Bloc I. Tema 6: Relacions intergrupals i variables socioestructurals (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia dels Grups
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 19
Subido por

Descripción

psicologia dels grups

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 6: RELACIONS INTERGRUPALS I VARIABLES SOCIOESTRUCTURALS HENRY TAJFEL  TEORIA DE LA IDENTITAT SOCIAL Vol comprendre com funciona el ésser humà que fa que el portin als confl ictes intergrupals. Aporta quines son les motivacions internes que porten als individus a arribar a la discriminació entre grups i conflicte entre grups Parteix de la teoria de la identitat social  la identitat de les persones té una part que és identitat social, aportada pels grups als que pertanyen. Quan aquesta part de la identitat social sempre busca adherir-se a grups que la positivitzin i li donin prestigi. Tot i així, la pertinència a certs grups no és sempre escollida.
 Quan dues persones que a nivell visible no es relacionen de forma interpersonal sinó com a dos membres del grup? Contínuum de comportament  no són el Sergi i l’Erik, es diferencien el Sergi i l’Erik ja que un és del sud d’Europa i l’altre del nord, es poden relacionar com a pertanyents d’aquests dos grups socials i tenen diferents estatus, prejudicis, prestigis, etc.
Tajfel parla de situacions quan la situació fa que surti la pertinença al grup molt més que la identitat individual. Passa d’interpersonal a intergrupal. Ex intragrupal: parelles mixtes (cada un prové de diferent cultura, llengües i països).
Quan es relacionen també es relacionen des de la vessant intergrupal.
A partir d’aquí, Tajfel defineix el concepte de grup  capacitat de categoritzar-se per una sèrie de característiques com a membre d’aquell grup. És un mecanisme socio-cognitiu, motivacional. El grup té tres components:    Cognitiu  consciència de pertànyer al grup Avaluatiu  valor positiu o negatiu que se li dona al grup al que es pertany.
Emocional  emocions que es desperten per pertànyer a un grup (odi, rebuig)  Estableix diferents mecanismes 1. Uniformitat intragrupal Tendim a la cerca de la uniformitat, de les característiques comuns (procés de categorització).
2. Diferenciació intergrupal El procés d’uniformitat intragrupal sempre va acompanyat de buscar característiques diferents prò pies a altres grups.
(ex: nosaltres són aplicats, els altres ganduls..) No només hi ha diferenciació, sinó que molt sovint aquesta diferenciació intergrupal va carregada de valors positius del endogrup i negatius de l’exogrup Aquest mecanisme el descobreix a partir d’uns experiments  experiments del grup mínim En ells, es contraposaven dos grups que per les seves preferències eren grups oposats. Els experiment consistien en què a mida que els subjectes anaven entrant els hi preguntaven: estàs d’acord amb (avortament?) i els categoritzaven a una banda els que deien que si i a l’altre els que deien que no. Quan els tenien categoritzats els hi passaven unes targetes on mai hi havia interacció cara a cara ni amb els membres de la pròpia postura n i amb els de la postura contrària. En les targetes, proporcionaven punts a l’endogrup (10-0) i perjudicaven a l’exogrup (0-10), a l’inrevés, o a dividir entre els dos grups (5-5). En tot moment es mostra el favoritisme endogrupal i la desvalorització exogrupal.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Estratègies de canvi  Els grups poden tenir variables socio – culturals:   Legitimitat (estatus alt) - Il·legitimitat (estatus baix) Mutabilitat – immutabilitat (permeabilitat/ sortir del grup) Mobilitat social: individual: ascendent - descendent Parlarem de canvi social quan l’estratègia no la fa un individu sol, sinó que la fa tot el grup. Tot el grup adquireix noves característiques amb més o menys estatus.
Parlarem de creativitat social, quan l’estratègia la fa tot el grup, però no es tracta d’adquirir característiques d’un grup social d’estatus més elevat, sinó que les pròpies característiques del grup tinguin més legitimitat.
 Altres variables socio estructurals  Estatus social: o Alt  tendeixen a diferenciar-se més dels altres grups per afavorir la identitat, satisfacció i discriminació.
o Baix  discriminen menys, és a dir, fan menys desvalorització exogrupal. Estan menys satisfets amb el seu propi grup.
