Plantes Vasculars. Tema 14 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Plantes Vasculars
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 23/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

En una expedició de 1907, Wylie recull dos dels troncs més grans, tots dos dels quals estan encara per veure a l'Antic Conservatori terrassa al Jardí Botànic de Durban. El 1907 va observar que Wylie el més gran dels quatre troncs va ser greument mutilats què no s'espera que sobrevisqui. Tenia raó, el 1912 només hi havia 01:00 3m tronc alt en el seu hàbitat natural, i en 1916, el Departament Forestal, preocupat per la supervivència de la mare restant, disposada a que l'hi retirin i s'envia al botànic Govern a Pretòria. Es creu que aquest tronc posteriorment va morir el 1964.
Tot i nombroses excursions a la zona Ngoye-Mtunzini, no s'han trobat altres exemplars de Encephalartos woodii. No obstant això, aquesta àrea no ha estat sondejada completament i sistemàticament, per la qual cosa encara hi ha esperança que hi hagi algun altre individu amagat a les profunditats del bosc Sorprenentment, fa poc s’ha descobert que les espècies de cicadals actuals es van originar tan sols fa 12 m.a., tirant per terra les teories que: - Eren fòssils vivents Espècies dels períodes del dinosaures El grup que demostrava la teoria de la deriva continental Sembla ser que en aquella època hi va haver un cicle evolutiu fort, a causa de la instal·lació de l’actual circulació de masses d’aire i oceàniques i també a la configuració paleogràfica actual, amb un clima amb estacions i hiverns freds, amb els cicles glacials i interglacials. Si fa o no fa, a la mateixa època en que també es formà la majoria de la gran diversitat tropical.
TEMA 14: EL GINKGO I CONÍFERES 1 Ginkgooidae, el ginkgo. Només hi ha un sol representant actual, que ja existia al Juràssic i el grup existeix des de finals del Carbonífer.
GINKGOATES, CLASSE DELS GINKGOÒPSIDS El Ginkgo biloba un arbre caducifoli, amb nervació dicòtoma a la fulla, plantat pels parcs i jardins i potser natural al Sud de la Xina. És un arbre sagrat a la Xina i al Japó; el nom deriva del xinès ying-hing, abricoc de plata, tot i que el so prové del japonès ginkyo/ginkjo. L’arbre arribar a una alçada de 15-20 mentres. De jove té una capaçada piramidal, però obterta i arrodonida quan es fa vell.
A Hiroshima, un ginkgo situat a prop d’un temple a aproximadament un kilòmetre del centre d’explosió, va ser el primer arbre a rebrotar després de l’explosió, sense cap deformacio. El temple va ser destruit amb l’explosió, l’arebre continua sobrevisquent i un nou temple s’ha construit al voltant de l’arbre.
Ginkgo biloba presenta dos tipus de branques: els macroblasts (de creixement llarg) i els braquiblasts (de creixement curt), on neixen les fulles i les estructures reproductores. Es produeixen més auxines en un lloc que l’altre, per això un té més creixement que l’altre, i també depèn de la temperatura, on a temperatures altes, els macroblasts creixen menys.
És una espècie dioica, amb individus mascles i femella diferents. És de les poques plantes amb cromosomes sexuals, i els individus femenins tenen 2 cromosomes X i els masculins cromosomes individuals XY (2n =24).
Les fulles són de nervació dicòtoma i bilobades. A cada fulla hi entren 2 feixos foliars, però no segur que siguin 2 fulles unides. Són fulles travessades per canals mucilaginosos que secreten Substàncies viscoses.
Els estròbils masculins són laxes, formats per grups de microsporangis al llarg d’un eix, i d’on en surten espermatozoides flagel·lats (zoidogàmia).
Els estròbils femenins són inexistents, així que hi ha òvuls solitaris despullats.
Els òvuls, un cop bullits i fregits o rostits són una delicadesa en alguns plats xinesos. Cal tenir present que són òvuls, no fruits. Així que el que observem és la llavor i no pas un fruit.
La llavor no reposa, l’embrió no atura el desenvolupament i la germinació és fàcil, com una planta ovípara. Els fruits madurs són comestibles, tot i fer pudor. Que la llavor faci pudor fa suposar que es dispersaven per animals, que ara ja s’han extingit.
