Tema 6 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Economia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 Tema 6: l’estalvi, la inversió i el sistema financer Balança de pagaments: té en compte totes les transaccions que un país té. Sempre ha de quadrar el DEURE i l’HAVER. Està composada per diverses “subbalances”.
- Balança de Compte corrent o Balança de béns o Balança de serveis o Balança de rendes o Balança de transferència - Balança de capital - Balança financera: entrades i sortides de capital - Balança d’errors i omissions: hi va les diferències perquè la balança acabi de quadrar Les exportacions netes (XN) fa referència al saldo de la balança de compte corrent i la de capital.
Y = C + I + G + XN Y – C – G – I = XN Y – C – G = S à Estalvi agregat o nacional S – I = XN > 0 à Hi ha més estalvi que inversió. Amb aquest excedent d’estalvi tens més capacitat de finançament i, per tant, una sortida de capitals. És a dir, el saldo de la balança de compte corrent i capital és positiva mentre que la financera és negativa, perquè estàs finançant.
S – I = XN < 0 à Hi ha més inversió que estalvi. Necessites finançament. El saldo de la balança de compte corrent i de capital és negativa i la financera positiva.
Estalviador: excedent de recursos monetaris o fons prestables.
Inversors: escassetat de recursos monetaris o fons prestables.
El sistema financer neix perquè es posin d’acord aquests dos agents. Aquest és el conjunt d’institucions que ajuden a coordinar i fer d’intermediaris financers entre estalviadors i inversors. El guany s’obté amb el marge d’intermediació (tipus d’interès que cobra dels inversors – tipus d’interès que paga a l’estalviador) Institucions del sistema financer - Mercats financers: ofereixen finançament de manera directa a partir d’accions (compres capital de l’empresa i assumeixes els seus riscos) , bons/obligacions/títols de deute (emets tipus de deute. La persona és creditora.
Cedeix diners perquè després li tornin amb uns interessos) o El tipus d’interès reflecteix el grau d’impagament que hi ha Júlia Mumany Pesarrodona o 2 La variable que connecta els estalviadors i els inversors és el tipus d’interès real (r ) i que és: tipus d’interès nominal – taxa d’inflació § Si pugem el tdi à baixa la inversió § Si baixa el tdi à puja la inversió § La corba tindrà un pendent negatiu Es podria interpretar la inversió com a demanda de fons prestables § Si puja el tdi à baixa l’estalvi § Si baixa el tdi à baixa l’estalvi § La corba tindrà un pendent positiu L’estalvi es pot interpretar com l’oferta de fons prestables.
- Intermediaris financers: ofereixen finançament de manera indirecta o Bancs o Caixes o Fons d’inversió Ajuts per a potenciar la Inversió à exempció fiscal - La corba de la inversió anirà cap a la dreta Ajuts per a potenciar l’estalvi à exempció fiscal - La corba de l’estalvi anirà cap a la dreta Estalvi del sector públic Apareixen les següents variables: G (despesa), T (impostos), Tr (transferències) - Si hi ha una situació de dèficit, pots finançar-lo a partir de: o Pujar impostos o Baixes despesa pública o Baixes transferències o Emets deute públic à pujes del tdi, per tant baixa la inversió i baixa el PIB. à provoca un efecte desplaçament o Monetització del deute públic à els títols de deute els compra el Banc Central Europeu à provoca una inflació perquè l’entitat injecta liquiditat en el mercat, perquè dóna diners.
Una política expansiva pot acabar augmentant o disminuint el PIB, tot i que el seu objectiu sigui augmentar-la. Es pot fer mitjançant: l’augment de la despesa, la baixa dels impostos i la pujada de les transferències. En funció del moment del cicle d’aquesta política, es poden donar aquests dos casos: Júlia Mumany Pesarrodona 3 1. Efecte multiplicador: puges la despesa, puja la demanda agregada i puja el PIB. L’impacte sobre la realitat és més gran del que busquem.
2. Efecte desplaçament: puja la demanda de diner, puja el tdi, baixa la inversió, baixa la demanda agregada i per tant acaba baixant la renda.
Yd (renda disponible) = Y – T + Tr à C= 𝑐 𝑟𝑎𝑙𝑙𝑎 + 𝑐𝑌𝑑 c(minúscula) = propensió marginal a consumir Propensió marginal a consumir: en quant et varia el consum si la teva renda disponible varia en una unitat ...