Apunts Teories de la Comunicació (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 58
Fecha de subida 10/02/2015
Descargas 15
Subido por

Descripción

Professor: Miquel De Moragas Spa

Vista previa del texto

TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas TEMA 1: ELS FONAMENTS DE LA TEORIA DE LA COMUNICACIÓ. DE LA COMUNICACIÓ INTERPERSONAL A LA COMUNICACIÓ MEDIÀTICA UBICACIÓN EPISTEMOLÓGICA E HISTÓRICA DE LA INVESTIGACIÓN EN COMUNICACIÓN  Estudios sobre medios de comunicación y contexto en el que se desarrollaron. (Ejemplos: la mass communication research en Estados Unidos, la investigación en España durante el Franquismo)  Referencias al compromiso político y ético de la investigación Estudis medis comunicació  No només des del punt de vista epistemològic.
Mass comunicartion research  Participació i contextualització de la 2ª Guerra Mundial.
EUA. Psicologia. Context històric determinant.
Lazaersfeld.
Durant el franquisme, el periodisme estava en mans de la Falange i és aquesta mateixa qui crea les escoles de periodisme i comunicació de Madrid i Barcelona. Per aquest motiu, la Mass Comunication Research no entra a Espanya fins als anys 80.
 Itàlia es desfà abans del feixisme i rep molt abans que Espanya les influències americanes.
La investigació en Espanya en els últims 20 anys: - A Catalunya, els temes de polítiques de comunicació i espais de comunicació han tingut molta més importància que en d’altres països.
TRES MODELOS O FORMAS DE HACER INVESTIGACIÓN 1. Investigación “aplicada”.  Investigació la demanda de les empreses (ex. estadístiques d’audiències, estadístiques d’estratègies de comunicació,viabilitat del sector econòmic en mitjans d’informació…) 2. Investigaciones que se proponen conocer el sistema social mediante el estudio de la comunicación.  No conèixer la investigació, sinó conèixer la societat a través de la qual s’estudia la comunicació (ex. Comportament comunicatiu  Els estudiants que són pitjors en redacció i matemàtiques són els que més utilitzen el Facebook, Twitter i WhatsApp).
3. Investigación dedicada al reconocimiento del funcionamiento estructural del sistema mediático, considerado ensimismo.  No pregunten directament, sinó a través del sistema mediàtic (ex. McLunhan).
McLunhan  És un professor de historia de la literatura que analitza els mitjans independentment del contingut que transmeten  “El medio es el mensaje” El canvi del mitjà de comunicació pot canviar la percepció del contingut, tot i que el contingut sigui el mateix.
LA INFLUENCIA DE LAS TEORÍAS SOCIALES ¿HUMANIDADES O CIENCIAS SOCIALES? Influencia de las ideas fundamentales del pensamiento social y filosófico de los siglos XIX, XX y XXI 1 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas ¿LA COMUNICACIÓN: CAMPO DE ESTUDIO O DISCIPLINA? Distinguir entre estudios (investigación) de la comunicación” y teoría de la comunicación1.
 Comunicación NO es equivalente a “sociología”, a “antropología”, a “psicología”, a “historia”.
 La complejidad y transversalidad del concepto comunicación se puede comparar, a efectos de sus prácticas de estudio, al concepto de estudio de género.
 Comunicación hace referencia a un fenómeno transversal que interesa a todas las ciencias sociales y humanidades.
 Comunicación puede aplicarse al intercambio de información entre seres humanos, entre máquinas y entre seres vivos.
 Comunicación es un objeto transversal de conocimiento, es un objeto/campo de estudio en cuyo análisis confluyen métodos y puntos de vista aportados por las distintas ciencias sociales y humanidades.
Camp d’estudi, estudis de comunicació Teoria de la comunicació  concepció abstracte, metateòrica, elements essencials de qualsevol procés comunicatiu (Exemples: Psicologia per què agrada cada cosa?) Ejemplos: (com les ciències socials es relacionen amb la comunicació) - La antropología está en condiciones de ayudarnos a la comprensión de las relaciones entre comunicación y fenómenos migratorios.
- La psicología es indispensable para conocer fenómenos como los mecanismos de placer, temor o deseo asociado a la recepción de mensajes.
- La sociología es indispensable para conocer las audiencias y los públicos.
- Etc.
SEMIÒTICA O SEMIOLOGIA  S’estudien els sistemes de signes diferents del llenguatge parlat (ex. Veure el llenguatge semiòtic dels polítics / Molta importància en el metro, marquen llocs).
TRES MODELOS TEÓRICOS PARA LA INVESTIGACIÓN DE LA COMUNICACIÓN Els estudis de comunicació, a la pràctica, fan crear tres models per a ala investigació Pluridisciplinar, Interdisciplinar, Transdisciplinar  Pluridisciplinariedad: colaboración entre distintas ciencias, aportando cada una de ellas los conocimientos y métodos tradicionales de su disciplina.  Quan dues disciplines estudien un objecte comú (ex. Sosciopsicologia... / Wiener, individus i màquines paral·lels, mitjançant entropia regular el nostre sistema)  Interdisciplinariedad: implica confrontación, intercambio de métodos, poner en común experiencias, confrontar resultados. (Ámbito privilegiado de los estudios de comunicación).  2 o més disciplines que busquen un nou mètode d’estudi  Mètode propi per realitzar una investigació (ex. Fenòmens publicitaris)  Transdisciplinariedad: nivel superior de abstracción, buscando nuevos paradigmas, superando las limitaciones, las fronteras, de cada disciplina.  Teoria de la comunicació no depèn de cap teoria en concret, descriu el més essencial de cada estudi de comunicació.
1 Teoria de la Comunicació  Concepció abstracta, meta teòrica, elements essencials de qualsevol procés comunicatiu.
2 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas  Ejemplo de estudio pluridisciplinar Ejemplo 1: encargo de un estudio sobre la viabilidad de la supresión de publicidad en la tv pública (o viabilidad de una televisión local).
Aspectos a considerar: Régimen jurídico + economía producción + economía instalación y difusión + sistema político de regulación + modelo (cultural) de la programación + cooperación con red de tv locales….
Ejemplo 2: estudio de un anuncio publicitario y su impacto: Aspectos a considerar: Análisis semiológico, + análisis psicológico + ubicación del anuncio (estrategia de medios)...
 Ejemplo de estudio Interdisciplinar: Ejemplo 1: estudio sobre la identidad en la Rambla de Barcelona Ejemplo 2: la violencia urbana en nuestra sociedad Aspectos a considerar: Demografía (estudios población) + etnometodología (análisis de los sistemas culturales y valores población, impacto del desarraigo) + sociología de la comunicación (medios y creación de comunidades, consumo cultural).
 Ejemplo de estudio Transdisciplinar “Mi tesis –dice Wiener2, es que el funcionamiento físico del individuo y el funcionamiento de algunas modernas máquinas electrónicas son totalmente paralelos en sus tentativas de regular la entropía mediante retroalimentación. Ambos poseen receptores sensoriales en una etapa de su periodo de funcionamiento, es decir, existe en los dos casos un aparato especial que recibe información del mundo exterior (Wiener, 1950) La Teoría (transdisciplinar) de la comunicación es una meta-teoría, que en su máximo nivel de formalización, se caracteriza por la búsqueda del factor común a todos y cualesquiera que sean los procesos de transmisión de información (humanos, mecánicos, biológicos).
Tres principales líneas de la Teoría (transdisciplinar) de la comunicación:  Los orígenes de la comunicación (génesis evolutiva del lenguaje y de la comunicación).
 La naturaleza de la comunicación (características y funcionamiento de los sistemas comunicativos)  La especificidad de la comunicación humana (relaciones entre comunicación y acción, interacción social).
2 Wiener  És un gran analista de la robòtica 3 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas LA COMUNICACIÓN COMO UNA “DISCIPLINA”  Busca los aspectos comunicativos comunes entre los fenómenos individuales y sociales y, de estos, con los fenómenos naturales y tecnológicos.
 Construye los paradigmas que permiten interpretar los distintos modelos de comunicación y su evolución histórica.
 Delimita el objeto (comunicación) para que las CCSS interpreten los múltiples fenómenos comunicativos.
 Establece, pero no substituye, las relaciones pertinentes entre los estudios de comunicación y las ciencias sociales y las humanidades.
 El valor de 50 años de acumulación de acontecimientos.
LAS VENTAJAS DE SER Y NO SER UNA DISCIPLINA Los estudios de comunicación a la vanguardia de los estudios sobre la sociedad contemporánea, tiempo de cruces, de derrumbe de antiguas fronteras, para afrontar la complejidad de los fenómenos sociales.
NUEVOS RETOS EN EL SIGLO XXI: DE LA “COMUNICACIÓN DE MASAS” A LA “RED GLOBAL” Necesidad de revisar las definiciones.
Ejemplo: Maletzke define la comunicación social como “aquella forma de comunicación en la cual los mensajes se transmiten públicamente (sin la presencia de un conjunto de receptores limitado y definido de modo personal), por medios técnicos (mass media), indirectamente (a distancia espacial, temporal o entre los participantes en la comunicación) y unilateralmente (sin intercambio de respuestas entre quien emiten y quien perciben los mensajes) a un público disperso de la colectividad”.
Los elementos que participan en el proceso de comunicación, son los mismos (emisor, receptor, canal, mensaje), pero han cambiado las relaciones entre ellos.
La era telemática pone en crisis la vieja distinción medios / no medios.
GENERALIZACIÓN DE LAS CONVERGENCIAS EN LA ERA DIGITAL:      Multimedia Pantallización Producción-recepción de contenidos.
Comunicación y cultura Sociedad de la información: cultura, política, bienestar social.
4 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas CLASSE 2 LA COMUNICACIÓN INTERPERSONAL (Fuente: Marta Rizo “la comunicación interpersonal. Una introducción a susaspectosteóricos, metodológicos y empíricos” . Versiónreducida para estudiantes de Teoría de la Comunicación de la UAB. Adatada por Miquel de Moragas con autorización de la autora) Campus Virtual UAB Sistemes de signes segons els sentits. No es pot dir tot amb un sistema de signes. El més ric semànticament és el llenguatge verbal. Amb l’olfacte, se’ns poden dir coses però l’univers semàntic és més reduït.
Hi ha 5 sistemes de signes, un per cada sentit. No tots els sistemes de signes poden emetre el mateix ni es pot expressar tot amb un sistema de signes.
Per estudiar sistemes de signes cal introduir el codi. Hi ha signes que són arbitraris i altres d’analògics.
 Arbitraris: no hi ha relació d’exigència entre el signe i la cosa que representa.
 Analògic: té certa relació el signe amb la cosa que representa.
Signe: paraula Símbol: una creu Senyal: fum com a senyal d’incendi.
Denotació: s’ha d’explicar clarament el significat. No pot haver-hi ambigüitat.
Connotació: assenyales un significat però n’hi afegeixes molts d’altres.
Tota comunicació és “dir”, és “transmetre”, és “fer”.
SEMIÒTICA (anglòfons) = SEMIOLOGIA (francòfons) Definición: La comunicación interpersonal puede ser definida como el inter/cambio de información entre seres humanos (hechos, valores, ideas, sentimientos, etc.).
Hasta hace pocos años la comunicación interpersonal se definía  Como una comunicación no mediada tecnológicamente. Actualment sí és a través de la tecnologia.
 Como una comunicación que se producía en una situación de co-presencia, de presencia física simultánea, en el mismo espacio y tiempo. Actualment no hi ha co-presència Componentes que definen a los procesos de comunicación interpersonal La comunicación interpersonal es un proceso de reciprocidad   Los intercambios van más allá de la mera transmisión de información.
La comunicación implica necesariamente procesos de “codificación” y “decodificación” de la información, con base a sistemas de significados compartidos. Tot acte de codificar també es fa des d’una banda cultural, al mateix temps, el que rep la informació pot decodificar o codificar la informació segons la teva ideologia. (Ex: llegir el diari el mundo. Si ets independent ho interpretaràs diferent de si ets espanyolista) 5 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas La comunicación interpersonal es dialógica   Es bidireccional, no unidireccional. Canvi de posició d’emissor i receptor.
Los participantes en la interacción actúan como emisores y receptores de la información, alternativamente.
La comunicación interpersonal utiliza códigos verbales o no verbales Codis verbals i codis no verbals alternativament. Normalment esprodueix amb la combinació de dos sistemes de signes (ex. Audio-visual). El llenguatge humà és multisistèmic(paraula i gesticulació).
La comunicación interpersonal se realiza (es posible) a través de signos Los signos remiten, o se refieren, a algo distinto de sí mismos (objetos físicos, sucesos, otros sujetos, normas, sentimientos, etc.).
Comentario general sobre los sistemas de signos y los distintosmodelos de códigos (analógicos, arbitrarios) Semiosis il·limitades: signes que es construeixen sobre altres signes (Ex: toro Osborne, pel conyac, com a símbol d’hispanitat, després a Catalunya apareix el burro català).
La comunicación interpersonal se “produce” en un contexto El contexto y la situación de comunicación intervienen en la significación.
S’ha d’entendre la significació en el seu context interpretatiu.
Componentes de la comunicación:    La palabra (¿representa solamente el 7% del contenido total de la comunicación?) Recursos paralingüísticos (representa el 38%) Cómo se dicen las cosas: tono, intensidad, velocidad, pausas, etc.
El lenguaje corporal (comunicación no verbal) Tipologías de la comunicación no verbal ¿La comunicación no verbal precede, complementa o sustituye a la comunicación verbal?  Movimientos del cuerpo (características dinámicas). Objeto de la kinésica  Comprende los gestos, las posturas y las expresiones faciales.
 Características físicas (estáticas) de los “hablantes”.
 (Atractivo físico, la altura, el peso, el color de la piel, el olor corporal)  Conducta táctil  Comprende acciones como tocar, golpear y acariciar.
 Uso del espacio por parte de los participantes en la interacción. Objeto de la Proxémica L’expressió del cos és culturalment significativa (Ex. Posició de la família reial en les fotos).
 Artefactos. Objetos utilizados durante la comunicación: lentes, ropa, joyas, bolígrafo.
 Factores del entorno (escenario)  (Muebles, música, decoración, iluminación).
6 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ  Miquel de Moragas La gesticulación : o Gestos-emblemáticos (dedos en señal de victoria).
o Gestos Ilustradores. (movimiento de la cabeza para asentir o negar).
o Gestos de emociones (tristeza, alegría, miedo, ira, etc.)  Gestos Reguladores.(Movimientos de los ojos, las manos y la cara para indicarse mutuamente que prosiga la conversación)  Gestos Adaptadores.(Cubrirse la cara para indicar sentimiento de vergüenza).
 Gestos específicos de cada persona.
 Gestos utilizados en interacciones rituales (de carácter convencional).
Osgood: the meanings of the meanings.
Tota imatge és polisèmica, no perquè siguin de molts sistemes de signes sinó perquè incorporen molts significats.
FUNCIONES EJEMPLOS Casi lingüística (denotatiu) Agitar la mano para decir adiós De acompañamiento (paralingüística) Abrir los brazos para indicar que un objeto es grande expresiva Alzar las cejas para indicar que estamos sorprendidos Impresiva Sonreír para tratar de seducir al destinatario Definición de la situación Acercarse al destinatario para mostrar confianza Mantenimiento de la comunicación Asentir para mostrar que estamos comprendiendo lo que nos están diciendo Regulación de los intercambios de las palabras Tender el brazo para dar la palabra al destinatario Función de comunicación Función relacional y reguladora COMENTARIS CONCLUSIUS   No sempre som conscients de la importància del moviment del nostre cos en una situació comunicativa determinada.
