Apunts Introducció a la Comptabilitat (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducció a la Comptabilitat
Año del apunte 2014
Páginas 36
Fecha de subida 11/11/2014
Descargas 43
Subido por

Descripción

Apunts complerts per a l'assignatura d'Introducció a la Comptabilitat del primer curs del grau d'economia.

Vista previa del texto

Jordi Truñó Introducció a la comptabilitat AVA L U A C I Ó Dos proves individuals teòriques (test dels temes 1-3 i temes 4-6 [45%]) i una prova pràctica (45%).
El 10% restant correspon a l’assistència i participació.
Proves Data Horari Teòric temes 1 a 3 Dilluns 07/04/14 12:00-13:00 Teòric temes 4 a 6 Dilluns 26/05/14 12:00-13:00 Pràctic Dilluns 02/06/14 09:00-11:30 Reavaluació Divendres 20/06/14 09:00-11:30 Llibres: Plan general de Contabilidad y de PYMES 2014.
Introducción a la contabilidad general. Magda Inmaculada i Solà. McGrawHill.
T E M A 1 : E L P A P E R D E L E S S O C I E T AT S J U R Í D I Q U E S Els individus ordenen les activitats a realitat segons les preferències. Quan preferim realitzar una activitat a una altra és perquè ens aporta un nivell d’utilitat major.
Elecció d’activitats Per realitzar qualsevol activitat requerim unns mitjans (béns i/o serveis).
- El consum de mitjans es realitza per: • Satisfer una necessitat personal.
• Obtenir nous béns i serveis destinats a ser consumits posteriorment.
- Podem distingir entre: • Mitjans de producció.
• Mitjans de consum.
Les persones realitzem transaccions per adquirir drets sobre béns i/o serveis i així, incrementar la nostra utilitat percebuda. El conjunt de drets i obligacions que adquirim conformen la riquesa individual (patrimoni net). Aquests drets, seran anomenats els actius, mentre que les obligacions seran els passius.
Riquesa = Drets - Obligacions.
Patrimoni net = Actiu - Passiu.
Podem classificar els drets en: - Drets reals: Els béns reals que intercanviem.
- Drets financers: Els drets de cobrament o pagament, la part monetària.
Anàlisi de les Transaccions A les transaccions financeres, es poden intercanviar drets reals i drets financers, així com diners (moneda líquida).
A les transaccions habitualment trobem distintes parts: - Venda –––––> Ingrés ––––> Cobrament (o dret de cobrament).
- Compra –––> Despesa ––> Pagament (o obligació de pagament).
Cal diferenciar entre ingrés-cobrament i despesa-pagament! L’ingrés i la despesa s’han de registrar en el moment en que es produeix la transacció, independentment de quan es produeixi el cobrament/pagament.
A les transaccions també trobem: • Els recursos ––––> Drets cedits (diners en metàl·lic).
• Les aplicacions (“Empleos”) ––––> Drets obtinguts (cotxe comprat).
En el sistema econòmic es generen corrents o fluxes reals (drets reals) i corrents o fluxes financers (drets financers).
Magnituds d’una activitat productiva - Magnituds fluxe: Corrents de drets i obligacions reals o financeres que genera una activitat productiva.
- Magnituds fons: Valoració dels drets i obligacions acumulades en un moment determinat.
Benefici = Benefici comptable = Valor producció - Cost producció Ingressos (vendes) - Costos (factors) El benefici comptable és la diferència entre allò realment ingressat (cobrat) per vendes i allò realment gastat (pagat) en factors productius.
El benefici econòmic, en canvi, és igual al benefici comptable però valorant els factors productius utilitzats i la producció obtinguda al preu de mercat.
Benefici econòmic ≠ Benefici comptable El benefici econòmic mesura la renda extraordinària, per sobre de la renda en competència perfecta. El benefici econòmic valora el cost d’oportunitat de l’activitat productiva en qüestió.
Pàgina 1 Annex.
T E M A 2 . L A C O M P TA B I L I TAT C O M A S I S T E M A D’INFORMACIÓ Comptabilitat: Activitat destinada a subministrar informació quantificada de naturalesa econòmica i financera sobre persones físiques i jurídiques utilitzada a la presa de decisions.
Per poder fer la comptabilitat, s’ha de dur a terme un procés.
I.
Identificar les dades (fluxos i magnituds fons de les transaccions).
II.
Quantificar les dades en termes monetaris.
III.
Classificar les dades segons tècniques establertes.
IV. Registrar les dades segons tècniques establertes.
V.
Comunicar la informació elaborada.
Amb quins objectius duem a terme la comptabilitat? I.
Deixar constància de les transaccions realitzades.
II.
Ajudar al control intern i extern de l’empresa III.
Suport per a la presa de decisions.
Divisió de la comptabilitat • Microcomptabilitat: - Comptabilitat de l’empresa: I.
Comptabilitat general (obligatòria).
II.
Comptabilitat de costos.
III.
Comptabilitat provisional.
- Comptabilitat del sector públic.
- Comptabilitat de les organitzacions sense afany de lucre.
• Macrocomptabilitat: - Comptabilitat nacional.
- Comptabilitat de les transaccions interindustrials.
- Comptabilitat dels fluxos financers.
- Comptabilitat de la balança de pagaments.
La comptabilitat general o financera reflecteix aspectes de les transaccions amb l’entorn.
• Es dirigeix a usuaris externs i elabora la informació mitjançant una sèrie de normes obligatòries (Pla General de Comptabilitat de 2007), a l’objecte d’evitar subjectivitat.
La comptabilitat de costos o analítica reflecteix aspectes de l’àmbit intern de l’empresa.
• Els usuaris són interns, i no existeixen normes d’aplicació general obligatòria (és voluntària).
-Objectius: • Calcular el cost dels productes fabricants I.
