Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Estratificació Social
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 11/03/2015
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 Quins són els mecanismes que permeten que una persona assoleixi una posició social? La diferenciació social fa referència al fet que les persones realitzin diferents tasques, però que les diferències entre tasques no impliquin una jerarquia, un ordre.
A mesura que s’ha anat donant una major complexitat en la societat (desenvolupament tecnològic) la societat ha establert més diferencies entre les tasques que cada individu realitza, fet que ha representat la llavor de la desigualtat social. Aquesta fa referència a la condició per la qual les persones tenen un accés diferencial als recursos de la societat.
El pas d’una a l’altra succeeix per la necessitat de les persones d’establir jerarquies. Les persones tendeixen a assignar diferents posicions a altres persones en funció de les seves responsabilitats i fan judicis morals per decidir quines persones es mereixen tenir accés a més recursos públics.
Els psicòlegs socials diuen que les persones tendim a assignar etiquetes en funció dels atributs qualitatius que s’observen dels individus. Un cop assignades, ordenem a les persones.
Aquests instint és molt primitiu: des de l’origen de la civilització, per tal de protegir-nos dels perills desconfiem dallò que és diferent a nosaltres i ho etiquetem com a “diferents”.
Inconscientment etiquetem als altres sense conèixer-los, així, alguns generalitzen com es pensen que és la població. Per tant, estem mentalment programats per tenir un pensament categòric. Els sociòlegs han de definir què és racional i què ve donat pels prejudicis.
Per etiquetar a les persones trobem, en primer lloc, la agradabilitat. Les persones que qualifiquen molt baix en agradabilitat són persones amb qui intentaré no tenir relació perquè és freda i distant.
En segon lloc trobem la dimensió de l’eficàcia: el reconeixement que hi ha persones que són molt competents per aconseguir aquelles coses que es valoren més per la societat. Per tant, independentment que m’agradi la persona o no la consideraré competent.
D’aquesta manera creem quatre grups: el primer grup són aquelles persones que són competents i agradables, persones semblants a tu, del teu cercle més íntim, i generen el sentiment de l’estima; en segon lloc trobem el grup d’aquelles persones que són competents però no són agradables, es tracta d’aquelles persones a qui nosaltres respectem perquè obtenen bons resultats, però no les estimem gaire perquè el fet que no s’assemblin a nosaltres fa que ens en distanciem, tot i això, en el moment en què hi ha problemes dins la societat es culpa aquest grup, el sentiment que creen és enveja; en tercer lloc trobem aquelles persones que no són competents però que són agradables, aquestes persones havien estat competents en un moment però han deixat de ser vàlides pel sistema, són persones que han baixat de categoria però que segueixen tenint estima (persones grans o discapacitades), creen el sentiment de compassió; per últim, trobem el quart grup, aquelles persones que no considerem ni agradables ni competents, persones que es consideren socialment menyspreables, les rebutgem, generen el sentiment de menyspreu, és l’etiqueta que es posa a totes les persones que viuen de l’Estat.
Error fonamental d’atribució: aquesta tendència que tenim de donar importància especial als factors impersonals per sobre de la importància de l’entorn. En canvi, quan les coses ens van malament a nosaltres culpem l’entorn.
L’estratificació social és el moment en el qual les jerarquies i les desigualtats prenen forma i s’institucionalitzen. Com a societat ja hem establert una jerarquia de persones, quines persones són mereixedores de rebre més o menys recompenses, i tots ho acceptem.
Abstracció social: ubicació per raons fora del control de la persona, és a dir, hereditaris (herència social).
Assoliment social: ubicació d’una persona en estrat social relacionat amb les qualitats de la persona, la persona té control.
Classe social: conjunt de persones que comparteixen la mateixa ubicació dins l’estructura social i, per tant, esperen compartir els mateixos interessos polítics i econòmics.
Kerbo (2003): per conèixer l’estatus social de les persones s’han de fer tres preguntes → Quin treball té? Quina és la seva posició autoritària? Quines propietats té? - Classe alta: - Classe corporativa: - Classe mitjana: persones amb professions qualificades, en el seu lloc de treball tenen certa autoritat i autonomia, tenen un nivell de propietat mitjana (primera i segona residència, cotxe, etc.).
- Classe treballadora: persones amb un nivell de qualificació baix i amb nul·la autoritat al lloc de treball (reben ordres, no prenen decisions i no tenen autonomia), tenen molt poca propietat.
- Classe baixa: treballadors perfectament substituïbles, feines rutinàries o manuals, nul·la autoritat i nul·la propietat.
