TEMA 11- FRACTURES GENERALITATS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia patomedicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11. FRACTURES GENERALITATS CLASSIFICACIÓ: INTRODUCCIÓ: FRACTURA: És la pèrdua de continuïtat de l’os, generalment secundari a un traumatisme, forces o traccions que superen l’elasticitat del os i l’acaben trencant. De les parts toves depèn el pronòstic de les nostres fractures i per poder acabar donant al fragment la capacitat funcional que té a la fractura.
CLASSIFICACIÓ: SEGONS ETIOLOGIA: HI ha alguns conceptes que hi ha que conèixer com fractura per insuficiència, per fatiga o estrès o habitual.
FRACTURA HABITUAL: Per un traumatisme directe.
FRACTURA PER INSUFICIENCIA: Un traumatisme de poca intensitat en os alterat, per exemple, tumor. Alguna cosa de base que predisposa la fractura pot ser per insuficiència o per moviments.
FRACTURA PER FATIGA O ESTRÉS: Per forces que actuen repetidament sobre un os. Per exemple una llauna, no la rompem la llauna fent un cop brusc, sinó per fer moviments repetitius de un tipus determinat. S'anomena del recluta per la manera de caminar que tenen es fan una fractura entre el segon i tercer metatarsià.
SEGONS MECANISME DE PRODUCCIÓ: TRAUMATISME DIRECTE: Aplicació d’una força directe que excedeix la resistència de l’os. Per exemple, una arma de foc.
TRAUMATISME INDIRECTE: Força de torsió o angulació que actua sobre un os i dona com a resultat la factura a certa distància del punt d’aplicació de la força causal (tíbia esquiador, fractura per arrencament....) SEGONS EL PATRÓ D’IN TERRUPCIÓ: INCOMPLERTES FISURES: Traç de la fractura sense desplaçament TALLO VERDE: Molt típica en nens. No es trenca del tot i queda una part com a engolada. Aquesta part en els nens és el periosti. La part de tensió queda la part de compressió. Hi ha una continuïtat en la superfície de tensió i la compressió està intacta.
EN RODETE: També típica en nens. Hi ha una compressió vertical en la regió metafisodiafisariaengrossiment anul·lar.
Afecta a la totalita espessor de l’os en 2 o més fragments. Hi ha un acabalcament o sigui, una es posa sobre l’altre i una diàtisis quan estan separades. Hi ha una translació lateral i una angulació.
SEGONS EL TRAÇ DELS FRAGMENTS: Pot ser obliqua, transversa, espiroidea, comminuta o bifocal.
COMPLERTES: 1 SEGONS LA LOCALITZACIÓ: Segons a la part de l’os que es trobi, pot ser diafisària, metafisària, epifisària o intraarticular.
SEGONS RELACIÓ AMB EL MITJÀ EXTERIOR: -Tancada: Són de mal pronòstic i sempre necessiten ser tractades.
-Oberta: Solució de continuïtat a la pell per sobre de la fractura.
DIAGNÒSTIC: HISTORIA CLÍNICA: Hi ha que analitzar diversos aspectes per a poder realitzar un diagnòstic encertat: - MECANISME D’ACCIÓ: cop, traumatisme, accident.. serà diferent depenent del que sigui CARACTERISTIQUES: Dolor, tumefacció, impotència funcional....
FX PATOLÒGIQUES O PER ESTRÉS: No s’han produït per traumatisme, potser per la seva vida diària, les activitats que fa, etc...
Malalties òssies, antecedents personals (quirúrgics, neoplàsics...).
EXPLORACIÓ FISICA: Tumefacció de la zona, deformitat, equimosis, (coloració blavosa de la pell per sagnat), dolor a la palpació, exploració neurovascular i lesions associades-visió general. Es importat la exploració per veure les parts toves, estructures... EL pronòstic és important per el que els importa que no per el general. tenir visió general de les fractures associades.
EXPLORACIÓ RADIOLOGI CA: La radiografia és impressindible per a diagnosticar i caracteritzar a la fractura. Es adient tenir dos projeccions: (anteroposterior i lateral) normalment en 90º i és important mirar també les articulacions que té per sota i per sobre si és possible. EL tac es una bona prova complementaria per veure la extensió de la fractura en cas de que no quedes massa clar, a més que en el maluc, pelvis, calcani i columna permet fer reconstruccions 3D. També es pot fer una RNM: SI sospitem lesions a les parts toves.i finalment una GGO: M1 òssies, fractures per estrès. L’escàner és el que més ens ajuda.
TRACTAMENT: PRINCIPIS GENERALS DEL TRACTAMENT: - Allejar el dolor Reducció de la fractura Estabilització de la fractura- mantenir la relació: conservador i quirúrgic Rehabilitació funcional FRACTURES OBERTES: Quan hi ha una solució de continuïtat cutània que comunica directament a l'exterior. Pot ser per traumatismes o accidents d’alta energia i s’ha de col·locar un dispositiu la clínica sol ser greu i difícil de tractar. Van associades a traumatismes d'alta energia i hi ha una classificació, la de Gusillo i Anderson: 2 TIPUS I:Ferida puntiforme a la pell, la lesió a la pell és menor de 1 cm.
TIPUS II: Més de 1 cm sense lesió tissular severa. Ferida lineal amb lesions lleus a les parts toves. 3-4 cm.
I i II: S'està estudiant i es veu que es pot posar un clau i una placa TIPUS III: Pitjor pronòstic: amb un component important de lesió tissular a les parts toves. Es diferencien de aquestes quan hi ha exposició tissular, de periosti...
IIIa: obertura de més d’1 cm i hi ha una afectació de les parts toves, la ferida no és neta.
IIIb: ferida on hi ha un dèficit de cobertura de l’os, no es poden aproximar les parts de la pell.
IIIc: Hi ha una lesió vascular que compromet la viabilitat d’aquella extremitat. Hi ha algun vas que fa que el plàstic que ha d’actuar hagi de fer un bypass. Quan sospitem una fractura d’aquest grau, hem de buscar el pols. Per exemple accident de cotxe que fa metafisària de la tíbia posterior que lesiona la poplítia.
FRACTURA FOTO: Mirar que hi hagi polsos, que bellugui els dits, que tingui coloració. Si no te polsos no hi haurà circulació vascular. El cirurgia vascular s'encarrega (bypass o revascularitzar) i nosaltres posarem la fixació externa.
Repermeabilitza. es de tipus b ja que no es pot cobrir amb la pell.
TRACTAMENT: Es categoritzada comuna urgència mèdica, per tant es tracta com tal: - - Desbridament: Neteja i desbridament de la ferida. Es fa un cop ja s’ha posat el fixador extern, el múscul fa necrosis que es un lloc de cultiu de bacteris. si amb el temps millora hi podem tancar sinó es fa amb un implant de pell. Desbridament és el mes important pel que fa a prevenció. S’ha d’irrigar amb suero fisiològic i retirar els cossos estranys. Hi ha una extèriesis dels teixits desvitalitzats. Analitzar el cultiu i fer un tancament secundari.
Estabilització: fixador extern. Les de tipus III és la fixació de gustillo mentre que al tipus I, II s'estabilitza segons les fractures tancades.
ATB: antibiòtic. Protocol empíric d’ampli aspecte paternal percoç COMPLICACIÓNS: Són molt complicades i poden comprometre la vida del malalt, per tant hi ha que intentar detectar-les al principi i prevenir-les.
3 4 ...