El ginkgo és molt tolerant a la contaminació atmosfèrica, ja que no pateix danys a les estructures cèries de la fulla. Les fulles tenen parets primes i sense esclerènquima hipodèrmic i cutícula poc desenvolupada (a diferència d'altres plantes). La resistència, doncs, ha de ser a nivell de ceres epicuticulars i de morfologia estomàtica.
A Corea del Sud, Carolina del Sud o a Bordeus hi ha extenses plantacions de Ginkgo biloba. El Ginkgo té nombroses propietats medicinals per malalties senils, alteracions cerebrals, etc.
Els extractes foliars de ginkgo (GLE) tenen molts components i s’han prescrit per casos de senilitat crònica i alteracions cerebrals, i també tractament de les funcions cognitives d’aprenentatge, l’atenció o l’ànim.
Una de les substàncies és bilobalida que minimitza els símptomes de la inducció de MPN (4O-metilpiridoxina) per la conversió de MPN a piridoxina per demetilació de MPN.
Un dels components dels extractes foliars de ginkgo emprats en medecina és EGb 761, una potent droga amb acció en malalties cerebrals de la gent gran. Es fa un extracte de fulles seques amb acetona i aigua, a partir d’arbres cultivats, que no tenen cap tipus de metalls pesats, pesticides… La dosis de Egb 761 recomanada és de 120-240 mg (120 mg diaris d’extracte sec en 2 o 3 dosis via oral).
EGb 761 té propietats de millorar la fluïdesa de les membranes cerebrals, incrementa la tolerància hipòxica i inhibeix els edemes cerebrals protegint així els teixits cerebrals dels efectes d’hipòxia i isquèmia. L’extracte inhibeix/redueix receptors negatius formats per l’edat, i millora la presa de colina a l’hipocampus i incrementa la memòria i la capacitat d’aprendre.
L'extracte EGb 761, conté flavonoides (substàncies amb diversos anells de carboni), biflavonoides i terpens.
També augmenta les propietats hemoreològiques de la sang i de la circulació sense produir efectes secundaris. A més no presenta accions mutàgenes ni anticancerígenes, és ben tolerat per tothom i té pocs efectes secundaris.
Per tot això es fa servir en alteracions cerebrals per problemes de circulació, la base de la demència degenerativa del tipus Alzheimer (administrat en malalts d’Alzheimer s’ha vist que es desenvolupaven millor que els que no en prenien, un efecte semblant al fàrmac donepezil, que també s’administra per tractar aquesta malaltia).
El donepezil inhibeix la degradació de l’aceticolina, un neurotransmissor. El que no se sap és com actua el ginkgo, com és que reforci les funcions cognitives, però també se sap que no té gaires efecte secundaris.
També es fa servir en persones amb malalties oclusives perifèriques arterials. I finalment també s’ha fet servir pel vertigen i pel tinnitus.
Altres substàncies detectades són els ginkgolides que tenen efecte sobre els factors activadors de les plaquetes (PAF), uns potents mitjancers fosfolípids inflamatoris involucrats en diversos desordres patofisiològics, pels quals els ginkgolides en són antagònics (el ginkgolide B actúa com un antagonista del PAF).
S’ha fet servir en el tractament de reaccions inflamatòries i síndromes immunodeficiència; malauradament les fulles tb tenen terpenoides que modifiquen l’acumulació de metabòlits segons les condicions del cultiu in vitro; però el cultiu in vitro és el q permet la millor estratègia per incrementar l’acumulació de metabòlits com el ginkgolide.
En resum doncs, el ginkgo té efectes Circulatoris - Estimula dilatació dels vasos sanguinis i així es millora flux sang al cervell i baixa la tensió arterial - Redueix el nivell de colesterol a la sang - Inhibeix l’agregació de les plaquetes i la formació de coàguls antioxidants - Redueix la formació de radicals lliures (molècules amb O 2 molt reactives que fan malbé les neurones i provoquen canvis cerebrals associats a l’envelliment) - Alleuja els efectes de l’isquèmia cerebral (pèrdua flux sanguini, ja que inhibeix la producció de radicals lliures tòxics) utilització de la glucosa - Promou l’absorció de glucosa en l’escorça frontal i parietal, els llocs on es processa la informació sensorial - I també a les regions del cervell implicades en la sensació de plaer i control del moviment en el sistema de neurotransmissors - Ajudaria a les neurones a absorbir colina (un component del neurotransmissor aceticolina) - Frena la pèrdua de receptors neuronals que dirigeixen la resposta de la serotonina (un neurotransmissor que redueix la tensió nerviosa i l’ansietat) - Ajuda a l’alliberament de GABA, un neurotransmissor que alleuja l’ansietat, i així es redueix el nivell d’hormones glucorticoides a la sang i així es protegeix l’hipocamp, una zona vital per a l’aprenentatge - Incrementa la producció del neurotransmissor norepinefrina, que ajuda a reduir els símptomes de depressió Es coneixen fòssils des del mesozoic, al Triàsic, fa 200 m.a. i al Juràssic hi havia 3 famílies.
