tema 3 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 2º curso
Asignatura Hisenda pública
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 12/03/2015
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Bloc 2: funcions de la hisenda pública TEMA 3: FALLADES DE MERCAT I INTERVENCIÓ PÚBLICA Si quan es troba un error en el mercat apliquem la intervenció pública, aquesta també genera els seus problemes, és a dir, errors en el sector públic (corrupció, la solució està encaminada a maximitzar el benefici d’un grup de la societat.
3.1 Assignació    Falta de competència Béns públics i externalitats Problemes d’informació 3.2 Redistribució 3.3 Estabilització Tres funcions del pressupost públic (Richard Musgrave).
Un dels problemes es que es pot arreglar o bé els problemes d’assignació o bé de la redistribució.
Hi ha uns programes que milloren l’assignació dels recursos. Prendre mesures necessàries per assolir la redistribució de la renda.
3.4 Conflicte entre instruments 3.1 Assignació Els mercats funcionen, és a dir, les assignacions són eficients  Eficiència de Pareto: és eficient si no es pot millorar la situació d’un individu sense empitjorar el benestar de l’altre.
o Economia i intercanvi: Divendres Caixa d’Edgeworth peixos Robinson cocos Òptim de Pareto o Economia e producció: les ofertes dels factors productiu no són fixes i han de decidir si treballar mes o menys. Això dona lloc a la corba de de possibilitats de producció.
Donada la tecnologia que disposem ens dona el volum màxim de peixos i cocos que podem obtenir en aquesta economia. La pendent de la corba La relació entre x/y és la RMTcp: relació marginal de transformació peixos RMScp = RMScp = RMRcp RMTcp = CMgc/CMgo cocos UMg = CMg Teorema del benestar: si que ho farà el mercat sempre i quan hi hagi molts consumidors i molts productors de manera de que quan observin els preus dels bens considerin que els preus estan donats, que estan fixes.
intercanvi producció Això nomes es produeix segons determinades condicions. Hi ha determinats drets de propietat. Perquè hagi eficiència l’estat ha d’intervenir en el mercat per poder garantir els drets de propietat. El sector públic ha de garantir el funcionament dels mercats.
FALLADES DE MERCAT    Manca de competència: Les fallades dels mercat, si hi ha molts consumidors i productors en la pràctica no sempre és així. Si nomes hi ha un compradors, aquest tindrà influencia en el preu, que serà més baix del que hauria de ser. Si nomes tenim una empresa (monopoli) en que l’empresa restringirà la producció i augmentarà el preu obtenint així beneficis extraordinaris.
L’estat en aquest tipus de situacions pot fer producció pública, és a dir, si només hi ha una empresa que aquesta sigui pública, de tal manera que posi un preus igual al cost marginal, aquests casos són monopolis naturals.
En oligopoli les empreses es posen d’acord per fixar preus. L’estat controla que no pactin preus, perquè en el mercat encara quedin competidors.
Bens públics: Els bens privats són excloïbles. Però no tots els béns són excloïbles i aquests són els béns públics Externalitats (efectes externs)  Problemes d’informació: tots els agents han de tenir tota la informació. Si hi ha incertesa, els mercats assoliran una assignació eficient si els agents maximitzen la utilitat esperada assignant probabilitats a les diferents utilitats Utilitat esperada: E(u) = p * U0 + (1 – p) * U1 Si maximitzen la utilitat esperada i els mercats són complerts (mercats que venen assegurances per les coses bones i dolentes que et poden passar) per totes les possibles contingències.
Sistema complerts de mercats d’assegurances: els mercats són eficients.
Inexistència de mercats.
o Riscos massa generalitzats: en una assegurança pagues cada quota per a que quan passi una cosa dolenta ens ajudi i ens asseguri, però això no ens passa sempre al mateix temps de tal manera que les catàstrofes afecten a la majoria de la població, no els cobreix l’assegurança, s’encarrega més el sector públic.
o Costos de transacció o Informació asimètrica: una part del mercat té ,es informació que l’altre. Hi ha una selecció adversa i un risc moral La prima d’assegurança mitja és més elevat que el risc alt Els de baix risc estan sobre assegurats. Els individus de baix risc, poden acabar desapareixent del mercat. Estarien disposats a pagar una prima de risc acord a amb el nivell baix de risc.