La corporalitat és una construcció cultural.
7 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas CLASSE 3 Paul Watzlawick (1922-2007) (Àustria – Califòrnia) Obra de referència: Watzlawick, Paul (1967), Pragmatics of human communication : a study of interactional patterns, pathologies and paradoxes, New York : W.W. Norton PRAGMÀTICA APLICADA A LA COMUNICACIÓ: Acció, comunicació humana en quan a l’acció, és un concepte molt transversal (Austin).
Watzlawick  Aproximació psicològica – lingüística.
Escola de Palo Alto: Parla de tots els sistemes de comunicació interpersonal que permeten relació interpersonal però sense referir-se als media (Watzlawick també fa el mateix).
Watzlawick, Paul (1981), Teoría de la comunicación humana : interacciones, patologías y paradojas, Barcelona: Herder.
Antecedents  1948: Wiener publica: Cibernética y Sociedad Any molt important en els estudis de comunicació i les ciències socials degut a la 2a Guerra Mundial.
Wiener  enginyer que fabrica míssils i robots, fabrica màquines autoregulades per aconseguir finalitats programades. Intercanvis d’informació que coordina la màquina (ex.
Estructura: rellotge, sistema d’estructura autoregulada, si li treus una peça no funciona, la peça sola no serveix per a res, un conjunt de diverses peces que els hi dones funció. Elements organitzats) (Les formigues actuen com un sistema, cada una té una funció diferent dins la organització).
Com funciona la comunicació interpersonal?  Estructura Cibernètica, utilitza el feedback serveix per corregir la direcció, equilibri del sistema.
 1948: Shannon publica: Teoría Matemática de la Comunicación Es refereix a la informació oblidant el contingut i la significació, només es fixa en les senyals físiques.
 1948: Lasswell: Estructura i funcions de la comunicació  1950: Bateson (antropòleg) aplica la teoria cibernètica als animals i a la interacció humana.
 1950: Creació del Mental Research Institute (Escola de Palo Alto).
Temàtica bàsica • El llenguatge humà i l’evolució  Tots els autors parteixen d’aquesta base (vídeo que compara les cares de Bush i d’un goril·la). En els últims anys, la tecnologia s’ha convertit en una forma molt important de les formes de comunicació humanes (ex. WhatsApp, sintonia extraordinària de l’esser humà i l’ús de màquines com iPhone [amb la mà es poden fer mil funcions]).
8 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas • Les relacions humanes interpretades com un “sistema”  Funció: Funcions que corresponen a la comunicació. El sistema comunicatiu s’interpreta segons les funcions de la societat (ex.
Entretenir, comunicar, transmetre...).
• La comunicació com a inter – relació.
• Comunicació i homeòstasis: procés d'interacció que manté l'equilibri del sistema. Manté l' status quo.  (“Homeostasis”: és el conjunt de fenòmens d’autorregulació que mantenen l’ equilibri intern d’un organisme).
Cinc axiomes de la comunicació de Watzlawick (“axioma”: realitat admesa per tothom) VIDEOS recomanats per verificar les teories sobre comunicació interpersonal: El significado de nuestros gestos, en la comunicación no verbal (8 minutos) http://www.youtube.com/watch?v=NAwRefCE5-c La Comunicación no verbal. La seducción de la mirada (6 minutos) http://www.youtube.com/watch?v=KBcHBhHjVj8 El lenguaje Corporal kinésica Parte 1 (UNED) (14 minuts) http://www.youtube.com/watch?v=2JOjjqGw7UY El lenguaje Corporal kinésica Parte 2 (UNED) (13 minuts) http://www.youtube.com/watch?v=9ZFKV-pZSt0 Secretos del lenguaje corporal (14:30 minuts) (Ha i llenguaje dels líders polítics) http://www.youtube.com/watch?v=o6rjZwh0kjw Artur Mas i el rei d’Espanya http://www.youtube.com/watch?v=xcBrwMuTgfI Axioma 1 Es impossible no comunicar (One cannot not communicate) (... però es possible no ser conscients del que es comunica i es rep) Axioma 2 Els humans comuniquem de manera digital y analògica.
Digital: amb la paraula Analògica: amb codis de similitud: veu suau o forta, cara enrogida, etc.) Moltes vegades s’utilitzen paraules que tenen sentits diferents. Aquí s’utilitza digital com a comunicació verbal.
Video: Gestos del lenguaje no verbal (8 minuts) (gesticulacions dels líders polítics) http://www.youtube.com/watch?v=O9xu-mCv1n0 9 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Axioma 3 La comunicació te dos aspectes: el contingut y les relacions que s’estableixen al comunicar.
Enfocament pragmàtic des d’un punt de vista teòric.
 Contingut: què es diu?  Relacions: com es diuen les coses (metacomunicació)? Axioma 4 La naturalesa de la relació depèn de com les dues parts “puntuen” la seqüència de la comunicació.
“Puntuació”: concepte complex: No és analògic amb la realitat, no és el que representa. Traduïmho com a error, disfunció de la comunicació (si estàs en un restaurant i et renyen perquè no tens el plat ben posat) (Pel·lícula Mona Lisa: en la primera classe quan la professora mostra el primer quadre i una de les alumnes comença a dir tot el que hi ha en aquell quadre).
Ordre i posicionament en la comunicació. La comunicació constitueix una seqüència (ordre /desordre) d’intercanvis.
L’alumne que ja sap el que li explica el professor.
El pacient que explica al metge el seu diagnòstic.
Videos : La sonrisa de monalisa http://www.youtube.com/watch?v=RjAUisSfBH8 La sonrisa de monalisa (2a classe) http://www.youtube.com/watch?v=tkteNuJepzU Axioma 5 Tota comunicació és al mateix temps simètrica i complementària Simetria: relació entre iguals.
Complementaria: relacions entre desiguals (un interlocutor ocupa la posició superior, l’altra ocupa la posició inferior o secundària).
Un dels grans problemes de la comunicació interpersonal és aquest joc entre la igualtat i joc.
Video exemples axiomes: http://www.youtube.com/watch?v=5M26Lbh7rq8 + Bibliografia: Watzlawick, Paul ¿Es real la realidad?: confusión, desinformación, comunicación, Barcelona: Herder, 1994 (6ª ed.) Watzlawick, Paul (1984), El arte de amargarse la vida, Barcelona: Herder.
Watzlawick, Paul (1990), La Realidad inventada: ¿cómo sabemos lo que creemos saber? , Barcelona: Gedisa.
10 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas CLASSE 4 MODELS I PARADIGMES (INTRODUCCIÓ) Bibliografia complementaria RODRIGO, Miquel, (2005), Los modelos de la comunicación, a Lliçons del Portal de la Comunicació (www.portalcomunicacion.com).
DOS ACCEPCIONS DE “PARADIGMA”   El paradigma com a criteri o perspectiva teòrica El paradigma com a fórmula (sintètica) o model teòric WIKIPEDIA: El término paradigma significa “ejemplo” o “modelo”. En todo el ámbito científico, religiosa u otro contexto epistemológico, el término paradigma puede indicar el concepto de esquema formal de organización, y ser utilizado como sinónimo de marco teórico o conjunto de teorías.
DOS PARADIGMES CLÀSSICS DE LA COMUNICACIÓ Comunicació de la era broadcasting, diferents dels paradigmes de l’era digital.
 Shannon Teoría físico-matemàtica de la comunicació, anterior a la digitalizació.
 Lasswell Sociología.
Els paradigmes canvien a mida que canvien els models bàsics de comunicació.
Els paradigmes s’expressen gràficament. Incorporen l’aparició de la TV, ràdio, Internet…però també incorporen els estudis de comunicació que es van desenvolupar.
UN DELS PRIMERS PARADIGMES DE LA SOCIOLOGÍA DE LA COMUNICACIÓ  Westley y Mac Lean Són dos sociòlegs americans que interpreten la comunicació a trabés de l’era broadcasting.
EL PARADIGMA COM A CRITERI O PERSPECTIVA TEÒRICA DE LA COMUNICACIÓ  PARADIGMA CIBERNETIC Comunicació i control de les màquines i paral·lelismes amb el cos humà. La manera de veure que tenen els enginyers en telecomunicacions sobre com funcionen les màquines automàtiques i si hi ha algun paral·lelisme entre la màquina i l’ésser humà. Segons la perspectiva cibernètica, hi hauria en comú que per funcionar ho fem a través d’intercanvis d’informació.
 PARADIGMA BEHAVIORISTA (Conductista) Estímul - Resposta. A tot estímul li correspon una resposta previsible. Paradigma d’inspiració psicològica, a cada estímul li correspon una resposta.
Estudia el missatge i els efectes de la comunicació; estudia la relació estímul – resposta. (Exemple gos de pauloff: quan menja sent una campaneta. Per tant quan no li donen menjar vol tocar-la  Passa el mateix en la societat de la comunicació?). Estudi sociològic. Relació missatge – estímul i resposta – efecte. Relació directe estímul – resposta no es verifica en els estudis de comunicació. En aquest estudis segons les expectatives i la situació es dona una resposta però no immediata.
 PARADIGMA FUNCIONALISTA Descriu la societat com un tot organitzat. La Mass Comunication Research és bàsicament funcionalista  Estudien els Mass Media com a estructures que tenen determinades funcions ESTRUCTURALISME  FUNCIONALISME (Laswell: Estudia l’actitud de les formigues per entendre la funció de la societat. La formiga té una funció pròpia dins el grup, n’hi ha unes que tenen la funció d’advertir que hi ha un perill exterior. Aquestes formigues són les periodistes, perquè al periodisme se li atribueix la funció d’advertir a la societat allò que succeeix en l’entorn).
Estructura és una organització d’elements, cada element dins l’estructura té una funció determinada.
( ) 11 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ  Miquel de Moragas PARADIGMA INTERPRETATIU Entén la societat com una construcció social (interpretació de la realitat que fan els subjectes). Referències al llenguatge i als ritus. Interaccionisme simbòlic.
Els missatges no són estímul – resposta, sinó que són interpretats (TVC, TVE a Catalunya, BTV... : el 24% dels informatius són esports).
Com a receptor ets intèrpret, els mitjans també són intèrprets de la realitat. Resum de continguts dels programes informatius, cultura, esport, art, educació, meteorologia, etc. Els esports suposen un 24% de tota la informació en els informatius de les televisions catalanes. Media com a productors de la realitat. La realitat es construeix. Si agafem un tema important com l’estudi del gènere, veuràs que la realitat s’està transformant, la societat es una construcció social i ideològica.
“Paradigma” per referir-nos a grans disciplines: semiòtic, paradigma sociològic, paradigma antropològic, etc.
Perspectiva segons el subjecte.
EL PARADIGMA COM A FÓRMULA (SINTÈTICA) O MODEL TEÒRIC Los paradigmas de la comunicación son "modelos o fórmulas que, expresadas gráficamente, nos permiten identificar los elementos que componen los procesos de comunicación y sintetizar la complejidad de las relaciones que se establecen entre estos elementos en los actos de comunicación.
Els paradigmes van canviant a partir de que van evolucionant els models bàsics de comunicació.
En l’era digital és el receptor qui es mou cap a la informació, a diferencia de l’era broadcasting que segueix l’esquema de Lasswell.
Paradigma formal – disseny gràfic – maqueta  han de ser com paradigmes de la comunicació.
La comunicació és una acció per tant un procés. Sintetitzar la complexitat de la relació entre aquests elements.
Paradigma de Wesley, qüestió complexa, reinterpretada per els recursos de l’espai gràfic.
     Los paradigmas de la comunicación como analogías conceptuales, expresadas de forma grafica (o visual).
Evocan la idea de "maqueta", reproducción miniatura de la realidad, pero formada por sus rasgos pertinentes. Trets pertinents molt destacables.
Se expresan gráficamente, identificando los conceptos clave y representando sus relaciones en el espacio.
Son fórmulas (formulaciones) que pretenden definir (de manera "teórica") fenómenos complejos.
Intentan traspasar a las ciencias "sociales" (a la "comunicología"), las formas de modelización, formalización o abstracción de las ciencias experimentales, que expresan la realidad de forma matemática y utilizan "metalenguajes”.
APORTACIONES DE LOS PARADIGMAS A LAS CIENCIAS DE LA COMUNICACIÓN 12 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas APORTACIONES DE LOS PARADIGMAS A LAS CIENCIAS DE LA COMUNICACIÓN ¿Qué nos permiten hacer los "paradigmas"? (PREGUNTA EXAMEN: Teories que es van incorporant, quines teories de la comunicació de algun paradigma aniran incorporades? Cibernètica, interpretatiu, funcionalisme i behaviorisme).
Lazersfeld: un dels grans teòrics de la teoria de la comunicació mundial. Investiga com funciona la propaganda electoral La propaganda va dels líders d’opinió a la gent i descobreix que això s’aplica a qui estableix els gustos, culturals, de la moda, etc. Això acabarà apareixent en els paradigmes gràfics.
Quins són els canvis amb els paradigmes del broadcasting i el paradigma digital? (VEURE PARADIGME SHANNON) A. Identificar los elementos: emisor / canal / mensaje / receptor / efectos (Lasswell) B. Explicar ("formalmente") la naturaleza del proceso: lineal / circular / convergente / entrecruzado C. Definir la fórmula mínima de lo que "es" la comunicación.
D. Identificar las tipologías de la comunicación (la comunicación de masas respecto de otras comunicaciones).
E. Interpretar las influencias de las nuevas tecnologías sobre la naturaleza de la comunicación.
Los modelos deben ser permanentemente confrontados a las circunstancias (tecnológicas) y a las teorías que las interpretan.
En eso consiste, precisamente la historia de los paradigmas de la comunicación.
Els paradigmes incorporen els canvis tecnològics i les noves teories.
EL PARADIGMA DE LASSWELL   Lasswell, 1948: “Una manera conveniente de describir un acto de comunicación es el que surge de la contestación a las siguientes preguntas: ¿Quién, dice qué, en qué canal, a quién y con qué efecto?”.
En 1936, titulaba uno de sus libros más conocidos de ciencia política de la siguiente manera: “Politics: Who Gets What, When, How?” LA FÓRMULA MÁS ELEMENTAL APLICADA A LA COMUNICACIÓN SOCIAL ¿QUIEN? (emisor) dice ¿QUÉ? (mensaje) ¿A QUIEN? (receptor) ¿por qué CANAL?, ¿con qué EFECTOS? Quién / Emisor Qué / Mensaje a Quién / Receptor audiencia en qué Canal con qué Efecto Análisis del control Análisis de contenido Análisis de la Análisis de los medios Análisis de les efectos ( ) 13 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas VALORACIÓN /CONCLUSIÓN PARADIGMA DE LASSWELL  Se formula en el contexto de una interpretación de las funciones de la comunicación en la sociedad.
 (Lasswell, H.D., Estructura y funciones de la comunicación en la sociedad", Moragas, Miquel de, (1993), Sociología de la comunicación de masas . II Estructura, funciones y efectos, Ed. Gustavo Gili, Barcelona.) Defectos / limitaciones del paradigma de Lasswell 1º. Se usa lo que sólo es una fórmula como si fuese un paradigma.