Determinar l’origen dels resultats.
II.
Analitzar la quantitat i valor dels factors productius utilitzats.
III.
Fixar el valor de les existències.
• Planificar objectius.
• Organitzar l’estructura de l’empresa segons els objectius.
• Controlar les desviacions entre la previsió i la realitat.
Usuaris • Usuaris vinculats de manera permanent a l’empresa: - Propietaris.
- Directius i responsables de la gestió.
• Usuaris externs a l’empresa però relacionats amb ella: - Clients i proveïdors.
- Bancs i institucions de crèdit.
- Inversors.
• Usuaris externs amb relació potencial amb l’empresa: - Analistes financers, mercats de valors i assessors d’inversió.
- Altres empresaris.
• Usuaris institucionals coincidents en el mercat de treball: - Sindicats.
- Organitzacions empresarials.
• Usuaris amb capacitat reguladora de l’economia: - Ministeris i serveis governamentals.
- Oficines d’estadística.
- Seguretat social.
Costos de la informació comptable • Raons d’emissió de la informació comptable: - Ajuda en la presa de decisions.
- Obligació legal.
• Beneficis de la revelació d’informació: - Redueix asimetries d’informació.
- Redueix costos polítics.
- Envia senyals al mercat sobre la situació de l’empresa.
• Costos de revelar informació: - Costos de recollir i precessar les dades.
- Costos de desavantatges competitives. Es revela als competidors dades de l’empresa.
• Emissors i receptos de la informació comptbale poden no tenir els mateixos interessos. Per això requereixen normes que regulen la seva elaboració, per garantir la seva veracitat davant de tercers a l’empresa.
Regulació Organismes internacionals emissors de normes comptables.
• Organismes supranacionals públics: - Unió Europea - Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).
• Organismes supranacionals privats: -International Accounting Standards Committee (IASC).
- International Federation of Accountants (IFAC).
- Federación de Expertos Contables Europeos (FEE).
- American Accounting Association (AAA).
- Financial Accounting Standard Board (FASB).
Organismes nacionals emissors de normes comptables.
• Públics: - Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC).
- Banco de España.
- Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).
• Privats: - Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas (AECA).
LES NORMES INTERNACIONALS D’INFORMACIÓ FINANCERA (NIIF) • Abans NIC.
• Emeses per l’IASC (International Accounting Standard Committee), des de 2001 IASB (International Accounting Standard Board).
• S’integren en el marc legislatiu d’informació financera de la UE .
• Existeix també el Comitè permanent d’interpretació (SIC) del IASB, el qual ha canviat la seva denominació per la de IFRIC (International Financial Reporting Interpretation Committee).
• Reglament (CE) 1725/2003 de la Comissió, de 29 de setembre de 2003, per el que s’adopten determinades Normes Internacionals de Comptabilitat de conformitat amb el Reglamento (CE) n° 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell. (DOUE L 261 de13.10.2003, p. 1).
Obligació de presentació d’informació comptable • Persones físiques i Societats Col·lectives: obligades a presentar informació comptable. No obligades a verificar externament els comptes anuals. S’aplica del Codi de Comerç.
• Societats Anònimes: obligades a presentar informació comptable. Obligades a verificar externament els comptes anuals (excepte les que presenten el balanç abreujat). S’aplica el Codi de Comerç, la Llei de Societats Anònimes i el Pla General de Comptabilitat.
• Societats de Responsabilitat Limitat: obligades a presentar informació comptable.
Obligades a verificar externament els comptes anuals (excepte les que presenten el balanç abreujat). S’aplica el Codi de Comerç, la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada i el Pla general de Comptabilitat.
• Societats Comanditàries per Accions: obligades a presentar informació comptable.
Obligades a verificar externament els comptes anuals (excepte las que presenten el balanç abreujat). S’aplica el Codi de Comerç, la Llei de Societats de responsabilitat limitada, la Llei de Societats Anònimes i el Pla General de Comptabilitat.
PGC El Pla General de Comptabilitat.
• Marc conceptual (obligatòria).
• Normes de registre i valoració (obligatòria).
• Comptes anuals (obligatòria).
• Quadre de comptes.
• Definicions i relacions comptables.
Marc conceptual 1. Comptes anuals. Imatge fidel.
2. Requisits informació comptable.
3. Principis de comptabilitat.
4. Elements de les comptes anuals: actiu, passiu, patrimoni net, ingrés i despesa.
5. Criteris de registre o reconeixement.
6. Criteris de valoració.
7. Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats (CC, PGC i adaptacions, normativa ICAC i altra legislació aplicable).
MC - Comptes anuals Els comptes anuals • Documents resum de les transaccions d’una entitat.
• Obligatòriament s’han de presentar cada dotze mesos: - Balanç: informa sobre l’actiu, el passiu i el patrimoni net.
- Compte de Pèrdues i Guanys: recull el resultat de l’exercici, ingressos menys despeses.
- Estat de canvis en el patrimoni net: informa sobre els canvis que hi ha hagut en el patrimoni.
- Estat de fluxos d’efectiu: informa sobre els cobraments i pagaments, classificant-los per activitats d’explotació, inversió i finançament.
- Memòria: amplia i aclareix la informació.
MC - Principis Comptables • Empresa en funcionament.
• Meritació (devengo).
• Uniformitat.
• Prudència.
• No compensació.
• Importància relativa.
• Actiu: - Béns, drets i altres recursos controlats per part de l’entitat.
- Resultat de successos passats.
- Capacitat de generar beneficis futurs.
• Passiu: - Obligació actual de l’entitat.
- Sorgeix de successos passats.
- Comporta desprendre’s de beneficis econòmics.
• Patrimoni net: - Fons que pertanyen als propietaris.
- Part residual dels actius una vegada deduïts els passius.
