POLYOMAVIRUS I PAPILLOMAVIRUS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Virologia
Profesor R.G.
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 23/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

POLYOMAVIRUS I PAPILLOMAVIRUS POLYMAVIRIDAE: Virus “despullats”, 45-50 nm de diàmetre, simetria icosaèdrica Diferents espècies que infecten diferents tipus de vertebrats entre ells l’home. 12 d’elles infecten animals.
3 gèneres: Orthopolyomavirus, Wukipolyomavirus, Avipolyomavirus (infecten aus) DNA de doble cadena, 5kb, superenrotllat, circular, covalentment tancat, bidireccional, associat a les histones H2a, H2b, H3, H4 en un complex semblant a la cromatina. Genoma dividit en 3 regions: • • • Early Late (VP1, VP2, VP3, LP1) Regió reguladora (RR) ORI i seqüències necessàries per la transcripció i la replicació) Entrada a la cèl·lula: 1.
2.
3.
4.
Entrada a la cèl·lula Entrada del virus al nucli via endosomes Entrada del DNA al nucli Transcripció de la regió Early: T-Ag, t-Ag: inducció de la fase S i activació de la replicació viral 5. Transcripció de la regió Late: Síntesi de les proteïnes de la càpside i transport al nucli 6. Ensamblatge i alliberament del virus Rutes de transmissió proposades:   Via respiratòria Via fecal-oral SV40 Polymavirus:     Virus descobert als anys 1935-1963 perquè es transmetia via la vacuna del polio.
Infecta diferents espècies de simis.
Es troba en òrgans diferents en individus immunodeprimits.
Causa deficiències renals, la PML-like disease i alguns tumors als humans.
JC Polymavirus:       virus que causa una infecció generalment durant la infància.
Presenta una distribució global.
El 80% dels adults tenen anticossos contra ell.
Provoquen la malaltia PML que és crònica, progressiva i fatal. Aquesta consisteix en una desmielinització de les neurones i la destrucció d’oligodendròcits.
Un 4% de malalts de SIDA moren de PML Darrerament relacionat amb càncers a nivell de cervell i còlon.
Es diagnostica per PCR de líquid cefaloraquidi, ressonància magnètica, m. electrònica.
Molt difícil de cultivar.
BK Polymavirus:      Descobert l’any 1971 en un malalt trasplantat de ronyó Infecció primària durant la infància subclínica.
No es coneix la via de transmissió  S’han proposat la via respiratòria, oral o vertical.
S’excreta en orina La reactivació de BKPyV pot passar en qualsevol moment en individus immunosuprimits.
Es detecten Ab en un 63-100% dels nens majors de 10 anys. La incidència més gran de la infecció és en nens d’entre 1 i 6 anys.
Es diagnostica per PCR de mostres d’orina o observació de partícules víriques en cèl·lules presents en mostres d’orina per ME. Més fàcilment cultivable que JC. Darrerament també relacionat amb càncers.
Merkel cell Polymavirus:   Primer virus de DNA associat a càncer.
S’ha vist que les aigües residuals tenen nivells alts dels virus i molt cops després del tractament de les aigües no s’eliminen. Aquestes aigües tractades es solen abocar als rius i els virus hi passen.
PAPILLOMAVIRIDAE: Virus no embolcallats, 40-55 nm Simetria icosaèdrica, 72 capsòmers per nucleocàpside 29 gèneres; Diferents espècies que infecten diferents tipus de vertebrats entre ells l’home sp.
DNA de doble cadena circular sobreenrotllat i covalentment tancat associat a histones.
Replicació al nucli de la cèl·lula hoste. Tots els gens codificats a una mateixa cadena que es transcriu unidireccionalment.
3 regions:    Regió Early (primerenca): funcional Regió Late (tardana): estructural. L1 (80%) i L2 Regió LCR (Long control region). Regula expressió/tropisme Cicle cel·lular: Hostes: humans (més de 200 espècies descrites), primats, bovins, aus, rosegadors...
Epidemiologia:     Infecten epidermis i mucoses (anogenital, oral, conjuntiva, respiratòria…) El contagi pot ser directe o indirecte a traves de superfícies o objectes contaminats. Molt alt en individus sexualment actius La infecció provoca berrugues o papil·lomes i en algun cas càncer Els immuosuprimits són més susceptibles d’ésser infectats Patologia: Causen berrugues a la pell, infeccions orals i respiratòries (lesions a la faringe, contagiades de mare a fill pel part si es tenen de genitals), infeccions genitals (transmeses de forma sexual afectació molt alta).
Diagnòstic: Frotis vaginals  proves moleculars Secció de teixit o cèl·lules exfoliades  Test de Papanicolau Tractament: La majoria de berrugues curen soles. Es poden eliminar per estètica.
...

Comprar Previsualizar