2º. Se aplica un concepto lineal a un proceso complejo (no lineal) 3º. No distingue suficientemente “canal” y “medio” 4º. Es (excesivamente) conductista Quien sujeto "estimulador" Qué (estímulo) Receptor sujeto experimental Canal instrumento del estímulo 14 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas LA TA DE LA COMUNICACIÓN SE CONSTRUYE REVISANDO AL PARADIGMA DE LASSWELL  Haciéndole decir lo que nunca dijo.
o Por ejemplo: Lazarsfeld y los múltiples niveles de la recepción.
o Por ejemplo: Mac Luhan y las relaciones Receptor-Medio.
SOBRE EL PARADIGMA DE SHANNON Shannon anticipa la digitalització.
Principal objetivo:  La transmisión eléctrica de señales, de información a distancia, planteaba nuevos problemas a la ingeniería de comunicaciones: ¿cómo combinar de la manera más económica y eficaz posible, la velocidad, la seguridad y la claridad en la transmisión?  En la obra “Teoría matemática de la comunicación” se propone el siguiente esquema: Atendiendo al contexto de la obra de Shannon esta gráfica puede reinterpretarse y ampliarse, con los siguientes nuevos conceptos (en mayúsculas) “una “fuente” de información elige su mensaje entre los múltiples mensajes posibles, y el transmisor transforma el mensaje (inicial) en una señal adaptable al canal (complejo tecnológico adaptado a la transmisión de señales) y por lo tanto transmisible hasta el receptor. Por su parte el receptor restituye el mensaje a partir de la señal recibida.
15 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas SOBRE EL PARADIGMA DE SHANNON Shannon: és un enginyer de telecomunicacions, un físic de telecomunicacions.
 CONTEXT: Any 1945 en el paradigma cibernètic. Treu la teoria matemàtica de la comunicació.
Problemàtica d¡una empresa de telecomunicacions  Augmentant la seguretat, pot augmentar la redundància.
 MODEL: SHANNON LASSWELL  Hi ha un emissor  No hi ha emissor *  Hi ha una font i un transmissor  Hi ha un receptor i un destinatari  Hi ha un canal, no un media (aquí el media seria,  Hi ha un media per exemple, el telèfon)  és el canal a través del qual passa la senyal.
(distinció entre mitjà i canal)  Font de soroll, fenòmens que fa que el canal no tingui interferències, major cost del canal.
*Font i transmissor: (Pantà: Quan puja l’aigua hi ha d’haver termòstat perquè s’obrin les comportes. La font d’informació seria el pantà, el transmissor, és el que detecta l’aigua). El problema tècnic es que el transmissor ha d’emetre una senyal adaptada al canal.
El receptor ha de saber descodificar al canal per arribar al seu destí. La primera conversa entre BCN i Girona detecten si es una dona, transformar veu anàloga(descodificació canal) – senyal radioelèctrica.
 CONCEPTE “En esta teoría la palabra Información se usa en un sentido especial que no debe confundirse con su uso cotidiano. En particular Información no debe confundirse con significado” (Shannon y Weaver, 1949: 25).
Conceptos que configuran el modelo de Shannon:  información (y su medida), Bit- unitat mínima d’informació, alternativa equiprobable i binària, alternativa entre dos possibles.
 entropía, desordre a la Font d’informació, incògnites.
 ruido, interferència, senyals que no provenen de la Font original i que intervenen sobre el canal.
 redundancia, incremento de señales que no aportan información.
 capacidad del canal y  codificación. Si incrementes la senyal s’ha de tenir la capacitat per transportar-la. Màxima velocitat, mínim cost i màxima seguretat.
BIT: Se define la unidad mínima de información (BIT) como equivalente a la elección que pueda hacerse entre dos términos de una única alternativa equiprobable.
ENTROPÍA: Umberto Eco, en su libro la Estructura Ausente (Eco, 1972), resumió de forma muy clara y simple este concepto: "Un mensaje de un BIT (elección entre dos posibilidades igualmente probables) y otro de tres BIT (elección entre ocho posibilidades igualmente probables (23:8), se distingue precisamente por el mayor número de alternativas que en su origen ofrece el segundo en comparación con el primero. En el segundo caso, el mensaje facilita mayor información porque, en su origen, la incertidumbre respecto a la elección que debe producirse es mayor" (Eco, 1972: 59). És aplicable a la comunicació humana? Tot és aplicable, la idea d’entropia si, la idea de societat de la informació, també.
16 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Shannon ens prepara per interpretar la comunicació de l’era digital. Hi ha una digitalització de tots els missatges.
O sea, que a mayor conocimiento (información) a cerca de los mensajes que puede transmitir la fuente emisora, menor indeterminación y menor entropía.
El canal: “el mejor transmisor es que el que codifica el mensaje de forma que la señal tenga justamente las características … que mejor se adapten al canal a utilizar” (Shannon y Weaver,1949:33) EL PARADIGMA DE WESTLEY Y MAC LEAN Características:  La no linealidad del proceso  Dualidad del “Emisor”, doble mediación  Procesos con mediación y procesos sin mediación  Feedback (corrector, adaptativo)  Prioriza el proceso de selección informativa. Producción del contenido Actualment sorgeix l’actor de l’auto comunicació de masses.
JJOO’92: Els americans disposaven de 80 càmeres, Camerun cap. Els americans tenien els seus propis mitjans públics i Camerun tenien uns que li subministraven (els francesos).
Que es el que s’ha multiplicat enormement? El contacte directe entre el públic i l’agencia. A l’època broadcasting el públic no tenia accés a l’agència.
Gran memòria digital del món contemporani. A Internet hi ha allò que algú ha posat en la memòria digital. A vegades hi ha barreres a la memòria digital.
Quin autor falta a l’esquema? Autocomunicació de masses (M. Castells) xarxes socials, agents socials, grups independents, no professionals... Nous actors no marginals.
17 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas CLASSE 5 ESCUELA DE CHICAGO. NACIMIENTO Y EVOLUCIÓN DE LA MASS COMMUNICATION RESEARCH Tiempos Modernos de Chaplin…. (1936) http://www.youtube.com/watch?v=-YO86Bepf5Y http://www.youtube.com/watch?v=c8LxscnmdNY&feature=fvwrel ANTECEDENTES. LA ESCUELA DE CHICAGO (1900-1945) Emergencia de los medios de comunicación en la sociedad urbana del siglo XX.
Antecedentes científicos: aportaciones no identificadas como “investigación de la comunicación”:  Sociología (urbana)  Interacció psicològica  Psicología-social (interacción social)  / Interacció simbòlica: Es pot interactuar amb uns i amb els altres mitjançant tradicions (Pasqua, la castanyada...), els vestits... Perquè els grups interactuen mitjançant la interacció simbòlica, aquesta interacció simbòlica és la base de la societat.
L’arquitectura també és una interacció simbòlica perquè la creació d’espai és condició de la interacció social en la societat urbana.
Saber veure aspectes simbòlics i comunicatius que hi ha en tots els espais socials.
 Descripción etnográfica (observación empírica)  ETNOLOGIA: es construeix a través del conjunt d’estudis etnogràfics.
ETNOGRAFIA: Estudi sobre un terreny. Com vinculen les dones en una regió determinada d’Andalusia.
El nuevo interés por los medios es inseparable de la preocupación por la democracia, por las relaciones sociales, por la convivencia.
Els autors de l’Escola de Chicago no són marxistes, són liberals democràtics.
Com pot ser que utilitzant la comunicació puguem millorar aspectes pro-socials? Buscant respostes comunicatives contra violència, violència de gènere… CONTEXTO. ¿POR QUÉ EN CHICAGO? El mitjà de comunicació de masses és la premsa, la radio només fa els passos inicials i fins als anys 50 es centra en el desenvolupament de la ràdio. És quan comencen a aparèixer els media.
     Incendio en 1871 y renovación de la ciudad.
1893 “Expo” de Chicago (19 países): renovación arquitectónica En los años 20: Chicago segunda ciudad en población de los Estados Unidos, después de Nueva York.
Importante llegada de inmigrantes: una altísima explotación y marginación social.
Gran crisis post 1a Guerra mundial (1914-1918) http://www.youtube.com/watch?v=elrSmfxLO80 18 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas En las crónicas del antropólogo Robert Redfield: “En el ambiente de intensa actividad económica, industrial, urbana, financiera y comercial que se desató después del incendio sólo se dejaba sentir una ausencia (…) faltaba gente para potenciar tanta riqueza posible. En 1850 la ciudad contaba con apenas 30.000 habitantes; medio siglo después, en 1900, llegó a 1.7 millones. Este extraordinario crecimiento de población se debió a un doble e intensísimo proceso de inmigración (...) Las demandas sociales se plasmaban, sobre todo, en la ciudad, donde imperaban el deterioro urbano, la violencia, el crimen, la carencia de servicios, las rentas abusivas, la insalubridad, la pobreza. Las tensiones interétnicas se expresaban tanto en los espacios de una ciudad residencialmente segregada en una multiplicidad de gethos étnicos, como en la segregación por nacionalidades (...) La intensidad del desarrollo industrial tampoco dejaba tiempo para la planeación urbana. La ciudad se había convertido en un caos de edificaciones donde se mezclaban establecimientos industriales con espacios habitacionales, por lo regular, como tugurios y, por lo tanto, en muy malas condiciones. Muy pronto, la vida en Chicago se asoció al desorden y la desorganización social, la violencia y las actividades delictivas. En 1920 se ganó el título de “sede mundial del crimen organizado”. La imagen del Chicago de esos años se funde con la de Al Capone y la violencia desatada en torno a la venta y consumo ilegales de alcohol (prohibido desde 1920 a 1933)” (Robert Redfield).
Fundació Rockefeller (magnant de petroli) suporten l’Escola de Chicago.
Part consubstancial de la societat. Consideren que no era necessari crear una forma d’estudi independent perquè ja forma part de la societat.
Després de la 2a Guerra Mundial l’Escola de Chicago esdevé un dels centres mundials de la sociologia de la comunicació, mass comunication research.
ESCOLA DE CHICAGO  5 marxistes teòrics que aposten positivament per la comunicació per organitzar la societat.
CIENCIAS SOCIALES Y PRO-SOCIALIDAD Reacción de carácter pro-social que afecta a diversas instituciones sociales y religiosas y también a la universidad: “Así las cosas, diversos grupos ciudadanos, agrupaciones sociales, civiles y religiosas, la Universidad de Chicago, muy preocupados por las condiciones de vida y trabajo en la ciudad, promovieron un sinfín de estudios y programas de apoyo a la población –nativa pero también inmigrante– que vivía en situaciones muy precarias, especialmente durante el largo y, por lo regular, terrible periodo invernal, en que cundía el desempleo y se refugiaban en la ciudad miles de los trabajadores temporales que desocupaba el mundo rural. El gobierno y una amplia gama de organizaciones civiles y religiosas, apoyaban a la población desamparada con programas de asistencia social, bolsas de trabajo, educación y salud” (Robert Redfield).
Este es el contexto de la aparición de la investigación social sobre los medios en la ciudad de Chicago, donde su Universidad, fundada por el magnate John Rockefeller, favorecerá el desarrollo de las ciencias sociales, entendidas como instrumento normativo y como fundamentación filosófica de la democracia liberal norteamericana.
Hasta finalizada la 2ª guerra mundial, en los años 50, Chicago será el centro de la investigación social, también de la investigación sobre los medios de comunicación, en Estados Unidos.
… aún hoy en Chicago no hay “communication studies”, solo sociología y ciencias sociales.
19 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas FIGURAS FUNDACIONALES: JOHN DEWAY, HERBERT MEAD Y ROBERT PARK  Base filosófica: el pragmatismo  Los hombres son productores de sentido, no solamente se conforman con las condiciones de vida existentes sino que son capaces de cambio, de experimentar nuevas posibilidades de acción.
 Esto supone la confianza en la democracia liberal, pero también una posición pro-social en el sentido de favorecer los procesos de comunicación capaces de crear comunidad.
 JOHN DEWEY (1859 - 1952) o Filósofo de la educación, es uno de los primeros en analizar el factor comunicativo en la organización social.
o La comunicación es el instrumento, o el recurso necesario, para organizar la sociedad de manera comunitaria (“Pedagogía Progresista”) o Los medios, como la educación, deben ser un instrumento para la obtención del consenso, de la integración de los individuos en la sociedad.
o Las ciencias sociales no son instrumento de observación, sino instrumento de mejoras sociales.
o Dewey confía en las capacidades de los públicos, si estos disponen de información.
o Continuadores de Dewey: Robert Ezra Park (1864-1944) y Herbert Mead (1863-1931) (Ambos formados en Alemania: Leipzig y Berlín).
Escola de Frankfurt Interpreten poder i manipulació. L’ús de la comunicació com a forma beneficiosa.
Analitzen com els mitjans oprimeixen les persones.
 ROBERT EZRA PARK (1864 –1944) o Investigador social / periodista.
o Se inicia como periodista observando y narrando la realidad social.
o La sociología y la psicología social como bases de la investigación social o La ciudad (Chicago) como laboratorio de la investigación social.
o Basa sus estudios en lo que denomina "etnología y ecología humana" (ciencia de las relaciones del organismo con el entorno).
o Robert Ezra Park pionero de los estudios sobre los medios al dedicar una de las primeras monografías al estudio del periodismo de la inmigración en los Estados Unidos.
o "Es en la mente de la gente marginada donde se producen los cambios y las fusiones de la cultura, donde mejor podemos comprender el proceso de la civilización y sus progresos” (posición pro-social).
Abre las puertas al “interaccionismo simbólico”: La sociedad puede ser descrita en términos de interacción.
Abre las puertas al funcionalismo de la MCR: Por ejemplo: 1. La comunicación crea el consenso entre los individuos que componen el grupo.
2. La comunicación establece el entramado de costumbres.
3. La comunicación transmite la tradición.
Com un periodista es pot convertir en un etnògraf.
20 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas  HERBERT MEAD (1863-1931) o Uno de los fundadores de la psicología social o Doble interés para los estudios de comunicación: 1. La comunicación como el eje de la sociedad (sociabilidad) 2. Propone considerar el papel creativo del sujeto (concepción social) de la vida humana.
3. Introductor de la teoría de la interacción simbólica (interaccionismo simbólico) (el gesto, la palabra, los símbolos como mecanismos esenciales de la sociabilidad humana).
Principal obra: Mind, Self and Society (Mead: 1962), traducido como Espíritu, persona y sociedad.
El lenguaje permite el reconocimiento de lo que denomina “sí-mismo” (self) y su capacidad para reconocerse (a sí-mismo), pero también ponerse en el lugar del “otro”.
“Yo” en relación con el “otro”.
El ser humano dispone de un recurso de interacción consigo mismo que le permite relacionarse con el mundo y que puede utilizar para orientar su conducta.
Lo que distingue y caracteriza verdaderamente al ser humano es su capacidad de interacción social, de acción inter-subjetiva.
A diferencia de la comunicación entre los animales la comunicación humana es autoconsciente, de alguna manera mi conciencia es la conciencia de la existencia del otro De esta manera la comunicación constituye la base sobre la que se construye la comunidad.
“Plenamente ubicado en el contexto social, el sujeto humano no aparece como “individuo”, sino como self, como un sujeto que encuentra la posibilidad de reconocerse, de referir el sentido de sus actos hacia sí mismo, en un continuado proceso de encontrarse con otros sujetos que forman parte de manera íntima de su propia realidad existencial” (Sánchez de la Yncera,1991:152).
El interaccionismo simbólico, tendrá continuidad en los años 50 y 60 con Herbert Blumer y de Erving Goffman.
