3.4. Tipologías. Institucions Eclesiàstiques (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

INSTITUCIONS  ECLESIÀSTIQUES     Documentació  emesa  per  les  diferents  entitats  religioses.     L’escriptura   està   molt   vinculada   a   l’església,   però   no   ens   centrarem   en   la   seva   funció   com   a   símbol  (paraula  de  déu),  sinó  com  a  eina  per  a  l’administració  de  l’Església.   Veurem   la   documentació   que   produeixen   les   entitats   eclesiàstiques   en   relació   a   les   seves   funcions   (administratives,   judicials,   legislatiu,   benèfica)   à   documentació   emesa   per   les   institucions  eclesiàstiques  en  l’exercici  de  les  seves  funcions.     Exultet   à   recollia   la   litúrgia   que   recollia   les   oracions...   però   no   tractarem   aquest   tipus   de   document.     INSTITUCIONS  ECLESIÀSTIQUES:   • • • • • Papat   Institucions  episcopals   Catedrals   Parròquies     Monestirs  i  convents     PAPAT:  DOCUMENTACIÓ  PONTIFÍCIA:     El   papa   es   el   cap   de   l’església   catòlica,   i   per   tant,   la   documentació   pontifícia   es   la   que   emet   la   cancelleria   pontifícia,   vinculada   al   papa,   el   pontífex.   Però   no   només   la   emesa   en   nom   del   papa,  sinó  tota  la  generada  per  organismes  vinculats  a  la  cúria  pontifícia  (secretaria,  cambra,   apostòlica,  penitencieria,  la  rota  (anul·∙la  matrimonis),  sagrades  congregacions...).   Un  tipus  d’aquesta  documentació  força  important:  butlla.     La  butlla  pontifícia     El   nom   de   butlla   pròpiament   dit   és   el   del   segell   de   plom   utilitzat,   i   per   extensió,   ha   donat   el   nom  de  la  tipologia.   1     Les  butlles  són  privilegis  que  atorga  el  papa.  Aquests  privilegis  estan  en  relació  a  la  concessió  o   reconeixement   d’un   dret   específic   que   el   papa   reconeix   a   una   institució,   persona,   monestir,   etc.   Té  una  escriptura  específica,  a  partir  del  XVI,  amb  moltes  abreviatures  i  molt  fragmentada,  fins   que  amb  el  pas  del  temps,  es  convertirà  en  illegible  si  no  estàs  familiaritzat.  Aquesta  escriptura   pontifícia   s’anomenarà:   lletra   de   San   Pere   (litterae   Sancti   Petri).   Però   fou   prohibida   en   el   pontificat  de  Lleó  XIII  (s.  XIX-­‐XX).  Moltes  vegades  s’havia  d’acompanyar  amb  una  transcripció   per  a  qui  rebia  la  butlla.   Suport:  primer  papir  i  també  pergamí.  Des  de  II  meitat  de  l’XI,  pergamí.     Lletres  allargades  a  la  intitulació,  a  la  primera  línea,  són  característiques.  Una  sèrie  d’elements   com  aquest  donen  garantia  i  ho  relacionen  amb  una  cancelleria  determinada.  És  un  element   de  validació  de  la  cancelleria  pontifícia.     I  dos  elements  més  de  validesa,  a  l’escatocol:   • Rota  (roda)  à  monograma  on  hi  ha  el  lema  del  papa.  Al  principi  la  feia  el  propi  papa   (autògrafa)     INSTITUCIONS  EPISCOPALS     Tenim:   Arquebisbe   (diferent   del   bisbe   à   arquebisbe   és   el   cap   d’una   província   eclesiàstica,   però   també  poden  ser  dignitats  que  tenen  el  títol,  atorgat  pel  papa)   I  després  diòcesis  sufragànies  de  l’arquebisbat  o  província  eclesiàstica.  