Moviment obrer durant la IGM (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 4
Subido por

Descripción

Moviment obrer durant la primera guerrra mundial

Vista previa del texto

Moviment obrer durant la IGM Durant la Primera Guerra Mundial els industrials catalans havien fet un gran negoci, ja que en estar fora del conflicte podien incrementar el preu com volguessin. Tot i aquest període de bonança, les condicions dels obrers no van millorar. L'estat era, com a tota Europa, un estat liberal, de manera que no intervenia mai en relació a les empreses. La Revolució Russa va fer aparèixer un model d'estat diferent dels estats liberals europeus, fet que va convertir l'URSS en referent pels obrers europeus i amenaça per les oligarquies.
Els obrers estaven organitzats en sindicats, que podien tenir dos grans objectius. Un objectiu més pragmàtic que busca millorar els drets laborals i un objectiu amb una mirada més llunyana que busca fer una revolució i capgirar la realitat. L'Estat espanyol va arribar a situar-se en un context pre-revolucionari degut a l'agitació obrera i altres crisis de l'Estat.
Malgrat l'increment dels beneficis dels industrials els sous no pugen. El que sí que ho fan són els preus dels productes, que van patir una forta inflació. Les dificultats per subsistir obligaven els obrers a l'organització per aconseguir millorar les seves condicions de vida. El novembre de 1916 la CNT i l'UGT pacten convocar la primera vaga general d'un cicle que durarà 3 anys. L'objectiu principal és millorar les condicions de vida, però també hi ha l'esperança que s'obri la tessitura per fer una revolució que acabi amb el capitalisme i l'estat liberal. El fet de militar en un sindicat era molt arriscat per la repressió. A més, no tots els obrers són de la CNT o l'UGT. Tot i així la vaga va ser un èxit i va tenir el suport de la majoria dels obrers i una part de la petita burgesia.
La situació social era pre-fordista, de manera que l'oligarquia no es plantejava que si les condicions de vida dels obrers milloraven ells podrien incrementar els seus beneficis. Així doncs, no es plantejaven cedir davant les demandes obreres. Quan hi havia protestes no es plantejava resoldre el motiu inicial d'aquestes. Es reprimien i prou.
A finals 1916 – 1917 la tensió social va creixent i té Barcelona com a nucli del moviment obrer. El 1917 es comencen a teixir una sèrie d'elements que desemboquen amb la voluntat d'acabar amb la monarquia i amb l'Estat liberal. El maig de 1917 CNT, UGT i PSOE convoquen una vaga general indefinida a no ser que l'Estat canviï les condicions de vida dels treballadors. Aquesta vaga va rebre el suport dels partits republicans, ja que veien una possibilitat d'acabar amb la monarquia. Gairebé tota l'oposició van situar Espanya al límit d'una revolució republicana-socialista. Aquesta tessitura s'accentua quan uns grups de militars creen les Juntes Militars de Defensa per defensar les seves reivindicacions. Al mateix moment, la Lliga Regionalista celebra una assemblea de parlamentaris per aconseguir una reforma constitucional per catalanitzar Espanya i fer que el centre econòmic de l'Estat es desplaci al Mediterrani. La Lliga esperava que els militars de les Juntes hi donessin suport, però això no passa. De fet, l'assemblea té poc èxit i hi acudeixen pocs diputats.
L'agost de 1917 CNT, UGT i PSOE convoquen una nova vaga general que fa que la Lliga desisteixi del seu projecte polític desestabilitzador i entra al Govern espanyol per ajudar a la repressió dels obrers.
D'altra banda, les Juntes Militars de Defensa volen millores salarials i una reforma de l'exercit, que té una jerarquia classista i només permet ascendir en l'estructura militar a les classes alta. Són una organització clandestina que s'organitzen de manera similar als sindicats de classe. El Govern espanyol, com a resposta a aquest sindicat militar empresona els líders de les Juntes Militars de Defensa de Barcelona. Això origina la solidaritat de les Juntes Militars d'altres territoris, fet que fa dimitir el president del govern Manuel García Prieto (liberal) i Eduardo Dato (conservador) es converteix en President del govern.