MC - Elements dels Comptes • Ingressos: - Increments en el patrimoni net de l’empresa durant l’exercici, en forma d’entrades o augments en el valor dels actius o de disminució dels passius, no relacionats amb les aportacions de propietaris.
• Despeses: - Decrements en el patrimoni net de l’empresa durant l’exercici, ja sigui en forma de sortides o disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del valor dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en distribucions als socis o propietaris.
• Ingressos i despeses s’imputaran en el compte de PiG i formaran part del resultat, excepte quan s’imputin directament en el patrimoni net.
Criteris de registre • El registre o reconeixement comptable és el procés pel qual s’incorporen al balanç, al compte de pèrdues i guanys o a l’estat de canvis en el patrimoni net, els diferents elements dels comptes anuals, segons la seva definició.
• Actius: - Quan sigui probable l’obtenció de beneficis futurs.
- Sempre que es poden valorar amb fiabilitat.
• El reconeixement comptable d’un actiu implica: - El reconeixement simultani d’un passiu, o - La disminució d’un altre actiu, o - El reconeixement d’un ingrés o increment en el patrimoni net.
• Passius: - Quan sigui probable que, al seu venciment i per liquidar la obligació, s’hagin d’entregar recursos.
- Sempre que es puguin valorar amb fiabilitat.
• El reconeixement comptable d’un passiu implica: - El reconeixement simultani d’un actiu, o - La disminució d’un altre passiu, o - El reconeixement d’una despesa o altres decrements en el patrimoni net.
• Ingressos: - Com a conseqüència d’un increment dels recursos de l’empresa.
- Sempre que la seva quantia pugi determinar-se amb fiabilitat.
• El reconeixement comptable d’un ingrés implica: - El reconeixement simultani o l’increment d’un actiu, o - La desaparició o disminució d’un passiu - En ocasions, el reconeixement d’una despesa.
• Despeses: - Com a conseqüència d’una disminució dels recursos de l’empresa - Sempre que la seva quantia pugui valorar-se o estimar-se amb fiabilitat.
• El reconeixement comptable d’una despesa implica: - El reconeixement simultani o l’increment d’un passiu, o - La desaparició o disminució d’un actiu - En ocasions, el reconeixement d’un ingrés o d’una partida de patrimoni net.
Futuros En el período Incremento de beneficios económicos Activo Ingreso Decremento de beneficios económicos Pasivo Gasto PGC PIMES PGC PIME’s • Criteris d’aplicació: - Els mateixos que per redactar el balanç, el ECPN i la memòria abreujats (2 exercicis consecutius amb dos dels següents criteris): 1. Actiu 2850000 2. INXN < 5.700.000€ 3. Treballadors < 50 • Microempreses: - Actiu < 1 milió d’€ - INXN < 2 milions d’€ - Treballadors < 10 Les empreses que poden formular balanç, estat de patrimoni net i memòria abreujats no tindran l’obligació de presentar l’Estat de Fluxos d’Efectiu.
• Es suprimeix el criteri de valoració a valor raonable amb imputació directa dels canvis de patrimoni net pels actius financers mantinguts per la venda del PGC.
• S’elimina de l’Estat de Canvis del Patrimoni Net l’estat d’ingressos i despeses.
• Els models de comptes anuals són iguals als abreujats.
• Per operacions no regulades en el PGC PIME’s: PGC.
• Desapareixen els grups 8 i 9.
2.7.3. Requisits comptables I.
Rellevància ––> Útil. Hem de comptabilitzar allò que pot fer variar la nostra presa de decisions.
II.
Fiable –––> Integritat/Neutralitat. Les dades han de ser certes i objectives.
III. Comparabilitat ––> Temps i Espai. Les dades s’han de fer de forma que es puguin comparar unes empreses amb unes altres.
IV. Claredat. Les dades han de ser clares i precises.
2.7.4. Principis comptables I.
Empresa en funcionament: Si es compra una màquina amb una durada estimada de 20anys, s’ha de pensar que l’empresa estarà en funcionament aquests 20 anys.
II. Data del fet (“devengo”): Els fets comptables es comptabilitzen quan es sorgeixen els drets i obligacions, independentment de quan es cobrin i es paguin.
III.
Uniformitat: Sempre s’han de fer servir els mateixos mètodes de valoració.
IV. Prudència: Hem de ser prudents quan fem estimacions, fer l’estimació que més em perjudiqui. Els beneficis és comptabilitzen només quan es produeixin. Les pèrdues, quan siguin possibles, encara que no s’hagin produït.
V. No compensació: Si tinc una obligació de pagament de 300 i un dret de cobrament de 200, no ho puc comptabilitzar com un dret de pagament de 100, haig de comptabilitzar tots dos.
VI. Importància relativa: Es pot deixar d’aplicar algun d’aquests principis si el seu efecte monetari és nul o gairebé nul.
TEMA 3. EL COMPTE: CONCEPTE I CLASES Mètode comptable El mètode comptable capta, mesura i registra les transaccions de l’activitat productiva.
Transacció: Intercanvi de l’empresa amb l’exterior.
El mètode comptable: Etapes, funcions i instruments.
ETAPA FUNCIÓN INSTRUMENTOS Análisis de datos de las transacciones Análisis contable e identificación de flujos Principio de dualidad Medición y valoración de flujos Cuantificación Principios contables y normas de valoración Registro contable de las transacciones Inscripción de transacciones Convenios de registro y representación Información de síntesis Agregación. Determinación de renta y riqueza. Cuentas anuales Principios contables y normas de elaboración de cuentas anuales.
Qualsevol transacció queda plasmada en un document: les vendes i compres a les factures, els pagaments de salaris a les nòmines, els moviments de diners en apunts a comptes corrents… A partir dels documents s’extreuen les dades per identificar els fluxos de la transacció.
