TREBALL FINAL DEU PRINCIPIS PSICOPEDAGÒGICS (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura PSICOLOGIA A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Año del apunte 2014
Páginas 17
Fecha de subida 20/09/2014
Descargas 22
Subido por

Descripción

el treball complert sobre l'assignatura de psicologia. els deu principis psicopedagògics

Vista previa del texto

Treball final d'assignatura – Psicologia 9B 1 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B ÍNDEX Continguts: pàgines: Introducció.................................................................................................................... 3 Primera part: deu principis i justificacions.................................................................... 3 – 9 Segona part: comparació principis amb PEC............................................................... 9 – 11 Conclusions................................................................................................................... 12 Bibliografia..................................................................................................................... 13 – 14 Annex............................................................................................................................. 15 - 24 2 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B INTRODUCCIÓ Els objectius marcats d'aquest treball els vam observar des del principi de curs. S'anomena treball final de l'assignatura ja que mostra com hem adquirit tots els coneixements de Psicologia per a l'educació primària. Aquest treball ens fa treure tot el potencial que hem assolit al llarg del curs i així demostrar que hem tingut un aprenentatge significatiu. Això ens permetrà en un futur no molt llunyà que tinguem més experiència i sabers apresos per utilitzar-los amb consciència al nostre treball de mestres o educadors.
Pel que fa a l'organització, durant el curs vam fer tres seminaris de l'assignatura, on en parelles fèiem uns quants principis psicopedagògics com si fossin de qualsevol projecte educatiu de centre, que és on es recullen tots els principis ja siguin psicopedagògics, lèxics, normatius, etc.
Aquests seminaris també ens feien repassar els continguts donats a classe i discutir-los amb el company.
La finalitat no és més que permetre'ns fer una autoavaluació per tal de saber si ens ha sigut d'aprofitament l'assignatura durant el curs. També el apropar-nos al món del mestre mediador de continguts on no només s'ha de saber molta teoria sinó saber observar, analitzar i ajudar als nens amb els seus problemes, que també són teus.
PRIMERA PART: DEU PRINCIPIS I JUSTIFICACIONS 1- En el centre educatiu, els docents actuaran de guia sobre l'alumne, que serà el protagonista de l'acció educativa. (Interactivitat – Bloc 1 – Tema 1).
J: La interactivitat és el segon nivell de la teoria constructivista de l'ensenyament i de l'aprenentatge. Aquesta interactivitat es fa a l'aula i tracta del triangle interactiu. Aquest triangle està compost per un alumne que té que ser actiu i és qui ha d'aprendre el conjunt de coneixements i de sabers culturals. Aquests sabers són el segon integrant del triangle, i són anomenats continguts escolars. Els sabers han estat culturalment acumulats, socialment organitzats i són els significats que l'alumne a d'aprendre amb la seva activitat mental. Finalment, tenim el tercer integrant; el docent. César Coll comenta que el professor, també anomenat guia, és 3 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B una persona que exerceix una influència educativa i ha de saber ajudar a construir significats i atribuir un sentit a l'aprenentatge dels alumnes.
Per tant, i per resumir, ha de ser el agent mediador entre els continguts escolars i els destinataris de la seva acció educativa, o sigui, l'alumnat per tal que aquest últim els pugui assolir sense cap problema. Aquesta interactivitat té com objectiu que els alumnes, després d'assolir els coneixements, puguin ser competents i puguin transferir-los a la societat i al món que els envolta.
– Coll, C. (2001). constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. A C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi (Comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2. Psicologia de la Educación Escolar (pp. 157-186). Madrid: Alianza.
– Antón, M. (2104). Bloc 1: Constructivisme, coneixement i sistemes d'activitat escolar.
2- En el nostre projecte educatiu relacionarem els conceptes i significats amb fonts reals, amb l'objectiu que els alumnes estableixin una connexió entre aquests.
(Aprenentatge significatiu – Bloc 2 – Tema 2).
J: L'aprenentatge pot ser memorístic o significatiu, segons Ausubel. Ausubel també va definir l'aprenentatge significatiu com el que es dóna quan s'estableixen vincles substantius i no arbitraris entre el que s'ha d'aprendre, es a dir, els nous coneixements; i allò que ja se sap, els coneixements previs. Aquests coneixements previs estan organitzats en esquemes de coneixement. Els esquemes de coneixement no assimilen els sabers, sinó que suposen sempre la revisió, modificació, ampliació, diversificació, profundització i l'enriquiment d'aquests coneixements establin noves connexions entre ells dos, coneixements previs i nous.