A Catalunya, l'UGT és força dèbil i qui controla el moviment obrer és la CNT. A fora de Catalunya la situació és la contrària i el socialisme domina la lluita obrera. Les reivindicacions eren liderades per l'UGT i el PSOE i la CNT les acompanyava, però feia que l'objectiu era acabar amb l'estat liberal i democràtic. Si tot l'Estat hagués estat sota la influència de la CNT segurament la tensió hagués provocat un escenari revolucionari. Tot i així, la situació era força tensa, fet que va provocar que Dato accedís a les reivindicacions de les Juntes Militars per a què l'exèrcit reprimeixi les protestes al carrer.
Aquesta situació de crisi fa que es formi un govern de concentració liberal-conservador en el qual la Lliga participa amb dos ministres: Francesc Cambó a Foment i Joan Ventosa i Calvell a Proveïments. La Lliga justifica l'entrada al govern per fidelitat i lleialtat a Espanya i per no ser acusada de separatista. Són un partit d'ordre. A partir d'aquest suport a canvi de res, després d'aquest govern la Lliga torna a iniciar una campanya de demanda de l'Estatut.
Els treballadors catalans estan decebuts del lideratge d'UGT i el PSOE durant el peridoe 1916-1918.
La CNT decideix que la via política és una estratègia errònea i deixen de donar suport al PSOE.
Això fa que la CNT aposti decididament per la revolució i les seves xifres d'afiliats augmentin en gran mesura. De fet, quan es proclami la II República la CNT no cedeix en les seves pretensions i, de fet, considera que és més fàcil fer caure una democràcia que una dictadura. La CNT es reorganitza en una nova estructura sindical. Es creen sindicats únics que agrupen els obrers en branques industrials i no en oficis.
A finals de 1919 es va produir la vaga general més important de la història del moviment obrer català, la Vaga de la Canadenca. Part del personal de la Candenca afiliat a un sindicat independent van rebre una rebaixa de sou respecte als altres companys, que es van queixar i van ser acomiadats.
Això va fer despertar la solidaritat d'altres treballadors que els van donar suport. En aquell moment la CNT va entrar en el conflicte i es va convocar una vaga indefinida a la Canadenca que es va estendre per les altres indústries energètiques de la ciutat, que de retruc aturava a totes les altres indústries. Sense electricitat es va paralitzar tota Barcelona i es va aturar el 77% de les indústries catalanes. Després de 44 dies de vaga es va negociar la readmissió dels treballadors i la rebaixa de la jornada laboral a les 8 hores. En principi es readmetien els treballadors a canvi de l'entrega del seu carnet sindical (de la CNT). Això va provocar una nova vaga de 7 dies que va aconseguir que no haguessin de deixar el sindicat. Enmig del conflicte, Salvador Seguí, un militant de la CNT, va aconseguir una gran rellevància pública. Durant la vaga, l'exèrcit es va encarregar d'ocupar els llocs de treball dels vaguistes.
(https://www.youtube.com/watch?v=on8uaWyyreg) La vaga es produeix de manera paral·lela amb les demandes estatutàries de la Lliga, que va tornar a deixar de banda a canvi d'estabilitat política. La majoria dels obrers rebutgen el moviment catalanista, ja que els identifica amb les classes altes.
La creixen tensió fa que la CNT es plantegi la creació de grups armats organitzats per a lluitar contra les patronals i els esquirols. L'acció directa es comença a dur a terme pels carrers de Barcelona en resposta a la violència governamental i els pistolers del Sindicat Lliure. Els Solidaris liderats per Joan García Oliver i El Crisol format per Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso entre d'altres són alguns d'aquests grups més rellevants. Aquests grups armats són el preludi de la FAI.