L’anàlisi comptable d’una transacció es realitza sempre des del punt de vista de l’empresa que comptabilitza les transaccions.
En una transacció existeixen com a mínim dos fluxes oposats, un d’entrada i un de sortida, amb valor monetari equivalent: • Recursos: Drets cedits en una transacció.
• Aplicacions o “empleos”: drets obtinguts en una transacció.
Tota aplicació (empleo) està finançada per un o més recursos de valor equivalent (principi de dualitat).
Per elaborar la informació comptable és precís convertir els fluxos reals en els seus equivalents monetaris amb un criteri concret i objectiu: normes de valoració.
Exemple d’identificació i valoració de fluxos: L’empresa A compra una màquina al comptat. Valoració de la màquina: 10.000€ (cost d’adquisició).
• Transacció: l’intercanvi (la compra).
• Fluxos: Allò que s’ha intercanviat.
Aplicacions (drets que obté l’empresa A): Màquina (10.000€).
Recurs (drets que cedeix l’empresa A): Diners (10.000€).
Registre comptable Les transaccions es registren en dos suports: el llibre diari i el llibre major.
• Llibre diari: s’inscriuen per ordre cronològic les transaccions externes a mesura que van succeint. Apareixen cinc columnes: - Deure: Valor de les aplicacions / empleos.
- Deure: Nom de les aplicacions / empleos.
- Columna central: Identifica els drets intercanviats, units per la lletra “a”.
- Haver: Nom dels recursos.
- Haver: Valor dels recursos.
• Assentament: cada una de les anotacions en el llibre diari.
DEBE Valor Empleos HABER Identificación de los derechos recibidos (empleos).
a Identificación de los derechos cedidos (recursos).
Valor recursos • Llibre major: Classifica per naturalesa els fluxos de les diferents transaccions. Ofereix informació sobre l’evolució de cada element i el valor de la magnitud fons en un instant del temps.
És el conjunt de tots els comptes.
• Compte: Unitat més petita de classificació i registre dels fluxos de les transaccions. A cada flux li correspon un copte.
- Deure: Recull les aplicacions / empleos - Haver: Recull els recursos.
- Abonar: Anotar en el haver.
- Carregar: Anotar en el deure.
Nombre del elemento DEBE Empleos HABER Recursos • Tècnica de la partida doble: Total transacció implica, com a mínim, dos comptes, un que es carrega i un altre que s’abona. El conjunt d’anotacions en el deure és igual a les anotacions a l’haver.
• Saldo: Comparació entre les aplicacions i recursos d’un compte. Diferència entre el deure i l’haver.
• Saldo deutor: deure > haver. Empleos.
• Saldo creditor: deure < haver. Recursos.
• Compte saldat: deure = haver • El balanç de comprovació de sumes i saldos agrega la informació del llibre major per comprovar que s’ha respectat la tècnica de la partida doble (empleos = recursos; càrrecs = abonaments; suma del deure = suma de l’haver).
Cuentas Sumas Debe Saldos Haber Deudor Acredotr Criteris de valoració Pagina. 51 Punt 2.7.5. llibre introducció PGC ––> 1. Marc conceptual. Punt 6.
2. Normes enregistrament i valoració.
3. Comptes Anuals.
4. Quadre de comptes.
5. Definicions i relacions comptables.
• Cost històric: Totes les despeses necessàries per posar el bé en funcionament (preu adquisició o cost de producció).
• Valor raonable: Valor de mercat, pel qual un bé pot ser intercanviat en el mercat. Només es valoren així alguns tipus d’accions.
• Cost amortitzat: Es valoren tant actius com passius. L’import de valoració inicial sumant/restant allò que hagi modificat el valor, la diferència entre el valor d’adquisició i el valor que he tornat.
• Valor comptable o en llibres: El valor inicial al qual vaig comprar un actiu o un passiu menys qualsevol altre correcció de valor que s’hagi fet (amortitzacions o deterioraments).
• Valor residual: Valor que té un bé al final de la seva vida útil.
• Valor net realitzable: Valor que puc obtenir per unes existències al mercat restant les despeses necessàries per fer efectiu aquell valor.
• Valor en ús: Valor actual d’un actiu tenint en compte els fluxos d’efectiu que pot generar en el futur.
Cicle comptable El procés de registre es divideix en cicles anuals, que impliquen l’inici i tancament de la comptabilitat.
Fases del cicle: • Obertura de la comptabilitat (partint d’un balanç de situació inicial).
• Registre de les transaccions.
• Regularitzacions de comptes.
• Tancament de la comptabilitat (generant un balanç de situació final).
- Obertura de la comptabilitat: Llibre diari. Assentament d’obertura: s’anoten en el deure els comptes amb saldo deutor i a l’haver els comptes amb saldo creditor.
Llibre major. S’obre un compte per cada element (amb saldo deutor o creditor).
- Fase de registre. S’anoten les transaccions en el diari i en el major seguint la tècnica de la partida doble. Previ a la determinació del resultat s’elabora el balanç de sumes i saldos.
- Regularització de comptes. Es verifica i ajusta, si procedeix, el valor del saldo de cada compte. Es determina el resultat comptable comparant els comptes d’ingressos i despeses i incorporant-los al compte de pèrdues i guanys.
- Tancament de la comptabilitat. Assentament de tancament: Es salden tots els comptes del major que en aquell moment tinguin saldo. Es traspassa la informació al balanç de situació final: els comptes amb saldo deutor a l’actiu (generalment) i en el passiu els comptes amb saldo creditor (generalment).
Regulació legal Llibres oficials (Regulats pel Codi de Comerç) A dipositar en el Registre Mercantil (del lloc del domicili social): • Diari de Comptabilitat.
• Balanços i comptes - Balanç de Comprovació de Sumes i Saldos.
- Balanç de Situació.
