TEMA 4. LES POLÍTIQUES I REGULACIONS DE L'AUDIOVISUAL (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 2º curso
Asignatura Estructura i ecologia dels mitjans
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 17/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. LES POLÍTIQUES I LA REGULACIÓ SOBRE L’AUDIOVISUAL.
1. PRIMERA PART. PERSPECTIVA GENERAL.
(Implicació de les polítiques públiques i la regulació en el desenvolupament del paisatge audiovisual) 1.1 PER QUÈ POLÍTIQUES AUDIOVISUALS? Intervenen per a ORDENAR ( a priori i a posteriori) múltiples aspectes de l’evolució del sistema audiovisual (comunicatiu): - Dirimir en els conflictes entre agents audiovisuals (de la mateixa fase de la cadena de valor o de fases diferents, o de cadenes de valor diferents) - Dirimir en els conflictes entre agents audiovisuals i ciutadans - Protegir els drets de cada agent del sistema - Controlar l’ús adequat dels recursos tècnics assignats als agents - Controlar el compliment per part dels agents de les normes que ordenen el funcionament del sistema - Promoure (o restringir) el desenvolupament de nous serveis audiovisuals - Facilitar, estimular o restringir la viabilitat econòmica dels serveis - Estimular/frenar el ritme d’incorporació de la innovació tecnològica a l’audiovisual -Fer front i ordenar els nous usos i pràctiques audiovisuals - ...
1.2 AUTORITATS PÚBLIQUES QUE INTERVENEN EN LES POLÍTIQUES AUDIOVISUALS: - Autoritats convencionals: executiu, legislatiu, judicial - Noves autoritats públiques: autoritats independents, agències públiques Exemples d’autoritats independents: CAC, CSA. Ofcom , Agcom, FCC Exemples d’agències públiques: Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Instituto de la Cinematografia y las Artes Audiovisuales (ICAA), British Film Institute (BFI), Centre National du Cinema et de l’Image Animée (CNC), ...
- Agències internacionals: OMC, UIT, UNESCO Corporacions de prestació pública de serveis (agents públics que intervenen, tot i no ser autoritats públiques) audiovisuals (RTV) 1.3 POLÍTIQUES AUDIOVISUALS (I DE COMUNICACIÓ ) = Resultat de l’articulació i la conciliació de drets i obligacions, en una societat i context concret, en relació amb el conjunt de mitjans i serveis audiovisuals: DRETS FONAMENTALS: Lliure iniciativa/empresa Llibertat d’expressió Llibertat d’informació Accés a la informació Accés a la cultura OBLIGACIONS: Protecció de la infància Protecció de les minories Protecció del patrimoni lingüístic Protecció del patrimoni cultural Promoció del pluralisme … PROBLEMES TÍPICS: Hi ha recursos comunicatius suficients (freqüències, ...)? Està garantida la viabilitat econòmica del sistema? Com es garanteixen millor els drets dels ciutadans i dels agents del sistema? SOLUCIONS POSSIBLES: Determinació de l’estatus jurídic de l’activitat Possible prestació directa de serveis Arbitratge sobre els drets dels agents privats Control del compliment de les normes arbitrades Garanties per a la preservació dels drets fonamentals: mesures de foment i suport En conseqüència, les polítiques audiovisuals es basen en: a) el reconeixement del paper dels mitjans i serveis audiovisuals (de comunicació) en la societat b) la necessitat d’assegurar l’equilibri entre el mercat i la salvaguarda de l’interès general.
ON DISCREPEN O ES DIFERENCIEN LES POLÍTIQUES AUDIOVISUALS? 1) En determinar quin és el punt d’equilibri 2) Què significa l’interès general, com es determina 3) Elecció de mesures per a transformar o no el sistema, o per assegurar l’estatus d’agents del sistema,...
1.3.1 Factors conjunturals que afecten les polítiques audiovisuals: 1. Com (en quina direcció) aprofitar les oportunitats que ofereix la innovació tecnològica. Exemple: quines condicions de mercat cal crear per a enfortir l’evolució tecnològica, o per a frenar-la per no crear diferències socials en l’accés.
