apunts primera meitat semestre (bloc a b) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Año del apunte 2016
Páginas 25
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Resum de les classes teòriques, powerpoints i tot el comentat a classe.

Vista previa del texto

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I APUNTS BIBLIOGRAFIA: MANUAL DE LA ASIGNATURA: PSICOLOGIA DEL DESARROLLO (HAY CAPÍTULOS COLGADOS EN EL CAMPUS VIRTUAL) mariajose.luque@uab.cat - 935814445 - Despatx: b5b67 EVALUACIÓ: - - Evidencia 1: 1A) prova escrita bloc A-B (25%) 1B) prova escrita bloc C-D (25%) Evidencia 2: part pràctica (50%) Es podrà escollir realitzar l'evidència 2A1 o 2A2. - Evidencia 2A1: Projecte d'observació d'un infant realitzat en petit grup: 35% (aquesta evidencia queda desglossada en: Quadre evolutiu i Informe escrit) - Evidència 2A2: Projecte en grup de pràctiques de camp: 35% (aquesta evidencia queda desglossada en: Diaris de camp i Informe escrit) Evidència 2B: Exposició oral en grup del projecte empíric ja sigui la opció A1 o A2. 15% BLOC A. INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ 1- QUÈ ÉS L’INFÀNCIA? Primera etapa de la vida en que es creen les bases de la nostra personalitat, com serem (tot i que al llarg dels anys anem canviant). 2- QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA? Ciència que estudia totes les etapes de la vida des de que naixem fins la mort. Consciència: Difícil de definir. Sensació de saber pensar, de predir les conseqüències dels nostres actes, de saber el que vull, que estic a l’entorn de manera activa. En psicologia no hi ha una resposta absoluta moltes són vàlides, són conceptes difícils de definir i que es poden enfocar de moltes maneres. PSICOLOGIA EVOLUTIVA: Disciplina que s’ocupa d’estudiar els canvis psicològics (que tenen una certa relació amb l’edat) que es donen en les persones al llarg del seu desenvolupament, és a dir, des de la seva concepció fins la seva mort. P. Evolutiva → Explica els canvis → No només saber quins canvis pateix l’individu sinó el perquè es donen. Dos característiques addicionals que diferencies la psicologia evolutiva d’altres disciplines psicològiques interessades pel procés del canvi: 1- El canvis dels que s’ocupa tenen un caràcter normatiu (aplicables a tots els essers humans o a grans grups de persones). El contrari serien els fenòmens idiosincràtics que es refereixen al que és propi de determinats individus. 2- Els canvis dels que s’ocupa tenen relació amb l’edat o per ser més exactes, amb el període de la vida la persona. El cicle vital es divideix en períodes amplis: - Prenatal (fins moment de néixer) - Infància temprana (fins als dos) - Període preescolar (3 fins als 6) - Infantesa (6 fins als 12) - Adolescència (12 fins als 20) - Joventut (20 fins als 40) - Maduresa (40 fins als 60) - Vellesa 1 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I L’explicació de perquè els canvis estan vinculats amb l’edat és la maduració. La maduració segueix una seqüencia quan més fixe i predictible quan més a prop ens trobem del principi de la trajectòria vital individual. Arriba a un moment en que el més fonamental de la maduració biològica ja ha ocorregut i a partir d’aquest moment (fins que comencen els canvis relacionats amb l’envelliment) la maduració suposa molt poc pel desenvolupament psicològic. A partir d’aquest moment s’han de tenir en compte factors diferents a la maduració: - Característiques de la cultura a la que es pertany - Característiques del moment històric dins de la cultura (incloent normes, estils de vida,...) - Característiques del subgrup social al que es pertany (incloent estils de relació, accés a experiències, ...) - Trets i característiques individuals (incloent genotip(sexe), edat i contexts individuals del desenvolupament) DESENVOLUPAMENT: Procés de canvi que pateix l’individu a través el seu cicle vital. (es pot evolucionar cap a millor, però també veiem com hi ha gent que va endarrere i després torna a avançar.) CANVI: la meta del psicòleg es comprendre el canvi. Interès per la conducta humana des del punt de vista dels seus canvis i transformacions al llarg del temps. Hi ha tres tipus de canvis: biològics, psicològics i socials. Exemple: Per un nen, “una cosa és el què fa amb ella”. L’acció és el què defineix el què es una cosa. → Creen amb el temps definicions més elaborades. Una cadira és per seure. → Una cadira és un moble que té quatre potes. TIPUS DE CANVIS: (no són excloents) - Quantitatius: canvis que porten a un augment o disminució. (augment de vocabulari en un nen) - Qualitatius: canvis en la estructura, classe o forma de procedir. (pas del balbuceig a dir paraules) - Evolutius: aparició de noves formes de comportament (un nen que comença a caminar) - Involutius: declivi, deteriorament o supressió d’un comportament (un nen que abandona el gateig) - Activitat: Si individu es actiu - Passivitat: individu es passiu, i és la societat la que li influeix directament. - Continus: canvis progressius, impliquen el cúmul de petites modificacions. Són canvis lents, graduals. (atleta augmenta velocitat de la seva carrera) - Discontinus: canvis que comporten evolució brusca amb oscil·lacions i variacions. (una persona a punt de morir i fa un canvi brusc en l’estil de vida) Un canvi quantitatiu pot portar a un canvi qualitatiu. Es donen en totes les etapes de la vida. CONCEPTE DE TRANSICIÓ: Procés de durada limitada que comporta un canvi que li exigeix un esforç adaptatiu al subjecte. (ex. Procés entre l’adolescència i l’edat adulta, anomenat la joventut, en el que l’ésser humà s’enfronta a molts canvis, físics, intel·lectuals, ...) - Depenent de l’herència: resultat de factors naturals, genètics, és a dir, biològics o innats, hereditaris. - Depenent de l’ambient: d’experiència, del medi, de l’aprenentatge, de la cultura. 2 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Exemple que li passa a tothom: quan cauen les dents de llet d’un infant, aprendre a caminar, aprendre a parlar,... Exemple que passa a la cultura occidental: el retràs de l’edat de tenir fills, el número de fills,... Exemple que passa en la cultura actual i no antigament: el paper de la dona (treballem, estudiem, abans només estaven a casa), l’educació s’ha allargat,... En resum, no es poden tractar tots els canvis de la mateixa manera perquè cadascú viu una realitat diferent. FACTORS DEL DESENVOLUPAMENT El desenvolupament de cada individu es dóna a partir de la interacció de tots aquests factors i causes: - Organització biològica, calendari del desenvolupament. Afecta a tots els membres de l’espècie humana, influències normatives (afecten a tots els membres d’un mateix període del cicle vital) relacionades amb l’edat (maduració). Ex: tots naixem immadurs i dependents dels adults i a mida que passa el temps ens tornem més madurs i independents, la primera regla, quan et creixen els pits, ... - Diferències entre cultures importants. Ex: cultura occidental valora més la independència, iniciativa personal i autonomia, mentre que, altres cultures com la gitana es valora més el grup. - Persones que comparteixen condicions de vida. Època històrica, entorn familiar i entorn cultural que canvien la manera d’entendre vida. Ex. Nen de 12 anys avui esta a l’escola, anys enrere estava ja treballant. - Influències no normatives. Factors idiosincràtics que afecten a individus de forma aïllada. Ex. La mort d'una