Si tots els individus són de risc alt, l’empresa farà fallida. Es necessiten els individus de risc baix per poder finançar els de risc alt. Hi ha unes solucions a aquest problema. Les empreses d’assegurances demanen l’historial per discriminar els individus. No sempre es possible. En situacions es difícil discriminar. Hi ha qüestions ètics. Hi ha dues solucions:  El sector públic dona la cobertura a riscos sanitaris, atur de producció pública, utilitzant els impostos que graven la renda per finançar els serveis  Tenir una assegurança obligatòria amb cobertura mínima, el sector públic mitjançant subsidis subvencionen les assegurances.
Risc moral: l’assegurat pot mitjançant les seves accions influir sobre la probabilitat que passi la contingència sobre la que esta assegurat, o sobre la magnitud de la pèrdua que es produeix. En molts casos acaba amb producció publica. Es paga mitjançant els impostos.
3.2 Distribució de la renda Si els mercats són eficients, el sector públic ha de fer el mínim perquè aquests segueixin funcionant. Un cop els mercats funcionen s’ha de comprovar que aquests segueixin funcionant, però hi ha cops que hi ha fallades de mercat. El problema és que fins ara només hem utilitzat el criteri d’eficiència. Hi poden haver altres criteris. Criteri d’equitat: el resultat de l’activitat del mercat. Pot ser que el resultat no sigui equitatiu, que no sigui just.
B Caixa d’Edgeworth peixos C A Robinson cocos En el punt a o b la distribució no es equitativa . El punt C seria una situació equitativa. Hi ha diferents maneres de definir equitat. Visions de filosofia social:  Liberalisme radical: (Nozick i Hayek) o Nozick deia que la propietat privada era un dret natural, la distribució de bens que sorgeixen dels mercats és justa si es compleixen unes condicions: adquirida mitjançant l’esforç i que l’hagis rebut en donació o herència d’algú que la va adquirir legítimament. Justícia de resultats no es igual a la justícia de procediments: no es justa o injusta perquè sigui igualitària, sinó perquè es legitima, que ho ha acumulat per esforç.
o Hayek: els resultats no son justos o injustos sinó que són els esforços. Llibertat dels individus per prendre les decisions i el mèrit són valors fonamental d’una societat.
Defensa la propietat privada no com un dret, sinó que la propietat privada garanteix que siguin lliures i es premiï el mèrit i l’esforç.
 Col·lectivisme: o Socialisme marxista: igualtat de resultats i de oportunitats. Igualtat de oportunitats que totes les persones estiguin en la mateixa línia de sortida.
o Llibertat: per els lliberals la llibertat s’entén com absència de coacció, l’estat no es fica amb les decisions que prenen els individus. No és cert que dues persones que neixen en dues famílies diferents siguin igual de lliures en prendre decisions.
o Bé col·lectiu: Liberalisme radical és individualisme, sempre és fixa en el benestar de les persones. Defineix el benestar col·lectiu. El col·lectivisme a la practica és incompatible amb el mercat i propietat privada perquè el mercat es injust, no garanteix, el punt d’arribada en la renta no depèn de la família en la que han nascut, no garanteix la igualtat de oportunitats, el mercat no és democràtic. Per tant, els marxistes proposen la propietat publica de tots els factors de producció, no s’utilitza el sistema de preus, requereix un sistema burocràtic. L’estat es dedica a intentar identificar si una persona serveix per un treball o altre.
 Social Liberalisme: És un punt entremig. Esta en la pròpia constitució Espanyola i a més es el substrat filosòfic de la economia del benestar.
o Els processos d’assignació i distribució s’han de valorar prenen de referencia els objectius i el benestar dels individus.
o Propietat privada no és un valor absolut, és només un instrument. Perquè tenim propietat privada? Perquè em decidit tenir llei que impedeixi que algunes persones ocupin la propietat d’altre? Perquè em arribat a la conclusió que la propietat privada és útil com incentiu adequat a que les persones s’esforcin. La propietat privada la necessitem perquè permet que funcionin els mercats i intercanvis i els individus tenen incentius per intercanviar i això millora el benestar.
o Redistribució és legitima: la propietat privada és dret natural no té cap mena de paper, l’Estat pot venir i redistribuir sota determinades condicions. Permet una multiplicitat de resultats, en alguns països la gent serà més sensible a aquestes desigualtats encara que això tingui grans costos.