2. Com treballar sobre els diversos punts de la cadena de valor de la indústria audiovisual (les fases del procés de comunicació) per a l’eficiència de la política de comunicació.
Exemples: incidir en la producció, en la distribució, en les fonts dels continguts, etc.
3. Com protegir la identitat cultural i/o la col·laboració cultural 4. Com harmonitzar la finalitat econòmica de la iniciativa privada en l’audiovisual (comunicació) amb els objectius i funcions d’interès general dels mitjans/serveis 5. Com assegurar la viabilitat econòmica del sistema, sense quedar enrere respecte a altres països, fer front a la globalització i el risc dels colonialismes econòmics, etc.
Conseqüència; les polítiques audiovisuals estan relacionades amb altres polítiques públiques: educativa, econòmica, industrial, cultural, tecnològica,...
SEGONA PART: PRINCIPALS ÀMBITS, AGENTS I INSTRUMENTS D’ACTUACIÓ EN LES POLÍTIQUES AUDIOVISUALS Formes d’intervenció: 1. Regulació. Fixar el marc general desitjat per al sector 2. Foment. Procurar -amb intervencions sobre el mercat- que s’arribin a produir els resultats que es persegueix amb la política de comunicació.
Inclou el foment i la preservació de l’estat de coses 3. Control. Vigilar que els actors del sistema de comunicació compleixin les funcions que tenen autoritzades o concedides, i en els termes que se’ls ha autoritzat.
4. Prestació directa de serveis. Realitzar activitats o serveis que no es considera adequat deixar a la iniciativa privada, o fer-les en concurrència amb la iniciativa privada.
Poder judicial De les seves decisions poden derivar-se polítiques audiovisuals * intèrpret dels conflictes d’interpretació/validesa de les regulacions (lleis, ordres, decrets, etc.) * arbitratge en els conflictes: entre agents entre ells i els ciutadans, i entre ells i l’Administració Pública del sistema comunicatiu, Parlament (poder legislatiu) Intervé (segons els països): Nomenaments: De responsables de serveis Dels membres de les autoritats independents de comunicació - Control de l’acció del govern i dels organismes públics audiovisuals - Legislació: elabora l’ordenament fonamental públics de RTV EL GOVERN (PODER EXECUTIU)I l’Administració pública i les autoritats independents i organismes públics de gestió i/o control La seva funció és PROPOSAR, DIRIGIR i GESTIONAR LES POLÍTIQUES AUDIOVISUALS: - Crear-estimular l’existència d’unes condicions del sistema i del mercat audiovisual (sobretot amb polítiques de foment [vegeu diapositives següents]) - Proposar legislació al Parlament i elaborar la regulació executiva. Lleis que el Parlament haurà d’aprovar.
- Autoritzar o impossibilitar activitats o actuacions dels actors privats o altres actors públics (exemple: compres, fusions) - Controlar el funcionament del sector, vigilar les actuacions dels actors. Ex: Controlar publicitat, normes en general inversió del 5% en l’europeu...
- Proposar la línia d’actuació dels operadors públics audiovisuals. (En el cas de l’audiovisual públic) 2.1 ACCIONS DE FOMENT a. Mesures econòmiques - Polítiques de subvencions directes, Són les ajudes tradicionals, bàsicament que et donin diners: en concurrència (tots els candidats opten a una subvenció i competeixen entre ells)/excloses de concurrència (no té sentit que competeixin i s’adjudica a dit, per exemple en el cas d’ajuts a grans festivals internacionals a Catalunya, no hi ha res més enllà de de Sitges); puntuals i continues en el temps, amb conveni o sense.... (inclou contractes-programa dels operadors públics). Els contractes programa són subvencions acompanyes d’unes obligacions per més d’un any.
-Polítiques de subvencions indirectes: Reduccions de tarifes, ús de recursos públics gratuïts o bonificats.
-Polítiques fiscals: IVA reduït o augmentat (això condiciona l’assistencia), desgravacions per inversions en tecnologia o en producció (les empreses que compren tecnologia tenen bonificacions) Polítiques per localització: beneficis per anar a rodar a un lloc en particular.
