3.Poder i societat a l'edat moderna (I) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura poderns a l'època moderna
Profesor .C.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 19/01/2016
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

3. Poder i societat Sempre que parlem de l’Època moderna em de partir de dues idees: la tendència de la societat és sempre la de buscar un món ordenat, moltes vagades aquest sistema d’ordre és aliè a l’Estat i a les lleis. La idea de venjança és el restabliment de l’ordre social. En aquest context el poder vol prendre a les comunitats la capacitat d’autoregulació.
L’ordenació social: de la família al municipi La família és la unitat bàsica de producció econòmica, reproducció i de transmissió de valors, és el marc directa d’aprenentatge de l’individu. Des del punt de vista organitzatiu presenta dos models:  La família troncal, branques que pivoten entorn un tronc central que controla el patrimoni, i per tant tenen l’hereu com a figura bàsica de transmissió del patrimoni. Això provoca que en una mateixa llar hi visqui més d’una generació.
El tronc té l’obligació, sempre i quan no posi en perill al supervivència del patrimoni, assegurar la supervivència dels membres de la família. Aquest model té com a objectiu mantenir i ampliar el patrimoni familiar, per tant la capacitat de llibertat individual dels membres de la família troncal és mol limitat, perquè tot queda limitat al patrimoni.
 La família nuclear, hi ha els pares i els fills, en alguns casos hi ha el paper de l’hereu, i en altres hi ha un repartiment de l’herència entre tots els fills. En aquest model la principal funció és la productiva i reproductiva, així les llibertats individuals dels seus membres és major, però per contra és més fàcil caure en la pobresa. Aquest model és normalment de famílies artesanes i mercaderes.
Per tant quan parlem de la família s’ha de partir de la idea que la funció d’aquesta és la protecció dels seus membres, mantenir el patrimoni i assegurar l’ordre social, això s’aconseguirà mitjançant una organització interna de al família molt jeràrquica, el patriarcat.
En el cas que l’hereva sigui una dona desenvolupen un autoritarisme molt fort i una profunda desconfiança.
Una altra forma d’alteració, que es dóna a determinades zones d’Europa a partir el segle XVII en el món rural és el Putting out System, a partir el segle XVI i XVII un dels canvis econòmics que es produeix és que els mercaders intenten produir mercaderies més barates per a ser més competitius, però, dins el marc urbà, sovint topen amb unes reglamentacions gremials molt estrictes, el que fan els mercaders és fer un pacte amb els pagesos perquè produeixin mercaderies, en moltes cases rurals posaran els nens a treballar en això i seran una important font d’ingressos, això fera que moltes noies s’alliberin de la dot, perquè la dot serà ella, ja que te recursos per autofinançar-se.
Ara bé, per tota la resta de dones, la seva situació a la família i la comunitat és pitjor que a l’Època Medieval, a causa d’elements ideològics com el control del cos de la dona i la visió de la dona com la causa del pecat, així la dona com és limitada de seny tendirà al pecat. Per tant s’ha de crear un ideal femení, un control sobre la dona, que fes impossible que la dona pugui dur les seves necessitats a terme. L’opresió no només era moral, sinó que també física, com per exemple que menjaven menys, per això l’ideal de bellesa eren les grasses, com les Senyores de Rubens. Les dones no accepten aquesta situació amb indiferència, sinó que hi ha moviments sobretot intel·lectuals. Un exemple és el cas de la veneciana Veronica Franco (1546-1591), era cortesana1, hi havia dos tipus de cortesanes: les honestes, que no només tenia la funció de mantenir relacions amb homes; i les deshonestes, que eren prostitutes totalment sexuals. Aquesta dona va escriure molta poesia amorosa, va tenir problemes amb la Inquisició per escriure, no per ser cortesana. Quan té problemes es dedica a fer més obres de caritat i a actuar més de cortesana, així s’escapa del problema.
La dona en aquesta època no s’enfronta al poder, sinó que busca passar desapercebuda i buscar complicitats amb altres dones. De la dona s’espera que estigui casada, o en el pitjo dels casos vídua, o que sigui monja. La idea de la dona soltera, legalment, era molt complicat, ja que sempre dependria d’un home, així els seus familiars l’havien de mantenir. Les dones van a treballar molt joves per evitar que els pares les mantinguessin i per recaptar diners per la dot. Un cop tenien la dot, havien de trobar un marit per la dona, això era una tasca complicada, ja que havia de complir uns mínims de patrimoni, per aquest motiu hi havia intermediaris per buscar parella (hi havia dones especialitzades), en aquella època es diferenciava l’amor del matrimoni. El percentatge de solteres era més alt a les famílies riques que a les pobres, això és a causa de la dot, perquè com més alta és la classe social, més alta ha de ser la dot, ja que el matrimoni era un negoci, així si un noble tenia una filla la podia casar, però si en tenia més costava que s’ho poguessin permetre. S’acceptava que un home es casés amb una dona de nivell més baix (ex. Noble amb una burgesa), però al revés era humiliant. Així s’entenia que el matrimoni i la maternitat era el destí natural de la dona, i que un cop casada havia de ser servil i callada. Per tant tota legislació dóna forma legal a la manera d’entendre el paper de la dona a la societat. Pel que fa a la maternitat, les criatures estan amb la mare mentre s’alleten, però un cop això acaba els nens eren apartats de la mare, en canvi les nenes no. Els matrimonis duraven aproximadament 15 anys, en el cas d’un home vidu era fàcil, ja que en un segon matrimoni no demanava dot, sobretot si té fills, ja que busca una dona que cuidi la casa i els fills; en canvi les vídues no tenen un estatus dins la societat massa clar, ja que la dona sola no és acceptable en termes socials, per tant la vídua és una dona sola amb un patrimoni, i això a la societat li fa por, i per tant es limita l’accés de la dona a la plena propietat del patrimoni de la família, així és freqüent trobar dones que es tornen a casar de seguida. Per tot això era molt fàcil que una vídua caigués a la pobresa.
1 Prostituta.
El motiu per les quals les dones del segle XV vivien millor que les del XVI i XVII és perquè menjant més, és a dir, la crisi baix-medieval es produeix una davallada considerable de població, això provoca que els que sobrevisquin després visquin millor, perquè tenen més a repartir. A més el XV hi ha una baixada de preus i una pujada de salaris, mentre que en el XVI i XVII és al revés. Una segona raó és de caràcter ideològic, ja que una conseqüència de les crisis com la Pesta Negre, és un a crisi de valors, fent que una de les coses que van entrar en crisi és la rigidesa moral, així la tolerància permet més llibertat de moviment a les dones durant el segle XV. Trobem moviments que poden ser interpretats com una forma de contestació a la societat masculina, com per exemple les beguines o les societats de germanes laiques en els Països Baixos. Tot això desapareix en el XVI i XVII a causa de la crisis religiosa amb l’aparició del luteranisme, que provoca una major rigidesa del dogma catòlic; també hi ha un canvi en la legislació respecte la dona, i la visió de la dona en l’àmbit social.
...