parella afecta al fill d’aquesta no a la resta de nens. El desenvolupament és: - Direccional: estructures més simples a més complexes. - Organitzat: habilitats es van incorporant paulatinament. - Holístic: assoliments no són aïllats sinó que s’integren en un sistema ampli d’interrelacions entre estructures físiques, cognitives, emocionals i socials. No està separat per seccions, s’explica per separat però tot va junt en un pack. - Variable: no totes les dimensions creixen al mateix ritme ni intensitat. (ex. Nen creixement físic notable i un desenvolupament intel·lectuals inferior. Nen que comença a parlar molt ràpid i tarda més en gatejar) - Cíclic i repetitiu: replanteig d’estructures assolides amb anterioritat. (ex. Crisis d’identitat en adolescència i crisis d’identitat en edat adulta) - Estabilitat i canvi - Reflexa diferències individuals - Reflexa diferències culturals: néixer a una cultura o altra farà que siguem diferents entre nosaltres. (ex. Absència crisis a l’adolescència a Samoa) Funcions psicòleg evolutiu: Els objectius d’un psicòleg evolutiu són: - Descriure: observar i registrar comportaments - Analitzar: les normes per cada edat, els canvis i les diferències interindividuals. - Explicar: variables que ens porten a la permanència o al canvi. - Pronosticar: que succeirà si es dóna interacció conjunta de variables causals, els pronòstics no sempre es compleixen. - Intervenir i optimitzar: fer indicacions preventives o correctives per influir en el desenvolupament de manera positiva (és el caràcter aplicat de la psicologia evolutiva). 3 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I INFÀNCIA Què entenem per infància? La definició ha anat evolucionant amb els anys, ha canviat segons els diferents moments històrics. REPRESENTACIÓ SOCIAL “Com ha de ser el nen” “Com hem de procedir amb ell per tal que arribi a ser “el què ha de ser” 1. Grècia i Roma: - Pares tenien el dret a decidir la vida/mort dels fills. - Considerats petits adults. - Sorgeixen primeres residencies per a nens abandonats. 1198. Emperador Constantino: edicte contra “infanticidi”. 2. Edat mitjana: - Infància tenia durada molt curts. - Molta mortalitat infantil. Esperança de vida reduïda. - Infància no entitat com una etapa destacable. 3. S. XII-XIV: Primeres representacions socials de la infància en pintures. 4. S. XVI-XVII: - Emergeix categoria d’infància. “Nen vestit de nen” - Sorgeixen moralistes influenciats per l’església. - Creença que nen era un ser buit. - Educació a cop de fuet (maltracte físic). 5. S. XVIII (Il·lustració): Rousseau va dir “els nens són els sers autèntics, són perfectes com la natura i es fan malbé”. Sorgeix la idea que el nen es pot educar (sense maltracte físic). La disciplina mèdica té important impacte (higiene, pautes de criança). Sorgiment de la pediatria. 6. Anys 1830/1840: Legislació britànica que regula les condicions de treball dels menors de 10 anys. 7. Any 1871: - Impacte internacional del cas “Mary Ellen”, dictar sentencia tribunal de New York contra el pare, al que se li aplica Llei contra la crueltat dels animals. - Es crea primera societat de prevenció de la crueltat vers els nens. Cas de Mary Ellen: la troben a casa lligada, malnodrida, maltractada... Es denuncia i no existia una llei contra el maltracte infantil. L’advocat va utilitzar la llei contra el maltracte animal (que si que existia) per denunciar a la mare i així van poder portar a la nena a un centre on va viure sense maltractes. 8. S. XIX, inici S. XX (Anglaterra): Inici revolució industrial. Nen és mà d’obra per treballar a la fàbrica. 4 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 9. S. XX: Comença a haver-hi una preocupació “científica” sobre la infància i el seu desenvolupament. - 1924 Declaració de Ginebra sobre els Drets de la Infància - 1959 Declaració dels Drets de la infància de les Nacions Unides. - 1989 Convenció sobre els Drets dels infants - 1990 Cimera Mundial de Caps d’Estat i de Govern (New York) amb la firma de: Declaració Mundial sobre la supervivència, la protecció i el desenvolupament de la Infància. ¿COM NEIX LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA AL S.XIX? Sorgeix per la necessitat de diferenciar el que és normal del que és anormal. Per resoldre qüestions relacionades a com l’home adult adquireix coneixement. (el nen és el medi per obtenir informació sobre el coneixement adult. Estudiant els nens: veient com van evolucionant, com i quan canvien, perquè som diferents entre nosaltres, ...) Necessitat d’elaborar teories sobre el coneixement humà. (“¿Qui no parla, no pensa?” ara sabem que no és així, però en algunes èpoques pensaven que era cert) PRINCIPALS AUTORS AL LLARG DEL TEMPS - Bíblia i obres de grecs i romans. - Rousseau (s. XVIII, pedagog): discurs filosòfic – pedagògic com ha de ser el nen. Postura normativa - Tiedemann: Publica la primera biografia infantil l’any 1764 del seu fill des dels 0 als 2,5 anys. - Pestalozzi 1828, Darwin 1840, Itard (nen salvatge). - Preyer (1882) 1r llibre clàssic psicologia infantil: estableix base científica estudi del nen. - 1r psicòleg evolutiu oficial: BALDWIN (1895) estudia al nen i les lleis generals d’evolució humana. Influenciat per Darwin. - Piaget continua amb biografies infantils. - Philippe Ariès (1973) L’enfant et la vie familiale dans l’ancien Régime. Quan i com sorgeix la representació social de la infància. Educació, medicina i prevenció social impulsen estudi científic infància. A Europa cal destacar: - JEAN PIAGET (1896-1980) - LEV S. VYGOSTKI (1896-1934) Diversitat de corrents o enfocaments no específicament de la infància sinó de corrents psicològiques més amplies. ÀREES TEMÀTIQUES 1. Desenvolupament físic: observen com estructura corporal ajuda a determinar la conducta. Els factors socials i culturals també afecten creixement biològic. - Quins son els resultats a llarg termini d’un naixement prematur? - Quins efectes te la desnutrició en el creixement infantil? 2. Desenvolupament cognitiu: entendre com la capacitat intel·lectual influeix en la conducta. Aprenentatge, memòria, ... - Quins son els records infantils més temprans que podem tenir? - Té beneficis ser bilingüe? - Disminueix la intel·ligència a la vellesa? 5 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 3. Desenvolupament social i de la personalitat: estudia la interacció entre individus al llarg de la vida. -El nounat respon de forma diferent davant la mare que davant la resta? -Com escollim parella? -Quan es desenvolupa el sentit de identitat de gènere? LINIES METODOLÒGIQUES Dues formes d’observar: - Entorn natural, situació espontània. - Laboratori: psicòleg controla les accions. Situació fictícia i provocada. Formes de conèixer la gènesi (normalitat): 1- Mètode longitudinal: agafem un individu en un moment concret i li fem un seguiment temporal d’allò que volem observar. Comporta molts anys de seguiment i a vegades els canvis son molt lents. Ús amb nens de 0 a 2 anys. 2- Mètode transversal: ús freqüent. Agafem diferents individus de diferents edats. Observem el desenvolupament cronològic d’una parcel·la concreta. 