- Subsidiament creuat sota control públic: Dotació de fons de foment per a algunes activitats audiovisuals, per la imposició de taxes en d’altres: cinema, televisió pública.
- Altres (impròpies): Publicitat institucional, adquisició de còpies (discos, DVDs, pel·lícules),...
b. Altres mesures per a la salvaguarda de la viabilitat i l’existència del sistema i dels seus components (mesures de foment, no directament econòmiques) - Limitació de l’oferta per sota de les possibilitats que la tecnologia permet: llicències de ràdio i televisió terrestres, xarxes de cable,… Hi ha 5 canals possibles però només fem servir 3 per garantir que aquests 3 siguin viables econòmicament i evitar-nos ajudes o altres mesures per evitar un cost de l’estat.
- Imposició de quotes obligatòries sobre continguts: quotes de producció d’independents, quotes lingüístiques, quotes nacionals/europees,..
- Normes must carry /can’t carry.
- Cronologia d’explotació audiovisual - Altres restriccions a la lliure empresa per a la viabilitat del sector: *Prohibició de publicitat en sectors per protegir mitjans *Límits a la publicitat en televisió *Límits a la integració vertical d’empreses *Límits a la concentració horitzontal, etc.
*Límits i restriccions a les empreses multiactivitat (subsidiament creuat) - Restriccions de preus/tarifes de serveis (TV de pagament, cable, ADSL...) TERCERA PART. ACTUACIONS CONCRETES EN LES POLÍTIQUES AUDIOVISUALS 1. PRÈVIES A L’ACTIVITAT: ACTUACIONS DE DEFINICIÓ a ) Identificació/definició dels mitjans: perímetre d’activitat de cada servei o mitjà b) Identificació i promoció dels espais comunicatius (local, regional, estatal, europeu,...) c) Atorgament de l’estatus social i jurídic de les diverses activitats audiovisuals, amb les implicacions corresponents: - Lliure activitat (regulació només des de l’economia) - Activitat d’interès general: permet restringir la llibertat individual per atendre al bé col·lectiu (regulació específica) Servei públic: reserva de * però admet gestió directa o indirecta l’activitat a l’Estat Alguns valors que s’han tingut en compte tradicionalment per a decidir l’estatut Capacitat de funció informativa de l’activitat i de funció d’entreteniment Incidència social (qualitativa i quantitativa) Escassedat de recursos públic per a l’exercici de l’activitat Fases del procés audiovisual en què hi ha escassedat o altres problemes Potencial de l’activitat en el futur, que obliga a la tutela Garanties de pluralisme Garanties de qualitat exigible en funció de la utilitat social de l’activitat (PUBLIFICACIÓ) 2. RESTRICCIONS AL DRET A REALITZAR L’ACTIVITAT AUDIOVISUAL d) Condicions d’accés a l’estatus d’operador dels mitjans i serveis AV: llicències. Restriccions segons: mitjans, agents i fases del procés.
e) Identificació i transparència de la propietat de les empreses AV Restriccions segons els mitjans, agents i fases del procés f) Participació estrangera en els agents comunicatius g) Control i regulacions per a garantir el pluralisme: PLURALITAT I DIVERSITAT h) Control i regulacions per limitar la concentració de la propietat: CONCENTRACIÓ I PLURALISME Aquestes dues son polítiques (pluralisme) centrals, ja que es precisen empreses fortes per ser competents en un sector atractiu, però alhora l’audiovisual demana una funció social per a tal que tothom hi tingui accés. Al cinema, comentem el pluralisme donant subvencions per a que no només hi hagi pel·lícules americanes.