Per que es doni aquest aprenentatge significatiu es necessiten unes condicions específiques. En primer lloc hi ha la significació lògica; on el contingut i material que s'utilitza ha de ser potencialment significatiu. La significació psicològica és la segona condició i tracta sobre que l'alumne ha de disposar dels coneixements previs pertinents que l'hi faran adquirir aquest coneixement nou. La tercera condició és la disposició favorable on l'alumne està disposat a revisar i modificar els seus esquemes de coneixement.
– Coll, C., & Solé, I. (1989). Aprendizaje significativo y ayuda pedagógica. Cuadernos de 4 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B Pedagogía, 168, 16-20 pàgs.
– Antón, Maria. (2014). Bloc 2: L'aprenentatge escolar i l'elaboració de significats. Els components cognitius de l'aprenentatge.(Tema 2).
3- Prioritzarem l'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge per tal que l'alumne pugui triar la que s'adapti millor a la seva situació real, com per exemple la lectura, elaboració de resums i/o mapes conceptuals, comprensió de textos, entre d'altres.
(Estratègies d'aprenentatge – Bloc 2 – Tema 4).
J: Les estratègies d'aprenentatge és quan l'alumne fa un procés de presa de decisions de manera intencionada per aconseguir un objectiu amb els coneixements que sap i els recursos que li caldrien. Per tant, si potenciem aquestes el nen pot adquirir sabers culturals d'una manera més eficaç, tenint un aprenentatge significatiu.
Els components de les estratègies d'aprenentatge són: la metacognició que és el coneixement que cadascú té sobre l'aprenentatge i al control del procés. Per tant, per utilitzar correctament cadascuna de les estratègies d'aprenentatge és necessita un bon nivell de metacognició. Les estratègies d'aprenentatge es poden definir també com les seqüencies integrades que es seleccionen amb la finalitat de fer més fàcil l'adquisició, utilització de la informació i els coneixements. Els coneixements específics que són les concepcions prèvies, les demandes específiques de l'activitat i els continguts disciplinaris i la influència social al ser la tasca individual però la forma d'interactuar és social amb la utilització d'una comunicació apropiada.
– Mauri, T., & Rochera, M.J. (1997). Aprender a regular el propio aprendizaje. Aula de Innovación Educativa, 67, 48-52 pàgs.
– Antón, Maria. (2014). Bloc 2: L'aprenentatge escolar i l'elaboració de significats. Els components cognitius de l'aprenentatge.(Tema 4).
4- Desenvoluparem l'interès dels nens envers la tasca educativa mitjançant activitats dinàmiques i creatives proposades pels docents, per tal de motivar l'alumne.
(Motivació - Bloc 3 -Tema 5).
J: La motivació per aprendre està vinculada a les diferents metes o motius que el discent vol aconseguir amb un procés d'aprenentatge. Aquestes metes incidiran de manera decisiva per la 5 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B seva autonomia de treball i d'aprenentatge. Hi ha dos tipus de motivacions: la motivació intrínseca, la qual s'experimenta amb la realització de la tasca, pel sentiment de competència i d'autodeterminació. Aquesta no té cap recompensa que sigui externa tal com diners o regals per tant, hi ha un control intern de la persona per voler adquirir un aprenentatge significatiu. La motivació extrínseca, en canvi, és la que només importa els resultats per després aconseguir la recompensa. Hi ha un control extern de la persona que només és centra en l'execució i el resultat.
– Antón, M. (2014) Bloc 3: Els components motivacionals, afectius i relacionals en l'aprenentatge escolar i la influència educativa.
5- Els nostres alumnes treballaran junts al llarg de tot el desenvolupament i la resolució d'una tasca acadèmica, és a dir, tots treballaran per igual durant el procés i aconseguiran el major grau d'aprenentatge possible segons el seu ritme d'aprenentatge.
(Aprenentatge en col·laboració – Bloc 4 – Tema 7).
J: L'aprenentatge en col·laboració parteix d'una estructura de l'aula social cooperativa, on hi ha resultats en tots els membres. Aquest aprenentatge col·laboratiu o en col·laboració te una responsabilitat de tots els membres del grup. Hi ha una construcció conjunta de coneixements i la negociació es fa durant tot el procés i amb tots els membres. Això permet l'articulació de mecanismes interpsicològics per atribuir sentit i significat als coneixements i a l'aprenentatge.