- Pèrdues i Guanys.
- Inventari d’existències.
• Llibre d’actes.
• Llibre d’Accions Nominatives (S.A.).
• Llibre de Participacions socials (S.L.) Altres • Llibre major de comptes corrents.
• Registres d’IVA: (Fres. Emeses i Fres. Rebudes).
• Registre de béns d’inversió.
Les societats han de conservar els llibres, correspondència, documentació i justificants de l’activitat durant 6 anys des de l’últim assentament.
LLIBRES OFICIALS (Regulats pel Codi de Comerç) Dates i terminis • Tancament exercici 31-12 • Formulació Comptes, (3 mesos) fins el 31-03 • Informe d’auditoria, si és el cas (mínim un mes) 30-04 • Legalització Llibres Oficilas de l’exercici, fins 30-04 • Aprovació Comptes per la Junta, màxim fins 30-06 • Pagament Impost Societats, 25 dies després de la Junta (el 25 del 7 és el límit per pagar IS, per això la junta és 30/06) 25-07 • Presentació Registre Mercantil (1 mes després de la Junta) 30-07 FINAL PRIMER PARCIAL TEMA 4. EL REGISTRE DE LES TRANSACCIONS Les transaccions • Les empreses realitzen transaccions.
• Els fluxos poden ser reals o financers.
• Els fluxos financers expressen diners, drets de cobrament o obligacions de pagament.
• Els fluxos reals expressen en unitats monetàries el valor de béns i serveis.
• La problemàtica de la valoració adquireix rellevància sobretot en fluxos reals.
Preu d’adquisició Per valorar el preu d’adquisició d’un article, tinguem en compte: •El importe facturado por el vendedor.
•Todos los gastos directos e indirectos que se produzcan por la adquisición.
•Descontando los descuentos y rebajas de toda clase.
•Aranceles de importación.
•Impuestos indirectos no recuperables de la Hacienda Pública.
•Costes de desmantelamiento, retiro y restauración.
•Costes directos e indirectos hasta su puesta en condiciones de funcionamiento, incluida la ubicación para que pueda operar en las condiciones previstas.
•Los intereses de los préstamos para adquirir el inmovilizado si éste tiene un período de puesta en funcionamiento superior a un año.
+ El inmovilizado recibido se valora por el valor razonable del activo entregado (permutas comerciales) + El inmovilizado recibido se valora por el valor contable del activo entregado (permutas no comerciales) + Otras contrapartidas monetarias Cost de producció En lloc de comprar l’immobilitzat, ens podem trobar en el cas de que som nosaltres mateixos que el fabriquem. Per valorar aquest preu, tenim en compte: + Materias primas.
+ Otros consumibles.
+ Costes directos (según el nivel de utilización).
+ Costes indirectos (según el nivel de utilización).
+ Impuestos indirectos no recuperables.
+ Gastos financieros (existencias que necesiten más de un año para ser vendidas.
Criteris de valoració - Sortides • Valoració individualitzada per: - Els béns no intercanviables entre si.
- Els béns produïts i segregats per projectes específics (com en el cas de la producció per comanda).
• Valoració global: - Preu mig ponderat: Valora els béns venuts calculant una mitjana ponderada del valor de les diferents adquisicions que composen l’estoc en el moment de la venda. És el criteri del PGC per valorar les inversions financeres. És el criteri preferent del PGC per valorar les existències.
- FIFO: Valora les unitats venudes al preu de la primera compra que figura a l’estoc en el moment de la venda. És l’altre criteri permès pel PGC per valorar les existències.
- Altres mètodes no permesos pel PGC: LIFO: Valora les unitats venudes al preu de la última compra que figura a l’estoc en el moment de la venda.
PMP - FIFO - LIFO Costes ventas Valor estoc Benefici PMP 10.995 5.025 9.005 FIFO 11.220 4.800 8.780 LIFO 10.640 5.380 9.360 • El mètode de valoració escollit per valorar el cost de les vendes influeix en la valoració de l’estoc i en el benefici.
• Al mantenir-se els preus de venda, el mètode que valora més alt el cost de les vendes: - Ofereix una menor valoració de l’estoc.
- Ofereix un menor benefici.
• Segons la tendència dels preus hauríem d’utilitzar el mètode que impliqui un reconeixement de beneficis menor (principi de prudència).
• Reconèixer menors beneficis no perjudica als socis ja que tot i que es redueixi el seu dividend anual assegura la continuïtat i per tant els beneficis futurs. Al reconèixer un cost elevat de les vendes s’assegura que es disposarà de recursos suficients per comprar a aquest preu més alt.
• En casos d’inflació el mètode PMP és el que reconeix menys beneficis, al valorar els consums a preus de les últimes compres (més alts).
Transaccions drets acumulables PROCEDIMIENTS PER COMPTABILITZAR LES TRANSACCIONS DE DRETS ACUMULABLES: Ens estem referint a aquelles transaccions que possibiliten la formació d’un estoc en un instant concret del temps (tant existències, com maquinària, mobiliari,…).
• Procediment administratiu.
• Procediment especulatiu.
Procediment administratiu • Es registra en un mateix compte, a preu d’adquisició, els fluxos d’entrada i sortida d’una transacció.
• El saldo del compte expressa en cada moment el valor de l’estoc (es coneix també com a procediment d’inventari permanent).
• A l’efectuar una venda, simultàniament s’ha de registrar en un altre compte la diferència (quan existeixi) entre el cost o consum de la venda (segons valoració individualitzada (PMP o FIFO) i l’ingrés.
Procediment especulatiu • Valora els fluxos d’entrada a preu d’adquisició i els de sortida a preu de venda. Pot utilitzar-se un mateix compte (amb saldo sense significat) o comptes diferents per fluxos d’entrada i sortida (proposta del PGC per les existències, juntament amb un compte que reflecteix l’estoc inicial).
