tema 2.-Pluralitat de teories. Els grans marcs teòrics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  2.-­‐  PLURALITAT  DE  TEORIES.  ELS  GRANS  MARCS  TEÒRICS     PLURALISME   VERTICAL   PLURALISME  HORITZONTAL         DISCIPLINA   PSICOLOGIA  SOCIAL       METAPARADIGMES   PARADIGMES     PERSONALISME   INTERACCIONISME   CONDUCTISME   SOCIOCOG-­‐      PSICOANÀLISI   NITIVISME   SOCIAL   SOCIAL   Tª  REGLES                    PS                         PS                         I  ROLS   HUMANISTA   MARXISTA     PARADIGMES  EN  PSICOLOGIA  SOCIAL:  tenir  en  compte   § § § § § Interès  en  el  procés  d’interacció  social   Autors  bàsics   Principals  representants   Conceptes  fonamentals   Model  de  l’ésser  humà       PSICOANÀLISI  SOCIAL   -­‐  Principal  autor/fundador:  FREUD   -­‐  Aspectes  importants  del  psicoanàlisi  social:   • • • Estudi  de  l’emoció  o  afecte   Accent  en  allò  patològic   “Evolució  social”  del  “motor”  del  comportament:  el  motor  del  comportament  ha  evolucionat  cap  a   més  “social”.   -­‐  Model  de  l’ésser  humà:  homo  irrationalis:  relacions  afectives  inconscients.     -­‐   Els   estudis   de   Freud   estan   fets   a   partir   d’una   persona.   És   a   dir,   feia   un   estudi,   recollia   els   resultats   i   els   generalitzava.     -­‐  Funcions  i  principis  bàsics  de  l’aparell  psíquic  (segons  Freud):   • • • ID/Allò:  plaer  (vida)   EGO/Jo:  realitat   SUPEREGO/Superjo:  moral   -­‐  Principi  de  realitat:  és  un  principi  del  JO,  i  permet  a  l’individu  posposar  o  substituir  els  plaers  immediats  en   funció  de  les  presions  de  la  realitat  i  amb  la  finalitat  d’adaptar-­‐se  i  sobreviure.  El  JO  pren  contacte  amb  la   realitat,  descubreix  els  seus  mecanismes  i  les  relacions  causals,  fent  que  la  realització  del  plaer/desig  sigui   menys  perillosa.   -­‐  Psicologia  de  les  masas  i  análisi  del  JO   • • • • “La   formació   del   instint   social   radica   en   la   família”:   tot   i   que   s’ha   de   matitzar,   no   nomès   en   la   família  (també  es  forma  en  amics,  escola…)   “En   la   multitud,   el   nivell   intel·∙lectual   del   individu   baixa;   la   moral   s’amplifica   (negativa   o   positivament)”.   Això   significa   que   la   persona   s’animalitza.   És   una   visió   molt   conservadora.   Per   exemple:   quan   entres   dins   l’exèrcit   o   bé   l’esglèsia,   és   perquè   t’han   tocat   inconscientment   el   teu   principi  de  plaer  (ja  que  la  guerra  i  l’esglèsia  no  són  racionals).     “Aquesta  modificació  psíquica  té  el  seu  origen  en  el  líbido”.   Les  institucions  com  l’esglèsia  i  l’exèrcit  (les  massas  artificials)  es  caracteritzen  per:     o “La   il·∙lusió   de   la   presència   visible   o   invisible   d’un   cap…que   estima   amb   igual   amor   a   tots   els   membres   de   la   col·∙lectivitat”:   es   remarca   la   importància   de   que   hi   hagi   una   persona   (el   cap/jefe)  per  sobre  dels  altres.   o “Duresa  i  falta  d’amor  (odi)  cap  als  qui  no  pertanyen  al  col·∙lectiu”   o “Es  restringeix  el  egoísme  narcicista  per  l’enllaç  libidinoso  cap  als  altres”   A.  ADLER   Defensa   que   hi   ha   un   motor   del   comportament   que   és   l’afany   de   superació.   