Doble interès, comunicació és interès social: La comunicació és l’eix central de la societat.
Importància creativa del subjecte. Quan comuniques tens consciència del jo i consciència de l’altre.
Introductor de l’interaccionisme simbòlic.
RESÚMEN “ESCUELA DE CHICAGO”  Primeras investigaciones sociales basadas en la observación etnográfica (entrevistas, recogida de datos). (¡todavía no encuestas!)  Investigaciones destinadas al mejoramiento de la sociedad y de sus relaciones sociales.
 La investigación social como apoyo del voluntarismo de las instituciones sociales, lejos de una visión crítica al sistema capitalista.
 Respuesta a la crisis de la industrialización, emigración, mecanización (resumida en la película de Charles Chaplin “Tiempos Modernos” de 1936.
Quan mirem la Mass Comunication Research, quin són els serveis? Els clients que compren la comunicació (1940) són els departaments d’estat dels EEUU, sobre tot el de defensa.
21 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas PRIMERES PASSES DE LA MASS COMMUNICATION RESEARCH (1945-1968) MCR (Mass Comunication Research): Investigació sobre media, es produeix principalment a Estats Units durant els anys 1945 – 1955. Investigació nord-americana psico-sociològica. Estudis especialitzats sobre la comunicació de masses.
FACTORS QUE IMPULSEN LA MCR 1. Preparatius per a l'entrada dels Estats Units en la 2ª guerra mundial (1942).
2. La ràdio com a mitjà de comunicació de masses i els seus primers grans èxits d'audiència.
3. La comunicació electoral i l'opinió pública en el context del New Deal (Roosevelt entre 1933 i 1938)  primera vegada que algú investiga què passarà amb unes eleccions i ho endevina.
4. La publicitat i la seva incidència en el públic, com a factor de l'economia post-depressió.
Fase molt important impuls preparatius a la 2a Guerra Mundial  Campanyes programació de l’opinió pública. Gent liberal, socialista, marxista... Col·laborar amb Amèrica contra els nazis. Acabada la Guerra ja no està tan clara la col·laboració dels intel·lectuals.
Problemes que planteja la ràdio en l’investigació social: - Les emissores de ràdio tenen problemes per saber qui les escolta, és un mitjà que el propietari desconeix qui l’ha escoltat (la premsa pot saber quans diaris han venut i el cine quantes entrades s’han comprat...). Aquest fet exigeix estudis d’audiència.
PRINCIPALS PREOCUPACIONS DE LA INVESTIGACIÓ Alguns referents històrics per interpretar el naixement dels estudis de comunicació als Estats Units (economia, política, mitjans, investigació) 1914-1918: Primera guerra mundial 1922: Publicació de Public Opinion de Walter Lippman (primer estudi sociològic d’un periodista que estudia quina influència té tot el que es publica sobre la població) 1924: Aparició de la revista Journalism Quarterly (primera revista internacional de periodisme) 1927: Publicació de Propaganda Technique in the world war de Lasswell.
1929-30: Crisis econòmica 1932: Primers éxits de la ràdio comercial.
1933: Política New Deal (Roosevelt,1933-1945) 1936: Reelecció de Roosevelt i predicció d’enquestes.
1937: Apareix Public Opinion Quarterly (POQ) 1938: Guerra dels mons d’Orson Wells (nous efectes de la ràdio) (Orson Wells anuncia en un programa que ràdio que arriba una invasió marciana i a partir d’aquí s’estudia la reacció de l’audiència sobre aquest fet) 1939: Publicació de “Le viol des foules par la propagande polítique” de Serge Tchakotine 1939: Impacte del feixisme (i de la propaganda) 1941: Pearl Harbor (7/12/1941) 1939-1945: Segona Guerra Mundial 22 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas PRINCIPALS PREOCUPACIONS DE LA INVESTIGACIÓ (I) 1. ¿Quines “funcions” tenen els Media a la societat? Estimulen el consum?, Informen políticament a la gent?, Com a forma d’entreteniment? 2. ¿Quins “efectes” produeixen els Media de comunicació sobre els ciutadans? Efectes il·limitats? Casos d’estudi dels efectes  Exemples: Els media inciten a la violència?, Han fet que la gent es quedi més a casa? 3.
¿ Com es prenen les decisions? Exemple molt clar en el vot. Els mitjans segueixen els electors o als líders d’opinió que després influenciaran als electors  es coneix com el doble graó de comunicació EL DEBAT SOBRE ELS FUNDADORS Quatre “forefathers”, o avantpassats fundadors, (Sintetitzador: Wilbur Schramm) de la Mass Communication Research Els líders són aquells que són més (alts) consumidors de media.
    Harold Lasswell: Aproximació política Paul Félix Lazarsfeld: Estudis empírics i enquestes d'opinió (és un psicosociòleg però amb formació matemàtica, per això és un dels primers en fer estudis d’investigació sociològica de forma empírica).
Carl Hovland: Aproximació de la psicologia experimental, aplicació als efectes (Estudi de la psicologia dels efectes de la comunicació militars de la 2a Guerra Mundial).
Kurt Lewin: Psico – sociologia dels grups humans (La comunicació té una estructura que ha d’estar dins un grup i no en un individu).
Afegiria Berelson, sociologia de la cultura i dels media (sociòleg, però no “massmediòleg”) (compromisos dels estudis de comunicació) (CONTRAPUNT: Adorno. 1945 una colla d’intel·lectuals [alemanys, austríacs] fugen de la persecució nazi. Un d’ells és Teodor Adorno, director d’una escola de psicòlegs i filòsofs. És de la comunitat jueva i és a collit a les universitats nord-americanes. Dos professors que arriben a EUA són Adorno i Lazersfeld [de Viena i professor d’institut]. Lazerfeld passa feina a Adorno, fer un estudi sobre la música a la ràdio mentre Lazerfeld fa treballs d’anàlisi crítics per l’audiència) 6 RECOMANACIONS DE BERELSON PER LA RECERCA EN COMUNICACIÓ 1. Combinació. Tractament dels temes des de diferents punts de vista. (es poden fer interpretacions diferents d’una mateixa situació) 2. Comparació. Fer front a les demandes d'estudis de comunicació internacional.
3. Anàlisi econòmica. Reconeixement del sistema de comunicació.
4. Estudis socio – històrics. Atenció als grans temes, deixant l'anàlisi detallista i minuciosa de temes intranscendents.
5. Cultura popular. Estimular els aspectes humanístics dels estudis de comunicació.
6. Les masses. Major èmfasi en el "mass" que en "communication", analitzant els processos socials.
23 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Un comunicòleg amb reconeixement internacional:  Lazerfeld  Director d’estudis de la Fundació Rockafeller busca intel·lectuals (durant els anys 60) per introduir-los en la filosofia de la comunicació nord-americana. Financen “Princenton Radio Project” amb Cantril (el que estudia l’obra d’Orsorn Wells)  McLunhan  Manuel Castells  Bernerson (sociologia política)  Adornos (filosofia i crítica cultural) 24 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas CLASSE 6 EL FUNCIONALISME I LA MCR Lectura LASSWELL, Harold, “Estructrura y función de la comunicación en la sociedad” a Moragas, Miquel, Sociología de la comunicación de masas, G. Gilli, Barcelona, 1985 (original en anglès de 1948) a Portal de la Comunicació (www.portalcomunicacion.com), a Textos en línea: Teorías de la comunicación - Escuelas y perspectivas.
Còpia a http://www.nombrefalso.com.ar/index.php?pag=72 INTRODUCCIÓ: EL FUNCIONALISME I LES CIÈNCIES SOCIALS  Paradigma teòric predominant dels anys 40 i 60 (anys 60 entra en decadència). En tots els camps: sociologia, psicologia...
 L’anàlisi funcionalista s’inspira en el model biològic. Pretén estudiar la societat com un sistema natural biològic (Ex. Escola, Policia, Govern... com una part del sistema social i aquest sistema social es relaciona amb un sistema biològic).
 Busca el paral·lelisme entre Ciències Biològiques i Ciències Socials Lasswell compara la societat humana amb la societat de les formigues i s’adona que dins aquesta societat de les formigues hi ha unes que fan la funció de periodistes ja que informen a la resta dels fenòmens que es produeixen al seu voltant.
 S’aplica a:  Lingüística (Saussure) Lingüística social  És qui treu la idea de significat i significant.
 Psicologia (Teoria de la gestalt)  Sociologia : o Predecessor Émile Durkheim (1858-1917) o Autor de referència Talcott Parsons (1902-1979)  Antropologia cultural: o Predecessor : Bronislaw Malinowski (1884-1942) o Autor de referència Claude Lèvi-Strauss A vegades, fem servir els objectes per un ús més simbòlic que funcional (Ex. Arracades, pantalons dels futbolistes...¡) PRINCIPALS IDEES:  … una cultura constitueix un conjunt coherent i orgànic en què cada element serveix a la funció del conjunt. Els Media, Internet, TV, premsa, ràdio... Element mediàtic  Funció en el conjunt de la societat.
 ... el funcionalisme es basa en la idea “d’estructura" (funcional), per això es dirà: EstructuralFuncionalisme.
 ... a l'atomisme individualista, el funcionalisme oposa una concepció "orgànica" de la societat.
 ... la comunicació s’interpreta com una funció dins del conjunt de la societat.
 ... s’aplica a la Mass Communication Research dels anys 50-70. Aquests estudis d’apliquen bàsicament a grans canvis a finals dels anys 60. Als EEUU estan molt capficats en transferir la seva cultura (ciències socials) al món.
25 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas  ... aplicacions al difusionisme (Everett Rogers)  Desenvolupament agrícola i ramader dels països en desenvolupament. Què han de fer per arribar a ser un país desenvolupat? Com educar als agricultors (sobretot de Perú); fins i tot en els països en desenvolupament (Colòmbia, Perú...) s’hi envien ràdios amb una sola emissora que al llarg del dia vagi repetint les tècniques agrícoles que els americans els hi volen transmetre... Incorporar les formes de pensar de la societat americana, llavors es diu que un país esta desenvolupat quan compleix certs requisits (Ex. ‘X’ número de diaris, ‘X’ número de cadenes de TV...)  És la difusió d’idees de les noves tecnologies agricultores en els agricultors llatinoamericans, com instal·lar a la pràctica americana als agricultors llatinoamericans.
 ... aplicacions a la teoria del desenvolupacionisme (Schramm)  Fórmules pròpies de desenvolupar la comunicacionalitat. Com s’ha de desenvolupar la societat americana i la llatinoamericana.
DEFINICIONS (per comentar): - "Per al funcionalisme el sistema social en la seva globalitat és com un organisme les parts del qual desenvolupen funcions d'integració i de manteniment del sistema" (Mauro Wolf, pàgina 70).
- "Funció és l’aportació general que un element social fa a l'equilibri i manteniment d'un procés general o al mateix sistema social" (Saperas).
Talcott Parsons (1902-1979)  Estudia Biologia i Ciències Socials.
 És considerat fundador de l'estructural-funcionalisme  Obra fundacional: The structure of social action, 1937  Defineix les grans funcions de la societat:  Funció política: o Consecució de fins col·lectius  Funció econòmica : o Adaptació al medi ambient físic Sobreviure a l’entorn o Resposta a las necessitats de supervivència  Funció comunicativa o Interpretació de la comunicació en termes d'interacció de funcions o Funció /funcions especifiques de la comunicació de masses o Funció comunicativa és transversal que permet la interacció entre les diverses funcions  Funció Cultural o Manteniment de las pautes (models) de comportament Impossible imaginar funció cultural independentment de funció comunicativa  Funció Integradora o Manteniment del status organitzatiu  Codis de regulació o Lleis (repressió) LES APLICACIONS A LA MASS COMMUNICATION 26 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas  Un dels primers sociòlegs que apliquen les idees del funcionalisme a la interpretació de la comunicació va ser Robert K. Merton (1910) Introdueix variants en la interpretació de les funcions: distingint entre eufunció i disfunció, i entre funció latent i funció manifesta.
 Les eufuncions són aquelles conseqüències observables que contribueixen al funcionament de la societat. Les disfuncions, en canvi, ho obstaculitzen o pertorben.
 Les funcions manifestes són aquelles conseqüències objectives l’aportació positiva de la qual a la societat és compresa i desitjada. Les funcions latents no són ni desitjades ni admeses.
Lasswell: les funcions de la comunicació de masses Lasswell, H.D., “Estructura y funciones de la comunicación en la sociedad", Moragas, Miquel de, (1993), Sociología de la comunicación de masas II. Estructura, funciones y efectos, Ed. Gustavo Gili, Barcelona.
1. "Vigilància de l'entorn” Condició de l’entorn, el silenci pot aportar angoixa de no saber què està passant.
Revelant tot allò que podria amenaçar o afectar el sistema de valors d'una comunitat o de les parts que la composen.
Per exemple, mitjançant la circulació de notícies.
2. "Posar en relació els components de la societat per produir una resposta a l'entorn".
Per exemple, la interpretació de la informació. Homogeneïtzació de els respostes de l’entorn, societat delimita comportaments (Ex. Dissenyador de les màquines d’escriure Olivetti, va explicar fa un temps que en les diferents cultures les mecanògrafes tenien les ungles tallades de manera diferent i que el seu objectiu era aconseguir que les ungles es tallessin de forma igual arreu, d’aquesta manera tindrien més facilitat per a vendre màquines d’escriure). Els mitjans persegueixen l’hegemonia de l’opinió pública.
3. "Transmissió de l'herència social" d'una generació a una altra.
Per exemple, activitat educadora. Fins als anys 50 la transmissió la feien institucions com la església; als anys 60 – 70 va passar aquesta transmissió als Media. Quan et trobes un problema, rarament els pares s’atribueixen la responsabilitat. Transferència de funció d’una identitat a una altra.
Segons Saperas: "Amb els resultats de l'anàlisi de les funcions de la comunicació de masses de Lasswell arribem a la conclusió que la comunicació de masses ha de ser entesa com una institució integradora que tendeix a equilibrar el sistema social. Es neguen així les veus que anuncien el caràcter disgregador de la comunicació de masses que era vista com un mecanisme de trencament. Els mitjans de comunicació de masses són considerats un mecanisme benèfic i socialment desitjable" (Saperas, 182).
Charles R. Wright afegeix: 4. Entreteniment (organització del temps de lleure).
Veure a “material docent” (carpeta lectures Campus virtual) : Wright “Esquema funcions comunicació”.
27 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas ALTRES EXEMPLES DE FUNCIONS FUNCIONS POLÍTIQUES (“CLÀSSIQUES”) DE LA COMUNICACIÓ a. Funció informativa b. Funció expressiva c. Funció crítica d. Altres funcions polítiques: Delimitació de fronteres (estats / regions) Funcions diverses Els Media reforcen les teves idees. Tu busques el contacte amb els Media que venen a reforçar les teves idees, no els que te les tiren per terra.
28 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas LES TEORIES DELS EFECTES També coneguts com l’Escola de Yale.
Hovland, Lumsdaine, Sheffield, “Efectos a corto y a largo plazo en el caso de los filmes de "orientación" o propaganda”, a Moragas, Miquel de, (1993), Sociología de la comunicación de masas . II Estructura, funciones y efectos, Ed. Gustavo Gili, Barcelona.
Per ampliar Lectura 3.5.: CANTRIL, Hadley , “The invasion from Mars”.