 Mida: o Majoria  no solen discriminar o ho fan menys, perquè estan segures del seu poder. Només discriminen quan veuen amenaçat el seu poder o tenen critiques a millorar.
o Minoria Quan barregem majoria amb estatus ens podem trobar amb:   Minories amb estatus alt  discriminen molt exogrupalment, fent molta desvalorització i no tenen arguments de justícia pel canvi Minories amb baix estatus  no solen discriminar a les majories ni als exogrups de alt estatus.
Experiment: Quan hi ha més d’un exogrup disminueix la competitivat  recomanació + de 2 grups Problemes de l’experimentació: validesa ecològica  no es tenen en compte els valors socials del context. Es demostra mitjançat experiments amb la comunitat aborígens australians (els membres adquireixen prestigi quan col·laboren amb el grup). Es donen compte que els grups amb estatus alt discriminen molt menys.
També es va fer un altre experiment aprofitant la situació social de Sudàfrica quan es desmunta l’Apertheid. Quan fan les eleccions i la comunitat negre pot votar i el Mandela surt de la presó guanya les eleccions, la minoria blanca (colonitzadors a la força) al ser tant repressius i brutals en la colonització (destrucció pobles, assassinats) tenen molta por. En l’experiment esperen trobar que els negres senten rebuig cap a la comunitat blanca, però no. Els resultats són que els negres tenen favoritisme endogrupal però no hi ha discriminació exogrupal. Per no crear més conflicte ni reviure sentiments, la comunitat negre crea dos valors culturals: - El país nomes sortirà endavant si col·laborem Nomes podrem col·laborar si perdonem Així doncs, no hi ha càstig.
Tajfel afirma que totes les relacions intergrupals són conflictives, però aquests coneixements ens permeten fer aquesta discriminació conceptual:  Es pot diferenciar entre grup sense atribuir valors negatius o positius  Discriminar es quan valores positivament negativament aquesta diferenciació  Perquè hi hagi conflicte ha d’haver-hi condicions de competició Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez CONFLICTE INTERGRUPAL: Teories  Teoria dels jocs  Teoria realista del conflicte  Teoria de la identitat social  Condicions d’aparició de la teoria dels jocs i la teoria realista del conflicte Apareix quan la competició de recursos suma cero, és a dir, només un pot guanyar.
Ex: un grup català vol construir una mesquita però una part de la població s’oposa. Es converteix en un conflicte perquè el grup de catalans musulmans tenen dret a construir el que vol si compra la propietat. Quan la ciutadania s’hi oposa, es crea malestar. Es pressiona al grup religiós musulmà. Tot i ai xò, reuneixen els diners i compren la propietat. La ciutadania s’agrupa per anar en contra seva.
Si es presenta en termes de que un guanya i l’altre perd és quan es converteix en un conflicte.
La relació es pot plantejar: 1) Suma cero  només un guanya i és més fàcil que es generi conflicte 2) Tots dos guanyen  el conflicte pot ser resolt més fàcilment  Condicions d’aparició de la teoria de la identitat social Motivació identitària i Estratificació no són suficients  cal una amenaça en condicions de competició intergrupal.
El fet de que uns s’identifiquin d’una manera i tinguin una motivació identitària i d’altres en tinguin una altre (ex: independentisme) no es suficient perquè hi hagi conflicte. Per tal que hi hagi un conflicte entre grups és necessari una amenaça a la identitat  es planteja una composició intergrupal.