També hi ha la intervenció del professor que tracta d'ajudar als alumnes de manera directa o indirecta. Aquest aprenentatge té un caràcter grupal de la tasca i s'ha de resoldre amb la implicació i participació de tot el grup.
– Onrubia, J. (1997). Escenarios cooperativos. Cuadernos de Pedagogía, 255, 65-70 págs.
– Antón, M. (2014). Bloc 4: Col·laborar i Col·laborar per aprendre.
6- Ens enfocarem en un espai d’interacció social col·lectiu dins de l’aula per tal que l’alumne incrementi el seu nivell real a un potencial, gràcies a l’ajuda dels components de classe (professor i els propis companys) i a la pròpia implicació personal.
(ZDP – Bloc 5 – Tema 8).
J: La zona de desenvolupament pròxim, segons Vygotski l'any 1979, es defineix com la distància 6 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B entre el nivell de resolució d'una tasca que una persona pot assolir actuant independentment i el nivell que pot assolir amb l'ajuda d'un company més competent o expert en l'activitat. Newman, Griffin i Cole l'any 1991 l'anomenen com l'espai el qual, gràcies a la interacció i l'ajuda dels altres, una persona pot treballar i resoldre un problema o realitzar una activitat d'una manera i amb un nivell que no seria capç de tindre individualment.
Aquesta zona està entre el nivell efectiu del nen, el qual pot fer una activitat de manera autònoma, i el nivell possible, on el nen amb l'ajuda d'un altre pot assolir un nivell més avançat a la tasca. La ZDP es crea en la pròpia interacció de les característiques dels esquemes de coneixement sobre la tasca aportats pel participant menys competent o del suport, material i recursos de recolzament.
– Onrubia, J. (1993). Enseñar: crear zonas de desarrollo próximo e intervenir en ellas. En C.
Coll, E. Martín, T. Mauri, M. Miras, J. Onrubia, I. Solé i A. Zabala. El constructivismo en el aula. (pp. 101-124). Barcelona: Graó.
– Antón, M. (2014). Bloc 5: Interactivitat professor-alumne, L'ensenyança com a ajuda ajustada.
7- Intentarem arribar a un coneixement comú a través d’una negociació de significats i d’un intercanvi d’idees entre professor i alumne i els propis companys a partir de l’ús del llenguatge.
(Estratègies discursives – Bloc 5 – Tema 8).
J: Les estratègies discursives són les que permeten fer el procés de negociació de significats entre professor i alumne, segons Mercer al 1997. També es anomenat com mecanisme semiòtic segons Wertsch al 1988. Aquestes estratègies poden ser l'obtenció de l'alumne de determinades informacions, la confirmació, rebuig, repetició, elaboració o reformulació de les aportacions dels alumnes; l'ús de determinades fórmules per rellevar aspectes de coneixement així com el seu caràcter compartit; les recapitulacions reconstructives de la tasca que han fet; la representació d'objectes o situacions dels quals es parlen des de diverses perspectives referencials i el tractament d'informacions com noves o donades a classe. Aquests exemples són donats per estudis empírics de Edwards i Mercer (1988); Newman, Griffin i Cole (1991); Coll (1995), entre d'altres.
7 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B – Colomina, R.; Onrubia, J. Y Rochera, Mª J. (2001). Interactividad, mecanismos de influencia educativa y construcción del conocimiento en el aula. En C. Coll, J. Palacios, y A.
Marchesi (Comps.) Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar (pp. 450-458). Madrid: Alianza Editorial.
– Antón, M. (2014). Bloc 5: Interactivitat professor-alumne, L'ensenyança com a ajuda ajustada.
8- Guiarem als nens i a les nenes en el seu desenvolupament locomotor per aconseguir una millora en les habilitats motrius pròpies de cadascun.
(Desenvolupament psicomotor – Bloc 6 – Tema 9).
J: Hi ha dos lleis del desenvolupament motor: la Cèfal on el control del moviment va des del cap fins les extremitats inferiors i el Pròxim on el control dels moviments va des de les extremitats més properes al tronc corporal fins les més llunyanes del tronc. Pels dos anys els canvis afecten a la psicomotricitat invisible on són aspectes difícils d'observar però que són crucials pel desenvolupament. Aquest són el control del to, del equilibri, control respiratori i estructura espai temps. També tenim la psicomotricitat visible aquells que sí són observables. Són més complexos com per exemple tallar en línia amb una tisora.
