3. Fallades de mercat (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura ECONOMIA DEL SECTOR PÚBLICO
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 49
Subido por

Vista previa del texto

3. FALLADES DE MERCAT 1. MERCATS I EFICIÈNCIA EN L'ASSIGNACIÓ DE RECURSOS: Economia del benestar és el marc analític de referència des del punt de vista de la microeconomia per tal d'identificar les circumstàncies sota les quals es pot esperar que els mercats funcionin.
Segons el primer teorema de l'economia del benestar (sobre EFICIÈNCIA) -> mercat pot assolir l'eficiència en l'assignació de recursos en el sentit de Pareto si es compleixen unes condicions: – Eficiència assignativa: preus relatius dels béns que es produeixen s'igualen a la seva relació de costos marginals: 1) Han d'haver nombrosos oferents i demandants que no tinguin poder de mercat.
Empreses preu acceptants són empreses que no poden influir en el preu de mercat.
Empreses amb poder de mercat poden determinar el preu segons la quantitat de producció.
2) Sistema de preus ha de permetre identificar qui rep els beneficis i qui paga els costos de produir o consumir els béns.
3) Oferents i demandants han de tenir informació suficient i accessible .
4) Cal que hi hagi un mercat en el qual els demandants estiguin disposats a pagar els costos marginals de producció.
5) Mercats han de ser flexibles.
– Eficiència productiva: minimització dels costos marginals a la producció.
Segons el segon teorema de l'economia del benestar (sobre EQUITAT) -> si societat no està d'acord amb la distribució de la renda que resulta del funcionament de l'economia de mercat, l'Estat ha de canviar la dotació inicial de recursos, però no interferir en el funcionament dels mercats competitius.
Aquest segon teorema s'ocupa de l'equitat.
Funció de l'Estat és fixar els objectius de distribució i l'estructura de la propietat dels recursos.
Funció de mercat la d'assolir l'eficiència donada la dotació inicial de recursos.
Fallades del mercat relacionades amb l'eficiència i polítiques microeconòmiques CONDICIONS TEÒRIQUES FALLADES DE MERCAT PER L'EFICIÈNCIA POLÍTIQUES MICROECONÒMIQUES 1 Nombre adequat oferent i Competència imperfecta; demandants (empreses mercats amb pocs oferents preuacceptants) i/o elevades barreres d'entrada Polítiques de defensa de la competència; política de campions de nacions, regulació monopolis naturals ...
2 Sistema de preus identificació entre qui beneficis i qui paga costos 3 Informació suficient i accessible Informació costosa i Polítiques de béns de dels béns i serveis insuficient sobre alguns mèrit; polítiques de béns defensa del consumidor 4 Mercats complets Casos de mercats Assegurances incomplets o inexistents públiques; regulació de contractes 5 Mercats són flexibles.
Rigidesa del mercat -> Externalitats negatives: Polítiques de defensa del rep es produeix/consumeix medi ambient; polítiques més del socialment de béns públics necessari.
Polítiques de reforma estructural i institucional 2. COMPETÈNCIA IMPERFECTA: Eficiència de l'assignació dels recursos exigeix que l'estructura dels mercats no s'allunyi de l'ideal de la competència perfecta.
La competència imperfecta -> no es compleix la condició que hi hagi molts oferents i demandants = totes empreses són preuacceptants -> porta a situacions de: • Oligopoli (banca, telefonia mòbil...) • Empresa dominant (subministraments de carburants, telefonia fixa...) • Competència monopolística: moltes empreses tenen un monopoli en una varietat d'un producte diferenciat (software informàtic...) A més del nombre d'oferents en el mercat, la intensitat de la competència també està determinada per la magnitud de costos enfonsats (costos que no poden ser recuperats si l'empresa decideix sortir del mercat) -> magnitud costos enfonsats determina importància barreres d'entrada i, per tant, influència competència potencial en assignació recursos; com més elevades siguin les barreres d'entrada, menor serà la influència de la competència potencial.
COMPETÈNCIA PERFECTA COMPETÈNCIA IMPERFECTA Condició d'equilibri empreses en la fixació de Condició d'equilibri empreses en la fixació de preus i quantitats -> preus = costos preus i quantitats -> costos marginals = marginals.
ingressos marginals.