Un altre motiu pel que apareix un conflicte són les desigualtats. Quan un grup en un estatus més baix considera que la eva posició no és justa, es reivindica i estableix una confrontació. Ex: vagues. Els treballadors vs. Empresa creuen que és injusta la seva situació i prenen l’acció de fer vaga. Això fa que entrin en competició perquè provoquen que els empresaris no obtinguin tants beneficis. Quan hi ha una percepció que podria haver-hi un canvi possible amb una acció col·lectiva es pot generar conflicte  Inequitat Com es manifesta un conflicte intergrupal? - Favoritisme cap a l’endogrup  Els arguments fan que el grup que té més poder sigui el més bo i just Prejudicis Estereotips Hostilitat Crea molta cohesió intragrupal  quan els grups estan en conflicte els grups han d’estar units i augmenta la cohesió grupal, especialment dels grups que surten perdent. Ex: conflicte ETA MESURES DE REDUCCIÓ del conflicte Hipòtesi del contacte  en la mesura que es coneguin més i hi hagi més contacte entre diferents grups, el conflicte es reduirà. Tot i així hi ha limitacions: - Si en el contacte no hi ha activitats positives i que tinguin èxit i aquest èxit sigui atribuït als dos grups, el contacte no serveix per reduir el conflicte.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Cooperació  metes supraordenades + èxit. Es dos grups han de fer una tasca on no pot sortir bé a no ser que treballin junts i tingui èxit atribuït als dos grups. Si els objectius dels grups són incompatibles no val, cal que els dos grups canviïn els objectius supraordenats, és a dir, no siguin els objectius d’un grup o de l’altre, sinó que es busquin objectius comuns que afavoreixin als dos.
 Des de la teoria de la identitat social Negociació o Estratègies de categorització:  Des – categorització: jo no sóc catalana, no catalana, independentista ni no independentisme, sóc jo. És quan un no es categoritza socialment.
 Re- categorització: et passes a una altre categoria social. Ex: sóc catalana i ara no ho sóc.
 Categorització múltiple i inclusiva: quan una persona o grup social no admet tenir una categoria múltiple.
Ex: jo puc ser catalana i espanyola i això no és incompatible. La identitat inclusiva significa que per aconseguir la col·laboració dels dos grups, es busca una identitat que inclogui els dos grups en una. Ex: jo sóc europeu (ni espanyol ni català).
Valors socials  perspectiva multiculuturalista. Si entenem que podem ser de moltes cultures, això pot ser un valor social que porta a la reducció del conflicte.
Totes les alternatives per reduir el conflicte ha de suposar: 1. Reciprocitat 2. Confiança mútua 3. Alternatives satisfactòries  Lemes d’integració de la migració - Tolerància a la diversitat - Si no ens entenem pel llenguatge, entenguem-nos per l’amor - Tots som iguals, tots som diferents Quin és el més inclusius que té més possibilitats de reduir el conflicte? Tots som iguals, tots som diferents, ja que hi ha una equiparació de l’estatus socials i hi ha una possibilitat d’identitat variada.
VIDEO MESQUITA PREMIÀ Condicions d’aparició  Una de les variables és la privació d’un dret que vol la població musulmana.
Amenaça  pèrdua de la identitat de la població autòctona i arribada de nous musulmans. Tenen por a perdre l’estatus alt que té la població autòctona, por a perdre la seva dominància. També hi ha una amenaça de tipus identitari. “Hi pot haver sang i tot” Hi ha competició pels recursos?  si, perquè al construir la mesquita en el solar, influeix en el preu dels pisos del voltant, amenacen el seu valor.
“Ells venen a buscar feina, aixi que s’han d’adaptar ells a aquí, no nosaltres a ells”  planteja l’exogrup en una situació de poder més baix, el planteja com a intrusos. Al fer-ho, s’està col·locant en un estatus superior. Hi ha manifestacions exogrupals: no es podran adaptar de cap manera, son races que no t’avens amb elles, fanàtics… els hi fan una atribució de prejudicis i característiques desvaloratives.
Amenaça identitària  ells seran més que nosaltres i serem tractats com nosaltres ara els tractem, com a minories.
Tenim por que siguem tractats com a minories amb menys drets.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez “Invasió” El que passarà és que es convertirà en un gueto i la gent no comprarà  els marroquins no compren? L’exogrup no es tracta com a ciutadans ni com a gent.
Com es manifesta el conflicte identitari en els catalans d’origen marroquí?  categorització múltiple. Ells estan adaptats aquí, aquí és on han nascut els meus fills, treballo, visc. Aquest és el meu país i Marroc és el meu segon país.
Fins i tot prioritza Premià.
...