3- Mètode seqüencial: combinació del mètode longitudinal i transversal. (Seria el mètode ideal. Tenir a varies persones de diferents edats i poder seguir el seu desenvolupament en el temps, però és molt complicat perquè suposa molta inversió econòmica) 4- Mètode microgenètic: s’ofereix una situació problema i es dóna a resoldre. Entrevista al nen. Mètode analitza una situació mitjançant l’acció. (estratègia que utilitzava moltes vegades Piaget. Per exemple es posava una situació a nens petits, dos gots amb aigua, en els dos hi ha la mateixa quantitat. Davant del nen poses l’aigua d’un dels gots a un got més llarg i estret i li preguntes on hi ha més aigua i sempre responien que al més llarg, perquè s’equivoquen? Això és el que li interessava a Piaget interpretar l’error i també veure com al cap d’uns anys els nens ja no s’equivoquen) Com a investigadors hem de: - Protegir participants de danys físics i psicològics. - S’ha de tenir el consentiment dels participants. - “L’engany” ha d’estar justificat i no causar mal. - Mantenir la privacitat dels participants. (No podem explicar la vida de les persones a les que investiguem) A tenir en compte quan busquem informació vàlida. Algunes directrius: - Considerar la font documental - Credencials de la font documental - Tenir clara la diferencia entre evidencies anecdòtiques de les científiques. - Analitzar el context cultural de la font documental. - No perquè moltes persones creguin en alguna cosa és necessàriament cert. PERSPECTIVES TEÒRIQUES DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ Una perspectiva inclou dues o més teories, explicacions i prediccions estructurades, que concerneixen a fenòmens d’interès. (les perspectives estan formades per varies teories de diferents autors) Perspectives: 1. Psicodinàmica: Freud, Erickson. 2. Conductista: Pavlov, Skinner, Watson. 3. Cognoscitiva: Piaget, Ausubel. 4. Contextual: Vygotsky, Bronfenbrenner. 5. Humanista: Maslow, Rogers. 6. Evolutiva: Darwin, Lorenz. 6 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Cada teoria intenta explicar el CANVI, promou diferents tipus de recerca i estudien des de diferents punts de vista el què provoca el canvi. 1. Perspectiva psicodinàmica: Gran part de la conducta està motivada per forces internes, irracionals i inconscients, sobre les quals l'individu no té control ni consciència. Estadis qualitativament diferents. Teories: 1.1 Teoria psicoanalítica de Freud: FREUD (Viena 1856-1939): Metge, neuròleg. Àustria. Va fer estudis clínics a pacients adults amb problemes mentals amb els que arriba a tres conclusions que marquen la seva obra: - Els problemes tenien arrels inconscients que s’escapaven de la percepció del propi pacient i necessitaven un mètode d’anàlisis especial del psiquisme (psicoanàlisis) per manifestar l’inconscient amb la menor interferència possible de la consciencia. - Problemes relacionats amb conflictes sexuals, amb les dificultats per satisfer els desitjos sexuals en les relacions - Problemes adults tenien les seves arrels en la infància, en les dificultats del nen per satisfer el seus desitjos de naturalesa sexual. Aquesta insatisfacció queda enterrada en l’inconscient, i el psicoanàlisis haurà de rescatar-la d’allà i alliberar aquests problemes. Classifica les etapes de les persones en una edat determinada i a una part del cos, la majoria d’aquestes parts del cos están relacionades amb la sexualitat. Les pulsions sexuals i els desitjos són la base dels estadis evolutius universals de cada persona. Si aquestes etapes no s’assoleixen correctament apareixen els problemes en la vida adulta. Concepció de la personalitat: 1- “Allò”: component de la personalitat dirigit pels instints que busquen la satisfacció inmediata (Ex. si un tiu es vol follar a una tia i ella s’hi oposa, li serà igual, ho farà igualment per complaure el seu desig) 2- “Jo”: component racional de la personalitat, encarregat de canalitzar la satisfacció de manera socialment acceptable o posposar-la per un altre moment. El “jo” es un mediador entre els desitjos del “allò” i la representació de la realitat contenida en el “super-jo”. (Ex. un tiu que es vol follar tia però té autocontrol, si ho aconsegueix be i sinó també ho accepta) 7 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 3- “Super-jo”: component de la personalitat format per la consciencia social i les normes morals interioritzades, per tant, alguns desitjos podran satisfer-se i alguns que entren en conflicte amb el “super-jo” hauran de ser enterrats en l’inconscient. (Ex. abans una noia havia d’arribar verge al matrimoni, podies tenir l’instint sexual però havies de ser capaç de controlar el teu jo i no fer-ho). El ideal seria tenir un “jo” fort i que ens ajudi a controlar els nostres instints (“allò”) i també controli el nostre “superjò” (el nostre sentit de culpa). Els bebès estan governats pel “allò”, a mesura que creixen desenvolupen el “jo” per enfrontar-se a l’experiència del viure i amb la infància els pares van transmetent el “superjò”. 1.2 Teoria psicosocial de Erickson (Neofreudià): 1902-1994 Alemanya, Itàlia, Àustria i Estats Units. Estudis a alumnes de Harvard, joc infantil i la cultura de tribus americanes. La “teoria del desenvolupament psicosocial d’Erikson” és l’antecedent del nou enfoc que tindrà la psicologia evolutiva que s’originarà plenament en la dècada de 1970. Abarca tot el cicle vital humà (cosa que no feien anteriorment) encara que es respectuós amb molts conceptes freudians. No creu que la libido i els seus desenvolupaments constitueixin l’argument central del desenvolupament humà, també dóna importància als factors culturals i socials. El canvi en desenvolupament passa a través de la vida al llarg de 8 etapes, que segueixen un mateix patró i que són similars per a totes les persones. Cada etapa presenta una crisis o conflicte que la persona ha de resoldre (dicotomies). Aquestes crisis fan referència a les relacions de la persona amb la família i amb la cultura Problemes de la vida adulta provenen de no haver resolt crisis d’etapes anteriors. 8 crisis al llarg de la vida: 1ª crisi: 0-1 anys: confiança vers desconfiança 2ª crisi: 1-3 anys: autonomia vers vergonya i dubtes 3ª crisi: 3-6 anys: Iniciativa vers culpa 4ª crisi: 7-11 anys: persistència vers inferioritat 5ª crisi: Adolescència: Identitat vers confusió de rols 6ª crisi: Joves: Intimitat vers aïllament 7ª crisi: Adults: Generativitat vers estancament (generativitat: els adults volen ajudar a les generacions anteriors, al seus fills, a ensenyar, a que aprenguin, a que creixin com a persones) 8ª crisi: Vellesa: Integritat vers desesperació. (sentir-se útil en la societat o estar desesperat pels temes com la mort) El creixement i el canvi continuen al llarg de tota la vida. Cada crisis es resol a través dels trets individuals i l’ajut que reps de l’entorn (familiars, professors, amics). Consisteix en buscar l’equilibri entre les dicotomies, a mida que vas creixent gestiones millor les pors però en tenim tota la vida. Psicologia evolutiva contemporània A partir de 1970 podem parlar d’un canvi d’enfoc en la psicologia evolutiva, una ruptura amb l’etapa anterior, passa a ser la psicologia evolutiva del cicle vital. Aquesta perspectiva del cicle vital qüestiona els tres postulats bàsics de la psicologia evolutiva organística anterior (principals autors Freud i Piaget): 8 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I - El desenvolupament psicològic no només afecta a nens i adolescents, també durant l’etapa adulta i la vellesa. Critica el concepte universalista. El desenvolupament és multidireccional (cap a metes diverses, no universals ni necessàries) i multidimensional (no totes les dimensions evolutives canvien de la mateixa manera). Dóna importància a variables de naturalesa històrica i cultural, en contraposició de l’enfàsis amb les variables maduratives i l’universalisme. L’error fonamental de Freud i Piaget va consistir en pensar que el desenvolupament acabava quan la maduració deixava d’ocasionar canvis físics. A partir d’aquesta època, es va fer possible ajuntar conceptes mecanicistes i organístics, que fins al moment eren entesos com incompatibles entre ells. Aquest enfoc s’origina en totalitat la dècada del 1970 encara que te antecedents en la teoria del desenvolupament d’Erikson. 