Sistema Renal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura estructura i funció del cos humà II
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 06/06/2016
Descargas 6

Vista previa del texto

Laura Meinhardt Ferraz SISTEMA RENAL INTRODUCCIÓ Els òrgans de l’aparell urinari són els ronyons, els urèters, la bufeta i la uretra.
Una vegada que els ronyons filtren la sang i retornen la major part de l’aigua i molts soluts a la corrent sanguínia, l’aigua i els soluts romanents constitueixen la orina.
GENERALITATS DE LES FUNCIONS DEL RONYÓ Els ronyons regulen la composició iònica, la osmolaritat, el volum, la pressió i el pH de la sang.
Els ronyons també duen a terme la glucogènesi, alliberen calcitriol i eritropoietina, i excreten residus substàncies alienes a l’organisme.
ANATOMIA I FISIOLOGIA DELS RONYONS Els ronyons són òrgans retro peritoneals adossats a la paret abdominal posterior.
Hi ha tres capes que envolten els ronyons, les quals són: la càpsula renal, la càpsula adiposa i la fàscia renal.
En l’estructura interna dels ronyons es distingeixen l’escorça, la medul·la, les piràmides, les papil·les, les columnes, els calzes majors i menors i la pelvis renal.
La sang flueix cap als ronyons a través de la arteria renal i després travessa les arteries segmentaries, Inter lobulars, arcuats i interlobulillares, les arterioles aferents, els capil·lars glomerulars, les arterioles eferents, els capil·lars peritubulars, els vasos rectes i les venes interlobulillares, arcuats i Inter lobulars per a sortir del ronyó a través de la vena renal.
Els nervis vasomotors de la divisió simpàtica del sistema nerviós autònom innerven els vasos sanguinis renals i contribueixen a regular el flux sanguini a través del ronyó.
La nefrona és la unitat funcional dels ronyons. Una nefrona consisteix en un corpuscle renal (glomèrul i càpsula glomerular o de Bowman) i un túbul renal.
El túbul renal està compost per un túbul contornejat proximal, la nansa de Henle té una branca descendent i una ascendent.
En la nefrona cortical, la nansa de Henle es curta i s’introdueix només en la porció superficial de la medul·la renal; mentre que en la nefrona juxtamedul·lar, la nansa de Henle és llarga i s’estén a través de la medul·la renal casi fins la papil·la.
La paret de tota la càpsula renal, el túbul renal i els conductes està formada per una sola capa de cèl·lules epitelials. L’epiteli presenta característiques histològiques especifiques en les diferents porcions del túbul.
1 UVIC.UCC Estructura i funció del cos humà II Laura Meinhardt Ferraz CARACTERÍSTIQUES HISTOLOGIQUES DEL TÚBUL RENAL I EL CONDUCTE COL·LECTOR Regió i histologia Túbul contornejat proximal (TCP) Nansa de Henle: branca descendent i ascendent prima Nansa de Henle: branca ascendent gruixuda La major part del túbul contornejat distal (TCD) Última porció de TCD i tot el conducte col·lector Descripció Epiteli cúbic simple amb microvellositats que formen un prominent vora en raspall.
Epiteli pavimentós simple Epiteli cúbic simple i cilíndric baix Epiteli cúbic simple Epiteli cúbic simple format per cèl·lules principals i cèl·lules intercalades.
L’aparell juxtaglomerular està constituït per cèl·lules juxtaglomerulars d’una arteriola aferent i per la macula densa de la porció final de la branca ascendent de la nansa de Henle.
GENERALITATS DE FISIOLOGIA RENAL Les nefrones duen a terme tres funcions principals:  Filtració glomerular  Secreció  Reabsorció tubular FILTRACIÓ GLOMERULAR El líquid filtrat pels glomèruls ingressa a l’espai capsular i es denomina filtrat glomerular.
La membrana de filtració està formada per l’endoteli glomerular, la làmina basal i les esquerdes de filtració entre els pedicels dels podòcits.
La majoria de les substàncies del plasma travessen amb facilitat el filtre glomerular. Però les cèl·lules de la sang i la major part de les proteïnes no es filtren en condicions normals.
El filtratge glomerular s’aproxima a 180 L per dia. Es filtra aquesta quantitat de líquid perquè la membrana de filtració és porosa i prima, els capil·lars glomerulars són llargs i la pressió capil·lar és elevada.
La pressió hidrostàtica glomerular en sang (PHG) promou la filtració; la pressió hidrostàtica capsular (PHC) i la pressió osmòtica col·loïdal en sang (POC) s’oposen a la filtració. La pressió de filtració neta (PFN) = PHG – PHC – POC i correspon al voltant de 10 mm Hg.
La taxa de filtració glomerular (TFG) és la quantitat de filtrat que és forma en ambdós ronyons per minut i, en condicions normals, oscil·la entre 105 i 125 mL/min.
La taxa de filtració glomerular depèn de la autoregulació renal, la regulació neutral i la hormonal.