3. AFECTACIONS SOBRE LES CONDICIONS DE PRESTACIÓ DE L’ACTIVITAT AUDIOVISUAL i) Polítiques de preservació i foment de la identitat cultural i lingüística.
j) Regulació de l’accés a fonts d’informació (oficials, esports,...) (Fonts oficials en el cas d’un mitjà més informatiu, però per exemple retransmissió d’esports en el cas de la ràdio. En el cas espanyol, s’havia regulat la retransmissió de ràdio com si fos una notícia i no com un espectacle televisiu com sí es fa a la televisió. Tractem diferent a la televisió que a la ràdio pel que fa els esports.
k) Regulació dels drets d’autor i propietat intel·lectual. Això afecta a les condicions de prestació de l’activitat audiovisual perquè afecta a l’estructura de costos haver de suportar els costos de la propietat intel·lectual. Per això precisament Netflix no volia venir a Espanya, perquè els costos de propietat intel·lectual eren molt elevats. També hi ha continguts protegits que no puc posar al meu catàleg, o altres continguts que estan lliures (han passat els anys de protecció) i ja no els tenim en exclusivitat.
i) Establiment de categories de serveis amb privilegis o reserves (ràdio educativa, televisió comunitària, mitjans del tercer sector ...). Exemple: el sector d’entitats privades sense finalitat de lucre (el tercer sector). No és una televisió pública, és privada no-comercial. Per exemple, la televisió de Mataró. A les privades els hi molesta molt l’existència d’aquest sector. Als Estats Units es tendeix d’empreses televisives a entitats televisives sense finalitat de lucre.
m) Protecció del públic respecte als continguts: restriccions en la publicitat, programes, etc.
4. POLÍTIQUES SOBRE LA PROPIETAT, EL PLURALISME I LA CONCENTRACIÓ DELS MITJANS AUDIOVISUALS 1. Justificació de polítiques restrictives sobre la propietat dels mitjans/serveis audiovisuals i de comunicació: - Escassetat de recursos necessaris (ones) - Capacitat de competència que pot mantenir el mercat - Capacitat dels propietaris de serveis/mitjans de capitalitzar les funcions de la comunicació pública - Necessitat de preservar/protegir la realització de les funcions socials de la comunicació I sobretot: - Necessitat de garantir pluralitat, diversitat (de continguts), pluralisme i limitar la concentració de la propietat.
2. Quin és l’objectiu: Assegurar pluralitat ?assegurar diversitat ? assegurar pluralisme ? limitar la concentració de la propietat: objectiu o instrument ? Impressió del senyor: Realment ningú es planteja l’objectiu. El que més els motiva, però, és la concentració, evitar que hi hagi empreses massa fortes. (Debate en clase not relevant). En definitiva, la mateixa regulació tendeix més a mirar la concentració.
3. Com s’actua per a garantir el pluralisme? La diversitat sempre és un objectiu (assegurar que els ciutadans tinguin varietat de punts de vista, de temes a pel·licules, series, continguts...). Al món audiovisual podem obligar sobre el contingut, li posem moltes obligacions a la pública per exemple. A la privada, les quotes (algunes polítiques de foment). O donem subvencions per garantir diversitat o fem obligacions, quotes. Han de ser obligacions proporcionades, perquè sinó estem entrant massa en empreses que són activitats lliures, d’interès general, i els hi posem obligacions massa fortes).
La pluralitat la resolem així: La pluralitat és que hi hagi molts canals, VOD, diaris... a la majoria dels països prohibien que un editor de diaris fos propietari d’una tv. SI deixem que diaris facin això reduïm la pluralitat, que és el que succeeix a Espanya.
A espanya hi ha pluralitat de canals però no d’agents (només hi ha A3media i Mediaset). La pluralitat d’oferta ha implicat manca de pluralitat d’agents .
Anem a parar a mesures de foment o a mesures de control de la concentració de la propietat.