Divisions  territorials:   • Bisbats:   o  sufraganis  (màxima  autoritat  al  bisbat)     Però  a  més,  uns  càrrecs  que  formen  part  de  la  cúria  (consell):   • • • • Vicari  General  (poden  ser  dos)  à  administració  del  bisbat   Oficial  à  responsabilitats  judicials,  ja  que  hi  ha  dret  canònic,  com  als  matrimonis,  i  per   jutjar  el  clergat   Veguer   (quan   el   bisbe   és   senyor   temporal)   à   institucions   també   tenen   poder   temporal:   poden   ser   senyors   feudals,   poder   senyorial.   Documentació   que   també   fa   referència  a  això.   Canceller   à   cancelleria   relacionada   amb   el   bisbat,   quan   més   gran   bisbat,   més   important  la  cancelleria.  Imita  la  pontifícia,  la  comtal  o  reial.   2     • • • • Notari   Escrivans   Provisor   Clergues   o Com  el  Capellanus  episopi  (Capellà  del  bisbe)     Tipologies  institucions  episcopals   • • • • • Registres   à   on   es   copia   la   documentació   emesa   per   l’   institució,   la   cancelleria   (ex:   Registro  de  Actos  comunes,  Register  Negotiorum...)   Visites   pastorals   à   inspeccions   que   el   bisbe   o   delegat   seu   duia   a   terme   en   les   parròquies  i  esglésies  de  la  seva  diòcesis:  convocatòria,  acta  de  visita,  manament   Concilis  à  reunions  província  eclesiàstica  (on  van  tots  els  seus  bisbes)   Sínodes  à  reunions  d’un  bisbat  en  concret,  on  van  els  seus  clergats   Administració   de   les   institucions   episcopals   (béns   propis   del   bisbe,   llocs   d’on   és   senyor,  beneficència  i  hospitals...)     Visites  pastorals   Hi   ha   diversos   tipus   de   documents   de   visites   pastorals,   inspeccions   que   feia   el   bisbe   a   les   esglésies:   • • • Convocatòria:   s’avisa   que   es   durà   a   terme   la   visita.   S’ha   d’exposar   per   avisar   a   tothom   de  que  vindrà  el  bisbe  a  visitar  la  parròquia   Acte  de  la  Visita  pròpiament  dir  .  Recull  l’evolució  de  la  seva  visita  à  llibre  de  visites   de  l’arxiu  episcopal  o  al  llibre  de  visites  de  la  parròquia   Manament   à   al   llibre   de   visites   o   al   registre   episcopal   à   disposicions   que   emet   el   bisbe  en  relació  al  resultat  de  la  visita  pastoral.     -­‐Aquests  documents  comencen  amb  l’acta  de  visita:   • • • Entrada  del  bisbe  a  la  parròquia  (nom,  data)   Visitatio   rerum   à   inspecció   ocular   dels   béns   materials   de   la   parròquia   (altar   major,   fonts,  baptismals,  sagrari,  església...   Visitatio   hominum   à   entrevistar-­‐se   amb   els   clergues   de   la   parròquia   i   laics   de   la   parròquia,   les   persones   més   destacades   de   la   comunitat.   Fa   preguntes   sobre   el   funcionament  de  la  parròquia,  el  paper  del  bisbe,  i  sobre  els  fidels  de  la  parròquia...         Arxiu   diocesà   es   troba   al   palau   del   bisbe,   i   el   diocesà   a   la   catedral   à   són   dues   institucions   diferents.     3     CATEDRAL  I  CAPÍTOL  CATEDRALICI     El  capítol  es  la  comunitat  de  canonges,  i  els  canonges  són  els  clergues  que  estan  a  la  catedral,   que  s’ocupen  del  funcionament  de  la  seva  litúrgia  (preveres,  canonges)   Documentació  capítol  catedralici,  que  actuava  com  a  consell  del  bisbe.  Ara  ja  no.   • • • • • • Tindrem  els  llibres  d’Acrods  del  Capítol  à  acords  presos  en  relació  al  dia  a  dia  de  la   catedral   Cartularis   à   llibre   en   el   qual   es   copien   els   documents   més   importants   d’una   institució   determinada,   es   fa   un   canvi   de   suport,   per   evitar   no   perdre’ls   (privilegis,   docs.   