– Palacios, J., Cubero , R. Luque, A. Y Mora, J. (2000). Desarrollo físico y psicomotor después de los dos años. En Palacios, Marchesi y Coll (Comps.), Desarrollo psicológico y educación, I. Psicología evolutiva (pp. 179-197). Madrid: Alianza Editorial.
– Antón, M. (2014). Bloc 6: Aprenentatge i desenvolupament en l'etapa de l'educació primària 9- Efectuarem interaccions i vincles afectius entre iguals per tal que tinguin una comprensió de les emocions tant de les pròpies com de les altres persones, per poder entendre com se senten i d’aquesta manera poder emfatitzar amb ells.
(Desenvolupament afectiu emocional – Bloc 6 – Tema 9).
J: Els nens als tres anys ja saben que les persones pensen, senten i tenen motius. Adquireixen un concepte precís sobre que és la família i l'escola. També dels tres als sis anys són capaços d'acceptar les separacions encara que si són prolongades surt el sistema d'apego 8 com ho Treball final d'assignatura – Psicologia 9B demostra les tres fases de protesta, ambivalència i adaptació. Els nens es van fent més hàbils per afrontar les seves emocions. Els jocs en solitari i en paral·lel van disminuint. Apareix el joc anomenat “de lucha” on hi ha un gran contacte físic entre iguals. Segons Piaget, fins els cinc o set anys els nens tenen un escàs coneixement dels jocs de regles i quan surt mostren la seva heteronomia moral ja que respecten les normes, el jutjament basat en les conseqüències del acte, la justícia immanent o el càstig expiatori.
– Lopez, F., Etxebarria, I., Fuentes, Mª J. (Coordinadores) (2000). Resumen de la primera parte. En Desarrollo afectivo y social. (pp. 247-261). Psicología Ediciones Piramide.
– Antón, M. (2014). Bloc 6: Aprenentatge i desenvolupament en l'etapa de l'educació primària 10- Proporcionarem l’adquisició d’un domini de la llengua apropiat i correcte a l’edat corresponent de cada nen/a, amb la finalitat d’aconseguir que aquests siguin competents en totes les àrees.
(Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge – Bloc 6 – Tema 9).
J: La fase prelingüística permet als nens distingir els sons semblants a la parla i es tornen sensibles a més fonemes que l'adult. Els nativistes pensen que les persones neixen amb capacitats biològiques per el processament del llenguatge on el seu grau mau màxim el troba a la pubertat. Els de primària ja tenen la capacitat de reflexionar sobre els aspectes lèxics, gramaticals, pragmàtics i comunicatius del llenguatge o la capacitat metalingüística. També adquireixen la capacitat per organitzar l'estructura lògica d'un text. Hi ha un increment del vocabulari a més acadèmic i culte. Fan estructures de frases complexes i dominen les frases passives.
– Shaffer, D. Y Kipp, K. (2007). Capítulo 10: Desarrollo del lenguaje y de las habilidades comunicativas. En Psicología del desarrollo: infancia y adolescencia (pp. 379-382; 391418) Mèxico: Thomson.
– Antón, M. (2014). Bloc 6: Aprenentatge i desenvolupament en l'etapa de l'educació primària (Aquest apartat anterior m'ha ocupat cinc fulls ja que hi ha la bibliografia utilitzada per cada principi 9 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B justificat. Dit això la bibliografia m'ocupa dos fulls (vegeu al final del treball) per tant l'extensió dels principis és de tres fulls.) SEGONA PART: COMPARACIÓ PRINCIPIS AMB PEC El Projecte Educatiu de Centre (PEC) que he escollit és el del Col·legi públic Joan Veny i Clar (veure annex). Per introduir l'apartat he observat només quatre principis psicopedagògics meus al projecte educatiu de centre d'un total de vint-i-tres que té a disposició de pares, famílies, etc. Els principis psicopedagògics, o pedagògics, estan a les pàgines set i vuit del annex.
El meu primer principi parla sobre la interactivitat, on el mestre és secundari i l'alumne el centre.