En castellà a Moragas, Miquel de, (1993), Sociología de la comunicación de masas. II Estructura, funciones y efectos, Ed. Gustavo Gili, Barcelona. (Pàgs. 91 a 110) PREGUNTES EXAMEN: - Quines diferències hi ha entre la teoria dels efectes i la teoria de les funcions? - Com funciona estímul – resposta? COMENTARIS INTRODUCTORIS: TEORIA DELS EFECTES / TEORIA DELS FILTRES DELS EFECTES     Els efectes: quina diferència amb "les funcions"? Teoria dels efectes: interpretació de les relacions estímul – resposta.
Teoria dels efectes: interpretació dels filtres interpretatius.
Diferència entre efectes a curt i a llarg termini. No és el mateix analitzar el que ha passat avui que si ho analitzes al cap d’un temps (Ex. Anàlisis d0una pel·lícula en què un blanc mata a un negre, al cap d’un temps la gent canvia la opinió i diu que el negre ha matat el blanc) per tendències culturals, ideològiques...
 Efectes contextualizats: múltiples causes. Per interpretar l’efecte d’un missatge has d’analitzar múltiples causes del context. Microcomportaments.
 Efectes i situació de recepció. Història dels efecte de la comunicació gira sobre què fa els mitjans a la gent i què fa la gent als mitjans. Estudis de recepció, estudis de què fa la gent als mitjans. Allò que el receptor posa de la seva part al resultat final.
PRINCIPALS CAMPS D’APLICACIÓ DE LA RECERCA SOBRE EFECTES  Introducció de novetats Estudis de difusió, estudien la difusió de la introducció de novetats en la societat.
     Propaganda política Publicitat Educació / escolarització Evasió / distracció Crims / violència EFECTES SOBRE EL CRIM I LA VIOLÈNCIA Tret de Gianfranco Bettetini “el espectáculo de la violencia” (http://eresdelosquepiensan.org/?p=4745) 29 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas EFECTES SOBRE EL CRIM I LA VIOLÈNCIA Tret de Gianfranco Bettetini “el espectáculo de la violencia” (http://eresdelosquepiensan.org/?p=4745)  La violencia en los medios tiene, a largo plazo, efectos de tres tipos: 1) Efecto mimético directo: niños y adultos expuestos a grandes dosis de espectáculos violentos pueden llegar a ser más agresivos o a desarrollar, con el tiempo, actitudes favorables al uso de la violencia como medio para resolver los conflictos.
2) Efecto más indirecto: la insensibilización. Los espectadores, sobre todo los niños, expuestos a grandes cantidades de violencia en la pantalla, pueden hacerse menos sensibles a la violencia real del mundo que les circunda, menos sensibles al sufrimiento ajeno y más predispuestos a tolerar el aumento de violencia en la vida social.
3) El público puede sobreestimar el índice de violencia real y creer que la sociedad en la que vive se caracteriza por un elevado grado de violencia y peligrosidad. En este caso, pues, no aumentarían los comportamientos violentos sino la reacción de miedo ante ellos.
 Conclusions bàsiques: o No influeix tant la "quantitat" de violència com la seva forma.
o La reiteració de imatges de violència pot contribuir a relativitzar la seva gravetat o Es produeixen majors efectes sobre les persones "predisposades".
PSICOLOGIA EXPERIMENTAL I TEORIA DELS EFECTES A LA MASS COMMUNICATION RESEARCH (HOVLAND I L’ESCOLA DE YALE)  Per ampliar Biographical Memoirs.
Carl http://books.nap.edu/html/biomems/chovland.pdf I.
Hovland  Principals obres de Hovland (Yale) o Experiments on Mass Communication (1949) (amb Arthur Lumsdaine i Fred Sheffield) o Communication and Persuasion (1953) (amb Irving Janis i Harold Kelley) o Effects of the Mass Media of Communication (1954).
 Objectius inicials de la investigació o Treballa per l’exèrcit EEUU o Director del Laboratory of Psychology (Yale) o Fundación Rockefeller o Centro de recerca sobre la conducta de la Bell Telephone 30 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas  Aportacions teòriques bàsiques: o Investigació psicològica - en alguns casos- desmenteix el sentit comú.
o Reconeixement del protagonisme del receptor .
o Reconeixement de la influència de factors "comunicacionals" externs al contingut  Factors d’influència considerats per la psicologia experimenta o Canviant la font pot canviar la influència d’un mateix missatge.
o Canviant el mitjà pot canviar la influència d’un mateix missatge.
o Canviant l’estructura del missatge pot canviar la influència d’un mateix missatge. (Ex. El discurs del dia que va morir Franco el mateix discurs va conduint a la conclusió de la frase: “Españoles, Franco ha muerto”.) o Canviant el context (situació) pot canviar la influència d’un mateix missatge.
o Deixant passar el temps pot canviar la influència d’un mateix missatge.
o El factor "personalitat" del receptor es decisiu en la influència.
 Estudis sobre el receptor. Factors d’influència: o Les "personalitats" més influenciables son  Les més insegures;  Les menys informades;  Les menys relacionades;  Les més temoroses;  Les menys formades (educació), etc.
ESTUDIS SOBRE LA CREDIBILITAT DE LA FONT  Es una persona honesta i creïble ?  Es una persona experta?  Es una persona atractiva? (la presència física a vegades influeix). (Les persones atractives solen tenir més credibilitat)  Expressa poder sobre el receptor? ESTUDIS SOBRE LA ESTRUCTURA DEL MISSATGE  Es mes convincent el missatge que centra el seu contingut en temes bàsics  La presentació de dues cares de l’argument afavoreix la persuasió  La reiteració afavoreix la persuasió 31 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas ESTUDIS SOBRE EL RECEPTOR  Factors d’influència: Les "personalitats" més influenciables son o les més insegures; o les menys informades; o les menys relacionades; o les més temoroses; o les menys formades (educació), etc.
El factor memòria (vivències prèvies) del receptor és decisiu en la influència.
Les relaciones socials del receptor (individu – grup, líders d’opinió i grups d’influència).
ESTUDI SOBRE L’EFECTE DEL PAS DEL TEMPS  "Toda opinión relacionada con unos objetivos específicos mostraría una reducción con el tiempo, en tanto que los relacionados con generalizaciones mas allá de la evidencia presentaría un incremento con el tiempo". (Hovland) RESUM D’IDEES I TENDÈNCIES DE LA INTERPRETACIÓ DELS EFECTES  Quatre processos de selecció dels missatges Exposició selectiva Percepció selectiva Interpretació selectiva Retenció selectiva  La comunicació deixa de ser considerada com una causa necessària i suficient dels efectes concrets.
 Es considera als Media com una influència que interactua amb altres factors d’influència, en una situació total, fins a determinar els comportaments i les actituds.
 La comunicació de masses és casi sempre causa cooperant.
 La comunicació de masses és alguna vegada causa major i necessària.
 La comunicació de masses és causa major i suficient en alguns efectes immediats i de caràcter menor.
 La comunicació és una "institució" cultural que, en casos determinats, pot substituir a altres institucions culturals (escola, grup, família, partit) convertint-se en el factor determinant dels valors que orienten la conducta dels individus.
32 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas CLASSE 7 LAZARSFELD (1901 - 1976) I EL NAIXEMENT DE LA MCR Bibliografia bàsica:  Perfil biogràfic de Lazarsfeld a Infoamérica (http://www.infoamerica.org/teoria/lazarsfeld1.htm)  LAZARSFELD, Paul; BERELSON, Bernard; GAUDET, Hazle, “El pueblo elige. Estudio del proceso de formación del voto durante una campaña presidencial” (original en anglès de 1944) a Portal de la Comunicació (www.portalcomunicacion.com),Textos en línea.
Per ampliar:  Paul F. Lazarsfeld, per David L. Sills, Biographical Memoirs V.56 (1987), National Academy of Sciences. http://books.nap.edu/books/0309036933/html/250.html Forma part dels estudiosos que surten de la persecució de l’Alemanya nazi, ja que era jueu. Un altre autor que es va instal·lar a Estats Units.
Actua des de 1938 fins a 1966. És un dels grans representats de la Mass Comunication Research.
És un gestor de la Recerca sobre la comunicació.
Nascut a Viena.
Doctor en matemàtiques.
Tesi doctoral: Teoria relativitat d’Einstein i el moviment del planeta Mercury.
Emigra als USA (l’any 1933) Nazisme  Jueu d’esquerres Inicialment es considera psicòleg social Fundarà diversos instituts universitaris (coneixement/aplicació) Introdueix importants innovacions en el mètode sociològic i en l'ús de les estadístiques a les Ciències Socials.
[Un dels 5 principals investigadors de la comunicació] [És la persona més rellevant en la Mass Comunication Research] [Gestor de recerques sobre la comunicació i el seu treball és portar-ho a terme] Lazarsfeld 4 principals àrees de la seva recerca: - Efectes socials de la desocupació - Mitjans de comunicació Quan està a - Comportament electoral - Educació superior Política científica d’investigació USA nordamericana, American Way of Life, també té una part de transferència del pensament americà sociològic. EUA també exporte mètodes d’anàlisis de la realitat social.
Persona important en la política de postguerra als USA.
ANYS 20: • Inicis de Lazersfeld a Viena; membre de les joventuts socialistes d’Àustria.
• Líder del moviment socialista universitari.
• Membre d’un grup d’investigadors socials socialistes i jueus.
33 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas LAZARSFELD ALS USA 1933-1934 : primer viatge als USA Coincideix amb el naixement del marketing polític (New Deal) 1935: Primera feina als USA: Analitzar 10.000 qüestionaris Fa estudis per l’Escola de Frankfurt a l’exili.
1935: La directora del seu Centre a Viena es arrestada pels Nazis .
Lazarsfeld es troba en una situació d'immigrant o exiliat "de facto" 1937 : Beca de la Fundació Rockefeller per l’estudi : “Princenton Radio Project” (amb Cantril).
Estudien: audiència, programació, continguts, preferències (“likes and dislikes”) Encàrrec de la CBS per investigar els primers problemes de la investigació sobre la ràdio.
Renovació del contracte amb la Universitat de Princenton i creació de la Princenton Office of Radio Research Veure ; http://en.wikipedia.org/wiki/Radio_Project CLIENTS: Cadenes de ràdio i TV. L’administració pública americana en l’entrada de la guerra volen saber com convèncer el públic que aniran cap a la segona guerra mundial.
1940-1969: Contracte amb la Universitat de Columbia (NY) Office of Radio Research transformat en Bureau of Applied Social Research (L’Institut arriba a ocupar unes 100 persones) [Ja ben acostumat als USA] Els compradors són les cadenes i l’administració pública ( departament d’estat, departament de defensa...)  entrada dels USA a la Guerra Mundial, volen causar bona opinió pública.
PRINCIPALS OBRES (FUNDACIONALS) Anàlisi del procés de canvi d’opinió. Analitzes abans la campanya, durant la campanya, després de la campanya i al cap de 2- 3 anys.
1938: The Pannels as a New Tool for Measuring Opinion P.O.Q., nº2 La revista contemporània (Públic Opinion Quotery) 1940: Radio and the printed page (anàlisi comparativa de les funcions) Quines funcions tenen la ràdio i la premsa.
1944: (amb Lowenthal’s) : Estudi dels famosos als magazines.
1945: (amb Berelson): Estudi sobre un dia de vaga de diaris a NY (Sobre comportament electoral . veure més endavant) Allò que dóna la premsa, què ho substitueix?(TV, Ràdio, botlletins...) o el diari del dia anterior.
CONDICIONS QUE PODEN EXPLICAR L'ÈXIT DE LA RECERCA DE LAZARSFELD Administratives :  Col·laboració d’empreses privades i Administració amb la recerca.
 L’Administració en temps de New Deal i de Guerra afavoreix la recerca social.
 Organització de la recerca en grup, no a la inspiració del geni sociològic que especula sense dades.
34 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Teòriques :  Coneixement estadístic i matemàtic per establir les mostres dels panels (utilització de l'empirisme dels sondatges).
 Experiència en la recerca psicològica.
 Experiència en la recerca sociològica.
TRES RECERQUES CLÀSSIQUES DE LAZARSFELD SOBRE CAMPANYES ELECTORALS L’objecte d’estudi es veure com es forma la opinió pública, què passa amb aquelles persones que durant la campanya canvien d’opinió. Com evoluciona el seu pensament durant la campanya electoral. Què ha influït en el canvi d’opinió? El people choise i el voting.
Cerca: Quina és la influència dels mass media sobre els canvis en els comportaments observats al panel.
DESCOBRIMENTS SOBRE: • Activació i retards en la decisió (elsque reben més pressió) • Reforç de la decisió • Canvis en la decisió.
• Influencia del liderat (primeres idees sobre el two step flow) (1941) The People's choice How the voters makes up his mind in the presidential Campaing Lazarsfeld / Berelson / Gaudet En Moragas Ed : "la campaña electoral ha terminado".
(1948) Voting. A Study of Opinion Formation During a Presidential Campaing Lazarsfeld / Berelson / Mac Phee Moragas Ed : "Procesos políticos: la misión de los mass media" (1995) Personal Influence. The part played by people in the flow of Mass Communicatio Lazarsfeld/Katz Pes persones que han canviat el vot, ho han fet per influència personal i no pels media. Meeting: Fortificador de posicions, parta arguments perquè l’usuari els transmeti a un altre.
DESCOBRIMENTS COMUNS A EIRE (THE PEOPLE'S CHOICE) I A ELMIRA (VOTING) - Els resultats dels processos electorals son previsibles !!! Els mass media tenen un paper molt minso respecte de les influències que exerceixen els contactes socials.
"Homogeneïtat política del grup primari": Forta tendència a votar igual que els membres del grup primari (família, amics íntims, col·legues).
ELS LÍDERS D'OPINIÓ I EL "TWO STEP FLOW OF COMMUNICATION"  Els contactes personals han estat el doble d'influents que els mass media alhora de canviar d’opinió. Persona que segueix els media i transmet als indecisos.
 A Erie només es varen trobar un 8 % que canviés d’opinió.
 A Elmira només es varen trobar un 5 % que canviés d’opinió.
35 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas  La influència va dels media als líders i dels líders als votants  Els líders s'exposen més als mass media  Els contactes amb els media tendeix mes al reforçament que al canvi.