• S’evita haver de determinar el cost cada vegada que es realitza una venda.
Especulatiu vs Administratiu PRODECIMENT ADMINISTRARIU PROCEDIMENT ESPECULATIU És necessari conèixer el valor de cada venda.
Simplicitat. No és necessari conèixer el valor de cada venda.
Es coneix el benefici de cada operació.
No es coneix el benefici de cada operació, només de forma global al tancament de l’exercici (amb la regularització).
Informa sobre el valor de l’estoc en cada moment.
No informa sobre el valor de l’estoc en cada moment. Per efectuar la regularització és necessari conèixer el valor de l’estoc final.
Adequat per aquells béns en què es pugui conèixer el valor de cada venda.
Adequat per aquells béns amb renovació constant i continuada.
• L’empresa ha d’escollir el mètode que millor satisfaci les seves necessitats d’informació.
• El sistema especulatiu no perjudica els interessos dels usuaris externs, que només necessiten conèixer la informació de síntesis, no el detall de les operacions.
Ajustos comptes especulatius • Els interessos es registren en comptes del grup 7 i les despeses en comptes del grup 6.
• Els saldos dels comptes d’ingressos expressen el corrent real, però els dels comptes de despeses no corresponen al dels consums.
• Per ajustar el saldo dels comptes que reflecteixen els fluxos de compra (despeses) utilitzem els comptes de variació d’existències: diferències entre el valor de l’estoc final i inicial.
• Estoc inicial + flux d’entrada = flux de sortida (consum) + estoc final Flux de sortida (consum)=(Estoc inicial–estoc final) + flux d’entrada ç • Ei mercaderies: 6.000 €. Ef mercaderies: 4.000 €. Compres mercaderies: 15.000 €. Amb aquestes dades trobar el consum.
Transacció Drets No Acumulables PROCEDIMENTS PER COMPTABILITZAR LES TRANSACCIONS DE DRETS NO ACUMULABLES • Els fluxos d’entrada i sortida són iguals (no existeixen estocs).
• Son elements destinats a ser consumits en l’activitat productiva: adquisicions de serveis (energia, telèfon,...), manteniment de l’immobilitzat (reparacions, assegurances,...).
• Diàriament s’hauria de comptabilitzar la despesa corresponent al consum (corrent real) però el cost d’elaboració seria molt elevat.
• Per evitar el cost anterior la comptabilització s’efectua atenent a la corrent financera i no a la real (quan es reben les factures, no quan es produeix la compra).
• Al tancament de l’exercici es verificarà que els comptes de despeses d’aquests drets reflecteixin el valor dels consums efectivament realitzats.
Descomptes i devolucions • Descomptes: rebaixes efectuades sobre l’import d’una compra o venda concreta: - Descomptes comercials: deguts al volum o característiques del producte. S’acostumen a reflectir a la factura i redueixen l’import de l’adquisició o de la venda, operacions que queden registrades comptablement pel seu import net (import – descompte).
- Descomptes per pagament avançat “pronto pago”: es comptabilitzen quan es presentin fora de la factura. No es vinculen al producte sinó que a la forma de finançament de la transacció.
• Ràpels: rebaixes efectuades sobre l’import global de compres o vendes efectuades per un mateix client. No figuren a la factura.
• Devolucions: devolucions i descomptes realitzats amb posterioritat a l’emissió de la factura.
No figuren a la factura.
• Els comptes que registren devolucions i ràpels de compres tenen saldo creditor, ja que recullen un ingrés.
• Els comptes que registren devolucions i ràpels de vendes tenen saldo deutor, ja que recullen una despesa.
Descripción Devoluciones y descuentos comerciales Cuentas en factura Disminuyen precio de compra o de venda posteriores a la factura 608. Devoluciones de compras y operacions similares.
708. Devoluciones de ventas y operaciones similares.
Bonificaciones obtenidas o concedidas por el conjunto de operaciones efectuades durante un periodo.
609. Ráppels por compras.
709. Ráppels sobre ventas.
Descuentos por pronto pago. Se contabilizan tan sólo si están fuera de la factura. Si están dentro de la factura son menor valor de su importe.
706. Descuentos sobre ventas por pronto pago.
606. Descuentos sobre compras por pronto pago.
IVA • És un impost indirecte, que grava els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuades per empreses, i que recau sobre el consumidor final.
• Les compres de béns i les despeses, estan subjectes a l’IVA suportat.
• Les vendes de béns i els ingressos, estan subjecte a l’IVA repercutit.
• S’aplica a la Base Imposable de les operacions mercantils.
• Per base imposable s’entén: Valor de facturació del bé o servei +Despeses imputables a la transacció -Descomptes aplicats • COMPTES D’IVA.: - 472. IVA Suportat - 477. IVA. Repercutit - 4750. H.P., creditora per I.V.A.
- 4700. H.P., deutora per I.V.A.
• LIQUIDACIÓ DE L’ I.V.A.: - IVA suportat > IVA repercutit la diferència es carrega a 4700. H.P., deutora por IVA - IVA suportat < IVA repercutit la diferència s’abona a 4750. H.P., creditora IVA • Devoluciones de ventas: Se venden mercaderías a crédito por valor de 2.400 €. Pasados 10 días, el cliente devuelve mercaderías enviadas erróneamente por valor de 80 €.
• Devoluciones de compras: Se compran mercaderías por valor de 8.000 € a crédito. Posteriormente se devuelven mercaderías valoradas en 120 € por estar deterioradas.
• Anticipos de clientes: El cliente LLL anticipa en efectivo 100 € a cuenta de un pedido de mercaderías que se entregará el mes que viene.
Pasadas unas semanas, se entrega al cliente el material solicitado valorado en 600 €. La forma de pago es al contado.
