Unitat 1 (2017)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

U1. COMUNICACIÓ HORMONAL 1.1 Glàndules i hormones Tenim 30 bilions de cèl·lules al nostre organisme. Aquestes s’agrupen formant teixits per tal de assolir una funció (els diferents teixits s’encarreguen de fer diferents funcions EX: transport d’O2) Tot i així necessitem que els nostres teixits estiguin relacionats entre si per poder dur a terme les respostes corresponents. Distingim entre dos tipus de relació:  Comunicació nerviosa: permet la connexió entre dues neurones.
 Comunicació hormonal: és un tipus de comunicació lent i dispers. Les hormones són sintetitzades a les glàndules, aquestes viatgen per la sang (via de circulació general) i van a un determinat lloc a realitzar una funció específica.
Les hormones s’alliberen de les glàndules endocrines distribuïdes per diferents llocs i en cada lloc es sintetitzen hormones diferents.
Les hormones són compostos químics dels que distingim dos tipus:  Pèptids: actua sobre un receptor específic situat a la membrana que quan la neurona s’uneix provoca un canvi que generarà l’alliberació del neurotransmissor generant una resposta.
 Esteroides: fan un procés més lent i no interactuen amb receptors de membrana. Deriven de la família del colesterol (greixos) i com es desfà la membrana cel·lular provoquen, l’entrada d’aquests dins la cèl·lula i aquests busquen receptors situats al nucli o al citoplasma.
Si s’uneixen a un receptor del nucli promou o inhibeix la síntesi proteica i provoca una modificació genètica.
1.2 Eix hipotàlem-hipofisari L’ hipotàlem està situat sota el tàlem i es molt important fisiològicament ja que regula les respostes endocrines, somàtiques, etc. I les regula en funció de les necessitats del cervell (aquest es el que CONTROLA el sistema endocrí).
Les funcions de l’hipotàlem són: - Controlar el mecanisme de set o de sal (pressió sanguínia i composició de l’electròlit).
- Regula el metabolisme energètic (creixement de teixits, metabolisme, anabolisme/catabolisme...) - Regula la temperatura del cos ( independentment del canvi de temperatura extern el modifica i adapta el nostre cos).
- Controla les funcions reproductives (desig/resposta sexual).
- Participa en el comportament defensiu ( EX: davant situacions de por).
- Regula el cicle del son i vigília L’hipotàlem es una estructura molt important ja que s’encarrega de la homeòstasi perquè normalment el rang es òptim però si tenim un rang superior les nostres proteïnes es desnaturalitzen.
S’encarrega de regular totes aquestes funcions mitjançant dues vies: - Sistema neuronal -> sistema nerviós autònom -> sist simpàtic/para simp -> informació-> hipotàlem -> sn autònom -> regulació de funcions - Sistema hormonal Regulació endocrina de l’hipotàlem La via secretora és el nucli para ventricular.
L’hipotàlem es connecta amb la hipòfisi per l’eix hipotalem-hipofisi.
La hipòfisi es divideix en:  Anterior o adenohipòfisi: Sintetitza, fabrica i allibera hormones anomenades hipofisàries (tiroides). L’hipotàlem secreta pèptids que viatjaran via sanguínia i estimularan la producció de hormones. És a dir, necessiten l’estímul de l’hipotàlem i de la adenohipòfisi quan aquestes hormones s’alliberen (a partir de l’estímul) es dirigeixen a la regió endocrina que tingui determinada cadascuna i activaran la generació de l’hormona que segregui aquella regió determinada. El feix pot anar d’adalt abaix i d’abaix a dalt.
Hipotàlem-> hormona -> glàndules -> EX. Tiroides -> provoca estímul per Hipofisària especifiques.
 alliberar la hormona Neurohipòfisi: Part posterior, no és una glàndula. Les neurones són cèl·lules secretores que sintetitzen a l’hipotàlem (la vasopressina i la oxitocina) i viatgen per la via hormonal i s’acumulen en el lòbul posterior de la hipòfisi alliberant-se finalment al torrent sanguini. La hipòfisi NO sintetitza neurones sinó que acumula les del hipotàlem.
1.2.1 Hormones neurohipofisi Les neurones magnocel·lulars i parvocel·lulars sintetitxen dos tipus de hormones (oxcitosina i vasopresina/hormona antidiuretica):  OXCITOSINA: és una hormona formada per 9 aminoàcids. És sintetitzada a dos vies diferents: - A nivell del hipotàlem que viatja per la via neuronal i s’acumula a la hipòfisi.
