Apunts Economia i instruments analítics per l'estudi del Dret Tema 11 (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2013
Páginas 9
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11 – EL PAPER DE L’ESTAT EN LES ECONOMIES MODERNES: 0. OBJECTIUS: -Conèixer quins són els mecanismes d’actuació del Sector Públic en l’activitat economia.
-Recordar com funciona un mercat competitiu i perquè produeix assignacions eficients.
-Per què el mercat no produeix assignacions eficients en els casos on hi ha fallides de mercat? -Què pot fer el SP per a generar assignacions eficients en aquests casos? 0.1 ESTRUCTURA DEL TEMA: -Objectius i instruments d’intervenció del SP en l’economia -Equilibri de Mercat i Eficiència -Aplicacions • Externalitats 1. OBJETCTIUS I INSTRUMENTS D’INTERVENCIÓ (Del SP en l’Economia): 1.0 DEFINICIONS: -Finançament: un bé o un servei està finançat públicament quan els fons utilitzats per la seva adquisició o producció provenen dels ingressos de l’Administració (impostos, taxes, cotitzacions, etc.) o Ex: medicaments pels jubilats.
-Producció: un bé o servei està produït públicament quan els inputs (K i L) són propietat de l’Administració.
o   Ex: educació a la UPF.
1   1.1 OBJECTIUS: 1.1.1 CREACIÓ DEL MARC LEGAL QUE PERMET L’EXISTÈNCIA DE MERCATS: -Els agents que actuen als mercats han d’estar protegits per drets de propietat reconeguts. ! Seguretat Jurídica -L’existència de contractes permet mercats geogràficament extensos.
-En societats grans, només l’Estat pot establir aquestes regles de joc i responsabilitzar-se del seu compliment (Dret Mercantil i Dret Civil).
1.1.2 SOLUCIONAR FALLADLES DE MERCAT: -El SP intervé per a corregir la ineficiència d’algunes de les assignacions que produeix el mercat.
-Casos en el quals es produeixen aquestes fallides de mercat: • Béns Públics: o El seu consum té unes característiques peculiars (no rivalitat i no exclusió) que impedeixen que la seva provisió es pugui realitzar mitjançant el mercat.
" Casos importants: defensa, policia, justícia, determinades infraestructures (p. ex. Enllumenat).
• Efectes externes (o externalitats): o Beneficis o costos, associats a la producció o al consum, que tenen efectes sobre tercers (p. ex. La contaminació, consum de tabac, etc.) o • Intervencions publiques: regulació o impostos / subvencions.
Informació asimètrica: o No totes les parts tenen informació complerta i veraç sobre les característiques del producte o servei.
o Intervenció pública: regulacions (normes de qualitat, de seguretat, exercici professional, etc).
• Mercat no competitius: o MONOPOLIS NATURALS: " Existeixen raons tècniques que justifiquen una elevada concentració (poques empreses).
" Ex: energia, telecomunicacions, aigua, etc.
" Intervenció: empreses publiques (abans), regulació d’empreses privades (actualitat).
"   Ex: preu màxim electricitat o gas.
2   o OLIGOPOLIS: " Les empreses estableixen acords per a limitar la competència.
" No hi ha causes naturals que justifiquin la seva existència.
" Intervenció: lleis de defensa de la competència.
1.1.3 MILLORAR L’EQUITAT DE LA DISTRIBUCIÓ DE RECURSOS QUE GENERA EL MERCAT: -Dos tipus d’intervencions: assistencials i redistributives: -Actuacions assistencials: • Objectiu: proporcionar un nivell mínim d’ingressos.
• Instruments: prestacions monetàries (en metàl·lic) no contributives (vellesa, invalidesa).
-Actuacions de caràcter redistributiu: • Objectius: o Garantir que tots els ciutadans tinguin accés a determinats béns, amb independència dels seus recursos econòmics. Ex: béns preferents com la sanitat i l’educació.
o Proporcionar assegurament col·lectiu contra determinades contingències que minoren la renda dels individus. Ex: vellesa, invalidesa, atur, etc.
o Existeixen motius d’eficiència que també justifiquen la intervenció del SP en aquests àmbits. Ex: sanitat, pensions.
• Instruments: o L’Estat de Benestar (EB) compren el conjunt d’actuacions amb la missió d’assolir els objectius previs.
o " 3 pilars de l’EB: sanitat, educació i pensions.
" 4rt pilar: atenció a la dependència.
L’EB inclou prestacions en espècie (sanitat, educació) i prestacions en metàl·lic (pensions de jubilació, atur).
o En el cas de les prestacions en espècie, les raons que justifiquen la intervenció del SP tenen a veure amb el finançament, mentre que la producció pot se tant pública com privada.
o Les prestacions en metàl·lic són més eficients si es compleixen 2 condicions: "   Que el consumidor sàpiga triar correctament 3   " Que el consumidor vulgui triar correctament 1.1.4 ALTRES OBJECTIUS: ESTABILITAT I CREIXEMENT: 1.2 INSTRUMENTS: -Regulacions (p.ex. normes contaminació, llei antitabac).
-Finançar i/o produir béns i serveis (p.ex. sanitat, atur).
2. EQUILIBRI DE MERCAT I EFICIÈNCIA: 2.1 MERCAT COMPETITIU: -Els béns que s’ofereixen són tots iguals.
-Hi ha un número suficientment elevat de compradors i venedors de manera que ningú pot influir sobre el preu: són preu – acceptants.
-Les empreses poden entrar o sortir lliurement del mercat.