Preu de mercat no es veu afectat per les Empreses influeixen en el preu de mercat.
decisions de producció empreses.
Tenen incentius per restringir producció i fixar preus sobre costos marginals.
Hi ha 2 casos en què podria ser preferible limitar el nombre d'empreses que operen en el mercat: 1) Existència indústries amb un fort progrés tècnic: en alguns sectors d'activitat, la generació de millores tecnològiques pot exigir importants despeses fixes en un context d'incertesa de l'obtenció de beneficis -> nombre limitat empreses pot afavorir a la innovació i el progrés tècnic.
2) Existència d'activitats amb economies d'escala en producció: costos mitjans disminueixen a mesura que augmenta volum de producció. Cada empresa addicional afegiria importants costos fixos addicionals de producció.
-Si la competència no és possible ni desitjable -> MONOPOLI NATURAL.
-Si les economies d'escala són importants, però no tant perquè només sigui possible i desitjable que operi una empresa -> COMPETÈNCIA LIMITADA.
3. INFORMACIÓ INCOMPLETA: Mercats incomplets: Mercat no subministra un bé o servei, tot i que el seu cost de subministrament sigui inferior al que el consumidor està disposat a pagar (mercat de finances i assegurances) -> existència d'innovacions constants en la creació de nous mercats i productes financers que fan augmentar la incertesa i risc.
Podem trobar situacions de: • Risc moral: afecten especialment mercat assegurances. Implica que la persona assegurada contra un determinat risc pot tenir incentius per provocar aquest risc i cobrar la indemnització.
• Risc social: els danys per un determinat risc es poden concretar simultàniament per a tots els que tenen contractada l'assegurança (desastre naturals...).
• Selecció adversa: empresa acostuma a tenir menys informació sobre la naturalesa d'alguns riscos que la persona que contracta l'assegurança (assegurances mèdiques i cotxes segona mà).
En tots aquests casos, gran part del problema és l'existència d'asimetries d'informació en un context d'incertesa i comportament oportunistes -> elevats costos de transacció derivats de dissenyar i supervisar els contractes que s'estableixin entre els les diferents parts implicades en l'assegurança.
• Mercats complementaris: situacions en les quals, actuant per separat, cap productor podria servir l'interès públic, però sí que ho podrien aconseguir actuant conjuntamentEl paper de l'Estat -> coordinar tots els productors per assolir un resultat d'interès públic.
Informació incompleta: Intervenció Estat en determinades activitats es justifica perquè els consumidors no tenen prou informació per prendre les millors decisions i per la convicció que el mercat per si sol no proporciona una informació suficient.
El criteri d'eficiència requereix que la informació es difongui al cost real de transmissió, però el mercat sovint subministra la informació per sota de l'òptim.
D'altra banda, les condicions d'eficiència dels mercats competitius impliquen que els mercats són flexibles per adaptar-se a noves situacions.
Estat pot intervenir mitjançant polítiques de flexibilització del mercat.
4. EXTERNALITATS: Casos en què els actes d'un individu en un mercat tenen un impacte sobre el benestar d'altres consumidors/productors sense que els preus ho reconeguin: • Externalitats POSITIVES: accions provoquen millora en el benestar d'un tercer: (vacunes, rehabilitació d'edificis, neteja, energies renovables, transport públic, educació, jardins...) • Externalitats NEGATIVES: impacte rep el tercer empitjora el seu benestar: (contaminació, fum de tabac, soroll, accidents, vandalisme, congestió, pudors...) Quan aquests efectes externs no es troben retribuïts -> externalitats.
Quan els preus reconeixen aquestes externalitats o hi ha recompensa -> no es consideren externalitats.
Les externalitats -> existència ineficiència.
El mercat per si sol, no assigna de manera eficient els recursos i no és capaç de corregir aquesta ineficiència derivada d'una externalitat.
En un mercat el consumidor/productor que genera un cost extern pot consumir o produir en excés, ja que només tindrà en compte el seu benestar privat. Per tant, es consumeix o es produeix més del que es faria si el preu de consumir o el cost de produir recollís tot el perjudici que es genera a tercers.