Tipologia de perímetres d’identificació, mesura i control del pluralisme: 1. Pluralisme intern: (mitjans públics) 1.1. Diversitat de continguts 1.2. Pluralitat d’agents socials i polítics presents 2. Pluralisme extern 2.1. Control de la pluralitat externa horitzontal a. Perímetre de mesura: servei, mitjà b. Espais comunicatius definits c. Tipologia d’agents considerats (públics, privats lucratius, tercer sector) 2.2. Control de la pluralitat externa vertical (integració vertical d’agents o participació acumulada d’un agent en fases successives del procés; mecanismes de garantia de diversitat: quotes?) 2.3. Pluralitat externa: entorn de sistema Definició de perímetre de sistema; restriccions crossmedia Mètodes usuals de limitació de la concentració Articulant combinació de: 1. Tipologia de mitjans/serveis ... fins a sistema 2. Espais comunicatius (un o múltiples) 3. Mecanismes de mesura: a) Participació en el capital b) Títols o llicències acumulables (per l’agent mesurat) c) Cobertura acumulable (audiència potencial) d) Quota de mercat d.1. d’audiència (quota, audiència mitjana, audiència acumulada,...) d.2. d’ingressos (publicitaris, totals, amb/sense subvencions) e) combinacions dels anteriors Alternatives: Estats Units (discussió FCC des de 2003 fins al present) Regne Unit (basat en l’interès general) Restriccions específiques dels governs (o autoritats independents) a concentracions empresarials: Espanya (Mediaset+Cuatro, Antena 3+Sexta, Sogecable+Via digital, França (TF1+TPS+canals petits), Estats Units (Comcast-NBCUniversal CINQUENA PART. AUTORITATS DE REGULACIÓ I CONTROL DE LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL QUI EXERCEIX EL CONTROL a priori i a posteriori? Autoritats judicials, Parlament, Govern, Administració pública, Autoritats independents ? Justificació de l’exercici de les funcions d’ordenament i control específics en l’audiovisual 1. Si els mitjans són instruments de formació d’opinió pública: poden els governs assegurar el funcionament just i adequat de les empreses comunicatives, sense supeditar-les als seus propis interessos? 2. Cal satisfer l’articulació entre els drets fonamentals de llibertat d’expressió, dret de rebre informació, dret a la participació social i política i dret a una opinió pública lliure.
Però això significa ARBITRAR I ARTICULAR LA RELACIO de forces DESIGUAL ENTRE EMISSORS I RECEPTORS. Pot el govern o el parlament assegurar la neutralitat entre forces diferents? 4. L’ESTAT ÉS ART I PART: presta serveis i controla els que gestionen altres. POT COMPLIR LES DUES FUNCIONS AL MATEIX TEMPS? 5. POT SER GARANTIA, EN TANT QUE ACTOR polític del sistema, DEL PLURALISME I L’OPINIO PUBLICA LLIURE? Tenint en compte que ell és el destinatari de les reaccions de l’opinió pública? PER AIXÒ, LA NECESSITAT D’AUTORITATS PER A LA COMUNICACIÓ SOCIAL: ESPECÍFIQUES /INDEPENDENTS - d’autorregulació - de corregulació - externes al sector (administració pública) Possibles garanties d’independència (plantejaments típics) - Durada dels mandats dels membres (no coincidents amb legislatures) - Reelegibilitat limitada - No revocabilitat dels membres - dedicació exclusiva i no relacions professionals ni empresarials amb el sector * Independència econòmica de l’autoritat * personalitat jurídica pròpia * autonomia orgànica * plena capacitat d’actuació administrativa PERÍMETRES POSSIBLES d’actuació de l’autoritat Tots els mitjans Mitjans audiovisuals Internet Xarxes de telecomunicacions Serveis avançats de comunicació Continguts i empreses Continguts Publicitat COMPETÈNCIES • Proposició de marcs normatius • Consulta en decisions polítiques d’executiu i legislatiu • Control de compliment de normes existents (inspecció) • Imposició de sancions • Concessió de llicències o intervenció en la concessió per a operar en els mitjans de comunicació • Autorització de fusions i compresde mitjans (vetllar pel pluralisme i la no concentració) • Designació de directius de mitjans públics • Transparència en la propietat o titularitat dels mitjans • Continguts: pluralisme polític, presència de violència, sexisme i altres continguts sotmesos a restricció • Continguts: compliment de les normes sobre publicitat • Condicions d’accés a les xarxes de telecomunicacions (preus, límits, etc,.) • Polítiques de subvencions, ajuts i foment en general • Control de la difusió/audiència i posicions dominants • Arbitrar en conflictes entre empreses • Regulacions sobre ètica, dret de rèplica • Tramitació de denúncies sobre els mitjans • Establiment del catàleg d’esdeveniments d’interès general • Supervisió de la gestió dels mitjans públics ...