2 UVIC.UCC Estructura i funció del cos humà II Laura Meinhardt Ferraz REGULACIÓ DE LA TAXA DE FILTRACIÓ GLOMERULAR (TFG) Tipus de regulació Autoregulació renal Mecanisme miogènic Retroalimentació tubuloglomerular Regulació neural Regulació hormonal Angiotensina II Pèptid natriurètric atrial (ANP) Estímul principal Mecanisme i lloc d’acció Efecte sobre la TFG Major estirament de les fibres musculars llises de les parets de les arterioles aferents degut a l’augment de la tensió arterial.
Les fibres musculars llises estirades es contrauen, el que al seu torn disminueix la llum de les arterioles aferents.
Disminució Aportació ràpida de Na+ i Cl- a la macula densa, a causa de la elevació de la tensió arterial sistèmica.
L’augment del nivell d’activitats dels nervis simpàtics renals estimula la alliberació de noradrenalina.
La disminució de la alliberació d’òxid nítric (NO) en l’aparell juxtaglomerular provoca la constricció de les arterioles aferents.
Constricció de les arterioles aferents, per la activació dels receptors α1-adrenérgics i l’augment de la alliberació de la renina.
Disminució Disminució La disminució del volum sanguini o de la tensió arterial estimula la producció d’angiotensina II.
Constricció de les arterioles aferents i eferents.
Disminució La distensió de la aurícula estimula la secreció de ANP.
La relaxació de les Augment cèl·lules mesangials en els glomèruls augmenta la superfície capil·lar disponible per a la filtració REABSORCIÓ I SECRECIÓ TUBULAR La reabsorció tubular és un procés selectiu que recupera substàncies del líquid tubular i les retorna al corrent sanguini. Les substàncies reabsorbides són aigua, glucosa, aminoàcids, urea i ions com sodi, clorur, potassi, bicarbonat i fosfat.
Algunes substàncies que el cos no necessita s’eliminen de la sang cap a la orina per secreció tubular, com alguns ions (𝐾 + , 𝐻+ i 𝑁𝐻4+ ), urea, creatinina i certs fàrmacs.
Les vies de reabsorció són la para cel·lular (entre les cèl·lules tubulars) i la transcel·lular (a través de les cèl·lules tubulars). La quantitat màxima d’una substància que pot reabsorbir-se per unitat de temps s’anomena transport màxim (Tm).
Vora el 90% de la reabsorció de l’aigua és obligatòria i es produeix per osmosi juntament amb la reabsorció de soluts, no regulada per hormones. El 10% restant és reabsorbit d’aigua facultativa, que varia d’acord amb les necessitats del cos i està regulada per la hormona antidiürètica (ADH).
3 UVIC.UCC Estructura i funció del cos humà II Laura Meinhardt Ferraz Els ions de sodi es reabsorbeixen, al llarg de la membrana baso lateral, per transport actiu primari.
En el túbul contornejat proximal, es reabsorbeixen els ions de Na+ a través de les membranes apicals per mitjà de cotransportadors de Na+ glucosa i cotransportadors de NA+/H+; l’aigua es reabsorbida per osmosi; el Cl-, el K+, el Ca+, el Mg2+ i la urea es reabsorbeixen per difusió passiva; el NH3 i el NH4+ se secreten.
La nansa de Henle reabsorbeix entre el 20 i el 30% del Na+ , el K+, el Ca+ i el HCO3- filtrat, el 35% del Cl- filtrat i el 15% de l’aigua filtrada.
El túbul contornejat distal reabsorbeix ions de sodi i clorur mitjançant els cotransportadors de Na+-Cl-.
En el túbul col·lector, les cèl·lules principals reabsorbeixen Na+ i secreten K+; les cèl·lules intercalades reabsorbeixen K+ i HCO3- i secreten H+.
La angiotensina II, la aldosterona, la hormona antidiürètica, el pèptid natriurètric atrial i la hormona paratiroidea regulen la reabsorció de soluts i aigua.
REGULACIÓ HORMONAL D E LA REABSORCIÓ I LA SECRECIÓ TUBULAR Hormona Estímul principal que desencadena la alliberació Mecanisme i lloc d’acció Efectes Angiotensina II La disminució de la volèmia o la tensió arterial estimula la producció d’angiotensina II induïda per renina.
En nivell plasmàtic elevat d’angiotensina II i de K+ promou la alliberació d’aldosterona en l’escorça suprarenal.
Estimula la activitat dels cotransportadors de Na+/H+ en les cèl·lules del túbul proximal.
Augmenta la reabsorció de Na+, altres soluts i aigua, fet que eleva la volèmia i la tensió arterial.
Promou la activitat de les bombes de sodipotassi en la membrana baso lateral i els canals de Na+ en la membrana apical de les cèl·lules principals del túbul col·lector.
Estimula la inserció de canals proteics d’aigua (aquaporina-2) en les membranes apicals de les cèl·lules principals.
Augmenta la secreció de K+ i la reabsorció de Na+ i Cl-; incrementa la reabsorció d’aigua, el que a la vegada eleva la volèmia i la tensió arterial.