El cost marginal privat de produir una unitat més del bé que genera una externalitat negativa és < al cost marginal.
Si efecte extern generat és positiu -> consumidor/productor no obté cap retribució pel benefici que aporta a la societat i pot produir menys del que seria desitjable socialment: • Ineficiència derivada de la sobreproducció / excés de consum -> externalitats negatives.
• Ineficiència derivada de la subproducció/subconsum -> externalitats positives.
El benefici marginal privat obtingut per qui genera una externalitat positiv de produir una unitat més del bé < benefici marginal social.
Estat té objectiu d'afavorir que mercat en el mercat es consumeixi/produeixi la quantitat òptima: • Incentivar producció/ consum, retribuint l'individu que la genera -> externalitats positives.
• Desincentivar producció/consum usant mecanismes impositius -> externalitats negatives.
5. BÉNS PÚBLICS: Propietats dels béns públics i classificació: 1) NO-RIVALITAT: nº persones gaudeix bé no afecta quantitat ni qualitat bé que consumeix la resta de persones. Cost marginal = 0.
2) NO-EXCLUSIÓ: no és possible evitar el consum d'aquells que no estiguin disposats a pagar el preu establert per gaudir del bé.
Quin és el cost d'evitar que algú pugui gaudir de l'enllumenat públic o de la defensa nacional quan s'evita un atac des de l'exterior? En canvi, és senzill excloure els usuaris d'una autopista mitjançant peatges en els accessos i en ruta.
Classificació de béns RIVALITAT NO RIVALITAT Béns privats Béns de pagament Gelat Internet Béns comunals Béns públics Pesca Enllumenat públic EXCLUSIÓ NO - EXCLUSIÓ Els béns privats: -Rivalitat en el consum -Exclusió d'quells consumidors no disposats a pagar preu.
Els béns públics impurs: • Béns comunals/recursos naturals: -Rivalitat en el consum -Impossible evitar el consum dels que no estàn disposats a pagar • Béns de pagament/monopolis naturals: -Fàcil evitar consum d'aquells que no volen pagar preu Ineficiència del mercat: Si mercat decideix subministrar el bé públic, ho farà de forma socialment ineficient, ja que l'objectiu del productor privat és sempre maximitzar els beneficis privats: • Ingressos privats > costos -> benefici privat --> provisió del bé per al mercat.
• Ingressos privats <costos -> pèrdues privades --> no-provisió del bé per al mercat.
El mercat podria no proveir un bé que aportés un benefici social, si privadament li comportés pèrdues: • Beneficis socials -> 0-> beneficis privats -> provisió bé públic seria socialment desitjable però el mercat no el proveirà.
Els béns públics es caracteritzen per generar externalitats positives.
Però si el productor/consumidor només té en compte benestar privat, només produirà/consumirà quantitat que maximitzi el seu benefici privat. En canvi, la societat es veuria afavorida per una major producció o consum d'aquest bé públic.
Solució a la ineficiència del mercat: • Subvenció al consum o a la producció de bé públic: quantitat que maximitzi benefici privat sigui = a la que maximitza el benefici social.
• Producció pública: Estat es fa càrrec de la producció de bé públic i escull quantitat socialment òptima.
Problema del “freerider” o “polissó”: La difícil exclusió i l'efecte extern positiu el que alimenta problema del freerider.
Consumidors són racions i intenten maximitzar la seva utilitat subjecta als seus recursos.
Per tant, consumidors tenen incentius per no revelar les seves preferències favorables a la producció de bé públic -> gaudiran del mateix bé públic que aquells que revelen preferències i que financen producció del bé -> finançament insuficient dels béns públics.
*Individu free rider -> gaudeix del servei sense satisfer-ne el cost.
El perjudicat de la decisió -> individu que finança tot sol el bé públic, ja que gaudeix del mateix bé públic que en el cas en què tots els individus col·laboren, però assumeix tota la càrrega del seu finançament.
Quan cap dels individus hi col·laboren -> bé públic no es proveeix, però cap dels individus no n'ha d'assumir el cost.
En economia -> s'usa equilibri de Nash, per tal d'identificar conjunt d'accions que fan que cap individu no tingui incentius a canviar de decisió un cop coneix la decisió presa pels individus amb els quals interactua.
