Tema 21 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Immunologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 29/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 21. Immunofarmacologia Tractaments per incrementar la resposta del SI: s’administren en pacients immunodeficients i que pateixen càncer. Se’ls tracta amb citocines, teràpia substitutiva amb Ab o amb teràpia cel·lular de cèl·lules dendrítiques.
Tractaments per inhibir la resposta del SI: utilitzats en transplantaments o fenòmens autoimmunitat. Es tracta als pacients amb antiinflamatoris i immunosupressors. També s’utilitzen en al·lèrgies: antihistamínics per pacients simptomàtics i modificació de la resposta d’IgE amb vacunes.
 Tractament amb Ig o gammaglobulines: Aproximadament el 60% de pacients amb immunodeficiències primàries tenen una immunodeficiència en la qual predomina una deficient formació d'immunoglobulines. Aquest tractament permet substituir el principal defecte immunològic que tenen els pacients amb deficiència primària d'anticossos.
Existeixen preparats que s'administren per via intravenosa i altres per via subcutània. El desenvolupament de programes d'auto administració pot contribuir a millorar la qualitat de vida dels pacients que reuneixin els requisits per a això.
La immunoglobulina s'extreu d'una àmplia reserva de plasma humà (recol·lectat d'un mínim de 1000 donants) que es compon principalment de IgG i que conté tots els anticossos importants presents en la població normal.
S’administren les gammaglobulines a pacients immunodeficients cada mes per via intravenosa per mantenir el nivell d’Ab constant.
 Tractament de l’autoimmunitat S’usen estratègies similars a les del tractament del rebuig d'òrgans: - Antiinflamatoris, especialment corticosteroides; TNFR soluble o Ab anti-TNF (en artritis reumatoide i malaltia inflamatòria intestinal); Ab anti-CD20 (artritis reumatoide).
Immunosupressors (ciclosporina) Plasmafèresi (malalties per immunocomplexos) o administració d’immunoglobulines intravenoses (efectes negatius quan s’uneixen als receptors Fc dels LB) actual potencial  Actuació dels fàrmacs immunosupressors Els esteroides sobretot inhibeixen els macròfags o la producció d’interferó, TNF...
La ciclosporina inhibeix la formació de IL-2, l’azatioprina inhibeix la proliferació.
Aquests són els tres grups de fàrmacs més usats.
 Immunosupressors Nom Estructura Mètode d’acció Indicacions clíniques Anti-rejection Possibles combinacions Corticosteroids, azathioprine, mycophenolate mofetil Corticosteroids, mycophenolate mofetil, sirolimus Tacrolimus, ciclosporin, mycophenolate mofetil Ciclosporina Cyclic nonribosomal polypeptide of 11 aa Prevents production of IL-2 via calcineurin inhibition Tacrolimus Macrolide antibiotic Prevents production of IL-2 via calcineurin inhibition Anti-rejection Sirolimus Macrolide antibiotic Inhibits G1 - to S-phase cell division, hence cell proliferation Anti-rejection  Antiinflamatoris esteroides: Cèl·lula diana Monòcits Limfòcits T Efecte Block IL-1 production Block Conseqüències Inhibition of T cell activation TNF-α production Inhibition of activation and recruitment of monocytes, endothelial cells, neutrophils Reduced chemotaxis Inhibition of migration to inflammation Block IL-2 production Inhibit T cell activation Block IFN-α production Inhibit monocyte activation, reduce antiviral effect Redistribution out of circulation Reduced migration of lymphocytes (especially CD4+) to inflammation  Acció dels corticosteroides Els receptors intracel·lulars reben el corticoide, es transloquen al nucli i inhibeixen la transcripció dels gens.
 Citocines i anticitocines Les citocines poden tenir tant efectes beneficiosos com patològics: les anticitocines poden reduir aquests efectes perjudicials. La reducció dels nivells de TNF-α pot reduir la seva acció inflamatòria, per exemple, en l’artritis reumatoide i la malaltia de Crohn.
Les IL-2 estan involucrades en l’activació de les cèl·lules T i dels Ab, bloquejants de l’activitat d’aquestes IL-2 són usats de manera efectiva en la lluita contra el rebuig d’un empelt. També es fa servir per millorar les respostes immunes contra el melanoma maligne i el carcinoma de cèl·lules renals.
L’INF-α s’utilitza en teràpia contra les infeccions virals, sobretot en la hepatitis B i C. S’usa actualment en una forma plegada que té una vida mitjana molt més llarga que l'interferó estàndard.
...

Comprar Previsualizar