TEMA 1 – PECULIARITATS DE LA VIDA VEGETAL (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 3

Vista previa del texto

TEMA 1 – PECULIARITATS DE LA VIDA VEGETAL Relació, nutrició i forma Des de sempre, s'ha repartit la vida en animals (menjaven) i vegetal (eren verds i no menjaven). Cap a principis del segle XX ja eren 5 grans regnes: moneres, protista, fongs, plantes i animals; que inclouen tots els éssers vius.
Mirarem la fisiologia de les plantes superiors: amb fruit, flor... Si entenem la fisiologia d'aquestes plantes superiors, entendrem la dels més primitius o senzills.
Una planta es un ésser viu pluricel·lular, eucariota i que pren energia solar per transformar-la en energia química que l'aprofiten pel seu creixement mitjançant la fotosíntesi. Els animals son diferents als vegetals: - Presenten sistemes oberts: tenen un intercanvi de matèria i d'energia amb el medi.
Presenten un sistema canviant: cicle ontogènic: tot el seu cicle de vida és molt canviant al llarg de la seua vida, tant si viu setmanes o anys.
Presenten una jerarquia de complexitat molt marcada: alguns presenten teixits diferents (dèrmic, vascular i fonamental).
L'estructura bàsica a totes les plantes és arrel, tija i fulles excepte algun cas. A més trobem el grup de plantes que fan flor i donen un fruit (angiospermes) i les que no (gimnospermes).
D'altres regnes ho diferencia: - - - Són immòbils: estan ancorades a terra i no poden marxar. Però si que es mouen i molt.
Es relacionen moltíssim amb el medi i aprofiten les condicions en els que hi toca viure. Són col·lectors solars.
Sintetitzen el material que mengen. Són productors primaris.
Depenen del sòl, però sols una petita part, de la part a la que arriben amb les seues arrels.
Perden aigua contínuament. Estan sota el procés de transpiració: perden una gran quantitat d'aigua (un 98%) a l'atmosfera. Açò es contraposa a la fotosíntesi, que utilitza aigua. Els orificis (estomes) pels que perd aigua, agafa el CO2 amb el que fa la fotosíntesi. Hi ha d'haver-hi un control entre l'aigua que perd i l'obertura dels estomes. Si els obri perd aigua, però si els tanca no pot agafar CO2.
El transport d'aigua i nutrients es duu a terme pel xilema i el floema: camins per on circulen.
Les plantes, no tenen esquelet però tenen un sistema de suport que les manté dretes i que ha de permetre una comunicació entre les cèl·lules. Cada cèl·lula te un sistema de suport que permet el pas de substàncies.
Les plantes estan sotmeses al ambient i tenen un gran problema estacional: passen fred a l'hivern i calor a l'estiu, encara que als tròpics no sofreixen tant. Adapten el seu funcionament segons la temperatura i l'entorn.
Protecció front l'estrès ambiental. Poden protegir-se però no pot escapar-se.
Tenen un desenvolupament continu, des de que neixen fins que moren. No paren de créixer, ho fan indefinidament. Açò es regulat per fitohormones, que controlen que la planta es desenvolupi sempre d'una mateixa manera, no segons l'ambient on es trobi. Les sintetitza la pròpia planta.
S'adapten a l'ambient en el que viuen gracies a la evolució. Les condicions sempre han estat canviants. Hi ha tres models de funcionament: C3, C4 i CAM.
La reproducció és en organismes immòbils. Tenen estructures altament especialitzades, com la flor amb llavors.
No tenen un sistema nerviós organitzat. Però tenen uns lectors o sensors que capten i transporten els senyals.
Creixen vers (a favor de) la llum i contra la gravetat, cosa que els porta càstigs i un funcionament diferent.
...