588ml/min Quin dels següents efectes NO són provocats per l'estimulació del sistema nerviós simpàtic? a. Augment de la contractilitat miocàrdica.
b. Augment del volum sistòlic.
c. Vasodilatació venosa.
d. Augment del volum diastòlic final.
Repolarització ventricular T Despolarització ràpida ventricular QRS Temps des de l'inici de la despolarització ventricular fins al final de la repolarització ventricular QT Despolarització auricular P Temps en que les fibres ventriculars estan en fase de meseta de la despolarització ST Temps de conducció des de l'inici de la despolarització auricular fins l'inici de la despolarització ventricular PQ PR Quina d'aquestes substàncies NO ocasiona vasodilatació: a. Histamina.
b. Augment de CO2.
c. Augment de K+.
d. Angiotensina II La unió de la noradrenalina o de l'adrenalina als receptors beta 1adrenèrgics ocasionarà: a. Vasoconstricció arteriolar sistèmica.
b. Augment de la contractilitat miocàrdica.
c. Broncodilatació (dilatació bronquiols).
d. Disminució de la freqüència cardíaca.
indiqui quin dels següents fenòmens elèctrics del cicle cardíac no es visualitza normalment en l’E.C.G.
a. Despolarització ventricular.
b. Despolarització auricular.
c. Repolarització ventricular.
d. Repolarització auricular.
Una disminució de la pressió arterial ocasiona un/a DISMINUCIÓ de l'activitat en els barorreceptors,, el que ocasiona que el centre cardiovascular INHIBEIX l'activitat del sistema nerviós parasimpàtic juntament amb un/a ESTIMULACIÓ de l'activitat del sistema nerviós simpàtic, el qual ocasiona: Estimulació del receptors adrenèrgics BETA 1 del miocardi contràctil ventricular ocasionant un/a AUGMENT de la contractilitat miocàrdica.
Estimulació dels receptors adrenèrgics BETA 2 de les arterioles coronaries ocasionant VASODILATACIO coronària.
Estimulació dels receptors adrenèrgics ALFA de les arterioles sistèmiques ocasionant VASOCONTRSICCIO arteriolar i AUGMENT de les resistències perifèriques.
Estimulació dels receptors adrenèrgics BETA 1 de les grans venes, el que provoca VASOCONSTRICCIO de les venes i AUGMENT del retorn venós.
Relaciona les ones i segments de l'ECG amb les fases del cicle cardiac elèctric.
Temps des de l'inici de la despolarització ventricular fins al final de la repolarització ventricular INTERVAL QT Despolarització auricular ONA P Despolarització ràpida ventricular COMPLEX QRS Repolarització ventricular ONA T Temps en que les fibres ventriculars estan en fase de meseta de la despolarització SEG ST Temps de conducció des de l'inici de la despolarització auricular fins l'inici de la despolarització ventricular INTERVAL PQ PR Respecte les vàlvules auriculoventrivulars quina és l'opció CERTA: a. Per obrir-se no necessiten gradient de pressió.
b. Es tanquen durant la relaxació isovolumètrica..
c. Estan tancades durant la fase de diàstole ventricular i auricular.
d. Es tanquen quan un gradient de pressió retrògrad empeny la sang cap enrere..
Indiqui quina de les regions del miocardi té una velocitat de conducció dels potencials d'acció menor: a. Fibres de Purkinje.
b. Nódul ariculoventricular.
c. Nódul sinusal.
d. Branques dreta i esquerra del fascicle de His o fascicle auriculoventricular.
Si disminueix la pressió arterial, indiqui quin dels següents mecanismes s'activarà: a. Augment del volum minut o cabal cardíac b. Secreció del pètid auricular natriurètic.
c. Estimulació dels receptors muscarínics del vasos sanguinis.
d. Augment de l'estimulació miocàrdica per d'acetilcolina ...