- A la via hormonal que es sintetitza a la amígdala Receptor oxcitosina (per poder fer les funcions) -> nomès 1 i van canviant segons l’edad cronologia que estem vivint Les funcions són: 1- La oxcitosina provoca la contracció uterina responsable de l’inici i manteniment del part. A mesura que avança el part els nivells d’oxitocina i de receptors augmenta.
2- Qualsevol estímul que provoca la contracció vaginal, cervical i uterina.
3- Contracció de l’alliberació de la alliberació de la llet. L’estímul del nadó es codificat per la informació sensorial que arriba a l’hipotàlem, seguidament a la neurohipòfisi, torna a les vies sanguínies i activa les glàndules mamaries (RESPOSTA CONDICIONADA).
4- Està implicada en les conductes socials (EX. Relacions de parella), hormona que facilita la relació de parella en quan a la segregació. (mare-nadó) 5- Memòria social ja que podem reconèixer un individu de la mateixa espècie, redueix la por i fa que aquesta comunicació entre les persones sigui més forta.
6- Ajuda a l’aprenentatge Inhibició de la por via de recompensa cuidats parentals  VASOPRESINA: té una funció neuronal (9aa). És la neurona antidiürètica que està molt relacionada amb el manteniment del balanç electrolític del cos: - Pressió del cos Balanç hídric (Quan hi ha una disminució de líquid del organisme hi ha uns receptors que ho capten i aquesta diferencia arriba a l’hipotalem i per la part posterior de la hipofisi segrega la hormona antidiuretica( pipi aug sal al cos) Pressio arterial + vaso+ retencio de liquid= equilibri Aquesta neurona antidiuretica anira als ronyons i també colabora en la retenció de la orina - Concentració de sal FUNCIONS: 1. La vasopresina te una funcio de conducta social 2. Esta relacionada amb el comprotament monogamic de les especies (EX. RATOLINS-comparan dues especies de ratolins es pq tenen un nombre incrementat de receptos de la vasopresina per tant aumgenta la monogamia i augmenten les cures parentals) 3. Té un paper important en el reconeixment de les caras (memoria social) 4. Augmenta la resposta d’estrés (via amigdala=incrementar la por) i provocant en els individus una conducta més agresiva (oxcitosina≠ ja que aquesta disminueix la resposta d’estres) 1.2.2 Hormones adenohipofisi (9 en total)  PROLACTINA: Perquè s’alliberi la prolactina necessitem l’estimulador per alliberar la prolactina que estimula l’hipotàlem. Aquesta va via sanguínia i va a les glàndules mamaries ja que la seva funció es la producció de llet. És una de les poques hormones que en situació normal està constantment inhibida i el factor d’inhibició és la dopamina hipotalamica de manera constant excepte en una situació d’embaràs que disminueixen els nivells de dopamina i origina la activació de la prolactina. Hi ha fàrmacs que també redueixen els nivells de dopamina i aquesta s’activa. Els homes tb tenen prolactina.
HORMONES SECUALS (HIPOFISARIES-GONADOTROPINES)  FSH/SH: perquè s’alliberin necessitem un factor alliberador o estímul hipotalamic d’aquestes hormones hipofisàries. Quan aquest hipotalem envia la senyal s’alliberen les gonadotropines que aniran a les glàndules sexuals(gònades) ovaris o testicles i així promouran l’alliberacio de les hormones sexuals que sintetitzen les hormones (endogens, endrogens, estrogens, testosterona).
- La FSH promou la producció d’òvuls i espermatozous i la - Hormona luteïnitzant (LH) estimula l’alliberació de l’òvul i prepara la paret de l’úter perquè es pugui implantar l’òvul.
Totes dues promouen l’alliberació de les hormones sexuals dels ovaris o dels testicles. Els testicles alliberen més andrògens i els ovaris mes estrògens però els dos generes tenen els dos tipus d’hormones tenint en compte la variació de concentració de cadascun d’ells. Les hormones sexuals son esteroides i deriven de les hormones sexuals  TESTOSTERONA: (andrògens) aquests participen en la maduració, el desenvolupament i manteniment de les característiques sexuals primàries dels homes (època prenatal) que s’encarregarà de les diferenciacions de gènere i també afavoreixen a les característiques sexuals secundaries de la pubertat com la veu etc... També serà important en la conducta o resposta sexual dels homes i tant en homes com en dones estan implicats en el desig sexual. Els nivells de testosterona varien en una situació d’estrés o d’agressivitat, els nivells de testosterona en els homes tenen variacions diàries en canvi en les dones es dóna un estat més cíclic.