• Anticipos a proveedores: Se anticipa al proveedor YYY 400 € en efectivo en concepto de una futura compra de materia prima.
Posteriormente se recibe la materia prima del proveedor cuyo valor asciende a 2.000 €. La cantidad queda pendiente de pago.
Remuneració al personal • Remuneracions fixes o eventuals.
- Remuneració periòdica.
- Pagues extraordinàries (a periodificar per la seva imputació al resultat).
• Retribucions complementàries.
- Ajudes en efectiu o en espècie.
- Aportacions a sistemes complementaris de pensions.
• Aportacions a la Seguretat Social i impostos (IRPF).
- Retencions per ambdós conceptes de l’empresa sobre la nòmina.
- Contribució obligatòria de l’empresa a la Seguretat Social.
• Pagament de nòmines: - Sou brut: 1.700 € - Retenció per IRPF: 255 € - Retenció per seguretat social: 70 € - Quota empresarial per seguretat social: 190 €.
Gasto total de personal de la empresa: 1.700 + 190 = 1.890 Los trabajadores cobran: 1.700 – 255 – 70 = 1.375 Descompte d’efectes • Avançament (bestreta) per part d’una entitat bancària de l’import d’uns efectes sobre clients que l’empresa cedeix.
• L’empresa cobra els efectes anticipadament del banc.
• L’entitat bancària, a l’anticipar els recursos, concedeix un crèdit a l’empresa fins la data de venciment dels efectes.
• L’entitat financera: - Especifica l’import total màxim d’efectes a descomptar.
- Cobra un interès en funció del nominal dels efectes descomptat i del termini de temps entre el descompte i el venciment. També pot cobrar una comissió.
• El pagament dels efectes pels clients suposa la anul·lació del crèdit.
• El descompte bancari permet reduir la immobilització de recursos en crèdits a clients, i per això les necessitats de finançament del cicle d’explotació.
Registre Comptable del descompte bancari Exemple del descompte d’efectes: El 01/03 gira lletres a 90 dies a càrrec de clients per 500€. El 01/04 es descompten en el banc les lletres girades pel seu import total. Els interessos són del 12% anual.
Impost de societats • L’impost sobre el benefici grava el resultat de l’empresa.
• Pel seu càlcul es parteix del resultat comptable abans d’impostos al que, després d’una sèrie d’ajustaments, s’aplica el tipus impositiu (30% de forma general) obtenint la quota íntegra. Després d’una sèrie de deduccions sobre aquesta quota s’obté la quota líquida corresponent a l’impost sobre beneficis de l’exercici.
• Un cop coneguda la quota a pagar de l’exercici corresponent a l’impost de societats, s’ha de procedir a la seva comptabilització.
• Per simplificar, aplicarem un tipus impositiu del 30% sobre el resultat abans d’impostos.
T E M A 5 . E L R E S U L TAT C O M P TA B L E Regularització • La última fase de la regularització implica agrupar totes les despeses i ingressos del període en un únic compte que reflecteixi el resultat del període: el compte de pèrdues i guanys.
• Després de la regularització únicament han d’expressar algun saldo els comptes que descriuen els components de la riquesa de l’empresa (actius i passius).
Ajustos comptes de gestió L’aplicació dels principis comptables obliga a què per determinar el resultat comptable del període s’hagin de realitzar una sèrie d’ajustos en els comptes de gestió (grups 6 i 7), amb la finalitat de que els seus saldos corresponguin als fluxos reals d’ingressos i despeses, i no als cobraments i pagaments: • Variació d’existències (tema 4).
• Periodificació d’ingressos i despeses.
• Valoració del consum d’immobilitzat (amortització).
• Treballs realitzats per l’empresa pel seu immobilitzat.
• Correccions de valor.
• Estimació i comptabilització de possibles despeses futures (provisions).
• Ajustos de valor d’algunes partides valorades a valor raonable.
• Traspassos de les diferències de partides valorades a valor raonable que s’havien imputat al patrimoni i ara s’imputen al resultat.
• Comptabilització de l’impost de societats.
Tot això respon a l’aplicació dels principis de prudència i de meritació.
Amortització • Amortització: terme comptable que expressa la variació de valor continuada (disminució) al llarg del temps dels immobilitzats, deguda a la seva contribució al procés de producció.
• L’amortització és el reflex comptable de la distribució de la despesa en immobilitzat entre els diferents períodes en què aquest contribueix a generar ingressos (principi de meritació i correlació d’ingressos i despeses).
• L’amortització dona com a consum d’immobilitzat allò que correspon al període.
• Causes que motiven la disminució de valor continuada de l’immobilitzat: - Desgast provocat per l’ús.
- Desgast físic provocat pel transcurs del temps.
- Obsolescència deguda a canvis tecnològics.
- Obsolescència deguda a canvis en la demanda.
Conceptes pel càlcul de l’amortització: • Preu d’adquisició(V0).
• Valor residual(Vn): valor estimat de l’immobilitzat al final de la seva vida útil.
• Base de càlcul de l’amortització: (V0 - Vn).
• Vida útil de l’immobilitzat (n).Temps que l’immobilitzat serà utilitzat per l’empresa. Pot basar-se en el temps o en l’activitat.
• Quota d’amortització.Cost d’immobilitzat a imputar a cada exercici.
• Valor comptable.Diferència entre el preu d’adquisició o producció i l’amortització acumulada en un moment del temps.
• Mètode de càlcul de la quota d’amortització.
- Mètode lineal o constant. És el mètode més simple d’amortització, en el qual es reparteix linealment la despesa entre els anys d’us del bé.
Quota lineal: (V0- Vn) / n • S’exclouen del càlcul de l’amortització els immobilitzats que no intervenen en l’activitat habitual (com els financers). Les possibles pèrdues de valor d’aquests immobilitzats es tracten com a correccions valoratives.