Característiques dels sistemes d’estratificació Societats comunals primitives: eren tremendament igualitàries; basaven la seva economia en la recol·lecció i en la cacera; eren nòmades, per tant tenien poques possessions, no hi havia riquesa. Tenien molt poca cronologia i poques capacitats d’acumulació. Els homes que ajudaven més en la protecció i la subsistència del grup gaudien d’un estatus més elevat (més menjar i més favors sexuals, per exemple). Aquells membres del grup que tenien comportaments negatius per la subsistència del grup se’ls ridiculitzava, se’ls posava una etiqueta de persona non grata al grup, per tant, s’establien jerarquies. Cal destacar que ja existia la diferència entre homes i dones.
Societats esclavistes: unes persones tenen com a propietat altres persones (propietat dels éssers humans). Pertànyer o no al grup d’esclaus s’estableix per un procés d’adscripció. La societat nord-americana blanca legitima el sistema esclavista defensant la seva superioritat com a raça (arguments profundament racistes que pressuposen la inferioritat de la raca negra). El final de l’esclavitud i la segregació es dóna ne un moment en que deixa de ser econòmicament eficient i comença a créixer la creença que és moralment injusta als ulls de les societats civilitzades. Tot i això, la probabilitat d’anar a la presó o de ser pobre d’una persona negra sempre és més elevada que la probabilitat d’una persona blanca.
Societats de castes: Societats feudals: Societats capitalistes/de classes: Karl Marx (1818-1883) Marx deia que ho havia una relació entre l’organització individual i l’organització de la societat.
La seva esperança era la presa de consciència de la classe obrer, però en comptes de créixer es va anar reduint (procés de desindustrialització) i van créixer altres grups socials com la classe obrera. Per tant, la utopia no s’ha complert.
Marx provenia d’una família benestant i va ser professor de sociologia, les idees del qual encara s’estudien, ja que van marcar un abans i un després en la seva època.
El capitalisme té crisis periòdiques.
Estatus: grup social que ostenta un estil de vida que el fa diferent de la resta de les persones.
Emile Durkheim (1858-1917) Durkheim va estudiar dret i va ser professor de sociologia i antropologia. La seva preocupació fonamental era com aconseguir que tots compartim la mateixa idea del món, els aspectes morals en comptes dels materials; un segon aspecte que li preocupava era que la societat estigués unida, que no hi hagués caos, que els individus estiguessin integrats socialment. Va establir el paradigma no crític de l’ordre: profunda desconfiança en la natural humana i una profunda confiança en les institucions restrictives, ja que donen unes ordres molt clares sobre el nostre comportament.
Durkheim mai parlaria del concepte de classe social ja que es tracta d’interessos diferents, sinó que parlaria de persones que tenen diferents funcions socials en la societat. En les societats més senzilles tothom s’ajudava perquè sabien que depenien els uns dels altres, era una solidaritat que es donava sola. El fet que les societats siguin més complexes ha fet variar el concepte de societat fins convertir-la en orgànica, i no espontània.
Teoria de Davis i Moore Segons aquesta teoria hi ha unes posicions que són més importants i, per tant, les persones que les ocupin han d’estar ben qualificades. Tot i això, aquesta gent més ben qualificada és limitada, i han de demostrar les seves qualitats per mitjà d’uns estudis molt ben qualificats.
Per treure aquestes qualificacions necessiten uns incentius que els allunyin de les recompenses escasses i desitjades de la resta de la societat. A més a més, també aconseguiran estabilitat i benestar, un cert prestigi, més autoestima, etc.
Però tot això portarà a un prestigi desigual entre la societat degut a la desigualtat social institucionalitzada que ha portat a l’estratificació i, com a conclusió, a una desigualtat social que és positivament funcional i inevitable.
Una societat que no dóna oportunitats a la gent per obrir-se i avançar és una societat que genera conflictes i desigualtats.
Des del paradigma funcional, el qual creu que hi ha posicions que són més importants en la societat i les han d’ocupar els més qualificats, proposa les escales de prestigi ocupacional.
També diuen que gaudim d’una mobilitat dins la societat totalment lliure.
Els teòrics del conflicte diuen que pertànyer a una classe social pot ser perjudicial, ja que la societat no és oberta i no tenim una mobilitat lliure.
En els països capitalistes hi ha un acord ideològic sobre quines feines estan més ben qualificades. En aquest països, et fan creure que estàs gaudint d’uns productes exclusius i que per això has de treballar en uns condicions pèssimes per poder comprar-los.
Una característica important de la burgesia és que els burgesos podrien no treballar. En canvi, els petits empresaris tenen treballadors sota les seves ordres però ells també han d’anar a treballar. Pel que fa a la petita burgesia, són propietaris de petits negocis que treballen sols (els semi-autònoms assalariats treballen sols però tenen algú per sobre).
Interseccionalitat: fa referència a aquells diferents eixos d’estratificació que actuen al mateix temps provocant una situació de desavantatge molt específica que depèn molt del moment històric i del context en el qual succeeix.
Capital simbòlic = estatus.
Capital cultural: conjunt de coneixement i costums, que no fan a les persones més productives però que les fan més eficients com a actors socials doncs un entorn particular.
...