Tema 9: Conceptes jurídics fonamentals (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció al dret
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 28/01/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 9: Conceptes jurídics fonamentals 1- PERSONALITAT JURÍDICA Els termes home i persona no són sinònims en absolut. La persona jurídica designa el conjunt de drets i obligacions que el Dret concedeix a un ésser humà, a una col·lectivitat. I la personalitat jurídica és el conjunt de deures jurídics i drets subjectius que poden atribuir-se o imputar-se a un ésser humà o bé a una entitat social (Recasens Sitges). Al Dret no li interessa l’individu en si, sinó el conjunt de deures u drets que li atribueix aquest.
Persones físiques i persones jurídiques El Dret reconeix dues classes de persones, les físiques i les jurídiques. Les persones físiques són els subjectes individuals, els éssers humans. Les persones jurídiques són agrupacions d’individus i de béns que persegueixen la realització d’uns determinats fins que els subjectes, actuant individualment, no podrien assolir. Hi ha dos grans enfocaments sobre aquesta qüestió, les perspectives “negatives” i les “realistes”.
a) Les teories negatives tradicionalment han mantingut que no es pot admetre l’existència de les persones jurídiques. En realitat no podem trobar més persones que els éssers humans individualment considerats.
b) Les postures realistes admeten que, a més de les persones individualment considerades, existeixen entitats reals, o subjectes de Dret que superen als mateixos membres que la formen. Les dificultats sorgeixen a l’hora d’explicar, al seu torn, la naturalesa d’aquestes noves realitats. I per això ens trobem davant les següents teories: 1) La teoria de la “fictio iuris” diu que la persona jurídica seria així no una realitat empírica, una entitat amb existència pròpia, sinó un instrument tècnico-jurídic per tal d’assolir determinats fins, una ficció del Dret.
2) La teoria organicista o real defensa que les persones jurídiques són reals, que de cap manera són ficcions.
3) La teoria institucional sosté que les persones jurídiques són institucions 4) La teoria kelseniana diu que no hi ha diferència entre substancial entre persona individual i col·lectiva.
2- CAPACITAT JURÍDICA I CAPACITAT D’OBRAR La capacitat jurídica implica aptitud per a ésser subjecte de drets. Per contra, la capacitat d’obrar suposa la possibilitat d’exercir els drets, capacitat per concloure actes jurídics. La capacitat d’obrar no concorre necessàriament en tots els homes ni en el mateix grau. En el nostre ordenament jurídic aquesta matèria apareix regulada en el Codi Civil. Aquest cos legal complementava una enumeració taxativa de les causes que comportaven una incapacitació, i exigia diversos requisits en cada supòsit a més d’especificar les INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 9: Conceptes jurídics fonamentals diferents conseqüències. L’article 200 del C.C. diu que “Són causes d’incapacitació “les malalties o deficiències” persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa.
3- EL DELICTE Existeix un consens generalitzat dins la dogmàtic penal entorn als elements que integren el concepte de delictes. El primer d’aquests elements que componen el concepte de delicte és el de l’acció humana. Per s’entén l’exteriorització corporal de l’obra humana perceptible pels sentits, d’aquí que l’acció pugui ésser o bé de comissió o bé d’omissió. L’acció humana és sempre voluntària, té una dimensió teleològica, hom actua sempre per quelcom. Conceptualment és convenient dissociar la conceptual (facultat de voler) del contingut de la voluntat (contingut del voler), és a dir, hom pot distingir conceptualment entre l’acte humà X i les raons o motius pels quals es realitza l’acció X.
El segon element que integra el concepte de delicte és la tipicitat (el tipus penal). El tipus, tal com apareix formulat a la llei penal, és la descripció conceptual de l’acció o conducta prohibida. La tipicitat expressa una relació de coincidència entre el fet o acte descrit per la norma penal com a prohibit i el fet o acte realment succeït. Per imperatiu del principi de legalitat, només els fets tipificats (contemplats) en la llei penal poden ésser considerats com a delictes. Assenyala Muñoz Conde “cap fet, per antijurídic i culpable que sigui, pot arribar a la categoria de delicte si, alhora, no és típic, és a dir, no correspon a la descripció continguda en una norma penal”. Realitzar un tipus penal significa, en conseqüència, dur a terme la conducta descrita per aquest com a lesiva per a la norma”. El tercer element és el de l’antijuricitat, és a dir, tot allò que contradiu una norma.
És freqüent en la doctrina penal distingir entre antijuricitat formal i antijuricitat material. Si hom afirma que un acte és il·lícit perquè és contrari a una norma jurídica és parla d’antijuricitat formal. Si aquest acte lesiu d’alguna mena d’interessos considerats per la societat com a valuosos, o l’acció que, a més de violar una norma penal, lesioni o posi en perill un bé jurídic, aleshores es parla d’antijuricitat material.
Una conducta humana que realitza el tipus penal pot no ésser antijurídic en la mesura en què l’acció típica estigui inclosa en alguna de les causes de justificació previstes en el Codi penal. El quart element és la culpabilitat. La possibilitat d’imputació d’aquest fet desvaluós al seu autor. L’examen de la culpabilitat del subjecte sols ha d’efectuar-se una vegada comprovada la concurrència d’un fet antijurídic. No existeix culpabilitat en si, sinó sols una culpabilitat pel fet antijurídic. La culpabilitat és un judici de retret per la realització d’un acte antijurídic quan era exigible obrar de conformitat amb el Dret. La culpabilitat és la relació de reprotxabilitat que es dóna entre l’autor i el fet delictiu que aquest realitza. La culpabilitat funciona com a categoria unitària que comprèn igualment tant la conducta dolosa (plena consciència i voluntat de la comissió d’un delicte) com la culposa (comportament lliure, sense malícia i negligent) ja que INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 9: Conceptes jurídics fonamentals ambdues categories són igualment reprotxables quan determinen la producció d’un acte o un fet contrari a l’ordenament jurídic. La culpabilitat estaria integrada pels següents components: a) La relació de l’autor amb el fet que ha comés (el que hom li retreu: dol o culpa); b) La capacitat de culpabilitat (imputabilitat: és a dir, la capacitat de conèixer i valorar la norma) i c) La falta de causes d’exclusió de la culpabilitat.
El cinquè element és la punibilitat és la possibilitat d’aplicar una pena per la realització d’una acció típica, antijurídic i culpable. La punibilitat és la conseqüència normativa de la realització d’un fet delictiu. La pena és un dels tipus de sanció establerts per l’ordenament jurídic, la imposició del qual és monopoli exclusiu dels òrgans jurisdiccionals.
4- DIFERÈNCIA ENTRE LES SANCIONS CIVILS I LES SANCIONS PENALS Les sancions civils normalment solen imposar-se a instància de la part demandant, mentre que les sancions penals solen imposar-se “d’ofici”. En el nostre ordenament jurídic tot delicte general responsabilitat civil. A l’Estat incumbeix la responsabilitat penal, l’acció repressiva no correspon a la víctima.
La sanció penal té una funció retributiva o preventiva, la sanció civil té el propòsit de rescabalar el dany produït (lucre cessat) i fixa el seu import en funció del dany efectivament produït.
La suma econòmica produïda per la multa penal passa a ingressar en l’erari públic, el de l’execució forçosa beneficia el demandant.
...