2. Perspectiva conductista: La clau per a entendre el desenvolupament està en la conducta observable i els estímuls que es troben en l'ambient. Les lleis de la conducta es poden aplicar a qualsevol individu i a qualsevol edat. Teories: 2.1 Teories condicionament clàssic (Pavlov): Ivan Pavlov (1849-1936) va estudiar la relació entre estímul i resposta. Salivació del gos: va observar com quan un gos veia menjar salivava, va fer un experiment: feia sonar una campana abans de donar-li menjar al gos, va arribar al punt que cada cop que feia sonar la campana el gos salivava sense veure el menjar perquè ja havia relacionat el soroll de la campana amb el menjar. (estímul neutre amb est. significatiu) Associació estímul neutre amb estímul significatiu. Succeeix quan un organisme aprèn a respondre d'una manera particular a un estímul neutre que normalment no provoca aquest tipus de resposta. 2.2 Teories condicionament operant (Skinner): Skinner (1904-1990) condicionament instrumental. Una resposta voluntària es enfortida o debilitada mitjançant reforços o estímuls aversius. Una conducta determinada produeix una conseqüència determinada. Si la conseqüència és útil o plaent l’individu tendeix a repetir-la. Reforç/Càstig El reforç positiu/negatiu d’aquestes conductes fa mes probable que es repeteixin/eliminin al llarg del temps. 2.3 Teories aprenentatge cognoscitiu social (Watson): Watson (1878-1958) Si Psicologia ha de ser ciència sols pot estudiar allò que pot veure i mesurar: la conducta (no el pensament ni impulsos ocults). Centra estudi en veure de quines maneres aprenem conductes específiques. Lleis de la conducta: Si tot el desenvolupament depèn de l’aprenentatge el desenvolupament no va lligat a l’edat o a la maduració. Teoria de l’aprenentatge social: Aprenentatge no sols depèn dels reforços sinó també de models. Modelament: observació comportament dels altres per copiar-lo. Pares són el primer model, per seguir-lo i copiar comportaments o per rebutjar-los. 9 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 3. Perspectiva cognoscitiva: Es centra en els processos que permeten al esser humà conèixer, entendre i pensar. Posa el focus en les representacions internes i mentals de la persona respecte al món. (“Com arribem a pensar?”) Teories: Teoria cognoscitiva (Piaget), Models processament informació, Models de la neurociència cognitiva. 3.1 Teoria cognoscitiva (Piaget): Jean Piaget (1896-1980) Suïssa. Biòleg. Es centra en estudiar “com pensen” els nens i no “què saben”. Entre els conceptes més bàsics que va aportar Piaget trobem: - Esquemes: Unitat bàsica de la vida intel·lectual. Al principi de la vida es tracta d’accions pautades biològicament (succionar) que es van diversificant (succionar per menjar o per plaer) i donen lloc a conductes que s’integren en accions més complexes (agafar objecte, portar-lo a la boca, llepar-lo, treure’l, mirar-lo,...) - Assimilació: un cop dominat un esquema, la conducta es repetirà amb l’objecte sobre el que es va formar i també amb tots els que es deixin tractar de la mateixa manera, és a dir, amb aquells que es deixin assimilar a l’esquema. (Reinterpretació de les noves experiències per tal que encaixin amb les velles idees.) - Acomodació: permet la flexibilització i combinació esquemes. Hi ha ocasions en que un esquema no respon a les característiques de l’objecte, llavors és necessari modificar l’esquema previ (acomodar-lo a l’objecte nou). (Adaptar les velles idees a les noves experiències.) - Adaptació: combinació entre l’assimilació del coneixement que ja tenim i l’acomodació d’aquest coneixement a les noves experiències. - Constructivisme: el subjecte va buscant respostes als nous problemes, per tant, conèixer és adaptar esquemes per poder trobar solucions i respostes als nous problemes. En cada moment del desenvolupament, els esquemes del nen tenen una relació entre sí. Per això agrupem els que tenen esquemes semblants en estadis. Cada estadi permet tenir accés a determinat tipus de coneixements i comprensió. És necessari superar un estadi per passar al següent: - Estadi sensoriomotor (0-2 anys): la intel·ligència és pràctica i es relaciona amb la resolució de problemes d’acció. - Estadi pre-operacional (2-6 anys): la intel·ligència ja és simbòlica, apareix el llenguatge i s’enriqueix a gran velocitat, es desenvolupa la imaginació. - Estadi operacional concret (7-11 anys): apareix el pensament lògic. - Estadi operacional formal (12 anys endavant): el pensament lògic arriba a la seva màxima expressió, és capaç d’aplicar-se de forma coherent i sistemàtica. L’expressió màxima d’aquest nivell es la forma d’operar del científic (fer hipòtesis, comprovar, verificar,...) 3.2 Models processament d’informació (Ausubel): Identifiquen la forma en que els individus i els ordinadors emmagatzemen utilitzen i processen la informació. La maduració biològica contribueix de forma determinant en el proces de creixement cognitiu. Les estratègies emprades pels nens per a processar la informació també són influïdes per l'experiència. El desenvolupament cognitiu es produeix de forma continua, no per etapes. 10 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 3.3 Models de la neurociència cognitiva: Analitza el desenvolupament cognoscitiu a través de l'estudi dels processos cerebrals. Es centra en l'activitat neurològica que subjau als processos cognitius. Identifiquen funcions cerebrals que es relacionen amb diferents tipus de processos cognitius. Identificació de gens relacionats amb trastorns físics i psicològics. 4. Perspectiva contextual: Desenvolupament sols pot entendre's en el seu context social. Individu no es una entitat separada que interactua amb l'ambient, sinó que és part inseparable d'aquest. Teories: Teoria sociocultural Vygostky, Teoria sistémica, Teoria bioecològica Bronnfrenbrenner 4.1 Teoria sociocultural Vygostky Lev Vygostky (1896-1934) Unió Soviètica. Estudia competències cognitives de persones culturalment diferents. Aprenentatge es produeix a través de les interaccions socials que els nens comparteixen amb persones mes capacitades de la societat i son regulades pel llenguatge. Influencia bidireccional: persona i cultura. Persona canvia perque la societat la influeix i alhora la societat canvia perquè les persones la influeixen. Cultura no és una variable externa a la persona que influeix en el seu desenvolupament sinó que forma part del seu desenvolupament. Cultura marca el coneixement que els individus han d'adquirir. Cada cultura és un projecte de vida únic: nen aprèn aquest projecte a partir dels objectes i de les persones amb les que es relaciona. Instruments i signes: Gràcies a que els adults fan coses significatives (signes), els nens adquireixen els significats, la cultura. Ex. signes: gestos comunicatius, llenguatge, escriptura, gestos instrumentals... Vida psíquica nen inicia amb comunicació amb adult (comunicació a partir de signes gestuals i lingüístics). Nen en un inici no compren, però “connecta” amb interlocutor i s'ajusta a les intencions d'aquest. Procés intermental. Un cop nen incorpora signe a la seva ment parlem d'intramental. Aquest pas de lo intermental a lo intramental es el què ell anomena interiorització. Participació guiada: un tutor compromet al seu aprenent en activitats articulades, oferint-li no sols instruccions sinó una participació directa en el procés d’aprenentatge. Persones aprenen dels altres a través de les paraules i les activitats que comparteixen. Zona desenvolupament proper: mestre (qualsevol amb mes coneixements) ofereix a l’aprenent un conjunt d’habilitats que aquest pot dominar amb ajuda però que encara no pot realitzar de forma autònoma. Bastida (andamiatge): Recolzament per a l'aprenentatge i resolució de problemes que fomenta la independència. 