De   propietat,  probatoris  de  drets  de  la  institució...)   Relacionada   amb   l’obra   i   manteniment   de   la   catedral:   campanes,   reformes,   manteniment,  despeses  manteniment...   Llibres  de  nomenaments  de  càrrecs   Administració  de  béns  i  rendes  (com  els  Llevadors  de  censals  à  llibres  de  comtes  on   s’anoten  les  entrades  i  sortides  relacionades  amb  les  rendes,  censals,  d’una  institució)   Documentació  notarial     Actes  capitulars   • • • Data  +  capítol  general  +  nom  dels  canonges  que  hi  van  assistir   Libri   antiquitatum   à   4   llibres   en   pergamí   de   la   catedral   de   BCN,   on   al   XIII   es   van   recollir  els  seus  documents  més  importants.     Llibre   de   comtes   de   l’Hospital   de   Colom   (36   al   dossier)   à   canonge   de   la   catedral   de   BCN,  quan  hi  havia  diversos  hospitals  fins  crear  el  de  la  Sta.  Creu,  que  els  agrupa  en  un.   Llibre  de  comtes  relacionat  amb  les  despeses  de  la  contractació  de  dides  per  alimentar   als  infants  de  l’hospital.     LA  PARRÒQUA   Territori  sota  la  jurisdicció  d’un  rector.  Es  una  subdivisió  d’un  bisbat.   Trobem:   • Actes   de   consagració   d’esglésies   i   dotalies   à   documents   fundacionals   de   les   esglésies,  moment  en  que  passa  a  ser  espai  sacre.  I  les  dotalies  són  els  documents  pels   quals  es  dota  a  una  església  de  relíquies  (doc.  34,  acte  de  consagració  de  l’església  de   San   Pere   del   bisbat   de   Girona,   on   el   bisbe   de   Girona   concedeix   a   la   parròquia   uns   delmes   i   primícies   que   serviran   per   aportar   diner   pel   funcionament   de   la   parròquia.   També  fixa  el  terme  parroquial  i  vincula  la  parròquia  a  la  diòcesi  de  Girona)   4     • • • Registres   parroquials   o   llibres   sacramentals   (llibres   de   baptismes,   confirmacions,   matrimonis,  precepte  pasqual  i  òbits)   Documentació  relacionada  amb  la  gestió:  llibres  de  comtes,  consell  parroquials...   Confraries  i  institucions  laïcals  (gremis,  germandats...)     Registres  parroquials:   De  llibres  sagramentals  tenim  de:     • • • • • Baptisme   Confirmació   Matrimonis   defuncions  o  òbits     i  de  precepte  pasqual  (obligació  de  rebre  els  sagraments  de  la  penitencia  i  l’eucaristia   durant  el  temps  pasqual,  s’apunta  el  nom  d’aquells  que  han  rebut  els  sagraments  en   temps  de  pasqua).     DOCUMENTACIÓ  MONÀSTICA  I  CONVENTUAL     Monestirs,  convents  i  congregacions  religioses.   Documentació  que  podem  trobar:   • • • • • • carta  de  fundació  de  la  institució   documentació  administrativa  (comtes,  llibres  de  rendes,  llibres  censals)   llibres  professionals  (on  s’apunten  els  membres  de  la  congregació,  data  en  que  entren   al  monestir,  professió)   cartes   de   professió   (Cartes   que   els   monjos   escrivien   on   explicaven   a   la   comunitat   la   seva  entrada  a  l’església)   Abaciologi   àllistats   en   que   es   recullen   la   successió   d’abats   o   abadesses   d’un   monestir   concret  (caps  d’una  comunitat  monàstica).   Necrologi   à   llibre   ordenat   cronològicament   que   porta   constància   del   nom   de   les   dates   en   que   moriren   membres   de   la   comunitat   i   persones   benefactores   de   la   comunitat,   i   que   en   tal   dia   es   diuen   les   misses   en   record   dels   frares,   monges   o   benefactor  mort  tal  dia.         5     ...

Tags: