Tema 3-MEABOLISME I ABSORCIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia en fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. MEABOLISME I ELIMINACIÓ: METABOLISME: Recordem  El medicament arriba per tot arreu gràcies a la sang arterial.
El metabolisme és el procés de transformació del fàrmac que resulten en una nova entitat química o la seva conjugació amb altres substàncies (sulfats, àcid glucurònic). Poden produir-se metabòlits inactius o actius amb aquest procés, essent independents o juntets amb un altre. L’activitat és la suma d’aquest dels metabòlits actius.
En general té com a objectiu incrementar la hidrosolubilitat per facilitar l’eliminació.
El principal lloc de metabolisme és el fetge, en especial el sistema microsmal del citocrom P450 que pot induir-se o inhibir-se la capacitat metabòlica.
Les reaccions metabòliques es divideixen el dos:  Fase I (oxidació-reducció)  Fase II (glucuronoconjugació, sulfactació).
Depenent de com es metabolitza tindrem més metabòlit o menys. On més es metabolitza és al fetge, tot i que també hi ha altres òrgans amb enzims metabolitzadors.
La metabolització més important es produeix al fetge i una part al ronyo. Al fetge tenim els citocroms de les cèl·lules on hi ha diversos tipus d’enzims, que metabolitzen diverses substàncies.
Si un medicament només es metabolitza pels isoenzims, en el moment en que aquets falla es produeix un problema, per tant es metabolitzen per diverses vies i mitjançant reaccions d’oxidació i reducció, busquen un altre pas molecular.
Hi ha un 2% de citocroms al fetge, provocant poca quantitat ja que el 23% de medicaments que coneixem passen per allà.
TIPUS DE REACCIÓNS: Hi ha 4 tipus de reaccions:  Fàrmac actiu  metabòlit no actiu.
 Fàrmac actiu  metabòlit actiu.
 Fàrmac actiu  metabòlit tòxic.
 Fàrmac no actiu (profarmac)  metabòlit actiu.
El paracetamol es metabolitza amb un tòxic, per tant, si en prenem molt, aquest metabòlit que només é tòxic en una petita qantitat, pot produir gran toxicitat i matar-te.
Com més medicament tenim més metabòlits es produeixen, per sort, els tòxics són poc freqüents.
METABÒLITS ACTIUS: Són metabòlis generalment produïts per reaccions de fase I (oxidació-reducció) que presenten activitat biològica. Els metabòlits produïts mitjançant reaccions de fase II (glucuronoconjució, sulfactació) són inactius (una excepció és la morfina-6-glucorònid).
Exemples de fàrmacs que presenten metabòlits actius de interès terapèutic: 1   La codeïna es pot activa i produeix un metabòlit actiu que es la morfina, per tant la codeïna es un precursor de la morfina.
Diazepam (valium) per espasme muscular es metabolitza amb dos metabòlits que són actius.
Pot haver-hi preparats que ja és el metabòlit actiu. Si donem nomes el principi actiu doncs és més lent.
Hi ha medicaments que tens efecte 14 o 15 dies després de prendre’l. La eliminació dels medicaments pot ser més ràpida o més lenta. Si és més lenta, es pot donar un cop al dia, però si és més ràpid dons 2-3 cops al dia, tenint en compte el seu efecte tòxic.
Un medicament espot metabolitzar i eliminar només amb la orina. Si no es metabolitza res es va acumulant, METABOLISME PRESISTÈMIC: Es deu al metabolisme degut a diverses causes que poden patir els fàrmacs abans d’absorbir-se.
Important el metabolisme intestinal ja que en les parets hi ha molts enzims que participen en la degradació dels xenobiòtics, com el citocrom CYP-450, tres famílies d’enzims insoformes, una de les quals, la CYP3A4 és molt important en el metabolisme dels fàrmacs, intervenint en el 2.-30% dels fàrmacs. El suc de pomelo inhibeix el CYP3A4, podent causar toxicitat degut a la falta de metabolitació i cumúl dels fàrmacs.
FACTORS QUE MODIFIQUEN EL METABOLISME DELS FARMACS:      Inhibició enzimàtica Inducció enzimàtica Dosis Endògens o Edat o Aspectes farmacogenètics o Malalties o Efectes hormonals o Microflora intestinal o Ritmes circadians.
Exògens 2 o Factors ambientals i hàbits tòxics (alcohol, tabac) o Edat nutricional i dieta.
És a dir, la farmacogenètica pot modificar la metabolització dels fàrmacs. Cada persona té el seu fetge i els seus citocroms que seran capaços de metabolitzar o no. Si prenem dos medicaments, si en tenim molt es poden metabolitzar els dos, ja que els dos competeixen per aquest metabolisme i tenen una inhibició metabòlica. Pot passar que un sigui més afí a l’enzim que l’altre, i no s’acumula. Les concentracions del medicament augmenten doncs.
Quan es dona un medicament es dona la dosis precisa, la dosi terapèutica depèn de la persona, però la dosi tòxica la sabem.
La farmacogenètica pot fer que metabolitze més ràpid o més lent.
La edat també és un factor a tenir en compte, doncs un nen no metaboltiza i una persona gran ho fa pitjor degut al estat del seu fetge.
INDUCCIÓ I INHIBICIÓ METABÒLICA: INDUCTORS ENZIMÀTICS Fàrmacs que estimulen el metabolisme hepàtic.
Afavoreixen la síntesis dels enzims microsomals Actuen i desapareix lentament Exemple: rifampicina, carbamacepina, tabac, hipèric (herba de Sant Joan).