4.2 Teoria sistèmica El nen es un sistema obert (hi ha intercanvis amb exterior del sistema). Sistema: unitat (límit que el separa/diferencia del què no és ell) complexa (compte amb parts que estan amb relació mútua) en el temps i espai. Organització: parts del sistema i les relacions que contribueixen a la seva existència. Canvi en el sistema – successió temporal d'estats dirigits a una finalitat. 11 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Canvi: succeeix dins un sistema i efecte a l'estat d'aquest. Es donen per elements interiors i exteriors. Si es observable l'anomenem comportament. Estímuls o pertorbacions NO determinen els canvis del sistema, aquests depenen del seu estat i del seu disseny. Els canvis en un sistema es produeixen per la interacció entre el seu estat i una pertorbació que li arriba. 4.3 Teoria bio-ecològica Bronnfenbrenner Fins l’aparició de l’enfoc ecològic en la psicologia evolutiva, la consideració de l’entorn, l’ambient o el context havien sigut limitats, referint-s’hi com a molt com a variables contextuals. En el model ecològic, el context passa a ser una successió d’esferes d’influència que exerceixen una acció combinada i conjunta sobre el desenvolupament. Desenvolupament= Sistemes d'influències que es sobreposen i que les interaccions mútues entre elles afecten de forma significativa al desenvolupament de l'individu. Àmbits: cada individu participa de diferents àmbits, en cada àmbit aquest desenvolupa certes activitats, rols socials i relacions. Transició ecològica: cada vegada que les persones entren en un nou àmbit i per tant canvi hi ha un canvi en les activitats, rols i relacions que realitza. Microsistema: ambient immediat i quotidià (viu experiències reiterades) on participa individu, amb activitats, rols i relacions. Ex. Nens-nenes, escola, família, grups entre iguals… Mesosistema: Interrelacions (semblances, diferencies i connexions) entre diferents microsistemes en els que la persona en desenvolupament hi participa sovin. Ex. Pares que es coordinen amb mestres per educar nen. Exosistema: Ambient on individu no participa directament però d'on rep influències indirectes. Estructures socials que afecten de forma directa o indirecta a l'individu. Ex. Mal dia a la feina de la mare afecta com es comporta ella amb nen. Institucions mèdiques. Macrosistema: Context històric i cultural en el que viu l'individu (en un lloc i temps determinats). Influències culturals, legislatives, desenvolupament tecnològic, econòmiques... Ex. Ordres religioses, política, El valor que una cultura li atorga a la família. Cronosistema: inclou successos històrics. Ex. Atacs terroristes al 2001. Invers en aquesta xarxa de contexts, l’individu té un paper actiu en relació a les persones i situacions que el rodegen. 12 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 5. Perspectiva humanista: La persona posseeix la capacitat natural per a prendre decisions sobre la seva vida i per a controlar la seva conducta. Teories: Autors com Rogers i Maslow 5.1 Rogers Tots els éssers humans necessiten ser estimats i respectats. La autopercepció dependrà de com ens veuen els demés. 5.2 Maslow 6. Perspectiva evolutiva: Pretén identificar la conducta que procedeix de l'herència genètica dels nostres avantpassats. Teories: Teoria evolució Darwin, Lorenz 6.1 Darwin Procés de selecció natural: Herència genètica determinada pels trets que determinen la supervivència. 6.2 Lorenz Etologia: Influència de la biologia sobre la conducta. Impronta 13 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I BLOC B. DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU 1. Desenvolupament prenatal i neonatal 1.1. Etapes desenvolupament prenatal: 1. Del zigot a l’organisme humà: Procés d’organització que es desplega progressivament, continuats intercanvis amb l’exterior. (Ex. salut mare, elements culturals del part...). Paper dels gens en el desenvolupament del zigot. 2. Etapa germinal (2 setmanes): Període cel·lular (multiplica cèl·lules). S’instal·la al úter. Placenta i embrió. 3. Etapa embrionària (2 mesos): Etapa crucial, es formen les bases de l’organisme (teixits, òrgans bàsics i parts del cos). Líquid amniòtic de protecció. Cordó umbilical. Perill d’influències nocives “teratògens”: aspectes en la mare que influeixen en el desenvolupament del fetus. Alguns teratògens són: - carències nutritives - fàrmacs - ansietat i estrès Que poden provocar una producció d’hormones, dèficit de creixement, trastorns en el sistema immunològic, etc. 4. Etapa fetal (3 mesos- naixement): Comença amb aparició primeres cèl·lules osees. Mida 3 cm. Continua diferenciació d’òrgans. Diferenciació sexual. Funcionament de diversos sistemes: muscular, nerviós, respiratori. Reacció a estímuls externs (gustatiu i auditiu) Embaràs Representació «del què és ser mare» i «del què és ser pare» Amenaça en vides professionals Dificultat d’adaptació a un nou paper Traspàs de pràctiques de criança per part de generacions. Relació pares – avis – nets Crisi de la vida aspectes emocionals. El part Sofisticació pràctiques de obstetrícia i cura mèdica: - Ritualització del part - Deshumanització del part: centrat en la cura mèdica i no psicològica i social. Relació mare – nounat: relació psico-biològica Alletament (ritual): Kaye, 1982 Termoregulació: Harlow. Contacte físic facilita l’intercanvi però no determina la relació entre la mare i el seu bebè. “Nens prematurs”: Individus en risc, neixen entre les 28-36 setmanes (normalitat són 38 setmanes). Característiques principals: - Es retarda l’ajustament amb la mare - Dificultat termo-reguladora - Necessitat d’estimulació - Avanços mèdics 14 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Percepció intrauterina: Es dóna cap a les 27/28 setmanes. - Capacitat visual: percep la brillantor de la llum. - Capacitats auditives (veus humanes sobretot, i reaccions davant sons intensos). Responen al néixer millor a veus conegudes. - Detecció de pertorbacions en absència de reaccions. - Pol·lució sonora. “Anòxia neonatal”: dificultat respiratòria en el moment del trànsit a la respiració independent per part del nen. Aquesta dificultat es tradueix en una insuficient incorporació d’oxigen (element necessari per la supervivència de les neurones). En alguns casos, les anòxies resulten severes i poden deixar seqüeles en forma d’ endarreriments maduratius, lentitud en el desenvolupament psicomotor,... 