2.2 EQUILIBRI (DE MERCAT): -Situació en la que el preu arriba a un nivell tal que la quantitat oferta i la demanda s’igualen: 2.3 EXEMPLE: -Suposi que les següents equiacions d’oferta i demanda descriuen un mercat: Qs = 2P Qd = 300 - P -Quin és el preu d’equilibri?   • Solució numèrica: resolem: Q* = 200 i P* = 100 • Solugió gràfica: 4   2.4 ASSIGNACIÓ EFICIENT: -L’excedent del consumidor (EC) i l’excedent del productor (EP) són mesures del benestar que obtenen compradors i venedors pel fet d’intercanviar béns o serveis.
-L’excedent total (ET) és la suma de l’excedent de tots els que participen en l’economia.
ET = EC + EP -Una assignació és eficient si maximitza l’excedent total.
  5   2.5 CONCLUSIONS: -Els mercats competitius permeten arribar a assignacions eficients.
-L’eficàcia s’assoleix a través d’un mecanisme en el que els compradors i venedors prenen les seves decisions de forma descentralitzada (cap agent fixa “p” i “q”) i només busquen el seu interès propi ! “mà invisible” (Adam Smith).
-Objectiu: identificar en quins casos hem de deixar actuar el mercat i en quins és preferible que el SP intervingui (perquè la solució de mercat no és eficient).
3. APLICACIONS (EXTERNALITATS): 3.1 DEFINICIÓ: -Els efectes externs (o externalitats) són beneficis o costos associats al consum o a la producció que: • Tenen efectes sobre persones diferents a les que els genera.
• Si es deixa actuar lliurement al mercat, no apareixen reflectits en els preus: o Els agents que els generen no paguen per ells ni els que els suporten reben res a canvi.
3.2 CARACTERÍSTIQUES: -Les externalitats poden ser produïdes tan per empreses com per consumidors: • Externalitats negatives en el consum: fumar.
• Externalitats negatives en la producció: contaminació.
• Externalitats positives en el consum: educació.
• Externalitats positives en la producció: investigació bàsica.
3.2.1 EXTERNALITATS NEGATIVES (PRODUCCIÓ): -Existeix una externalitat negativa en la producció quan el cost de produir un bé és major per a la societat que pels productors: -Exemple:   • La producció d’alumini contamina • La demanda d’alumini és decreixent • El cost marginal per planxa és creixent • El dany marginal de la contaminació és constant 6   3.3 IMPLICACIONS: -Els mercats privats no generen el nivell de producció socialment eficient.
-La fallada de mercat esdevé perquè els agents prenen les seves decisions sense tenir en compte tots els costos socialment rellevants.
-La solució consisteix en alterar els incentius dels agents per a que sí els tinguin en compte.
  7   3.4 SOLUCIONS PÚBLIQUES: 3.4.1 ELS IMPOSTOS (IMPOSTOS “PIGOUVIANS”): -Impostos que grava cadascuna de les unitats produïdes per un agent que contamina en una quantitat igual al dany marginal de la contaminació.
• Nova corba de cost marginal (= oferta).
• Exemples: eco-taxa a Balears -Problemes: • Dificultat de poder determinar l’impost (t), ja que les empreses no tenen incentius a revelar la quantia real del DMg. Com es calcula? • A què es dedica l’impost? 3.4.2 LA REGULACIÓ: -S’obliga als agents que contaminen a reduir la contaminació en una determinada quantitat, o enfrontar-se a sancions legals.
-Problemes: • Si es determina una sanció de quantia uniforme, no es té en compte que els costos associats a reduir la contaminació són diferents per a cada empresa.
• Si es determina una sanció de quantia baixa, algunes empreses seguiran contaminant, ja que deixar de fer-ho és més costos que la pròpia sanció.
• Si es defineix una sanció per a cada empresa, les empreses no tenen incentius a revelar els costos que els suposa disminuir la contaminació. Com es calcula? 3.4.3 MERCATS DE DRETS D’EMISSIÓ: -Cas: El mercat de CO2 en la UE: • El Parlament Europeu introdueix directiva 2003 / 87 / CE, que estableix mercats de drets d’emissió entre els estats membres de la UE.
o 1a fase: (2005 – 2007): 12.000 plantes industrials, 45% de les emissions de CO2.
o • 2a fase: (2008 – 2012): més sectors (transport); tots els GEI.
Cada país fixa uns límits d’emissió de CO2 a cada una de les plantes industrials.
• •   Les empreses tenen 2 opcions: o Reduir les emissions (i vendre els drets d’emissió sobrants).
o No fer-ho i comprar drets d’emissió a les que sí ho fan La reducció global de CO2 es realitza eficientment.
8   3.4.3.1 EL MERCAT DE CO2 A LA UE: EXEMPLE: -Les empreses A i B emeten cadascuna d’elles 100.000 TM anuals de CO2.
-L’objectiu és reduir les emissions totals d’ambdues a 190.000 TM.
-Es concedeixen drets d’emissió de 95.000 TM a cadascuna d’elles.
-Preu dret d’emissió: 10 euros / TM.
-Costos de reduir emissions: 5 euros per A, 15 euros per B.
-Solució de mercat: A redueix 10.000 TM i ven drets de 5.000 TM a B.
-La reducció global de 10.000 TM es realitza a un cost menor que obligant a cadascuna a reduir 5.000 TM.
3.4.3.2 SOLUCIÓ EFICIENT: MERCATS DE DRETS D’EMISSIÓ: -El mercat funciona correctament i les empreses, en funció dels costos que els suposa reduir la contaminació i del preu dels drets de emissió al mercat, intercanviar drets entre elles (compra – venda).
-L’ens regulador ha de controlar que les empreses que sobrepassen la quantitat màxima disposin dels drets d’emissió pertinents (n’hagin comprat a d’altres empreses al mercat). Això s’observa a través de les transaccions del mercat de drets d’emissió.
-A través del mercat, les empreses revelen informació refent als seus costos!! -Aquesta és la solució més eficient.
  9   ...