*Dilema del presoner -> explica per què hi ha un problema de finançament amb els béns públics.
Per aquest motiu, sovint, els béns públics són finança directament per la via del pressupost públic -> es financen amb impostos general i no amb preus directes o taxes.
Els béns de pagaments subministrats pel mercat: Difícil trobar casos en què mercat subministri béns públics purs.
Moltes de les indústries que presenten característiques de béns de pagament són monopolis naturals (no-rivalitat) -> cost unitari de proveir servei/producte disminueixi amb el nombre de consumidors.
Aquest monopolis, poden ser: • Monopolis públics: empresa pública o Administració se'n fan càrrec.
• Monopolis privats: opera sota regulació Estat i a través d'una concessió.
*El subconsum -> tipus ineficiència, ja que l'addició de nous consumidors fins i tot a un preu més baix només aportaria beneficis i no presentaria cap cost -> problema s'acostuma a generar quan el monopoli és privat i empresa fixa preu accés: (autopista, plataforma digital...) Per tant, el mercat presenta ineficiències en la seva provisió de béns de pagament: -Problemes de subconsum: quan hi ha exclusió.
-Problemes de subministrament: no hi ha exclusió.
Producció de bé públic eficient: Quan ens trobarem en un punt d'eficiència paretiana? -Els béns públics se subministren eficientment quan la suma de la Relació Marginal de Substitució (RMS) de tots individus = Relació Marginal de Transformació (RMT).
-La RMS de béns públics per privats -> quantitat del bé privat a la qual està dispost a renunciar cada individu per obtenir una unitat addicional del bé públic.
-La suma de RMS -> quantitat del bé privat a què estan disposats a renunciar tots els individus com a societat per obtenir una unitat més del bé públic Per tant, la quantitat del bé públic òptima serà aquella per la qual la suma de RMS sigui = RMT.
6. FALLADES DEL MERCAT NO RELACIONADES AMB L'EFICIÈNCIA: Si no hi hagués fallades de mercat relacionades amb l'eficiència, la societat o els poders públics poden considerar que la distribució de la renda que produeixen els mercats eficients no és equitativa.
Seria necessària intervenció Estat en: -Desigualtat distribució renda.
-Accés i consum béns.
Pot haver desacord distribució renda que produeix mercat. Economistes fan servir 2 propòsits per explicar com hauria de concretar-se distribució renda: 1) Problemàtica de la desigualtat en la distribució de la renda que fa el mercat -> no és tinguda en compte quan s'analitzen problemes eficiència.
-> Intervenció Estat: polítiques educació, millora capital humà, millora rendes.
2) Creença que el principi de sobirania del consumidor, no sempre és el criteri adequat per avaluar benestar individus.
Els individus poden prendre decisions errònies tot i que tinguin informació completa.
-> Intervenció Estat: obligació de consumir determinats béns (béns preferents) -> enfocament paternalista (considera prioritària igualtat en accés a l'ús i consum de determinats béns) -VS- pensament llibertari.
Importat NO confondre: -Política de béns preferents -> provisió de béns privats “interès públic”.
-Política de béns públics -> provisió de béns no rivals i no excloïbles (defensa nacional...) Paper Estat en les fallades de mercat relacionades amb equitat en l'assignació de recursos CONDICIONS TEÒRIQUES FALLADES DE MERCAT PER L'EQUITAT POLÍTIQUES MICROECONÒMIQUES Mercat retribueix factors en -Economia eficient en el sentit Polítiques socials funció de la seva productivitat de Pareto -> no proporciona redistributives.
marginal.
cap informació sobre distribució renda.
i -Situació competència perfecta -> pot donar lloc a distribucions de la renda desiguals.
Principi de sobirania Individu no consumidor en un context reacional.
informació completa.
sempre és Polítiques paternalistes de béns i mals preferents.
Estat té capacitat per: 1) Recaptar impostos per finançar polítiques microeconòmiques: (Impostos...) 2) Poder prohibir o imposar determinats comportaments (imposar conductes) 3) Per sancionar determinades accions (sancions) 4) Disposa de recursos com el cos de policia o sistemes públics sanitaris i pensions que tenen menys costos organitzatius que els dels mercats privats.
...