1.2. Neonatal A) Test d’Apgar En el diagnòstic precoç (per determinar l’estat del nounat), una de les escales de valoracions neonatal més populars és el test d’Apgar. És un sistema estàndard de medició que busca diverses indicacions de bona salut en el moment del naixement. Escala de valoració neonatal centrada en 5 funcions vitals: - Aparença: Coloració - Pols: Ritme cardíac - Gestos: Respostes reflexes a estímuls - Activitat: To muscular - Respiració: Esforç respiratori Puntuació 0-2 en cada una: Ø 0: la característica no està present o aparença molt problemàtica Ø 1: característica està present de forma insuficient Ø 2: característica present amb normalitat La valoració es sol fer immediatament després del naixement i després de 5 minuts d’haver nascut. Si la puntuació és de: - 7 o més punts: indica que el bebè està en bones condicions físiques. - Entre 4-6 punts: el bebè necessita assistència per normalitzar la seva respiració i altes funcions vitals. - 3 o menys punts: el bebè necessita ajuda mèdica de caràcter urgent. B) Protocol d’observació de Brazelton Mesura de la conducta i benestar neurològic del bebè uns dies després de néixer. Avalua la força dels reflexes innats, canvis en l'estat i reaccions davant el consol i estímuls de tipus social. • Bebè ha d’ajustar-se a ritmes bàsics • Utilitza cicles de VIGILA – SON (inici son freqüents i poc a poc s’ajusta als cicles adults) • Els bebès que dormen més deixen descansar als adults i s’incrementa la estimulació plaent d’aquests vers ells. Moviments reflexes: respostes fixes, no apreses, involuntàries i inconscients. Estan presents en el moment del naixement, a partir d’aquest moment alguns desapareixen durant els primers 4-5 mesos, altres es convertiran en accions voluntàries i altres seguiran sent reflexes tota la vida. Estimulen parts del cervell responsables de conductes més complexes, ajudant al seu desenvolupament. 15 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Reflexes neonatals prinicpals: - Succió: Posem dit dins boca, el bebè xupa rítmicament. Funció: alimentació. - Moro: Quan es produeix un sobresalt (soroll fort), el bebè arqueja el cos, flexiona les cames, estén els braços i s’abraça a ell mateix. Funció: Adherir-se mare. - Marxa: Agafar nen sota aixelles i posar sobre superfície plana. El bebè flexiona i estén les cames com si caminés. Funció: Preparació per caminar. - Babinski: amb un objecte punxegut, fem un diagnòstic a la planta del peu del bebè. El peu es doblega i el bebè obre dits els dits del peu. - Parpelleig: s’acosta una llum forta al bebè, aquest tanca els ulls ràpid. Funció: Protegir de l’estimulació perillosa. - Tònico-cervical: Amb el bebè tombat, se li gira la cara cap un costat. El bebè estén el braç del costat de la cara i contrau altre. Funció: Preparació per prensió objectes. - Prensió: es posa quelcom al palmell de la mà del bebè, aquest tanca la mà. 4m. Funció: Preparació per agafar objectes. (herència avantpassats monos) 1.3. Nínxol ecològic El desenvolupament del nen es porta a terme en un entorn de relacions socials constants. El nen participa d’aquestes relacions des del naixement i en aquest context es crea el seu nínxol ecològic-social. La característica principal d’aquest nínxol és el vincle afectiu. El món afectiu-emocional permet establir i mantenir les relacions entre les persones. Sembla que el nen té unes competències innates per lo comunicatiu i que li permet establir vincles afectius amb els adults. Vincle afectiu (apego): Vincle emocional positiu que es desenvolupa entre un nen i un individu especial (una o vàries persones del sistema familiar). Aquest repercuteix en la nostra relació amb els demés durant la nostra vida. Objectiu: regular la distància entre el bebè i la persona vinculant. Aquest vincle es basa en la necessitat de sentir-se segur. Aspectes que influeixen en el apego: - Forma de relació que estableix el cuidador - Temperament del bebè - Expectatives i pràctiques culturals La resposta de la mare: l’agafa, l’abraça, parla tranquil·la… I el nen torna la sensació de seguretat. Les respostes de les mares a les senyals emocionals dels seus fills, durant els primers mesos, repercuteixen en la qualitat de relació. Hi ha tres patrons de conductes de apego segons la resposta d’angoixa dels nens: - APEGO SEGUR/ - APEGO EVASIVO - APEGO AMBIVALENT (INSEGURS) Actualment s’incorpora un altre patró: DESORGANITZAT Bretherton (1985) afegeix al vincle afectiu una funció de naturalesa psicològica a més de la funció adaptativa. Interiorització d’un model d’actuació (internal working model). 16 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 2. Desenvolupament perceptiu 1- Fetus (3m) detecta diferents estímuls sensorials. Es desenvoluparà fins després del naixement gràcies a: - La maduració biològica dels òrgans sensorials i estructures nervioses. - Les experiències amb objectes i persones. Desenvolupament sensorial i perceptiu estan implicats 3 processos bàsics: - SENSACIÓ: detecció i diferenciació informació sensorial (ex. Escoltar i distingir to alt o baix) - PERCEPCIÓ: integra experiències sensorials i les interpreta per al posterior reconeixement o identificació (ex. He escoltat abans aquesta cançó, aquesta es la veu de la meva mare). Caràcter adaptatiu i de supervivència. - ATENCIÓ: estableix una percepció selectiva que implica focalització i selecció (selecciono determinats estímuls i descarto altres) 2- Naixement: en aquest moment els sentits no estan madurats del tot. Cada sentit es desenvolupa a diferent ritme. Entre el 6m i 1a els sentits han madurat ja com els d’un adult. Fonaments pel desenvolupament cognitiu: El primer coneixement del nen ve donat a través de la informació captada pels seu òrgans sensorials i de les seves accions. Procediments per estudiar capacitats sensorials: - Observar temps fixació en un estímul donat. - Ús d’aparells d’infrarojos: registren recorregut visual - Mesures electrofisiològiques de l’activitat cerebral, respiració, ritme cardíac, reacció elèctrica de la pell,... - Guiar-se pel nombre de somriures del bebè, moviments oculars, mans o expressions facials o vocals. - Tècniques d’habituació / deshabituació: mostrar estímul repetidament fins que atenció decau i es presenta el nou estímul. 2.1 Capacitats sensorials A) TACTE: primer sentit que es desenvolupa (Percepció hàptica) - Reacció canvis temperatura, humitat, pressió, suavitat ... - Exploració voluntària d’objectes Contacte físic: universal. Calma a un bebè irritat, incrementa atenció visual, afavoreix vincle afectiu, potencia desenvolupament sistema immunològic. Percepció tàctil: fa referència ús explorador i actiu del tacte. • Nounat respon a la estimulació tàctil i experimenta dolor • Primers mesos, nadó explora amb la boca objectes i característiques d’aquests (llei proximodistal) • 4m exploració manual (discriminació tamany objectes) • 10m. Reconeix objectes familiars amb les mans per la seva forma • Amb el desenvolupament de la visió es va perdent aquesta habilitat. (excepte invidents que la potencien) 17 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I B) OLFACTE: El desenvolupament d’altres sentits fa que no es desenvolupi en tota la seva potencia. (com els animals fan) - Respon davant les olors - Incrementen activitat física davant certes olors - Nens de 12 dies: olors agradables nen reacciona amb expressió facial diferent que davant olors desagradables que fan ganyotes i expulsen saliva. - Preferències per l’olor matern des del