1945: Personal Influence. The part played by people in the flow of Mass Communication ESTUDIA: • Estructuració de les audiències • Xarxes de comunicació en els grups reduïts • Com funciona la persuasió personal en camps no polítics: o P.e. La moda o P.e. L’assistència a espectacles o P.e. Les formes de consum LA REINTERPRETACIÓ DE SCHRAMM Cifrador Descifrador Seña l Fuente Destino Esquema de Schramm aplicando el modelo de Shannon, adaptación gráfica del autor (Schramm: 1954) Perceptor Comunicador 36 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Mensaj e Cifrador Perceptor Comunicador Descifrador Intérprete Intérprete Perceptor Comunicador Descifrador Cifrador Mensaj e Cifrador= codificador Descifrador = decodificador Esquema de Schramm aplicando los modelos Shannon a la comunicación humana (Schramm: 1954) Esquema de Schramm aplicando los modelos de Wienner y Shannon, y los de la sociologia de la comunicación (Schramm: 1954) ARTICLES DE LAZARSFELD A LA REVISTA PUBLIC OPINION QUATERLY http://www.aapor.org/poq/POQINDEX/L.HTM Lazarsfeld P.F. Magazines in 90 Cities – “Who Reads What?” 1:4:29-41 '37 Lazarsfeld P.F. “The 'Panel' as a New Tool for Measuring Opinion”, 2:4:596-612 '38 Lazarsfeld P.F. 'Panel' Studies 4:1:122-8 '40 Lazarsfeld P.F. The Election Is Over 8:3:317-30 '44 37 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Lazarsfeld P.F. The Controversy over Detailed Interviews -- An Offer for Negotiation 8:1:38-60 '44 Lazarsfeld P.F. The Discussion Goes On 9:4:403-10 '45 Lazarsfeld P.F. The Contribution of the Regional Poll to Political Understanding 13:4:569-86 '49 Lazarsfeld P.F. The American Soldier: An Expository Review 13:3:377-404 '49 Lazarsfeld P.F. The Prognosis for International Communications Research 16:4:481-90 '52 Lazarsfeld P.F. Why Is So Little Known About the Effects of Television on Children and What Can Be Done? 19:3:243-51 '55 Lazarsfeld P.F. Public Opinion and the Classical Tradition 21:1:39-53 '57 Lazarsfeld P.F. A Researcher Looks at Television 24:1:24-31 '60 38 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas USOS Y GRATIFICACIONES DE LA COMUNICACIÓN Elihu Katz, Jay Blumler, Michael Gurevitch, "usos y gratificaciones de la comunicación de masas" en Moragas, Miquel de, (1993), Sociología de la comunicación de masas. II Estructura, funciones y efectos, Ed. Gustavo Gili, Barcelona. (pág. 127 a 172).
Què fan els mitjans a la gent es passa a  Què fa la gent als mitjans Hauríem d’estudiar els mitjans com si fos l’opera del segle XIX.
Orígens socials (depèn de si vius sol o tens una gran família) tindràs unes necessitats o unes altres  Expectatives diferents [Ex. Quan estàs a la sala d’espera del dentista busques una revista. No hi ha revistes mèdiques perquè no corresponen amb la necessitat que tens en aquell moment, en aquell moment tens la necessitat de ‘desconnectar’ de treure’t el neguit de sobre].
LOS AUTORES: (AMERICANOS - BRITÁNICOS -ISRAELÍES) Elihu Katz : Co-autor con Lazarsfeld (a los 28 años) Co-autor de Media events (La historia en directo).
Instituto de comunicación en Israel Blumler: Universidad de Leeds, donde fue director del Centro para la Investigación en Televisión hasta su jubilación (1989).
Gurevitch: Universidad de Maryland ¿EN QUÉ CONSISTE? Estudiar los media como estudiaríamos la ópera en el sigo XIX: Divertirse / emocionarse / relacionarse / dejarse ver / sentirse élite… escuchar música… La gratificació que produeix “El enfoque postula que las gratificaciones pueden ser derivadas no sólo del contenido de los medios, sino del propio acto de exposición ante un medio dado, así como el contexto social en el que este medio es consumido” Posició respecte el consum  Porta gratificacions positives LA TEORÍA DE LOS USOS Y GRATIFICACIONES Y LA TEORÍA DE LA COMUNICACIÓN     Superación de la "unidireccionalidad" de los estudios sobre efectos.
Superación de la "la teoría hipodérmica"... (“hipodérmico” que está debajo de la piel).
Reinterpretación de los efectos en un nuevo esquema de los "usos” por parte del receptor.
Interpreta el uso de los medios en la vida cotidiana (Contextualiza) Hipótesis básica: Algunas necesidades pueden ser satisfechas por los medios y/o por otros procesos de comunicación no de masas.
La Teoría de los Usos y Gratificaciones es el resultado de las nuevas teorías de las “competencias” de la recepción 39 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas  Disposiciones psicológicas - La investigación psico-social había descubierto CUATRO fases o “filtros”: Exposición / Percepción / Interpretación / Retención selectivas - El psicoanálisis descubre necesidades psicológicas no conscientes  Descubrimientos de la semiótica pragmática o discursiva El uso de los mensajes. Hablar es: - Pedir / Ofrecer - Elogiar / Criticar - Amenazar / Acoger - Premiar / Castigar - Prometer / Negar - Amar / Odiar - Acompañar / Abandonar - Querer / Despreciar Catálogo de "necesidades a satisfacer" (Katz / Blumler / Gurevitch): 35 needs taken from the largely speculative literature on the social and psychological functions of the mass media and put them into five categories:  Cognitive needs: Acquiring information, knowledge and understanding. Information about factors which might affect one or will help one do or accomplish something Utilitat de la informació  Noves fronteres entre pobres i rics.
 Affective needs: Emotion, pleasure, feelings.
Necessitats afectives  Necessitats emocionals, de plaer, sentiments... [ex. Consum mediàtic: música, TV... joc d’emocions]  Personal integrative needs: Credibility, stability, status. Value reinforcement or reassurance; self-understanding, reality exploration.
Necessitats d’interacció, credibilitat, estabilitat. Demandes subjectives generades del consum de publicitat.
 Social integrative needs: Family and friends. Social utility of information in conversation; substitution of media for companionship.
Integració social. Relació família i amics. Idea molt repetida en els estudis de mitjans. Els programes televisius s’integren en els diàlegs dels espectadors. En la telenovel·la les coses més importants es produeixen els divendres perquè després alimenten les converses familiars que es produeixen durant el cap de setmana.  Necessitat de comunicació amb altres persones, de pertànyer també.
 Tension release needs: Escape and diversion. Escape from routine and problems; an emotional release.
40 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas PARADIGMA DELS USOS I GRATIFICACIONS Orígens socials i psicològics determinen necessitats que generen expectatives de comunicació diferents i determinen exposicions diferents als media amb resultat de gratificacions diferents per a cada persona RESUMEN : PRINCIPALES PUNTOS DE VISTA DE LA TEORÍA DE LOS USOS Y GRATIFICACIONES 1. El público es activo Utiliza la comunicación para conseguir diversos objetivos: Diversión Notoriedad Conocimientos Utilidad social Compañía Després de les teories dels efectes queda clar que el públic és actiu, utilitza la comunicació per aconseguir els seus objectius.
2. El público elige los medios: Respondiendo a sus necesidades El públic escull els media  És actiu segons les seves necessitats.
3. Los medios compiten con otras fuentes de satisfacción de necesidades (comunicativas y no comunicativas) Los medios compiten entre ellos 41 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Los medios compiten con "no-medios" El uso de la comunicación se hace por elección entre otros recursos del ambiente (amigos / sueños / viajes / paseos / etc.) Un amic pot donar companyia, un media també, els media són elements substitutius.
Què pots obtenir en els mitjans que no tingui un company? Els mitjans competeixen entre sí per satisfer aquesta necessitat, la necessitat de companyia.
4. Existencia de necesidades "no conscientes" del consumo de los medios Nuestras "demandas" de comunicación no siempre son conscientes La situación social crea necesidades psicológicas de comunicación La situación social crea: Tensiones y conflictos Conciencia de problemas Empobrecimiento de las vivencias Aparición de valores que deben reforzarse Expectativas en el contacto social Existència de necessitats no conscients. Efectes cognitius. No sempre tenim consciència del que necessitem. Analitzar processos cognitius pels quals la gent té aquesta necessitat en els media.
5. La vida cotidiana crea necesidades funcionales de comunicación ¿Qué demanda de "comunicación" generan? : El tiempo de transporte El trabajo en cadena Los estudios La forma de nuestra vivienda Las formas de nuestra ciudad 6. La propia comunicación ofrece distintas gratificaciones: Diversión (escape emocional / Reducción de ansiedad) Relaciones personales (Compañía / Relaciones) Identidad personal (auto - imagen, exploración realidad / valores) Control (vigilancia) del entorno 7. Interpretación social de los usos de la comunicación Información (no-útil) o entretenimiento… para la mayoría Información útil (aplicable)… para la minoría 42 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas CLASSE 8 INTRODUCCIÓ. DEFINICIONS DE CULTURA Visitar pàgina “Cultura” del sitio web de UNESCO La COMUNICACIÓ és CULTURA  Eix de relació entre política de comunicació i entre política social. La política de les Nacions Unides contra la discriminació. Com a forma d’introducció a la comunicació social, visió de la UNESCO referent a les polítiques culturals. Les convencions són les activitats que ha portat a terme la UNESCO  Aposta de treballs per introduir la cultura.
http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=2309&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html CONVENCIÓ “PROTECCIÓ I PROMOCIÓ DE LA DIVERSITAT DE LES EXPRESSIONS CULTURALS” http://www.unesco.org/culture/culturaldiversity/convention_en.pdf (versió DIVERSAS ACEPCIONES DEL CONCEPTO DE CULTURA: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
La que remite al universo etnológico: “aborigen”, “quechua”.
La que remite a culturas nacionales: “francesa”, “catalana”.
La que remite a grandes áreas históricas y geográficas: “mediterránea”, “latina”, “anglosajona”, “asiática”, “africana”.
La que remite a tradiciones religiosas (islámica, cristiana, judeo-cristiana, budista).
La que remite a la creatividad y al arte: musical, artística, (“cultura-cultura”) La que remite a la teoría del conocimiento: "sistema de valores".
La que remite a la “ideología” ("superestructura") La que remite a su "público/audiencia" (alcance) "de masas" La que remite a su ámbito de difusión: “global”, “local” La que remite a su sistema de producción (“industrial”, “artesanal”) La que remite a sus prácticas de uso: “cultura de consumo”, “entretenimiento” La que remite a grupos sociales: "obrera", "burguesa", "académica", “popular”, “elitista”.
La que remite a género o edad : juvenil, masculina, femenina La que remite a las claves de interpretación de la sociedad: identitaria, homogénea, dominante, líquida ...
La que remite a las relaciones entre culturas: “intercultural”, “multicultural”, Una referència molt important de la cultura és la etnològica. La cultura és una estructura de valors d’una comunitat, i dins l’estructura de valors molt complexitat (rol de la dona, rol de la política, de la infància...).
Pel que fa a al cultura nacional, la política cultural catalana s’ha emmirallat una mica en la francesa (concepció de grans museus, educació…  Molt estat nació). Rarament són només cultures nacionals, són cultures que elles mateixes defineixen la seva relació amb el món.
Les classes populars assimilen com a valors propis aquells de la cultura de les classes burgeses.
Una altre forma molt utilitzada és la que remet al públic o a la audiència (gènesis superació de cultura de masses).
El concepte de masses a la cultura ha estat substituït a una nova forma d’interpretar la cultura  àmbit de difusió global vs. Cultura local.
El pessebre com a exemple de substitució d’aspectes de la cultrua artesana. L’artesania està en desús. S’està recuperant però en formes diferents de les que tenia en un inici (ex. Ceràmica ara decoració, abans útil).
Antigament es veia d’una hora lluny la feina que tenien  La cultura remet a grups socials.
43 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Cultura com a forma d’identificar el model d’identitat  Interpretació del conjunt de la societat. La cultura com a forma de relació entre cultures (intercultural, multicultural). La nostra cultura és híbrida perquè agafa aspectes de diversos elements. Elements més importants que altres perquè hi ha més inputs i més outputs.
Cada vegada més les cultures es diferencien menys per les seves arrels històriques, identitàries... que per les seves capacitats de relacionar-se.
Hi ha formes diverses d’agrupació mundial, tota globalitat és possible. Nosaltres tenim influència llatina europea.
ALGUNES DEFINICIONS DE CULTURA http://lectura.ilce.edu.mx:3000/biblioteca/sites/3milenio/atropol/htm/sec_3.htm “El término cultura se emplea coloquialmente para referirse al refinamiento o saber de una persona: si alguien posee información sobre uno o varios temas, por ejemplo música barroca o pintura cubista, se dice que es una persona culta. Pero en la antropología dicho término tiene una significación diferente, referida por lo común al conjunto de creencias, costumbres, valores, conductas, técnicas, expresiones artísticas, ceremonias y rituales de una sociedad o alguno de los grupos o sectores que la integran. Una característica muy importante de la cultura es que se aprende y transmite con la socialización informal y formal, la relación de un individuo con otros seres humanos y la escuela, debido a lo cual perdura a lo largo del tiempo o se transforma sólo paulatinamente.
TYLOR A PRIMITIVE CULTURE , 1871 "La palabra cultura, tomada en su sentido etnográfico más amplio, designa este todo complejo que comprende a la vez las ciencias, las creencias, las artes, la moral, las leyes, las costumbres, y las demás facultades y hábitos adquiridos por el hombre en cuanto miembro de la sociedad".
EDGAR MORIN A ENCICLOPEDIA UNIVERSALIS “La cultura se sitúa en el camino entre lo intelectual y lo afectivo, equivale al punto de vista social del sistema psico-afectivo que estructura y orienta los instintos, construye una representación o visión del mundo, opera la osmosis entre lo real y lo imaginario a través de los símbolos, mitos, normas, ideologías".
EDGAR MORIN A EL ESPÍRITU DEL TIEMPO, 1962 “Una cultura constituye un cuerpo complejo de normas, símbolos, mitos e imágenes que penetran dentro de la intimidad del individuo, estructuran sus instintos y orientan sus emociones".
MARVON HARRIS A INTRODUCCIÓN A LA ANTROPOLOGÍA GENERAL, 1982 "Pautas de conducta y pensamiento aprendidas y compartidas que son características de un grupo social".
44 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas MORAGAS A SEMIÓTICA COMUNICACIÓN MASAS, 1976 "Entiendo por “cultura de masas” una determinada posibilidad de ordenación de significados.
Cuando aludimos a cultura de masas hacemos referencia a un campo semántico que constituye una de nuestras perspectivas, una de las posibles redes de interpretación del mundo, de nuestras relaciones sociales y de nuestra propia imagen personal".
MOLES A SOCIODINÁMICA DE LA CULTURA , 1968 "Cultura es el aspecto intelectual del medio artificial que el hombre se ha ido construyendo a lo largo de la historia".
Contraposa la cultura amb la natura. La cultura com a aspecte intel·lectual o simbòlic del mitjà artificial que els homes hem anat construint al llarg de la historia (ex. Arquitectura, disseny industrial… són accions simbòliques que són artificials).
STUARD HALL: (CULTURA/ IDEOLOGÍA) “La relación del hombre con la naturaleza deviene socialmente mediatizada” UNESCO DECLARACIÓ DE MÈXIC SOBRE POLÍTIQUES CULTURALS: “En el seu sentit més ampli, es pot dir que ara la cultura és tot el complex de trets espirituals, materials, intel·lectuals i emocionals distintius que caracteritzen una societat o un grup social. No només inclou l'art i les lletres, sinó també els sistemes de vida, els drets fonamentals de l'ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences "(Declaració Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals, Mèxic, 6, agost, 1982) ALGUNOS PROBLEMAS ESPECÍFICOS DE LA RELACIÓN CULTURA / COMUNICACIÓN ¿Cuál es el papel de los mass media en la producción del sistema cultural? ¿Qué papel tiene el sistema cultural en la producción de contenidos para los mass media? ¿Qué relación puede establecerse entre cultura de masas y mass media? ¿Qué otras instituciones culturales construyen "la cultura moderna"? ¿Cuántas "culturas modernas" existen en la actualidad? LA CULTURA Y LOS ESTUDIOS DE COMUNICACIÓN PRINCIPALES ESCUELAS O TENDENCIAS A.
B.
C.
D.
E.
El debate sobre “Apocalípticos e Integrados” (Bell, Shils, MacDonald …) La escuela de Frankfurt (Theodor Adorno, Max Horkheimer, Walter Benjamin) Teoría socio-semiótica (Roland Barthes, Umberto Eco y Edgar Morin) Cultural studies británicos (Richard Hoggart, Edward Thompson, Raymond Williams y Stuard Hall).
