4. Identitats i cultures a Europa (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia europea
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Bloc 2 IDENTITATS I CULTURES A EUROPA: Estat, Nació, Ètnia i País  definició lingüística, política, històrica. Segons el punt de vista que prenem la definició pot variar.
Estat  territori que es governa per lleis pròpies, encara que depengui del govern central del país. Institució política.
Nació  comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular.
- Estats Plurinacionals  Espanya - Nacions Pluriestatals  Kurdistan, País Basc, Occitània (Itàlia, França i Espanya) - Nacions sense estats  Palestina Ètnia  Comunitat humana definida per criteris culturals o lingüístics.
País  Territori d’una nació, d’un poble - Pels francesos el país està més relacionat amb la idea romàntica de la relació amb el territori  connotació més cultural - Pels catalans el concepte de país té un caràcter més polític  connotació políticoidentitària La UE està d’acord amb això  Una nació no sempre és equivalent a un estat. La majoria són estats plurinacionals. Hi ha estats en els quals no hi ha nacions. Una nació tampoc és un grup ètnic.
El concepte de nació té elements objectius i subjectius  un grup humà amb una cultura, una història i un territori comuns; que comparteix una identitat col·lectiva diferenciada i té voluntat d’autogovern.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Minories nacionals en estats europeus  grup minoritari d’eslovacs que viuen a Àustria, o els tirolesos (d’origen italià) que viuen a Àustria.
Així doncs, a Europa hi ha una sèrie de nacionalisme que són molt coneguts i d’altres que no ho són gens.
Actualment, a Europa, hi ha 110 nacions sense estat. Aquells nacionalismes que tenen una voluntat secessionista acaben sent més coneguts i mediàtics arreu d’Europa.
Nacionalisme romàntic / Nacionalisme contemporani  El romàntic relaciona la nació amb la cultura. El contemporani va molt més enllà de relacionar la nació amb la llengua, la història i la cultura, ja que a més reivindica autonomia política i la independència.
Occitània: Tenim poca informació sobre Occitània: · Sense reconeixement oficial, només lingüístic · Els trobadors i Mistral · La invasió francesa · El genocidi lingüístic, anomenat la “vergonha” (la vergonya)  La llengua occitana es va anar marginant. La llengua oficial només era la francesa. Per accedir al món laboral es necessitava el francès. A les escoles només s’ensenyava el francès, i els professors feien sentir vergonya als nens que parlaven occità. Si sentien un nen parlant aquesta llengua (perquè era la seva llengua materna, la que parlaven a casa amb la seva família) li donaven unes orelles de burro o bé una castanya (amb l’escorça punxeguda) que s’havien d’endur a casa fins el proper dia. Així doncs, l’occità es ridiculitzava i es van imposar moltes connotacions negatives. Naturalment, aquesta generació, que anava a l’escola entre els 50 i els 70, va renegar la llengua occitana. Així doncs, els avis parlen l’occità, els pares no parlen aquesta llengua, i els joves (la generació actual) estan començant a recuperar aquesta llengua.
Un dels problemes actuals és que no s’ha aconseguit tenir un occità estàndard (així com en el cas català Pompeu Fabra si que ho va fer). Hi ha fins a 8 dialectes. El problema és que els dialectes són força diferents, malgrat que tinguin els mateixos orígens.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch L’occità només és oficial a la Vall d’Aran (allà popularment s’anomena aranès). A Catalunya aquesta llengua és cooficial.
Al sud de França i a la zona limítrofa amb Itàlia, la llengua més o menys s’ha conservat (els avis la parlen i els néts tenen cert interès en conservar-la).
El territori de la llengua occitana pràcticament no es modifica des de l’any 1000 fins al 2000. De fet, a l’any 1000 era una de les llengües més parlades d’Europa. Per aquest motiu és un territori fàcilment reivindicable.
Es calcula que hi ha 3 milions de persones que parlen i/o entenen l’occità. És a dir, no tots aquests tenen l’occità com la llengua materna.
- En el cas de la Vall d’Aran, de 10.000 habitants n’hi ha 6.000 que l’entenen i només 1.200 que la tenen com a llengua materna.
La majoria d’historiadors coincideixen que la reducció d’importància de l’occità està marcada per la manca d’un projecte polític comú. Aquesta és la diferència amb el català.
Tanmateix, tenia tots els números per desaparèixer totalment, però no ho ha fet. La pregunta és: com és que aquesta llengua no ha desaparegut? · Nacionalisme occità  1 nació, 3 estats.
Per França els estats plurinacionals no existeixen. Ells parlen de regions, de llengües regionals...
Felibritge: Moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, principalment de caràcter literari. Era una associació, i no pas cap partit polític.
Romanticisme a Europa  interès per les cultures locals Es popularitza el mot Occità per referir-se a la llengua, i Occitània per fer-ho al país d’Òc (principis s.XIX).
L’associació es crea al 1854 amb els següents objectius: - Restauració de la llengua i cultura occitanes - Tornar la dignitat a la llengua mitjançant la poesia Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch - Torna a la nació occitana el seu esperit nacional - Autors: Frederic Mistra, Jusèp Romanilha e Fèlis Gras Norma mistraliana vs norma clàssica.
En el cas català, la llengua es va normativitzar d’una manera més senzilla, perquè no hi havia tantes diferències en la llengua com en el cas occità.
Va arribar a haver-hi més de 800 escoles on s’estudiava l’occità.
Actualment hi ha 52 escoles a tot Occitània, i tres d’elles són instituts. Aquests instituts són bilingües (francès-occità). El govern francès reconeix el contingut d’aquestes escoles (perquè és el mateix que el de la resta d’escoles) però no la manera d’ensenyar-los, perquè la constitució francesa només reconeix el francès. Per tant, el sistema d’aquestes escoles és força difícil de mantenir.
L’occità és oficial a la Vall d’Aran, malgrat que la seva situació actual també és força dramàtica. Tanmateix, la Vall d’Aran està idealitzada per la resta de persones de parla occitana de la resta d’Ocittània.
El problema de la situació actual és que l’aranès és gascó (una de les 8 variants diferents de l’occità.
A nivell estatal la llengua no està reconeguda (ni a França, ni a Espanya ni a Itàlia). En canvi a nivell local (Catalunya, Torí..) i europeu (l’euro regió mediterrània Pirineus) si que està reconeguda.
Partits polítics nacionalistes occitans: - PNO - Óc - Libertat. Esquerra revolucionària d’occitània.
Cap d’aquests partits té representació a nivell estatal; només a nivell local. Aquesta és una diferència amb Catalunya: Catalunya té diputats a Madrid, però Occitània no en té a París.
L’organització de la Val: Invasions dels francesos a la Vall d’Aran Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch El decret de nova planta no afecta a la Vall d’Aran A partir del 1959 arriba el boom turístic  canvi radical en economia i societat aranesa - Turisme de frontera  francesos que venen a comprar productes que ells no tenen i a bon preu - Turisme de l’esquí 1990  Llei d’Aran, reinstauració de les institucions tradicionals araneses 2010  oficialitat de la llengua occitana (aranès) a l’Aran.
2015  Reconeixement de la nació occitana per part del Parlament Català. Una de les coses que significa és que la Vall d’Aran ha deixat de ser comarca de Catalunya, perquè la nova llei diu que no pot quedar inclosa en cap divisió territorial o administrativa de Catalunya.
- De fet, com es pot demanar a Madrid una cosa que tu no fas a casa teva? ...