naixement. Oferim una gasa d’una dona que alleta bebè i una gasa neutre, prefereix la primera. Als 15 dies entre una gasa del pit de la seva mare i una gasa d’una altre dona prefereix la de la seva mare. - Preferències vers olors dolços. C) GUST: Reaccionen davant diferents gustos i reconeix sabors del menjar de la mare, que ha pogut experimentar dins de l'úter. -Dolç: relaxació facial i es calmen quan mes els agradi -Àcid o salat: apreta llavis, arruga el nas i tanca els ulls. 4m inici acceptació del gust salat. -Amarg: obre la boca i l’arqueja D) SENSIBILITAT VESTIBULAR: detecció gravetat i moviment del nostre cos. Per això es calmen amb el moviment. Sensibles als 3 eixos moviment: endavant – endarrere, dalt – baix, costat a altre costat. Ex. Nen 12m en una habitació on parets es mouen i el terra no, el nen cau, perquè te major pes la informació visual. E) OÏDA: Nounat respon estímul auditiu. Sensibilitat auditiva: Bastant bona al néixer, els sons desencadenen reflexes. Localització del so: Permet identificar la direcció d'on prové so. Assoleix els nivell adult cap als 12m. (Ex. gira cap vers l’estímul, para de mamar amb estímul) - Discrimina aspectes qualitatius del so: intensitat, to, timbre, volum, ... El bebè és més sensible a freqüències baixes que a altes, i als aguts que als greus. (6m escolta bé sons aguts) • Prefereix sons complexes davant sons simples (ex. veu humana abans que un to pur) • Timbre baix el reconforta, timbre alt el sobresalta. • So curt (2 o 3 segons) els fa estar alerta, so llarg, continuat o rítmic els tranquil·litzen. • Nens de dies discriminen veu materna d’altres veus, i discriminen senyals parlades de no parlades. • Distinció de fonemes (inclús els no propis de llengua materna) • 3m distingeixen tons emocionals (alegria o enfado) • 9m capaç de reconèixer melodies. Influència context per discriminar lo més familiar i proper. 18 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I F) VISTA: Sentit menys madur al néixer. L'experiència progressiva amb objectes i les llums afavoreixen la maduració de la cortesa visual -Agudesa: habilitat per veure detalls un cop enfocat l’objecte. Recent nascut veu un objecte a 6 metres igual que un adult el veuria a 120. Cap als 6m: agudesa visual al igual que un adult. - Acomodació visual: capacitat d’enfocar. Alternar mirada entre dos objectes situats a diferent distancia. Al néixer el cristal·lí no esta encara prou madur. - Visió perifèrica: quantitat d’espai visual que el subjecte es capaç de veure pels laterals quan esta enfocant algun objecte - Percepció de profunditat: Ajuda a bebés a reconèixer les alçades i evitar caigudes. Amb setmanes reaccionen si un objecte s’apropa des de dalt. S'assoleix entre els 6/14m - Preferència visual: Línies corbes, figures tridimensionals, rostres humans... FASES DESENVOLUPAMENT PERCEPTIU: 0-4 dies: Segueix un objecte amb la mirada. Amb l’edat va millorant. - Convergència binocular: moure dos ulls mateixa direcció. - Pupil·la reacciona diferents graus lluminositat - Diferencien color vermell i verd. Prefereixen el vermell al verd. - Prefereixen mirar objecte color que gris o blanc - Preferència estímuls de varies dimensions que plans. 2m: Preferència per la brillantor, el moviment, major tamany, agrupacions de quantitat gran d’objectes i els novetosos. - Distingeixen cares Fins als 3m: Visió borrosa d’objectes a mes de 24 cm de distancia - Prefereixen mirar els contorns (límit objectes, profunditat...) 3m: Diferencien color blau - Examinen tan interior com perifèria. - Visió binocular 4m: Diferencien color groc 6m: Millora molt visió central i perifèrica. -Discriminen colors com els adults. 3. Desenvolupament psicomotor En la psicomotricitat hi ha components maduratius (relacionats amb la maduració cerebral) i components relacionals (a través del seu moviments i accions, el nen entra en contacte amb persones i objectes amb els que es relaciona de manera constructiva). META DEL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR: Control del propi cos fins ser capaç de treure d’ell totes les possibilitats d’acció i expressió que a cada un li siguin possibles. Els moviments del nen d’unes poques setmanes són fonamentalment incontrolats, no coordinats i es donen en forma de sacsejades que afecten als braços i a les cames. Al final de la primera infància (2 anys) el nen presenta un quadre notablement diferent: el seus moviments son voluntaris i coordinats, controla la posició del cos i els segments corporals mes importants (braços, troc i cames), ja és capaç de caminar. 19 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 3.1. Escoles estudi desenvolupament del moviment A) Escola americana (Arnold Gessell, 1945) Estudi de la motricitat infantil des de l’angle biològic. Fetus té conducta des de que té to, postura i moviment. Etapes prototípics del desenvolupament, fruit de la maduració neuromuscular. • Etapes de volteig • Rastreig • Gateig • Bipedestació El progressiu domini del control postural, s’ajusta a 2 lleis fonamentals: - ORGANITZACIÓ CEFALO - CAUDAL: de cap a peus, és a dir, es controlen abans les parts del cos que estan a prop del cap i s’estén el control cap a baix. - ORGANITZACIÓ PROXIMO - DISTAL: de tronc a extremitats, és a dir, es controlen abans les parts pròximes al eix corporal (línia imaginaria que divideix el cos verticalment en dues meitats) que les que estan més allunyades. Per tant, els moviments es van fent creixentment fins. (primer control de la motricitat gruixuda i després de la fina) Durant els 2 primera anys de vida existeix un creixent control de propi cos per pat del bebè. Algunes etapes del desenvolupament del control posturals són: - Control del cap (3-4m) - Coordinació óculo - manual (3-4m) fixació i guia visual de la mà cap a un objecte d’interès - Capacitat de seure (4-5m) amb ajuda (6-7m) sense ajuda - La marxa (8m) desplaçaments previs a l’acció de caminar (reptar, gatejar, posar-se de peu,...) (9-14 m) caminar. B) Escola francesa, Dupré. En el nen la afectivitat, la intel·ligència i el moviment constitueixen un tot indissoluble. S’ha d’entendre la PSICOMOTRICITAT com a: implicacions psicològiques del moviment i de la activitat corporal en la relació entre l’organisme i el medi en què es desenvolupa. És a dir, el desenvolupament motor és el producte de l’acció conjunta de la programació madurativa amb les circumstancies ambientals i les característiques pròpies del bebè. Inclús a l’interior d’una mateixa cultura s’observen diferències entre uns bebès i altres. Aquestes diferències es refereixen a: - El calendari concret de l’aparició de las habilitats: calendari variable per a cada individu que tots tenen ritmes diferents, també s’haurien de tenir en compte les diferències lligades al sexe, entre nens i nenes. - El fet que alguns bebès es salten etapes del desenvolupament psicomotor (alguns no gategen mai, utilitzen altres mitjans com les manes per desplaçar-se). 20 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 3.2. Desenvolupament senso-psico-motor (incorpora ambdós escoles) Integració de les dimensions motrius i sensorials inherents a tota acció. 