No   creu   que   aquest   motor   tingui  res  a  veure  amb  amb  el  sexe  o  el  plaer  eròtic  (Freud  si  ho  creia).   * * Aquest  afany,  sorgeix  del  sentiment  d’inferioritat  (present  a  la  infantesa).   Es   comencen   a   acceptar   que   les   qüestions   socials   (el   context)   influeixen   en   la   persona,   tot   i   que   segueix  predominant  la  part  personal.   JUNG   Defensa  que  hi  ha  tants  “motors”  del  comportament  com  personesà  defensa  el  procés   d’individuació:   allò   que  et  fa  ser  tu  mateix.  La  sexualitat  pot  ocupar  part  en  el  jo,  però  no  sempre.     * En  les  sessions/teràpies,  s’havia  d’intentar  trobar  el  motor  de  cada  persona.   Introversió-­‐extroversió   Inconscient  col·∙lectiu  com  a  expressió  dels  grans  mites  de  la  humanitat:  arquetips.  Com  descobrir  l’arquetip   de  cada  persona?  A  partir  dels  somnis,  gustos  (pel·∙lícules,  música…),  hàbits,  etc.   Teories  culturalistes   HORNEY   El  punt  de  partida  de  la  neurosi  és  la  relació  amb  els   altres   à   la   neurosi   adquireix   un   tipus   de   forma   o   altre.   Exemples  de  neurosi:   • Neurosi  dòcil:  persona  submissa  (amb)   • Neurosi  d’hostilitat  (en  contra)   • Neurosi  de  solitud:  sempre  s’està  sol  en  referència   als  altres.  (sense)     ERIKSON   La   teva   identitat   personal   (JO)   és   el   producte   de   la   interacció   amb   l’entorn   (hi   ha   oposició,   batalla   dialèctica  amb  l’entorn).     Durant  tota  la  vida,  les  persones  anem  superant  les   crisis  que  provoca  l’interacció  amb  l’entorn.     Teories  impersonalistes   SULLIVAN   BION   La   societat   ajuda   à   gràcies   als   altres,   també   pots   Nivell  manifest  (el  formal,  objectiu).   millorar  i  corregir  errors  de  la  infantesa.   Nivell  latent  (necessitats)   La  seguretat  psíquica  depèn  de  les  relacions  amb  els   El   treball   del   psicòleg   és   posar   en   manifest   el   altres.     contingut  inconscient  del  grup.         CONDUCTISME  SOCIAL   -­‐  Esquema  inicial  del  conductisme:  l’aprenentatge  es  dóna  per  associacions  estímul-­‐resposta  (E-­‐R)   -­‐  Alternatives:     a.
b.
Associació:   s’afegeix   un   nou   element   entre   l’estímul   i   la   resposta:   l’organisme   (E-­‐Or-­‐R).   Aquest   esquema  és  el  més  trencador  perquè  es  consideren  coses  no  observables.     Reforç:  Condicionament  operant  (caixes  Skinner).  Nou  esquema:  ED-­‐Op-­‐R     o ED:  estímul  discriminatiu   o Tot  és  observable   o Nomès  un  estímul  ja  provoca  la  resposta   ·∙  Si  hi  ha  resposta:  es  reforça/recompensa  el  comportament  operant   ·∙  Si  hi  ha  càstig:  no  es  reforça  el  comportament  operant     Tradició  d’en  Hull:  aprenentatge  social  (drive  o  impuls)   DOLLARD,  MILLER   Estudi   d’una   conducta   concreta:   l’agressió.   à   Hipòtesi   de   la   frustració-­‐agressió:   la   frustració   regula   la   resposta  agressiva.     HOVLAND   Com  més  incentiu,  més  compra  à  aprenentatges  per  incentius  (anticipació),  comunicació  de  les  masses.   BANDURA   Modelem  el  nostre  comportament  per  aprenentatge  social  (cognitiu)     Tradició  de  Skinner:  bescanvi  social     HOMANS   Ens  mantenim  en  societat  si  entenem  les  recompenses  socials  =  justícia  distributiva.     