Com podem determinar el grau de redistribució?   Redistribució voluntària: fer donacions, els individus donaran part dels seus recursos per cobrir necessitats dels pobres, organitzacions sense ànim de lucre que reben donacions molt importants per prestar serveis de tipus redistributiu. L’estat no ha de dificultat totes aquestes iniciatives sinó estimular mitjançant subsidis. Els individus són altruistes. Utilitat del ric depèn de la seva renta i de la renta del pobre, en canvi, el individu pobre la seva utilitat depèn únicament de la seva renta. La renta del ric i la renta del pobre és igual a un nivell de renta fixa. El ric observa que el pobre no té res, aleshores ell haurà de decidir si consumir tot ell la renta o donar-li una mica al pobre, per tant haurà de igualar la utilitat marginal de renunciar a utilitzar aquesta renta per augmenta el seu consum amb la marginalitat de donar renta al pobre. Això significa que per el ric perdre un euro és perdre poc, li és igual, però quan hagi transferit molta renta al pobre donar un euro més li suposarà una pèrdua de utilitat major. Hi ha un moment en que la utilitat marginal de donar-li un € al pobre és igual a la utilitat de la satisfacció de donar diners. En una societat pot haver-hi un alt grau de desigualtat.
S’ha de valorar la utilitat i el benestar de tota la societat i pot ser que les decisions canviïn la redistribució i la desigualtat, depèn de lo sensible que la societat sigui.
Redistribució coactiva: Una societat pot arribar a decidir que cal fer on no s’arribarà mai per les decisions espontànies dels rics. Com que els rics no passaran d’aquest punt i no ho farà voluntàriament ho haurà de fer l’estat, posant impostos sobre els rics i redistribuint als pobres. És a dir, a partir dels rics és poden fer redistribucions però no són suficients i per tant ha d’intervenir l’estat. Els impostos generen una pèrdua de utilitat, ja que això fa que la gent treballi menys, per tant no és molt bona idea intentant finançar tot el sector públic a partir dels impostos.
 La redistribució per el risc és un bé públic: El ric pot pensar, jo no dono perquè altres ja ho faran, perquè he de ser jo?. Això fa que la redistribució voluntària no iguali la utilitat necessària dels pobres. Tot això ens esta dient que hi ha un paper per el estat quan els rics no tinguin suficients incentius.
Com saber quin és el valor òptim de redistribució col·lectiva? Funció de benestar social: funció de utilitat de tot el benestar que conte com arguments la utilitat de tots els seus individus.
Funció de benestar social W = w (Ua, Ub) Requisits mínims  Individualisme  Anonimat: les corbes d’indiferència social seran simètriques al voltant de l’eix de 45º > 0 similar a l’òptim de pareto Ua 45º Ub  Aversió a la desigualtat: s’ha de complir que les corbes de desigualtat social siguin convexes. Que la combinació lineal d’aquestes han d’estar en una corba d’indiferència superior. El grau de convexitat és el grau d’aversió a la desigualtat L’òptim social B Ua A A C B: redistribució voluntària C: redistribució coactiva. és l’òptim social 45º Ub Tipus de la funció de benestar social  Utilitarista: o Bentham: l’únic be que ha de considerar una societat es de la felicitat dels seus ciutadans. La funció de l’estat havia de ser la de promoure el major benestar possible al major nombre de persones possibles W (Ua,Ub) = Ua + Ub. La aversió a la desigualtat és 0 o Harsany: els individus tenen preferències personals i morals. Les personals depenen de la posició que l’individu ocupa dins de la societat.
Les morals haurien de ser idèntiques a tots els individus independentment que siguin rics o pobres, posant-se a la pell dels altres: empatia (capacitat de posar-te en la situació d’un altre).
Maximitzar la utilitat esperada: 0,5*Ua (Renda a) + 0,5*Ub (Renda b) que és el mateix que la suma de les utilitats  Rawls: parla del concepte de contracte social (constitució d’un país). En un hipotètic cas, els individus han de redactar aquest contracte i no saben quina posició ocuparan en el futur (posició original, situació en que no saben si els anirà be o malament. S’ha de dissenyar en el bel de la ignorància, incertesa i si amés tenen un grau d’aversió màxim a la desigualtat voldran protegir-se de la pitjor situació possible. I això es tradueix en la funció de benestar de Rawls: W (Ua,Ub) = MIN (Ua,Ub). La utilitat d’un individu millora si millora la de l’altre. La aversió a la desigualtat és infinita.
C Conflicte entre objectius L’estat quan troba problemes d’eficiència l’estat intervé per resoldre les fallades de mercat.
L’economia del benestar suposa la equitat ...