Temes 5,6,7 i 8 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 24/02/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Temes 5, 6, 7 i 8: Fisiologia i metabolisme bacterià TEMES 5, 6, 7 I 8: FISIOLOGIA I METABOLISME BACTERIÀ Els bacteris tenen una gran ubiqüitat. Son capaços de colonitzar pràcticament tots els medis naturals, podem trobar bacteris fins i tot en llocs on les condicions ambientals són extremes. Això és així perquè els microorganismes tenen una gran varietat de metabolismes que els permeten captar energia de compostos molt diferents (pluripotencialitat metabòlica).
METABOLISME: Són la combinació de reaccions catabòliques i anabòliques que duu a terme cada bacteri.
-Les catabòliques són reaccions que produeixen energia per a dur a terme reaccions anabòliques que permetran el moviments, el transport de substàncies, síntesi de compostos estructurals… -Les reaccions anabòliques no només necessiten energia sinó que per fer-les també es necessita una font d’electrons. Les substàncies que donen electrons son les que guarden l’anomenat poder reductor.
- Les reaccions anabòliques son de procés reductiu, a mida que es va sintetitzant, els electrons van de molècules més grans a més petites.
-Per conservar energia cal fer reaccions redox.
- Potencial de reducció: es refereix a la facilitat amb que una substància es redueix o s’oxida.
Els electrons, en la síntesi de molècules, es mouen de millor donador a millor acceptor d’e-, si l’electró arriba al millor acceptor, més potencial d’acció hi ha i més gran és l’energia que s’allibera. Normalment en bacteris l’acceptor final sol ser l’oxigen, però en absència d’aquest també poden actuar com a tal qualsevol molècula del centre de la torre. La transferència d’electrons es sol representar amb una torre vertical on les substàncies estan ordenades de millor donador d’electrons a millor acceptor.
1 Temes 5, 6, 7 i 8: Fisiologia i metabolisme bacterià GRUPS FISIOLÒGICS NUTRICIONALS: Tenim diferents formes d’anomenar els organismes segons el seu tipus de nutrició: FONT D’ENERGIA: Els bacteris que fan servir llum con a font d’energia s’anomenen fototròfics, i si la font d’energia és un compost químic s’anomenen quimiotròfics (quimioorganotròfics si es orgànic, i quimiolitotròfics si és inorgànic) FONT DE CARBONI: Si els bacteris tenen una font orgànica de carboni s’anomenen heteròtrofs, i si la font de carboni és inorgànica s’anomenen autòtrofs.
TIPUS RESPIRATORIS: Els microorganismes que tenen com a font d’energia els compostos orgànics (quimiòtrofs) poden fer la fermentació o respiració(anaeròbiques o aerbòbiques): -La fermentació es el procés de redox en el que no hi han acceptors exògens (de fora el bacteri) d’electrons.
-En la respiració normalment l’oxigen o alguna altra substància actua com a acceptor final d’electrons.
RESPIRACIÓ DE QUIMIÒTROFS Els organismes que fan respiració necessiten una cadena de transport d’electrons que són una sèrie de proteïnes que estan acoblades a la membrana plasmàtica i que transporten els electrons. Aquest pas d’electrons provoca un pas de protons cap a fora la cèl·lula i això fa que es generi un gradient electroquímic. L’avantatge de les cadenes d’electrons que expulsen protons és que hi ha ATPases que tenen la capacitat de tornar a fer entrar els protons dins la cèl·lula i així, a través d’aquestes proteïnes i la força motriu de protons, es genera ATP.
2 Temes 5, 6, 7 i 8: Fisiologia i metabolisme bacterià FERMENTACIÓ EN QUIMIÒTROFS Els bacteris que fermenten no tenen la cadena d’electrons ni fan la força motriu de protons. En aquest cas l’acceptor d’electrons és un intermediari(substància endògena) de la via metabòlica. L’energia s’aconsegueix per la fosforilació a nivell de substrat, però no es genera tanta energia com en la respiració.
Segons si els organismes usen o no l’oxigen distingim: -Aerobies estrictes (només creixen amb oxigen).
-Anaerobies estrictes (obtenen energia per fermentació i l’oxigen els hi és letal).
-Aerobies i anaerobies facultatives (tenen capacitat per fer fermentació anaeròbica i respiració aeròbica).
-Microaeròfiles (només tenen metabolisme a baixes concentracions d’oxigen).
TIPUS D’ORGANISMES: Organismes fototròfics: Fan servir la llum com a font d’energia, hi ha dos tipus: -Fotoautòtròfics (font de carboni inorgànica) -Fotoheteròtrofics(font de carboni orgànica) Diversitat dels organismes fotosintètics: -Organismes eucariotes: plantes i algues.
-Organismes procariotes: cianobacteri, procloròfits.
Fan una fotosíntesi oxigènica, on l’acceptor final d’electrons és l’oxigen El mecanisme fotosintètic de les algues és semblant al de les plantes.
Els cianobacteris (procariotes però amb comportament d’eucariota) fixen N2, perquè en les seves agrupacions filamentoses hi ha cèl·lules que es diferencien anomenades heterocists,que tenen membrana impermeable a l’O2. EL nitrogen orgànic fet pels heterocists es difon als altres bacteris.
3 Temes 5, 6, 7 i 8: Fisiologia i metabolisme bacterià Els altres procariotes fan la fotosíntesi en absència d’oxigen gràcies a compostos inorgànics com els fets de sofre.
Els microrganismes que fan fotosíntesis oxigènica fan servir clorofil·la i els que fan anoxigènica fan servir bacterioclorofila.
A més també hi ha els carotenoides que capten la llum a diferents longituds d’ona i així es pot concentrar la llum. Hi ha diferents tipus de carotenoides segons l’organisme del qual estem parlant.
Els bacteris vermells tenen unes estructures anomenades lamel·les, com vesícules amb membrana on es troben les bacterioclorofil·les (pigments gràcies als quals es capta la llum). Aquests tenen només un fotosistema i fan la fotofosforilació cíclica.
Els bacteris verds tenen clorosomes acoblats a la membrana plasmàtica, entre la membrana plasmàtica i els clorosomes hi ha les bacterioclorofil·les. Nomes hi ha un fotosistema i es fa fotofosforilacio cíclica.
4 ...