DIVERSOS INDIVIDUS DE GINKGO SÓN ARBRES CENTENARIS Ginkgo, els arbres més grans: - Un individu a Lijiawan, Guizhou, Xina fa 40 m d’alçada amb un diàmetre a l’alçada del pit de 471 cm, i un altre a Dabao a Gansu fa 60 m d’alt amb un diàmetre a l’alçada del pit de 286 cm.
- Un altre individu al temple de Yongmun-san a Corea del Sud fa 36 metres d’alt amb un diàmetre a l’alçada del pit de 457.
Gimnospermes: Classe Coniferopsida, les gimnospermes de fulla acicular Es tracta de l’ordre de les coniferals, el qual inclou 600 espècies, amb 170 subespècies i varietats, 200 a l’Hemisferi Sud, 200 en perill d’extinció, 120 de les quals ja a punt de fer-ho.
La causa podria ser, a més de la destrucció de l’hàbitat, l’existència de nombrosos refugis glacials del quaternari, que va provocar un gran nombre d’estrets endemismes que van sobreviure als períodes favorables en muntanyes.
Estructura de la tija Duramen (part interna del tronc, amb xilema inactiu de suport) Anell anual (en blanc els vasos de primavera i en fosc els de tardor) Albura (part externa del tronc amb xilema 2ari actiu) Les fulles de pi duren 3 anys, per tant en un organisme adult a baix de tot observarem les fulles adultes, les que tenen 3 anys, d’un color marronós, i a dalt de tot les mes joves i tendres.
A la Xina és molt típic recol·lectar-ne la resina i els pinyons dels pins. L'aiguarràs, també anomenat essència de trementina, és un líquid volàtil i incolor o lleugerament groc, produït mitjançant la destil·lació de la resina, també anomenada galipot, dels pins. Està format principalment per una barreja d'hidrocarburs terpènics. El principal ús de l'aiguarràs ha estat sempre com a dissolvent de pintures o com a matèria primera per a la fabricació de pintures i vernissos.
Estructures reproductores masculines Gra de pol·len Estructures reproductores femenines Els conus són un sistema de branques amb 2 tipus de bràctees, tal com es pot deduir dels fòssils, on es veuen els passos que han tingut lloc.
La pinya és, efectivament, una branca de creixement limitat, que porta fulles modificades, i que deixa de créixer. En les estructures reproductores femenines, trobem 2 pinyons (llavor) a cada bràctea.
Llavor (pinyó) Pinus labertiana, d’Amèrica del Nord és el que té la pinya més gran de les coníferes (2-50 cm).
Pinus coulteri, de Califòrnia, és la conífera que té la pinya més pesada (45 kg).
Família de les pinàcies, abietòidies Trobem varis representats d’aquesta família, com Abies alba (avet), Abies pinsap (pinsap), Abies balsamea, Picea abies (avet roig), Picea abies, etc.
Abies pinsapo es fa al Parque Nacional de la Nieves (Màlaga) i a la Sierra de Grazalema (Càdis).
Pseudotsuga menziesii (avet de Douglas), dit així en honor a David Douglas, botànic escocès que va descriure moltes plantes, com el pi de Monterrey, Pinus ponderosa, però no pas l’avet de Douglas.
Tots els seus viatges van ser plens de desastres, tant atacs d’animals, com mal temps. 2 cops va haver de matar el seu cavall per menjar i 2 cops més el vaixell va naufragar en forts huracans. Als 35 anys va morir a Hawaii, mentre travessava unes muntanyes va caure en un forat excavat com a trampa pel ramat i allí va ser cornat fins a la mort per un toro salvatge.
L’avet de Douglas és una espècie invasora al Montseny.
Subfamília de les pinòidies: pins, Pinus, 111 espècies (20 fòssils).