Aquest es pot comparar amb el principi número 15 del PEC ja que esmenta el defugit de l'autoritarisme. Per tant, no hi ha un autoritarisme del docent a l'aula sinó que l'alumne és el centre de l'acció educativa, una acció democràtica i activa. No es centren en lo més important d'aquest tema i és que el centre de tota acció educativa és el nen, per tant hauria d'estar inclòs.
El principi número dos meu parla sobre l'aprenentatge significatiu. Al PEC he trobat, al principi pedagògic número set, un molt semblant. Ells tracten l'aprenentatge significatiu al mateix àmbit que donar la mateixa importància a totes les àrees. L'aprenentatge significatiu es fa quan el nen aporta sentit i significat a allò que s'està ensenyant, per tant, és més important i ho posaria en un únic principi. A més no expressen allò que fa i qualsevol que es llegeixi el principi no entendrà aquest aprenentatge significatiu.
Al tercer, he agafat el que tracta les estratègies d'aprenentatge. Aquestes fan que sigui més fàcil 10 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B aprendre, en part gràcies a la nostra metacognició. Al PEC de l'escola hi ha un principi que tracta aquest mateix tema. El principi número 5, tracta les tècniques de treball intel·lectual per desenvolupar l'autonomia del discent. Aquest és el cas com per exemple de la lectura o dels mapes conceptuals, aquells que permeten aprendre al nen d'una manera més autònoma. Ho haurien d'especificar més quines tècniques de treball intel·lectual i no deixar-les al aire.
El meu quart principi va sobre la motivació cap al nen. Aquesta s'ha de fer en base a les metes que vulgui aconseguir. Al PEC el número sis tracta d'aconseguir una actitud interessada i activa davant els diferents aprenentatges. Clarament és la motivació la que volen aconseguir, on és molt important per tenir un correcte aprenentatge significatiu. Aquest principi està bé desenvolupat i expressat.
El cinquè també l'he comparat amb un del PEC. Aquests dos tracten l'aprenentatge col·laboratiu com ha dominant a l'aula i l'escola. Al Projecte educatiu és el número 18 i esmenta que s'ha de desenvolupar hàbits de cooperació mitjançant el treball en equip. Si més no es molt indirecte i molt general hauria de ser més concret i dir que els treballs grupals es faran a classe i es farà un seguiment perquè no se'l reparteixin.
El sisè principi, tracta la zona de desenvolupament pròxim. Al PEC generalitzen una mica aquesta al número nou. Esmenten que s'ha de respectar l'evolució de cada nen i adequar els currículums i metodologia quan calgui. La ZDP tracta d'arribar al nivell real del nen, renunciant a significats d'un grau més alt, per tal que al adaptar els significats, la negociació entre professor i alumne sigui significativa. Aquí també barreja els mecanismes d'influència educativa. Per això han de deixar més clar que volen arribar al nivell real d'aquest nen adaptant metodologia o currículum perquè poc a poc i amb ajuda d'altres influències arribi al nivell potencial, on ell sol no pot arribar.
Finalment, he trobat que el meu principi número nou, que tracta el desenvolupament afectiuemocional, és igual al principi número dos del Projecte educatiu. Aquest recolza l'equilibri emocional i l'autonomia personal. Potser si que tracten el mateix tema, però no aclareixen com ho faran i això al objectiu és molt important.
11 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B Els principis meus que no he trobat al PEC són: el número set, on parla de les estratègies discursives per la negociació entre alumne-professor. Aquest hauria d'estar inclòs en el PEC per la gran importància que té en el procés d'ensenyament-aprenentatge. El número vuit, tracta el desenvolupament locomotor dels discents recolzant-los en tot moment i ajudant-los quan calgui.
És molt estrany que un PEC no aporti un principi com aquest per la globalitat que té. Tots els nens passen per el desenvolupament locomotor i han de ser ajudats, si més no, a comprendre que estan aprenent i aconseguint. Finalment, el número deu, on el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge ha de ser el correcte a l'edat on es trobin, sense mancances de vocabulari o fonètica. Si el nen pregunta dubtes i es relaciona parlant i comunicant-se, si té algun dèficit greu en la parla es sentirà inferior o tindrà por i no es relacionarà i allà és on el docent ajuda a que no passi.
Com a resum, els meus principis es basen en especificar cada tema i tenen un vocabulari correcte per les famílies, inspectors o qualsevol persona que els llegeixi. Pel que fa al Projecte Educatiu de Centre té masses principis i aquests emmarquen un ampli ventall de temes i/o objectius en un mateix, no especificant i creant dubtes al tema que es refereix. Jo recomanaria fer-los més concrets i entenedors, posar la idea principal més clara i si cal fer-los més llargs es fa.