Estudios sobre cultura en América Latina o “estudios culturales de la comunicación” (Martín Barbero, García Canclini, Renato Ortiz).
45 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas APOCALÍPTICOS E INTEGRADOS Origen remoto: Seminario de la American Academy of Arts and Sciences (revista Daedalus) 1959.
Origen divulgador: Umberto Eco: Apocalípticos e integrados en la cultura de masas (Eco, 1968).
Análisis de las distintas posiciones teórico-ideológicas (principalmente autores norteamericanos) respecto de la cultura de masas.
¿Apocalípticos o integrados? “Es profundamente injusto encasillar las actitudes humanas (con todas su variedades y todos sus matices) en dos conceptos genéricos y polémicos como son apocalípticos e integrados. Ciertas cosas se hacen porque la titulación de un libro tiene sus exigencias (…) pero por otra parte, reprochamos precisamente a los que definimos como apocalípticos o integrados el hecho de haber difundido igual cantidad de conceptos genéricos – “conceptos fetiche”- y de haberlos utilizado como cabeza de turco en polémicas estériles o en operaciones mercantiles de las que diariamente todos nos nutrimos (Eco, 1968: Introducción). Democràcia capitalista com a democracia totalitària perquè s’ha produït la cultura de massaes la qual ha estat igualitària.
Apocalípticos: críticos de la nueva cultura, categorizados como aristocráticos y antipopulares (Dwight MacDonald) Integrados: favorables a esta cultura, optimistas por cuanto consideran que la expansión de la cultura industrial beneficia, igualando, a las clase sociales, demostrando así el carácter benéfico de la sociedad capitalista. (Edward Shils y Daniel Bell).
Edward Shils propone distinguir tres posibles niveles de cultura:  Cultura superior o refinada  Cultura mediada  Cultura brutal MacDonald propone una terminología para tres niveles de la cultura: 1. Highbrow (cejas altas o cultura de calidad), 2. Middlebrow (cejas medias o cultura mediocre) 3. Lowbrow (cejas bajas o cultura brutal) 1. Highcult (alta cultura, académica, escolar, artística).
2. Midcult (cultura media: divulgativa y subproducto de la primera) 3. Masscult (cultura masiva: para el consumo, sin calidad).
46 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas El debate CULTURA / SOCIEDAD DE MASAS tiene una doble dimensión: Quines són les conseqüències de la estandardització de la cultura?   El significado social de las nuevas formas culturales (¿democratización?) Consecuencias de la industrialización en la cultura (estandarización) La visión optimista de Shils:  La defensa de la cultura de masas es la defensa de la sociedad capitalista  El hecho de que todas las personas puedan ver lo mismo, en el mismo instante, es considerado como una nueva forma de cohesión social y de igualdad.
 La industrialización de los bienes culturales contribuye a la nivelación social.
 La industrialización ha significado el acceso a la cultura, hasta entonces inasequible a las clases populares.
LA ESCUELA DE FRANKFURT. PENSAMIENTO SOCIO-FILOSÓFICO Walter Benjamin, Max Horkheimer, Theodor Adorno, Eric Fromm y Herbert Marcuse, Jürgen Habermas Intelectuales marxistas o de izquierda, tuvieron que emigrar a EEUU.
Walter Benjamin, perseguido por la Gestapo, muere en Portbou 1940.
Max Horkheimer director de la escuela emigró a Estados Unidos y fue acogido por la Universidad de Columbia; Theodor Adorno también recaló en Estados Unidos, acogido inicialmente por Lazarsfeld en la Universidad Princeton.
Adorno y Horkheimer regresaran a Alemania al finalizar la 2ª guerra mundial, en 1949 decepcionados por las tendencias de la investigación social en las universidades americanas.
EJES TEÓRICOS DE LA ESCUELA DE FRANKFURT O “TEORÍA CRÍTICA DE LA SOCIEDAD” L’Escola de Frankfut és un problema de la teoria del coneixement. La cultura és un terreny de debat ideològic i polític. La cultura no és un escenari neutral, és l’escenari de la lluita social. Una teoria que la classe obrera ha de treballar per construir una cultura obrera. A través de l’entreteniment s’està arribant en base cultural, una ideologia.
Adorno y Horkheimer: Dialéctica de la Ilustración. Fragmentos filosóficos (1944) Capítulo titulado “La industria cultural” Enfoque marxista: nociones básicas: alienación (falsa conciencia; sumisión), superestructura (ideología).
LA NOCIÓN MARXISTA DE SUPERESTRUCTURA El estado, el derecho, las ideologías, las religiones, el arte … son hechos sociales que se inscriben en el contexto de la superestructura de una determinada sociedad.
La base económica (infraestructura) determina la superestructura. Marx y Engels postulan que para estudiar la sociedad no se debe partir de lo que los hombres dicen, imaginan o piensan, sino de la forma en que producen los bienes materiales necesarios para su vida.
47 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas La teoría crítica focaliza su atención en:  Subjetividad (influencia Freud)  Conciencia e influencias sociales  Superestructura como construcción cultural de la sociedad moderna.
 Industria cultural y dominación INVESTIGAR PARA DESENMASCARAR El pensamiento socio-filosófico es un instrumento para “descubrir” las contradicciones del capitalismo y debe plantearse como una crítica cultural, comprometida.
Crítica al instrumentalismo y a los análisis sectoriales de Lazarsfeld Cuatro principales temas: 1. Las nuevas formas de autoritarismo.
2. La conflictividad propia de una nueva sociedad altamente industrializada.
3. La conciencia individual manipulada 4. La transformación de la cultura y el arte por la industrialización, la transformación de la cultura en industria cultural.
LA CULTURA DE MASAS COMO SUPERESTRUCTURA (IDEOLÓGICA)  El capitalismo avanzado ejerce su dominio desde la cultura de masas, incluso desde lo más trivial, desde el entretenimiento.
 La cultura es un espacio de relaciones de fuerza y de dominio.
 La cultura de masas oculta las implicaciones de dominio de las estructuras económicas, lo que hace que la propia alienación sea aceptada de manera incluso festiva por las clases dominadas.
 La influencia de las condiciones económicas sobre las formas de vida se produce de manera imperceptible, pero finalmente penetra, a través de los mensajes de la cultura de masas, en los dominios psíquicos, allí donde se determinan las creencias, los deseos, incluso las formas satisfacción y de placer.
48 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas SOBRE LA CULTURA Y LA INDUSTRIA CULTURAL  Con el cambio del concepto "cultura de masas' por "industria cultural" se expresa la idea de que la cultura no surge espontáneamente de las masas, sino que es fruto de un proceso específico de producción y búsqueda de rentabilidad.
 Los nuevos medios (radio y cine) dominan a las clases populares de forma más sutil que en anteriores etapas.
 La industria cultural impone criterios de estandarización (es el caso de las soap operas pero también es el caso del diseño de los utensilios de consumo) Lo que se ofrece no es diferencia, sino homogeneización, despersonalización.
Lo que aparenta ser nuevo no es otra cosa que formatos distintos de algo siempre idéntico.
TEXTOS DE ADORNO / HORKHEIMER PARA COMENTAR VISIÓN ALTAMENTE PESIMISTA DE LA SOCIEDAD Y DE LA CULTURA.
“Film y radio no tiene ya más la necesidad de hacerse pasar por arte. La verdad de que no son más que negocios les sirve de ideología (...) Se autodefinen como industrias y las cifras publicadas de las rentas de sus directores generales quitan toda duda respecto a la necesidad social de sus productos” (Adorno y Horkheimer, 1969a: 193).
¿NOSTALGIA DE LOS PROCESOS DE COMUNICACIÓN PREVIOS?: “El paso del teléfono a la radio ha separado claramente a las partes. El teléfono liberal, dejaba aún al oyente la parte del sujeto. La radio, democrática, vuelve todos por igual escuchas, para remitirlos autoritariamente a los programas por completo iguales de las diversa emisoras” (Adorno y Horkheimer, 1969a:195).
LA MALDAD ATRIBUIDA AL CINE Y A LA RADIO “En Alemania, en los films más despreocupados del periodo democrático, reinaba ya la paz sepulcral de la dictadura” (Adorno y Horkheimer, 1969: 200).
VISIÓN DETERMINISTA DE LAS RELACIONES ENTRE CONTENIDOS DE LA NARRACIÓN Y SUS EFECTOS SOCIALES “Si los dibujos animados tienen otro efecto fuera del de acostumbrar los sentidos al nuevo ritmo, es el de martillear en todos los cerebros la antigua verdad de que el maltrato continuo, el quebrantamiento de toda resistencia individual, es la condición de vida de esta sociedad. El Pato 49 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Donald en los dibujos animados, como los desdichados en la realidad, reciben sus puntapiés a fin de que los espectadores se habitúen a los suyos” (Adorno y Horkheimer, 1969: 215) “La risa del espectador de cine no es ni buena ni revolucionaria, sino que está llena del peor sadismo burgués” (Adorno y Benjamin, 1998: 136).
Se propone una estricta correspondencia entre superestructura de contenidos, propia de la industria cultura, y superestructura socioeconómica, sin fisuras, ni alternativas.
SE RECONOCE LA VINCULACIÓN ENTRE INDUSTRIA CULTURAL Y LA INDUSTRIA EN GENERAL: “La dependencia de las más poderosa sociedad de radiofonía respecto de la industria eléctrica o del cine respecto de la construcciones navales, delimita la entera esfera, cuyos sectores aislados están económicamente cointeresados y son interdependientes (Adorno y Horkheimer, 1969: 196).
WALTER BENJAMIN: UNA PUERTA ABIERTA A LAS COMPETENCIAS DE LA RECEPCIÓN “La obra de arte en la época de su reproductividad técnica”, publicada inicialmente en 1936, obra dedicada al arte y a la técnica con importantes referencias a la fotografía y al cine (Benjamin, 1973/1936).
“Por primera vez en la historia universal, la reproductibilidad técnica emancipa a la obra artística de su existencia parasitaria en un ritual. La obra de arte reproducida se convierte, en medida siempre creciente, en reproducción de una obra artística dispuesta para ser reproducida. De la placa fotográfica, por ejemplo, son posibles muchas copias; preguntarse por la copia auténtica no tendría sentido alguno (Benjamin, 1998: 27).
“Parecía que nuestros bares, nuestras oficinas, nuestras viviendas amuebladas, nuestras estaciones y fábricas nos aprisionaban sin esperanza, entonces vino el cine y con la dinamita de sus décimas de segundo hizo saltar ese mundo carcelario” (Benjamin, 1998: 47).
RUPTURA DE FRONTERAS ENTRE EL PROTAGONISMO DE LOS ESCRITORES Y LA PASIVIDAD DE LOS LECTORES: “Durante siglos la cosa estaba así en la literatura: a un escaso número de escritores se enfrentaba un número de lectores mil veces mayor. Pero a fines del Siglo pasado se introdujo un cambio. Con la creciente expansión de la prensa, que proporcionaba al público lector nuevos órganos políticos, religiosos, científicos, profesionales y locales, una parte cada vez mayor de esos lectores pasó, por de pronto ocasionalmente, del lado de los que escriben. La cosa empezó al abrirles su buzón la prensa diaria; hoy ocurre que apenas hay un europeo en curso de trabajo que no haya encontrado alguna vez ocasión de publicar una experiencia laboral, una queja, un reportaje o algo parecido. La distinción entre autor y público está por tanto a punto de perder su carácter sistemático (…) El lector esta siempre dispuesto a pasar a ser un escritor (Benjamin, 1998: 40) 50 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas ESTUDIS CULTURALS. ESQUEMA RESUM 1940-50 "cultura de masses" Apocalíptics: MacDonald Integrats: Edward Shils Daniel Bell 1940-50 "industria cultural" Escola crítica de Franckfurt Adorno, Horkheimer, Benjamin 1950-1960 Estructuralisme Antecedents: F. Saussure (1857-1913) Lévi-Strauss: Antropologia Estructural1958 1960-70: Semiòtica i estudis culturals Barthes, Elements de semiologia, 1964 Morin, Espíritu del tiempo 1962 Eco, Apocalíptics, integrats, Semiótica Història de la Cultura (Fundadors dels Cultural Studies) R. Hoggart (Uses of Literacy, 1958) R.Williams, E.Thompson (new left) 1970: Cultural Studies Escola de Birmingham (Stuard Hall) 2ª generació Escola de Frankfurt: Marcuse (1898 – 1970) Habermas (1929 -) 1980 - 2000 Nous estudis culturals (Amèrica Llatina) Martín Barbero, García Canclini, Ortiz UNESCO (80-90) Polítiques de comunicació (Mac Bride) 1970-80: Economía política de la comunicació Smythe, Schiller, Mosco, Mattelart UNESCO (2005) Polítiques culturals Convenció Diversitat cultural Sociedad información Globalización Pensament empresarial Negroponte Pensament social M. Castells / A. Giddens Pensament crític Ramonet, Mattelart Chomsky 1940-1950 INDÚSTRIA CULTURAL  Estan en contra de la mass comunication research.
Estructuralisme  Francofonia. Semiòtica, antropologia estructural. Afecta a les diverses ciències socials.
Mentrestant a Anglaterra sorgeix un important corrent de l’estudi de la història de la cultura; investigacions de la literatura. Cultura obrera de la Gran Bretanya dels anys 60.
51 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas De l’estructuralisme sorgeix la corrent de la semiòtica dels estudis culturals europea. Autors de Semiòtica i estudis culturals comencen a aplicar els estudis a l’anàlisi de productes? El sistema de la mida, anàlisis semiològica del vestir; mitologies, anàlisi dels fenòmens de la cultura popular francesa (Tour de France, musclos i petxines...) Morin no és tant semiòleg com semisemiòleg, es personatge del segle XX, encara viu, militant de la resistència francesa. Un dels 10 influent s de la cultura francesa.
Umberto Eco; hi ha 3 Umbertos Eco: 1. Un que estudia Sant Tomàs d’Aquino 2. Un italià que va a una xerrada d’apocalíptics integrats i ho escriu 3. És el que parla sobre al semiòtica (signes, discurs...) 4. Oralista que té una força oral extraordinària 1970: Escola de Birmingham. Stuard Hall analitza la interacció que hi ha entre la producció i la interpretació del missatge: “tot text d’un periodista té un punt de vista ideològic que expressa el punt de vista de l’escriptor. Quan el lector s’enfronta amb el text poden passar dues coses: a) que el lector llegeixi el text i estigui d’acord amb qui ha escrit el text o b) que el lector llegeixi el text des del seu punt de vista i que no estigui d’acord amb el que ha escrit l’autor. Amb la opció b) es poden produir dues opcions: el shok (les idees queden picades) o la negociació (el lector pot estar disposat a fer una requalificació del text, el lector negocia amb l’autor el significat final del text)”.
Tot text és polisèmic. Opera Aperta (Umberto Eco)  Com l’art, els textos poden ser interpretats de mil maneres diferents.
Stuard Hall té una relació continua amb Itàlia, Umberto Eco i Hall estan amb gran relació gràcies a unes publicacions.
Nous estudis culturals d’Amèrica Llatina i un altre corrent que s coneix com a economia política de la comunicació.
Els estudis d’economia política s’estudien propietats, condicionants de les empreses i altres estudien estudis culturals.
Martin Barbero, investigació llatinoamericana en estudis socioculturals.