 Estrògens: també son resposnables en les caract sexuals primaries (etapa prenatal) diferenciacio de genere i de les caract sexuals secundaries (creixement del pit) son esteroides que implican creicement de nucli. Estan implicats en la resposta sexual femenina i altres funcions mçés relacionades com la producció del moc cervical, de la membrana de l’uter i a banda daquesta faceta ,ñés reproductiva tb shan vist relacionats en temas de plasticitat neuronal, formacio dossos inclus relacionat amb metabplisme els lipids  Progesterona: sencarregara de preparar de l’uter per que es pugui implantar l’ovocit i també les mames per la producció de llet CICLE MESTRUAL: - NO totes les especies menstruen (ex. Ratpanats) - L’especie humana preparem l’uter perque pugui acorllir lovul fecundat.
- Aquest cicle reproductiu inclou aspectes coomportamentals. Amb el medi exterior= etapes de cel (circutis sinihibiciod de melatonina en etapes lluminoses o fosques).
HORMONES TIROIDES  TSH (hormona tirotropica): Awuesta hoirmona tirotrpoca salliberara de la hipofisi quan rebi l’estimul hipotalamic i anirà a la glandula endocrina que li correspongui en aquest cas la tiroidea, T3 I T4 que produirà: Acció: 1. Incrementen el metabolisme enregetic( reaccions anaboliques o cataboliques) i participan en el creixement i desenvolupament de teixtis tant del cos com a nivell neuronal Hipertiroideme: increment de la hormona tiroides, conducta accelerada, dism de oes (cremen energia).
Hipotiroidisme: increment de oes, mñes lents, menys temperatura corporal (diskmm Hormones de la escorça suprarenal  CORTICOTROPINA: Pq salliberi necesitem q lhipootalem envi el factor alliberador daquesta hormona i aquesta quan vagi a la glandula endocrina que es la suprarenal produira lalliberacio de les hormones que té aquesta glandula, es a dir, allibera els corticoics (glucocorticoics= glucosor, mineralocorticoics= aldosterona) Cortisoic augmenta el nivells de glucosa en sang i accelera la degradació de proteïnes. En una situacio destres produïm mes energia perque el cervell la pugui utilitzar. Una altra funcio es efecte antinflamatori. La aldosterona (es un mineral) el q promou es la retencio de sal (+sodi) i quan es reté sal tb es reté aigua i incrementa aquest brot electrolitic. L’estrés es una resposta adaptativa, si aquesta no es adapatativa entrem en problemes neurodegeneratius.
 HORMONA DLE CREIXEMENT(GH): es sintetitzxa a la hipofisi anterior i necesita un estimul alliberador hipofisari. Somastosina es el factori inhibidor de lahormona del creixement. Aquesta hormona actua directament als ossos, és a dir, no va a una glandula endocrina. Va als ossos i estimula el creixement.
Aquesta es una hormona que s’allibera quan dormim. Un exercici molt intens també inhibeixen l’hormona de creixement.
Hormona hipofisaria que reb lestimul hipotalamic i va a la glandula endocrina que activa les hormones perque aquestes vagin a fer la seva funcio 1.3Hormones NO-hipofisaries  HORMONA ADRENAL (medula adrenal): reb inadració pregangluionar del SNA activada per SN simpatic. Produeix adrenalina i noradrenalina que activa l’organisme davant duna situació d’estrés o d’esforç. Proporciona un reg sangini per produir una resposta.= o2 i donar solucio a la situacio destres  MELATONINA: es secretada per la glanndula pineal situada al tronc de lencefal i reb una inervacio del sn simpatic (autonom?). Relacionada amb el son i la vidila (ritmes circadiaris) es segrega quan dorm (previa tambe). Relacio amb ekl coportament estacional reproductiu = cel  INSULINA: la segreguem mentres menjam, augmenta els nivells de glucosa hormona segregada pel pancreas i aquesta agafa a la glucos a i la introdueix als teixits per utilitzatrla com a materia prima i font denergia. AAGAFA LA GLUCOSA Q promou la segregacio dinsulina x part del pancreas i fa q entri dintre de les celules x utilitzar aquesta energia per viure. LA GLUCOSA SOBRANT ES ACOMUKADA EN Glicogen al getge, teixit adipos i musculatura. El cervell no necessita la insuliNA.
 GLUCAGO:Quan hi ha inervacio, el glucago agafa els diposits de glicogen acomulats i els trencarà ...