Augmenta la reabsorció d’aigua facultativa, que disminueix la osmolaritat dels líquids corporals.
Suprimeix la reabsorció de Na+ i aigua en els túbuls proximal i col·lector; també inhibeix la secreció d’aldosterona i ADH.
Estimula la obertura de canals de Ca2+ en les membranes apicals Augmenta la secreció de Na+ en la orina, incrementa la excreció d’orina i disminueix la volèmia i la tensió arterial.
Aldosterona Hormona antidiürètica (ADH) o vasopressina Pèptid natriurètric atrial (ANP) Hormona paratiroidea (PTH) L’augment de la osmolaritat del líquid extracel·lular i el descens de la volèmia estimula la alliberació de ADH en la neurohipòfisi.
La distensió de l’aurícula estimula la secreció de ANP.
La disminució de les concentracions plasmàtiques de Ca2+ Augment de la reabsorció de Ca2+.
4 UVIC.UCC Estructura i funció del cos humà II Laura Meinhardt Ferraz promou la alliberació de PTH en les glàndules paratiroides.
de les cèl·lules de la porció inicial de les cèl·lules del túbul contornejat distal.
PRODUCCIÓ D’ORINA DILUIDA I CONCENTRADA En absència de ADH, els ronyons produeixen orina diluïda, donat que els túbuls renals reabsorbeixen més soluts que aigua.
En presencia de ADH, els ronyons produeixen orina concentrada, ja que és reabsorbeixen grans quantitats d’aigua des del líquid tubular fins al líquid intersticial, i augmenta la concentració de soluts en la orina.
El multiplicador de contracorrent estableix un gradient osmòtic en el líquid intersticial de la medul·la renal, que fa possible la producció d’orina concentrada en presencia d’ADH.
EVALUCIÓ DE LA FUNCIÓ RENAL L’anàlisi d’orina és la determinació del volum i les propietats físiques, químiques i microscòpiques d’una mostra d’orina.
CARACTERÍSTIQUES DE LA ORINA NORMALS Volum: 1000 a 1500 mL al dia.
Olor: Lleugerament aromàtica.
Color: Groc pàl·lid o ambre.
pH: Carnívors: àcida Herbívors: alcalina Aspecte: Transparent Densitat: Varia entre 1001 i 1035.
La estructura química de la orina normal conté a prop de 95% d’aigua i 5% de soluts. Els soluts normalment són: urea, creatinina, àcid úric, urobilinogen i diversos ions.
La depuració (clearance) renal és la capacitat dels ronyons de depurar (remoure) una substància específica de la sang.
TRANSPORT, EMMAGATZEMATGE I ELIMINACIÓ DE LA ORINA Els urèters són retro peritoneals i estan constituïts per una capa mucosa, una muscular i una adventícia. Transporten orina des de la pelvis fins a la bufeta, per peristaltisme.
La bufeta es localitza en la cavitat pelviana, per darrere de la símfisi del pubis i la seva funció és emmagatzemar la orina abans de la micció.
La bufeta presenta una capa mucosa amb plecs, una muscular (múscul detrusor) i una adventícia (serosa en la superfície anterior).
El reflex miccional evacua orina de la bufeta per impulsos parasimpàtics que produeixen la contracció del detrusor i la relaxació de l’esfínter uretral intern, i mitjançant la inhibició dels impulsos de les neurones motores somàtiques destinades a l’esfínter uretral extern.
5 UVIC.UCC Estructura i funció del cos humà II Laura Meinhardt Ferraz La uretra és un conducte que es dirigeix des del pis de la bufeta cap a l’exterior. La seva anatomia i histologia difereixen en els homes i les dones. En ambdós sexes, la uretra és una via de pas per a la orina, però en els cas dels homes, també transporta semen.
TRACTAMENT DELS RESIDUS EN ALTRES APARELLS I SISTEMES A més dels ronyons, altres teixits, òrgans i processos emmagatzemen residus en forma temporània, els transporten per a la seva excreció, reciclen materials i excreten les substàncies que són tòxiques o que estan presents en extrem.
Els amortidors s’uneixen amb l’excés de H+, la sang transporta els residus, el fetge converteix les substàncies tòxiques en menys tòxiques, els pulmons eliminen el CO2, les glàndules sudorípares ajuden a eliminar l’excés de calor i el tub digestiu expulsa els residus sòlids.
DESENVOLUPAMENT DE L’APARELL URINARI Els ronyons es desenvolupen a partir del mesoderm intermedi.
Els desenvolupament dels ronyons segueix la seqüència següent: pronefres, mesonefres, i metanefres. Només el metanefres subsisteix i es converteix en ronyó funcional.
L’ENVELLIMENT I L’APARELL URINARI Amb l’edat, els ronyons disminueixen la seva mida, redueixen el seu flux sanguini i filtren menys sang.
Els trastorns comuns relacionats amb l’edat són: les infeccions urinàries, la pol·laciúria (augment de la freqüència miccional), la retenció o la incontinència urinària i els càlculs renals.
6 UVIC.UCC Estructura i funció del cos humà II ...