Barcelona, Sabadell, Terrassa... entren en un clima de violència constant pel Pistolerisme. El grau de violència va augmentar amb la designació de Fernández Anido com a Governador Civil.
Com ha acabat la IGM la demanda de productes industrials ha disminuït molt, fet que provoca que els industrials responguin a les vagues amb locks out, que acomiaden a tots els treballadors en bloc.
Es genera un atur, que es suma al ja treball precari. Tota aquesta crisi múltiple desenvoca en el cop d'estat de Primo de Rivera.
Primo de Rivera, seguint l'exemple del feixisme italià, il·legalitza la CNT però manté l'UGT ja que necessita un sindicat. A diferencia de Mussolini i Hitler, Primo de Rivera no és cap teòric feixista, així que tampoc no desenvolupa molt aquesta ideologia. Millora les condicions laborals dels obrers, reafirma les conquistes colonials del segle XIX i crea comitès paritaris de negociació entre obrers i patronal per evitar les vagues dels anys anteriors. Amb tot això, Primo de Rivera busca guanyar-se el favor de les masses obreres. Acompanya aquestes mesures amb enormes plans d'obres públiques construint carreteres, presses... imitant el New Deal nord-americà. Aquestes mesures gairebé eliminen l'atur al 100%, però trastoca un dels principis bàsics de l'Estat liberal: la no intervenció de l'estat en l'economia. Això fa que la patronal vagi retirant la confiança a Primo de Rivera progressivament. Tot i així, s'aconsegueix pacificar força Espanya. L'oposició es veu força reduïda però se succeeixen diversos intents de cops d'estat per fer caure la dictadura i la monarquia per aconseguir una democràcia republicana. El gener de l'any 30 Miguel Primo de Rivera dimiteix de cap de govern després d'anar perdent progressivament els seus suports. En caure la dictadura s'intenta tornar a la situació política d'abans del cop d'estat mantenint la monarquia i el sistema polític caciquista, però no serà possible. L'agost de l'any 30 diversos sectors d'esquerres, republicans i nacionalistes signen el Pacte de Sant Sebastià on estableixen un pla de sublevament per proclamar la República. S'acorda l'aprovació d'una Constitució republicana i tot seguit l'aprovació d'un Estatut d'autonomia per Catalunya. Dámaso Berenguer, que dirigeix el procés de transició entre la dictadura i el retorn al sistema polític anterior en un període conegut com a Dictablanda, considera que el millor per tornar al sistema sufragista és començar per les eleccions municipals per ser les eleccions amb menys contingut polític. La Lliga intenta salvar la monarquia perquè veuen que amb una democràcia real no tindran el suport de les masses, ja que són un partit d'elits. El problema és que és un partit totalment desprestigiat perquè ha estat donant suport a tots els sistemes polítics repressors espanyols. Durant la dictadura la Lliga no ha fet oposició catalanista,a diferència de Francesc Macià.
Al voltant de la figura de l'Avi es funda Esquerra Repúblicana de Catalunya, que aglutina diversos sectors d'esquerres catalanistes que van del federalisme a l'independentisme. És un partit creat per la unió heterogènia de moviments ja assentats a Catalunya. D'aquesta manera es converteix en el primer partit de masses catalanista.
ERC aconsegueix la victoria en totes les províncies i principals ciutats catalanes, de la mateixa manera que les forces republicanes guanyen a les principals ciutats de tot l'estat. Després d'aquesta victòria a les grans ciutats els líders republicans aconsegueixen traduir el suport urbà en la caiguda de la monarquia, ja que identifiquen la base social republicana amb el rebuig a Alfons XIII. El 14 d'abril Lluís Companys proclama la II República Espanyola i Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en una República Federal Espanyola. Aquesta situació d'estatus polític indefinit dura una setmana, fet que irrita els republicans espanyols, ja que incompleix els passos pactats.
...