4 Etapes en el sistema d’acció: 1) Homolateral (4 m): Cada meitat del cos funciona independentment • Moviments monolateral alternants: o mou un costat o mou l’altre. • Moviment homolateral: activa costat del cos pel que li arriba estímul. • Si li posem al centre es bloqueja. Cal estimular ambdós meitats del cos. •Moviment típic d’aquesta fase: volteig 2) Bilateral (5- 8 m): Coordinen dos costats del cos. Ex. Allargar mà per agafar objecte i l’altre ma ajuda a recolzar-se. • Crea un eix central vertical en l’esquema corporal • Visió binocular i profunditat, encara no enfoca correctament perquè superposa imatges de cada ull per separat. • Posar estímuls per tal que s’arrossegui per assolir-los 3) Contralateral (8 m - 4 a): moviments creuats • Primer moviment contralateral es el Rastreig: combina moviment braç dret amb cama esquerra. • Voluntari i conscient. • Visió binocular i profunditat, enfoca • Per caminar millor recolzar paret que agafar de mans per tal que desenvolupin la Contralateralitat. 4) Preferència lateral ( 3a – 6 a): Procés mitjançant el qual certes funcions cognitives es localitzen en un hemisferi mes que en l'altre. Afecta a mans, peus, ulls i oïda. - Cultura organitzada en funció dels dretans - Esquerra: Competència verbal. Dret: Relacions espacials, música i expressió emocional - Lateralitat homogènia o creuada: Mans, peus i ulls Àrees de desenvolupament psicomotor: - MOTRICITAT GRUIXUDA (músculs grans del cos): Organització de l’eix corporal (autonomia de moviment de forma paulatina). Impliquen grans moviments corporals, i sorgeixen directament dels reflexes. En primers anys progressa des del rastreig, fins el gateig o el caminar. - MOTRICITAT FINA (músculs petits del cos): Organització pràxica (mans instruments de precisió). Habilitats que inclouen els petits moviments corporals, especialment de mans i dits. Inclou la millora progressiva en el maneig d'objectes. La majoria de canvis del desenvolupament psicomotor es relacionen amb el progrés de: - COORDINACIÓ: Patrons motors originalment independents, que s’encadenen i s’associen formant moviments compostos molt més complexes que els originals. A més la seqüencia s’automatitza, permetent la seva execució sense que el subjecte gasti recursos atencionals. Com per exemple, pujar les escales i amb una mà subjectar-se a la barana i a l’altre portar un got d’aigua. - INDEPENDÈNCIA: Capacitat per controlar per separat cada segment motor i així permet al nen fer un moviment relativament complex com moure una mà sense que es mogui l’altre, agafar un llapis sense utilitzar els cinc dits, .... En la majoria dels nens no s’aconsegueix aquesta independència fins als 7-8 anys. 21 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I PSICOMOTROCITAT INVISIBLE: Alguns dels canvis en aquests edats afecten a la psicomotricitat invisible: aspectes no fàcilment observables a primera vista però que afecte a aspectes crucials del desenvolupament psicomotor. És important aprendre a controlar: 1. TO MUSCULAR: grau de tensió que hi ha en cada moment als nostres músculs. Parteix del control tònic que és involuntari però també té una part voluntària, ja que podem tensar i relaxar els músculs voluntàriament. El to repercuteix en el control postural i en la extensibilitat dels músculs de les extremitats, a més repercuteix en el manteniment de l’atenció i en les emocions. - HIPERTONIA: excés de tensió muscular. Dificulta l’atenció. Les tensions emocionals es tradueixen en tensions musculars, aprendre a relaxar-se és molt important. - HIPOTONIA: excés de relaxació. Facilita l’atenció. 2. EQUILIBRI: La nostra autonomia funcional i la nostra independència motora depenen del manteniment d’un equilibri. És a dir, gràcies a que som capaços de mantenir el nostre cos en equilibri, podem alliberar l’acció en parts del nostre cos, si no aquestes estarien contínuament lligades al manteniment de l’equilibri. Si habitualment no som conscients de l’existència d’aquest control és perquè l’adquirim de petits i sense dificultats. 3. RESPIRACIÓ: També es tracta d’una important funció corporal subjecta a un control automàtic per part del sistema nerviós, el que no implica que no pugui ser sotmesa a un control voluntari. Com el to muscular, també està relacionada amb els processos d’atenció i de les emocions. 4. ESTRUCTRACIÓ DE L’ESPAI: Consciència de les coordenades en les que es mou el nostre cos i transcorre l’acció. Des dels plans espacials més elementals (a dalt-a baix, davantdarrere) fins els més complexes d’aprendre (dreta-esquerra). 5. ESTRUCTURACIÓ DEL TEMPS: El nen situa la seva acció i la seva rutina en cicles de sonvigília, abans-després, mati-tarda-nit, ahir-avui-demà. És més difícil de dominar que el control espacial, ja que el espacial es perceptivament evident mentre que el temporal nomes existeix per les connexions que s’estableixen mentalment. PSICOMOTROCITAT VISIBLE Els altres canvis afecten a la psicomotricitat visible: aquells avanços psicomotors que observem en l’activitat motriu, és a dir, que impliquen les acciones mateixes i la seva correcta realització. Alguns dels avanços que es donen estan recollits en el següent quadre: 22 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 23 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Establiment de la dominància lateral (dreta-esquerra): - Dretans: en la majoria de les persones, l’hemisferi dominant és l’esquerra que controla els moviments la meitat dreta del cos. - Esquerrans: en el 10% de la població, l’hemisferi dominant és el dret que controla els moviments de la meitat esquerra del cos. Modificar la preferència lateral del nen és fer-li una violència que no afecta només a un hàbit, que entra en contradicció amb l’estructura bàsica del cervell de l’individu. En general la lateralització es produeix entre els 3-6 anys. Si als 5 anys encara no s’ha donat, s’ha d’intervenir molt cuidadosament, guiats pel coneixement de les característiques del nen. 3.3. Esquema corporal Esquema corporal: Representació que les persones construeixen sobre el seu propi cos, dels diferents segments corporals, de les seves possibilitats i limitacions d’acció. Gràcies a aquesta representació, coneixem el nostre cos i som capaços d’ajustar la nostra acció motriu als nostres propòsits. És una construcció progressiva, que es dóna gràcies a les experiències que realitzem amb el cos, on intervenen diferents elements i factors (perceptius, sensorials, motors, representacions cognitives), que interactuen a través de maduració, aprenentatges, experiència social, desenvolupament del llenguatge. Durant el període d’entre 2-6 anys la construcció de l’esquema corporal està en plena elaboració. Aquest procés culmina entre 7-12 anys amb la potenciació de les representacions mentals amb relació a l’espai i el temps. Moment en que s’integren plenament la sensació i el moviment, i el cos ja pot ser descrit amb precisió i eficàcia, a través de la paraula i el dibuix. 24 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Auto control Control d’esfínters: - Entre els 18 mesos i 3 anys. - Primer control diürn i després nocturn - Primer control defecació i després d’orina. Creixement corporal Etapa 3-6: Creixement constant depenent de la nutrició adequada. Pes i alçada promig: 20kg i 115cm Gran variabilitat individual i cultural. Canvis forma i estructura corporal Etapa 6-12: Creixement entre 50/75cm per any i guanyen 2/3kg per any Creixement cervell (3-6a) Creix mes ràpidament que qualsevol altre part del cos. Increment del nombre de interconnexions neuronals, i de habilitats cognitives. Mielinització: Procés pel que els axons es recobreixen de mielina, substancia que accelera la transmissió dels impulsos nerviosos 25 ...