    INHIBIDORS ENZIMÀTICS.
Fàrmacs que disminueixen l’activitat dels enzims microsomals hepàtics.
Actuen i desapareixen ràpidament Exemple: eritromicines, fluxotina, suc de pomelo.
Un fumador té induït un dels 10 citocroms, per tant metabolitza més ràpidament. El fumador per tant hi ha que donar-li dosis més altes ja que metabolitza més.
Un metabolitzador lent és que quasi no metaboltiza, el té inhibit o no el te, per tant l’activitat que té és 0.
HI ha persones que tenen 13 cops més replicació, tenim més enzim per tant es metabolitza més. Hi ha que donar dosis més altes, però en el moment que perdi la capacitat de metabolització, es pot intoxicar.
El 10% dels espanyols son lent metabolitzant, un 5% son super ràpids. No començar amb sosis altes a tractament a llarg termini, sino a dosis altes.
ALCOHOL: És un inhibidor del metabolisme i fa que un medicament no es metabolitzi i s’acumuli.
Normalment hi ha més enzim que medicament, per tant no s’arriba a saturar, però en el cas de l’alcohol, només es pot metabolitzar 10grams per hora, per tant si donem més no es metabolitza i es va acumulant, provocant la saturació.
El Zip2-d6, polimòrfic molta gent no pot transformar amb codeïna i no tindrà efecte farmacològic perquè no el metabolitzen i d’altres s’anirà molt ràpid. El enzim que també fa això és el tramadol. El tramadol passa per aquí, un % de persones passa per aquí i tenen metabolitza dors. El metge dona el medicament i quant no va be hi ha que modificar la dosis.
El suc de pomelo actua juntament amb el prozac. El que fan és inhibir els enzims i per tant no es metabolitza.
Els immunosupressors son tòxics, si es donen poca hi ha rebuig si n’hi dones molta es nefrotoxica, per tant, una persona amb un implant renal es donen concentracions dels medicaments. Hi ha que prendre inhibidors metabòlics.
A vegades amb aquets estimuladors fa que tinguem més concentració i enlloc de tenir baixa tensió tenim una hipotensió.
3 ELIMINACIÓ: L’eliminació és molt diferent entre les persones. Per exemple, els xinesos, japonesos i asiàtics tenen dificultat per metabolitzar la part dolenta del alcohol, el actaldeio, que és més lent, costa de metabolitzar i eliminar per tant tenen més ressaca, ja que no el toleren tant be.
Alguns jueus que viuen Rússia els passen iguals.
Caca raça i cada ètnia és diferent.
L’excresió es produeix en:  Ronyó (orina)  Bilis: o Femptes o Possiblitat de fenòmen circulació heterotròpica  Suor  Respiració (fàrmacs volàtils)  Saliva  Cabell  Llet materna de POSSIBLITAT FENÒMEN CIRCULACIÓ ENTEROHEPÀTICA: La bilis important per alguns medicaments per eliminar, per tant si hi ha un problema biliar, hi ha problemes en eliminar. És interessant doncs saber on es metaboltiza i s’elimina un medicament.
Un nen pot prendre un medicament sense prendre’l ja que passa per la llet materna. Per la respiració s’elimina bàsicament l’alcohol, que la concentració espirada és diferent que en sang.
Excresió renal:  Filtració glomerular: o Flux renal i filtrat. Unió a proteïnes.
o Depuració de creatina com índex de funció renal  Reabsorció tubular: o Passiva o Acidificació/Alcalinització: Les bases dèbils s’excreten millor en orina àcida (més ionitzades). Els àcids dèbils en ornia bàsica.
 Secressió tubular: o Transport actiu o Competitiu/saludable o Bases i àcids orgànics.
L’eliminació es produeix al ronyo, on es filtra tota la sang i l’elimina amb l’orina. És necessari orinar per eliminar, moltes substancies que passen a la orina es remetabolitzen.
El ronyó metabolitza, filtra, fa secessió activa i hi ha reabsorció. Si és pes molecular petit, com està molt concentrat, tornen a fer una prova de la sang. Depenent del pH de la orina passa més o menys substància.
Els antibiòtics i aminolicosis no es metabolitzen. Si el ronyo no funciona no es poden eliminar. HI ha que donar per tant dosis més petites ja que com no s’eliminent encara hi ha concentracions del medicament al organisme.
4 Quan es te tolerància es poden canviar de fàrmac, o donar dosis més altes. Una manera de frenar l’activitat del teixit és posar menys receptors, si un teixit està desnervat no té estímuls, intentarà doncs buscar els estímuls com sigui.
Molts soluts passen fora i els túbuls distals es reabsorbeix un apart molt important. La glucosa pasaper la orina i la majoria es pot reabsorbir, ja que la concentració en sang és baixa.
Hi ha medicaments que s’eliminen poc pel fetge i molt pel ronyo, per tant és important que passin per les dues vies per si una no va bé.
El medicament pot sortir per la bilis o a la femta. Pot ser que pel sistema digestiu es trenqui i allà es pugi metabolitzar i reabsorbir-se En definitiva cadascú tenim el nostre metabolisme però els enzims estan contats. Un enzim és tridimensional i s’agafarà a la molècula depenent de com sigui aquesta.
Tuberculosis: Les dones prenien anticonceptius i tractament per la tuberculosi. El tractament per la tuberculosi feia que augmentes el metabolisme i per tant es van quedar embarassades igualment.
5 ...