Realitzem  més  inversió  quan  l’estatus  de  l’altre  té  més  nivell  (i  inversa)  =  congruència  d’estatus.     -­‐  Aspectes  importants  del  conductisme  social:   § § Accent  en  aspectes  funcionals;  conducta  i  aprenentatge   Introducció  d’elements  cognitius     -­‐  Model  de  l’ésser  humà:  homo   mechanicus:   reacció  a  estímuls  externs.  Conducta  en  funció  del  plaer  i  el   dolor.     §     Homo  oeconomicus:  intercanvi  de  costos  i  guanys  psicològics  i  socials.       SOCIOCOGNITIVISME   Destaca   com   la   percepció   humana   configura   les   dades   sensorials.   Entèn   la   conducta   en   funció   de   com   entenem  la  realitat.  És  a  dir,  la  realitat  és  com  jo  la  veig.     -­‐  Lleis  de  la  Gestalt:   § § El  tot  és  més  que  la  suma  de  les  parts.  Per  exemple:  les  agrupacions  de  persones  (en  associacions,   equips..)  són  més  que  les  persones  individualment.   Organització   pregnant:   simple,   ordenada   i   bona.   El   nostre   cervell   tendeix   a   buscar   aquesta   organització.   -­‐  Autors  sociocognitivistes:  Lewin,  Festinger,  Heider,  Sherif,  Asch   -­‐  Aspectes  importants  del  sociocognitivisme:   ü Els  5  motius  (necessitats)  centrals  del  comportament  humà  (Fiske,  2010):   1. Pertànyer:  tenir  relacions  fortes  i  estables.     D’aquesta  necessitat  es  deriven  dues  branques:   a. Motius  cognitius   2. Entendre:  compartir  significat  i  prediccions   3. Controlar:  percebre  contingències  entre  el  comportament  i  els  seus  resultats.     b. Motius  afectius   4. Auto-­‐enaltir:  veure  el  self  com  a  bàsicament  digne  i  millorable   5. Confiar:  considerar  als  altres  com  a  benignes     ü Processos  que  fan  que  les  persones  pensin,  sentin  i  es  comportin  en  situacions  que  impliquen  als  altres.   ü Preocupació  per  elaboracions  a  partir  de  processos  vinculats  a  la  percepció.   ü Èmfasi  en  la  seqüència:  processament  à  organització  à  orientació  del  comportament   -­‐    Model  de  l’ésser  humà:  homo  cogitans:  ésser  autònom  i  propositiu  que  elabora  significats   o Homo  cyberneticus:  processador  d’informació  (feed-­‐back)     TEORIA  DE  LES  REGLES  I  ELS  ROLS   -­‐  Mead,  presenta  la  teoria  de  l’acte  social.   • Inclou:   o Les  teories  del  rol  (comparteixen  informació)   o L’interaccionisme  simbòlic:  escoles  de  Chicago  i  Iowa  +  teoria  dramatúrgica   o Etnometodologia   o Altres  tendències   -­‐  Mead  (filòsof)  va  ser  el  primer  en  donar  un  curs  de  psicologia  social  (al  s.XIX)   -­‐  En  aquell  moment:     • • • James,  havia  publicat  una  enciclopèdia  de  psicologia   Cooley  era  el  primer  president  de  l’associació  psicològica   Watson   -­‐  Mead,  en  canvi,  va  proposar  el  conductisme   social   (erròniament).  Considerava  que  aquest  conductisme   social  consistia  en  que  en  la  interacció,  hi  trobem  tres  elements:  l’estímul,  la  resposta  i  el  contest  cultural.   Segons   Mead,   l’E-­‐R   adquireix   significat   dins   el   context   à   això   no   és   així,   ja   que   si   no   hi   ha   un   significat   cultural  compartit  en  aquest  E-­‐R,  no  s’entendrà  ni  l’estímul,  ni  la  resposta.   -­‐  El  que  Mead  estava  descrivint  però,  era  l’acte  social:  són  els  gestos  amb  significat.   -­‐  El  comportament  humà  té  dues  parts:   a.  JO:  en  aquesta  part  cada  persona  és  única  i  diferent  a  la  resta.  El  Jo  està  dins  la  ment  humana,  i  funciona,   per  exemple,  quan  realitzem  qualsevol  activitat  creativa.   b.   MI:   paral·∙lelament   al   jo,   tenim   el   mi,   que   és   la   part   comuna   del   nostre   comportament   humà.   És   la   mateixa   en   totes   les   persones.   Funciona,   per   exemple,   quan   fem   una   cua   (per   esperar   el   teu   torn   al   supermercat  o  a  qualsevol  lloc).   * Mead   fa   aquesta   distinció   entre   el   JO   i   el   MI   per   indicar   que   som   persones   (invididuals)   i   societat   alhora.   -­‐   Una   part   molt   important   també   és   el   self   o   sí   mateix.   És   la   propietat   segons   la   qual   jo   sóc   capaç   de   percebrem  a  mi  mateix/a  com  a  objecte  de  contemplació.  El  self  actua,  per  exemple,  quan  em  reconeixo   davant  d’un  mirall.     El   self   és   possible   gràcies   al   joc   i   la   representació   de   papers   à   les   experiències   (veure’t   en   diferents   situacions)   et   permeten   tenir   self.   Cal   destacar   també,   que   hi   ha   papers   que   han   estat   més   importants   que   són  els  que  han  provocat  que  siguis  com  ets  ara  (per  exemple:  per  un  professor,  jugar  de  petit  ensenyant   als   ninos   o   bé   imitant   la   manera   d’ensenyar   d’un   professor   que   ha   tingut   a   la   infància,   l’han   marcat   més   que  altres  i  fan  que  exerceixi  com  a  tal).  Aquests  papers  més  “importants”  són  els  altres  significatius.     L’interaccionisme  simbòlic  (canvi  de  nom  del  conductisme  social)   6  supòsits  bàsics:   § § § § § § La   interacció   és   una   activitat   de   comunicació   simbòlica:   si   no   hi   ha   un   significat   compartit,   no   hi   ha   interacció   Definició  del  significat  de  la  interacció:  el  significat  de  la  interacció  depen  de  la  situació   Orientació   dels   actes   en   funció   del   significat   de   les   coses:   és   a   dir,   a   partir   del   significat,   oriento   els   meus  actes.   En  tota  interacció  simbòlica  es  produeix  negociació,  construcció,  creació,  en  comptes  de  reacció  i   control.   La   interacció   la   dividim   en   dues   parts:   la   esperada   (sabem   el   que   passarà,   més   o   menys)   i   la   assumida.     A  partir  de  tot  això,  es  forma  el  self  en  la  interacció.   Dues  tendències  de  la  teoria  de  rols  i  regles:     Escola  de  Chicago:  Blumer   • Interacció,   producte   de   la   voluntat   humana   (jo   decideixo   si   respondre   o   no   davant   els   actes   dels   altres)   • Predomini:  jo  (self  sempre  hi  és)   • Introspecció   sense   distingir   variables.   Com   que   havia   triat   el   “jo”   com   a   predominant,   el   mètode   que  havia  d’utilitzar  era  la  introspecció   • Conceptes   sensibilitzadors:   adquireixen   valor   quan  es  conversa     Escola  de  Iowa:  Kuhn   • Interacció,   producte   de   la   definició   de   l’actor   (predible).   • Predomini:  mi  (el  self  sempre  hi  és)   • Proximitat  a  la  metodologia  “dura”   • Ús  del  TST  (test)     Perspectiva  dramatúrgica  (Goffman)   -­‐  Enten  la  interacció  com  una  representació  de  rols   -­‐   Amb   la   teva   imatge,   vols   generar   una   impressió   als   altres:   self   =   autoimatge   (vols   controlar   les   impressions  que  dónes).   -­‐  En  tota  interacció  tens  un  paper:  interacció  à  activitats  (actuació)  segons  una  part  (paper)   -­‐  Veu  la  vida  social  com  una  actuació.  Els  bastidors,  l’escenari..representen  la  vida  social.     La  etnometodologia  de  H.  Garfinkel   -­‐  Mètodes  per  entendre  el  món  social  à  “indexicalitat”   -­‐  Intersubjectivitat,  sentit  comú   -­‐  Regles  com  estructuradores  de  la  situació   -­‐  Compartir  significats   -­‐  Estudi  del  llenguatge  (conversacions)     Altres  tendències  “postmodernes”   -­‐  Construccionisme  social  (K.Gergen):  coneixement  històric,  reconstruït  constantment.  El  self  dividit.   -­‐  Anàlisi  del  discurs  (Potter,  Wetherell):  pràctica  social  per  explicar,  entendre…  Justificar  l’ordre  social.     Síntesi  de  la  teoria  de  les  regles  i  els  rols:     § § Predomini  d’aspectes  simbòlics  de  la  interacció  social:  la  representació   Orientació  sociopsicològica.  Alternatives  metodològiques  al  experimentalisme   Model  de  l’ésser  humà:  homo  ludens:  ésser  conscient  de  sí  mateix  que  actua  segons  les  regles.     ENFOCAMENT  HUMANISTA   A.MASLOW:  idees  bàsiques   § § Autorrealització   Motivació  humana:  experiències  cim   C.ROGERS:  intervenció  psicològica   § § Teràpia  centrada  en  el  “client”   Creixement  personal:  congruència  (autenticitat),  acceptació  i  comprensió  des  de  l’empatia   Derivacions:   o Dimensió   espiritual   de   la   consciència   (estats   elevats),   realització   del   self   i   del   ser,   meta-­‐valors,   meditació.   ∗ Meditació  i  estats  alterats  de  la  consciència   ∗ Treball  amb  el  cos  i  dinàmiques  de  grup   ∗ Psicologia  política,  estudis  de  gènere,  posmodernitat     o Ciència  humana  per  contraposició  a  empiricista   Síntesi  de  l’enfocament  empirista:   § § Èmfasi  en  aspectes  volitius  (llibertat,  “libre  albedrío”)   Sensibilitat  envers  el  desenvolupament  personal  i  la  creació   Model  d’èsser  humà:  Homo  volens:  ésser  capaç  de  crear-­‐se  i  potenciar-­‐se  a  sí  mateix  i  als  altres.     ORIENTACIONS  MARXISTES   FREUDOMARXISME   § Reich:  energia  genital,  sociosexualitat,  goig,  plaer   § Escola  de  Frankfurt:  Adomo,  Fromm,  Marcuse,  Habermas   MARXISME  SOVIÈTIC:  Usnadzé  (ustanovka);  Petrovski  (Teoria  del  col·∙lectiu)     Característiques  de  les  orientacions  marxistes:   − − − Rebuig  a  la  perpetuació  de  tendències  dominants  (burgeses)  en  Psicologia  Social   ∗ Abstracció  i  aïllament  de  l’individu  en  relació  amb  la  realitat  (dominació)     Destruir  /  trencar  conceptes  existents   ∗ Creació  de  nous  conceptes     Intervencions  (praxis)  orientades  als  canvis  de  l’individu  i  el  seu  context   ∗ Activisme  polític     Síntesi  de  les  orientacions  marxistes:   § § Marcat  accent  crític   Alliberament  (desideologització,  conscienciació)  en  el  marc  comunitari  /  sociall     Model   d’ésser   humà:   Homo   faber:   reproductor   i   transformador   de   les   relacions   socials   en   termes   de   domini  de  classe.     ...

Comprar Previsualizar