52 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas CLASSE 9 MANUEL CASTELLS. COMUNICACIÓN Y PODER BIBLIOGRAFÍA DE REFERENCIA/RESEÑAS Carlos Scolari. Reseña de “Comunicación y poder” http://hipermediaciones.com/2010/01/27/resena-de-comunicacion-y-poder-de-manuel-castells/ Martinez Nicolás. Reseña de “Comunicación y poder” http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q35_Critica_Mtinez_ES.pdf Miquel de Moragas, “Manuel Castells. Sociedad informacional y comunicación”, en Interpretar la comunicación, (Páginas 251 a 262).
Obras anteriores: Castells, Manuel (1997-1998). La era de la información: economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza.
Castells, Manuel (1997), Vol. I: La sociedad red. Madrid: Alianza Castells, Manuel (1998), Vol. II: El poder de la identidad. Madrid: Alianza Castells, Manuel (1998), Vol. III: Fin de milenio. Madrid: Alianza Castells, Manuel (2001), La galaxia Internet: Reflexiones sobre Internet, empresa y sociedad.
Barcelona: Plaza & Janés.
CASTELLS és un sociòleg espanyol (de Castelló) molt important.
Galaxia Gutenberg de Marshall McLuhan  Produeix llibres. Enlloc de passar del manuscrit a la impremta, es produeixen canvis en al societat.
La comunicació no és només informar, sinó també organitzar.
CASTELLS, Manuel (2009), Comunicación y poder, Madrid: Alianza Editorial Papel de la comunicación en la organización social, centrándose en las relaciones entre comunicación y poder.
Capítulo 1. El poder en la sociedad red  En una ‘sociedad red’, tots els grups estan interconnectats.
Tots els punts estan interconnectats, però no tots els punts són igual d’importants. Cada punt té una dimensió diferent i és més o menys gran segons les connexions que tenen. Els punts són més grans com més informació rebin i emetin.
Capítulo 2. La comunicación en la era digital Capítulo 3. Redes de mente y poder Dedicado a los cambios de opinión en EEUU en la guerra de Irak, con una introducción sobre los avances de la neurociencia. El poder se construye conformando la toma de decisiones. Idea básica de libro.
53 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Capítulo 4. Programando redes de comunicación: política mediática, política del escándalo y crisis de la democracia Capítulo dedicado a la comunicación política, con ideas y referencias a otros especialistas.
Capítulo 5: reprogramando las redes de comunicación Análisis de casos. Dedicado al cambio social en el nuevo espacio público constituido por las redes de comunicación: lucha contra el cambio climático (los medioambientalistas); los desafiadores de la globalización (movimientos sociales), los “movimientos instantáneos de resistencia (el caso España 13-M) i las movilizaciones.
SELECCION DE TEMAS BÁSICOS Comunicación y poder. Nuevas condiciones CITA 1“… lo que entonces intuía y ahora creo, es que el poder se basa en el control de la comunicación y la información, ya sea el macropoder del estado y de los grupos de comunicación o el micropoder de todo tipo de organizaciones” (Castells 2009: 23).
Autocomunicación de masas CITA 2: “los medios de comunicación (mass media) comparten escenario con las redes de comunicación (horizontales e interactivas) creadas con el desarrollo de Internet y la comunicación inalámbrica (telefonía), posibilitando lo que Castells denomina “autocomunicación de masas”.
CITA 3: Autocomunicación: caracterizada por que su contenido es autogenerado, su emisión autodirigida, y su recepción autoseleccionada” (Castells 2009:108) AUTOCOMUNICACIÓ DE MASSES  Tots aquells sistemes de comunicació que són originats per sistemes que no són considerats com a convencionals o convencionals (ex. ONG…). La comunicació nova no és marginal, sinó central. Per això recupera forçadament masses a través de xarxes socials. EL poder i el contra poder es troba a la xarxa.  PROCÉS DE DESCENTRALITZACIÓ: Mitjans de comunicació convencionals intenten apoderar-se e la comunicació de masses. No volen que per iniciativa popular apareguin nous mitjans. Abans els media estaven en 3r o 4t lloc, en quant a poder, darrere de bancs, universitats...
La construcción del poder se inicia con la influencia en la mente de los ciudadanos CITA 4: “Es en las formas concretas de conexión entre las redes de comunicación y de significado en nuestro mundo y las redes de comunicación y significado de nuestro cerebro donde se puede identificar en última instancia los mecanismos de construcción del poder” (Castells 2009:25) “Una sociedad red” El núcleo fundamental de su obra es la compresión de nuestra sociedad como “una sociedad red” formada por distintas redes globales, nacionales, locales en un único espacio multidimensional de interacción social.
54 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Adaptabilidad de las redes CITA 5: “las redes son complejas estructuras de comunicación establecidas en torno a un conjunto de objetivos que garantizan, al mismo tiempo, unidad de propósitos y flexibilidad en su ejecución gracias a su capacidad para adaptarse al entorno operativo” (Castells 2009:46) CITA 6: Las redes son dinámicas, implican exclusión, marginación, son “autorreconfigurables, programadas y reprogramadas constantemente por los poderes existentes en cada dimensión” (Castells 2009:53) Las redes son, al mismo tiempo el núcleo de:  la interacción social y de  la producción de significados.
No todos pueden participar de la sociedad red, pero todos se ven afectados por ella.
Cultures contemporànies, projecte d’identitat a Internet en diferents formes.
Com es passa de la era brotcasting a la era Internet. Internet afecta als que l’utilitzen i als que no, als usuaris i no usuaris són subjectes al procés.
Trobem una fractura digital  Internet augmenta però amb desigualtat ja que encara hi ha llocs al món o encara no ha arribat Internet.
La “nueva sociedad” sugiere una redefinición de “espacio” y “tiempo”  “Espacio de flujos” y  “Tiempo atemporal”, Esto implica “interacción”, “asincronía” o “simultaneidad sin contigüidad”, que determina la recepción de la comunicación moderna, no solo en internet sino ahora también en la televisión.
1. Espacio de flujos A Internet estan en un espai de fluxes, no s’està en un sol espai (la comunicació transforma la noció d’espai).
2. Tiempo atemporal  Uniformització i influència del broadcasting (ex. Itàlia es menjava a diferent hora d’altres lloc i amb la universalització de la RAI hi ha una homogeneïtzació dels horaris).
(Avui no sabem a quina hora pujar les novetats [Carles Capdevila, director ARA], punt de lectura més alta 11h de la nit) Les tecnologies influeixen molt en la distribució del temps perquè el fet que hi hagi vídeos o el broadcasting fa que ho puguis veure en el moment que a tu et vingui de gust, no en el moment en que s’emet.
Definición de cultura CITA 7: “Por cultura entiendo el conjunto de valores y creencias que dan forma, orientan y motivan el comportamiento de las personas” (Castells 2009:65).
Cultura, consumo, globalización CITA 8: Castells (Capítulo 2) recupera la idea del consumo como eje: “la capa fundamental de la globalización cultural es la cultura del consumismo, directamente relacionado con la formación de un mercado capitalista global” (Castells 2009:167).
CITA 9: “La capa de cultura global … procesa productos culturales de cualquier origen y los difunde en paquetes personalizados para maximizar su poder comunicador en cada mercado” (Castells 2009:171-172) 55 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas Aproxima formes de cultura local i de mercat propi (ex. Pans&Company), la cultura americana és forta, però també es mostra una resistència a mantenir formes culturals.
EXAMEN: Interpreta el fenomen de Pans&Company segons aquestes aportacions de Manuel Castells.
Diálogo entre culturas CITA 10: “La “cultura común” de la sociedad red global es una cultura de protocolos que permite la comunicación entre diferentes culturas sobre la base no necesariamente de valores compartidos, sino de compartir el valor de la comunicación” (Castells 2009:67).
“Protocolos de comunicación entre todas las culturas del mundo, desarrollada sobre la base de una creencia común en el poder de las redes y de la sinergia obtenida al dar y recibir de los demás” (Castells 2009: 68) El problema es si las diversas identidades poseen  La capacidad de comunicarse consigo mismas.
 La capacidad de comunicarse unas con otras… siguiendo su esquema de redes de nodos.
Compartir la cultura, connexió. Compartir experiència.
Castells, cultura de donar i rebre, les relacions culturals són així. També hi ha desequilibris, la capacitat de comunicar-se amb si mateixa. Espai català de comunicació. La pròpia cultura té capacitat d’autocomunicarse. L’anàlisi cultural no només explica la cultura sinó que també és un descriptor Fidel de la societat en la què vivim.
Poder y contrapoder en la red CITA 11: “La resistencia al poder programado en las redes también se lleva a cabo por y mediante redes” (Castells 2009:80) “Una característica central de la sociedad red es que tanto las dinámicas de dominación como las de resistencia están basadas en la formación de redes y en la estrategia de ataque y defensa mediante redes” (Castells 2009: 81).
Tan el poder com el contrapoder està condicionat per les xarxes. D’una banda el 15-M i d’altre estratègies del govern i els mitjans. Tan els dinàmiques de dominació com les de protesta estan basades en la formació de xarxes.
Influencia de la tecnología en sistema de comunicacion La transformación tecnológica basa en: 1. Digitalización de la comunicación  fàcil accés de la informació. Quantitat de informació que la digitalització permet fer circular. La presencia del vídeo a Internet (acumulació de la informació). Sumat a la interconnexió.
2. Interconexión de los ordenadores (CONVERGÈNCIA – de tecnologies perquè la societat moderna és la fusió / convergència d’aspectes tecnològics. Amb l’explosió de la globalització, es crea una xarxa global).
3. Software avanzado  Això deriva en una omnipresent comunicació local – global per xarxes inalàmbriques.
4. Mayor capacidad de transmisión de banda ancha 56 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas 5. Omnipresente comunicación local-global por redes inalámbricas, de manera creciente con acceso a internet CITA 12: “Hay un nuevo escalón de convergencia tecnológica que integra Internet y las comunicaciones inalámbricas, incluyendo redes Wifi y Wi-MAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access)” (Castells 2009:98) CITA 13: “Hay ciudadanos del mundo que viven en un espacio de flujos, frente a los locales, que viven en el espacio de los lugares” (Castells 2009:82) Vivim en un espai de fluxes. Els més rics són aquells que viuen en un espai de fluxes i al l’hora en un lloc confortable (ex. Directiu de Yahoo i es compra una casa a Sitges).
Metáforas algo macluhianas:  “Vemos la televisión” y en cambio con internet lo que hacemos es “vivir con internet”, porque esto afecta a nuestras vidas profesionales, familiares, políticas, sociales. (Castells 2009:100)  “La principal característica de la comunicación inalámbrica no es la movilidad sino la conectividad perpetua” (Castells 2009:107)  “Los medios no son el cuarto poder, son mucho mas importantes: son el espacio donde se crea el poder” (Castells 2009:263) McLuhan metàfores: Nosaltres a la TV la contemplen però Internet ho fem servir per informar-nos, entretenir-nos... és un gestor més que un mer contacte amb la informació (Castells).
La tecnologia ha eliminat les barreres entre les activitats antropològiques de l’oci i les del treball.
Sobre la dialéctica global - local CITA 14: “Es global la red, pero son locales los contenidos que se adaptan a la cultura local y a la diversidad de las audiencias fragmentadas” (Castells 2009:110) CITA 15: “La difusión de internet y de las comunicaciones inalámbricas ha descentralizado las redes de comunicación, lo que permite múltiples puntos de entrada en la red de redes” (2009:111)  Pèrdua de protagonisme de certs grups mediatics, ha descentrat el poder mediàtic. Qualsevol petit nucli pot ser l’actor que introdueixi i fa circular una informació en el conjunt de la xarxa.
La tecnologia és determinant? Si, però no del tot. En el cas del 15M, l’SMS va ajudar a difondre el missatge però no en va ser el detonador. Castells diu que no es determinant però la tecnologia és el primer factor que cal descriure per identificar el canvi.
Supervivencia del poder de los medios CITA 16: “El auge de la autocomunicación de masas ha modificado profundamente la capacidad de filtro de los programadores de la comunicación de masas. Lo que llega a internet puede llegar al mundo entero. No obstante, este filtro mantiene un considerable poder de conectar en red porque la comunicación más socializada se procesa todavía a través de los medios, y los sitios web de información mas populares son los de los principales medios por la importancia que se concede a la marca como fuente del mensaje. Además, el control de los gobiernos sobre Internet y el intento de las empresas de cerrar las redes de telecomunicaciones en sus “cotos privados” demuestran que los filtros siguen manteniendo el poder de conectar en red (2009: 538).  Aquest 57 TEORIA DE LA COMUNICACIÓ Miquel de Moragas filtre dels mitjans de masses, és veritat que es produeix una expansió de l’autocomunicació de masses però els grups mediàtics segueixen tenint un paper central en la circulació de la informació. Apropiació dels mitjans de comunicació de masses. Els grans medis són grans nodes de les xarxes en línia.
CITA 17: “Las empresas más importantes están pensando en “recomercializar” la autocomunicación de masas independiente basada en internet” (Castells 2009:141).
CITA 18: “Los grandes controlan nodos fundamentales entre los medios y la esfera en línea: …están pensando como recomercializar el cruce de redes y medios, redes independientes de autocomunicación de masas, intereses empresariales (anunciantes) y actores políticos” (Castells 2009:141).
CITA 19: “El mecanismo fundamental de construcción de poder en la sociedad red es la capacidad para conectar dos o más redes diferentes mientras cada una sigue construyendo el poder en su ámbito respectivo” (2009:548). Por ejemplo, Murdoch (que adquirió MySpace) usa su poder mediático para ofrecer rentables conexiones a las redes financieras y provechosas asociaciones a las redes políticas” (2009:549).
¿Nuevo periodismo? CITA 20: “Todos nos hemos convertido en periodistas en potencia que, equipados con un teléfono móvil, podemos grabar y cargar inmediatamente en la red global cualquier comportamiento ilegitimo de cualquier persona, en cualquier lugar …ahora todos somos paparazzi en potencia.” CITA 21: “Todos estos procesos de cambio social, en valores y en política, han encontrado una importante palanca en los medios que ofrecen las redes de autocomunicación de masas. A través de estas redes puede llegarse a la gente, y los medios mayoritarios que no han podido ignorar el hervidero de canales de comunicación que les rodean, se verán obligados a ampliar el espectro de sus mensajes.
Síntesis. Sobre el determinismo Por supuesto, como he reiterado hasta la saciedad en este libro, la tecnología por sí misma no produce el cambio cultural y político, aunque siempre tiene un efecto poderoso de naturaleza indeterminada. No obstante, las posibilidades creadas por el nuevo sistema multimodal de comunicación interactiva refuerzan extraordinariamente las oportunidades de que nuevos mensajes y mensajeros ocupen las redes de comunicación de toda la sociedad, reprogramándolas de acuerdo con sus valores, intereses y proyectos. En este sentido, la construcción de una autonomía comunicativa tiene directamente que ver con el desarrollo de la autonomía social y política, un factor clave para fomentar el cambio social”. (Castells 2009:532) SOCIEDAD INFORMACIÓN. GLOBALIZACIÓN Pensament empresarial Nicolas Negroponte (director d’un Pensament social M. Castells / A. Giddens centre tecnològic molt important – Institut de Tecnologia de Massachussets –, escriu un llibre que tracte sobre com la societat s’està digitalitzant) (més des del punt de vista de la tecnologia). Pensament adreçat a què la ciutadania entengui què passa.
Pensament crític Ramonet, Mattelard Chomsky 58 ...