12 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B CONCLUSIONS Aquest treball final d'assignatura de Psicologia de l'educació a primària m'ha demostrat els grans coneixements que he après i que puc aplicar a un treball o a la vida en societat. M'he adonat com porto anys i anys fent un aprenentatge memorístic perquè em van ensenyar així o vaig agafar la monotonia de fer-lo i quan arribes a la universitat saps que aquest aprenentatge no et servirà per res i has de canviar al aprenentatge significatiu.
Pel que fa al treball, també m'he adonat com alguns PEC tenen uns principis molt antiquats on han de fer una reformulació de tot el Projecte Educatiu de Centre perquè, per exemple el que he escollit jo és del 2007, han de complir els requisits que es demanen actualment.
L'assignatura de Psicologia de l'educació a primària m'ha ensenyat a veure els nens com més complexos i difícils de tractar, alhora que he après a saber com tractar-los i observar-los de manera que els pugui ajudar en tot. Ara arriba l'estiu i al campus que hi vaig hi ha molts nens que els podré ajudar, on anys enrere no podia o no ho feia correctament. Per tant, els meus objectius de principi de curs els he abordat tal com esperava i ara cal retenir i aplicar aquest coneixements apresos.
13 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B BIBLIOGRAFIA Coll, C. (2001). constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. A C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi (Comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2.
Psicologia de la Educación Escolar (pp. 157-186). Madrid: Alianza.
Antón, M. (2104). Bloc 1: Constructivisme, coneixement i sistemes d'activitat escolar.
Coll, C., & Solé, I. (1989). Aprendizaje significativo y ayuda pedagógica. Cuadernos de Pedagogía, 168, 16-20 pàgs.
Antón, Maria. (2014). Bloc 2: L'aprenentatge escolar i l'elaboració de significats. Els components cognitius de l'aprenentatge.(Tema 2 i 4).
Mauri, T., & Rochera, M.J. (1997). Aprender a regular el propio aprendizaje. Aula de Innovación Educativa, 67, 48-52 pàgs.
Antón, M. (2014) Bloc 3: Els components motivacionals, afectius i relacionals en l'aprenentatge escolar i la influència educativa.
Onrubia, J. (1997). Escenarios cooperativos. Cuadernos de Pedagogía, 255, 65-70 págs.
Antón, M. (2014). Bloc 4: Col·laborar i Col·laborar per aprendre.
Onrubia, J. (1993). Enseñar: crear zonas de desarrollo próximo e intervenir en ellas. En C. Coll, E.
Martín, T. Mauri, M. Miras, J. Onrubia, I. Solé i A. Zabala. El constructivismo en el aula. (pp. 101- 14 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B 124). Barcelona: Graó.
Antón, M. (2014). Bloc 5: Interactivitat professor-alumne, L'ensenyança com a ajuda ajustada.
Colomina, R.; Onrubia, J. Y Rochera, Mª J. (2001). Interactividad, mecanismos de influencia educativa y construcción del conocimiento en el aula. En C. Coll, J. Palacios, y A. Marchesi (Comps.) Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar (pp. 450-458).
Madrid: Alianza Editorial.
Palacios, J., Cubero , R. Luque, A. Y Mora, J. (2000). Desarrollo físico y psicomotor después de los dos años. En Palacios, Marchesi y Coll (Comps.), Desarrollo psicológico y educación, I.
Psicología evolutiva (pp. 179-197). Madrid: Alianza Editorial.
Antón, M. (2014). Bloc 6: Aprenentatge i desenvolupament en l'etapa de l'educació primària Lopez, F., Etxebarria, I., Fuentes, Mª J. (Coordinadores) (2000). Resumen de la primera parte. En Desarrollo afectivo y social. (pp. 247-261). Psicología Ediciones Piramide.
Shaffer, D. Y Kipp, K. (2007). Capítulo 10: Desarrollo del lenguaje y de las habilidades comunicativas. En Psicología del desarrollo: infancia y adolescencia (pp. 379-382; 391-418) Mèxico: Thomson.
15 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B 16 Treball final d'assignatura – Psicologia 9B ANNEX: (PEC: JOAN VENY I CLAR) 17 ...