Pinus monophylla, té 1 fulla per braquiblast; Pinus mugo, pi negre té 2 fulles per braquiblast.
Pinus pinea, pi pinyer. En llocs calcaris del centre de la península es planten pins pinyers per a la producció precoç de pinyons, i es fan injerts en plantes de P. halepensis Als primers anys només fan flors femenines i cal pol·linitzar si no hi ha peus de pi pinyer a prop. S’estima que es podrien produir fins a 200 kg/ha de pinyons El pi pinyer a Catalunya ocuparia 41 000 ha (14 000 ha de masses pures). La producció mundial se xifra en unes 30.000 tones de pinyó de closca, i a Catalunya unes 1.000 tones.
Malgrat l’elevat interès del pinyó, existeix poc coneixements sobre els seus límits productius i la seva fisiologia reproductiva. Per això ara s’estan duent a terme diversos estudis per poder obtenir aquesta informació.
Una de les línies de recerca és empeltar el pi pinyer a d’altres pins més resistents, com ara el pi blanc, i que a més permet obtenir pinyes més aviat que no pas per l’arbre tipus. Les proves donen un èxit del 60%.
La resistència a períodes de sequera i al fred converteixen el pi pinyer en una possible alternativa per als territoris secs i poc aptes per l’agricultura clàssica.
També trobem Pinus halepensis (pi blanc), Pinus brutia, Pinus strobus (pi blanc americà, pi de Weymotuh) que té 5 fulles per braquiblast, Pinus pinaster (pi pinastre), d’on sen treu trementina. El pi pinastre és una espècie serpentínica, és a dir, que pot viure en llocs amb metalls pesants. Pinus canariensis, té 3 ulles per braquiblast i podem dir que té una adaptació, ja que té molta facilitat per créixer en zones que han estat cremades.
Les lariciòidies: làrixs i cedres Està format per Larix decidua, Cedrus deodara (cedre) i Cedrus atlàntica. Larix decidua té unes flors femenines molt característiques. Pel seu color i per la seva forma, són anomenades roses de làrix, nom que de vegades també s’aplica als cons o pinyes. De color fúcsia i aproximadament d’1cm, creixen erectes a l’extrem de branques fortes d’entre 5 i 10 anys d’edat, sobre un peduncle esquamós d’uns 0.5 cm. Les branques joves porten entre una i sis flors, però a les més velles n’hi poden haver moltes més. S’obren uns 15 dies abans que les minúscules flors masculines de color blanc grogós, que creixen a l’extrem inferior de les branques més petites. En madurar adoptaran una coloració més vermellosa, després verda, i finalment es convertiran en un con ovalat de tons bruns.
TEMA 15. CONÍFERES II. LA FAMÍLIA DE LES TAXODIÀCIES Es va utilitzat la dendrocronologia amb Taxodium discitchum en la investigació històrica, ja que al Fort James hi vivia una gran quantitat de gent, alguns van marxar i al tornar van observar que ja no hi havia ningú i estava tot abandonat. No es sabia el perquè, si algú els havia atacat, malaltia, etc. Quan es va observar els anells de creixement de Taxodium discitchum, que habitava al Fort James es va observar que hi havia hagut una gran sequera, i que per tant segurament la gent havia marxat per busca d’aigua i hauria acabat morint.
Les sequoies també formen part d’aquesta família. Les sequoies poden arribar a viure molts anys, a ser molt alts i molt gruixuts. Sequoia arriba a 112 m i 6,7 m de diàmetre.
Sequoiadendron a 106m i 11,4 de diàmetre. Alguns individus podrien tenir edats entre 2.000 i 3.500 anys.
Família de les araucariàcies El pol·len no té sacs aerífers. Agathis, Araucaria i Wollemia, que donen fusta de qualitat, de l’Hemisferi Sud i molt diversa a Nova Caledònia (on 5 espècies d’Agathis, 13 d’Araucaria són endèmiques). Rebrota bé i els àpexs són protegits per les fulles, probables adaptacions contra herbívors ara ja extingits del Juràssic. Nova Caledònia és un dels llocs més diversos de la terra i amb més espècies endèmiques, ja que és una resta de l’antiga Gondwana i ha estat aïllada des de fa milions d’anys. Hi ha 6 coníferes endèmiques i/o rares en només 10 ha., com ara araucàries.
...

Comprar Previsualizar