• S’exclouen també els terrenys.
• Comptabilització de l’amortització.
- S’imputa al resultat de l’exercici el cost corresponent a la depreciació de l’immobilitzat en el període.
- Com a contrapartida s’obre un compte (amortització acumulada) que recull la depreciació acumulada del bé en cada moment del temps.
• El compte d’amortització acumulada té saldo creditor i figura a l’actiu del balanç de situació amb signe negatiu, reduint el valor de l’immobilitzat (valorat a cost d’adquisició o de producció).
• La diferència entre el preu d’adquisició o producció i l’amortització acumulada ens donarà el valor comptable del bé.
Comptabilització de la quota d'amortització: Periodificacions Ingr. Desp.
• L’objectiu de la periodificació és imputar a cada exercici comptable els ingressos i despeses efectivament realitzats, amb independència de si han estat cobrats o pagats.
• Al comptabilitzar ingressos i despeses de transaccions amb drets no acumulables per la corrent monetària, al tancament de l’exercici els seus saldos han de ser ajustats perquè reflecteixin la corrent real. Aquest ajustament és la periodificació, en la qual: - Es reconeixen comptablement ingressos i consums realitzats però que no han produït corrent monetària de cobrament o pagament.
- S’exclouen del càlcul del resultat ingressos i despeses que han generat una corrent monetària però sense un consum real.
AJUSTOS COMPTES DE GESTIÓ Principi de meritació: • Els efectes de les transaccions o fets econòmics es registraran quan succeeixin, imputant-se a l’exercici al qual els comptes anual es refereixin, les despeses i els ingressos que afectin al mateix.
• La imputació d’ingressos i despeses es realitzarà segons la corrent real de béns i serveis que representen (despeses consumides i ingressos generats), amb independència del moment en què es produeixi la corrent monetària o financera (cobraments i pagaments).
Principi de prudència: • S’haurà de ser prudent en les estimacions i valoracions a realitzar en condicions d’incertesa.
• S’hauran d’imputar com a certes les pèrdues possibles (deteriorament, provisions).
CORRECCIONS VALORATIVES • Els drets emmagatzemables poden patir variacions de valor per diferents causes: - Tècniques: degudes al funcionament i ús dels béns.
- Monetàries: provocades pel canvi de poder adquisitiu del diner i les fluctuacions de paritat entre diferents monedes.
- Externes: deteriorament, evolució del mercat, canvi en la demanda… - Insolvències: impossibilitat d’atendre deutes per clients o deutors.
• Al tancament de l’exercici s’han de reconèixer les reduccions de valoració (reversibles o irreversibles) dels diferents béns i drets de l’empresa derivades de comparar el preu d’adquisició amb el valor de mercat.
• En alguns casos també es comptabilitzaran els increments de valoració respecte al preu històric o d’adquisició: revaloritzacions de l’immobilitzat (revaloritzacions reconegudes per llei), les derivades de transaccions en moneda estrangera (registre de diferències de canvi) i les que es puguin donar en alguns instruments financers (cartera de negociació i cartera disponible per la venda).
• Si la reducció de valor és definitiva (no reversible) i continuada en el temps: amortització (comptes subgrups 28, amortització acumulada de l’immobilitzat i 68, dotacions per amortitzacions).
• Si la reducció de valor és definitiva (no reversible) i no continuada en el temps: pèrdua definitiva (comptes subgrups 67, pèrdues procedents d’actius no corrents i despeses excepcionals).
• Si la reducció de valor no és definitiva (reversible) i puntual en el temps: deteriorament (comptes subgrups 29, deteriorament de valor d’actius no corrents; 39, deteriorament de valor de les existències; 49, deteriorament de valor de crèdits comercials i provisions a curt termini; 59, deteriorament del valor d’inversions financeres a curt termini i d’actius no corrents mantinguts per la venda; 69, pèrdues per deteriorament i altres dotacions i 79, excessos i aplicacions de provisions i de pèrdues per deteriorament).
Els comptes que recullen el deteriorament dels actius (29/39/49/59) figura a l’actiu reduint el valor històric del bé o dret al qual fan referència.
PROVISIONS • Provisions: passius que, complint la definició i els criteris de registre o reconeixement comptable continguts en el Marc Conceptual de la Comptabilitat, resulten indeterminats respecte al seu import o a la data en què es cancel·laran.
• El seu naixement es situa en l’expectativa vàlida creada per l’empresa davant de tercers, d’assumir una obligació (litigis, indemnitzacions, garanties post- venda,...).
• Es valoraran en la data de tancament de l’exercici, per el valor actual de la millor estimació possible de l’import necessari per cancel·lar o transferir a un tercer la obligació, registrant-se els ajustos que sorgeixin per l’actualització de la provisió com una despesa financera conforme es vagin generant.
• Quan es tracte de provisions amb venciment inferior o igual a un any, i l’efecte financer no sigui significatiu, no serà necessari realitzar cap tipus de descompte.
La empresa EPSILON, S.A., dedicada a la recogida y tratamiento de residuos, ha construido un vertedero en unos terrenos de su propiedad con un coste de 25 millones de euros y estima que el coste de abandono del mismo, previsto para dentro de 25 años, será de 2 millones de euros.
Considerando un tipo de descuento del 2%, el valor actual del abandono e importe de la provisión será: 2.000.000 * (1 + 0,02)-25 = 1.219.062 € El valor actual en el segundo año: 2.000.000 * (1 + 0,02)-24 = 1.243.443 € Diferencia: 1.219.062 – 1.243.443 = 24.381 El registro contable de la construcción del vertedero será: Debemos recordar que los costes de desmantelamiento o retiro de una instalación o de cualquier inmovilizado material se incluyen en la valoración del elemento en la fecha de su reconocimiento inicial.
...