El Dret romà a la Península i la monarquia visigoda: La època primitiva (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés El dret romà a la Península i la monarquia visigoda La època primitiva El dret primitiu abans del a arribada de Roma es basa en els drets preromans. El punt de partida és que el dret és un fenomen social. Per això podem parlar d'historicitat del dret ubi societas ibi ius. Origen del dret i del poder polític, el qual generarà el dret. Els pensadors, s'han plantejat des de quan hi ha societat. Es va plantejar des del punt de vista abstracte, des de la teoria, la qual actualment se centra en la filosofia del dret. Històricament fins al segle XIX hi havia 2 grans teories sobre l'origen del dret i de les societats:   La visió Aristotèlica: La societat, la vida en comunitat ha existit des de sempre, l'home ha viscut sempre en societat perquè és un ésser social per naturalesa. No es comprèn el seu desenvolupament natural si no és en una comunitat. Aquells "salvatges" que per determinades circumstàncies s'han apartat de la comunitat en principi és accidental i no té una visió positiva. Per tant el dret és fruit d'aquesta vida en comunitat. El dret és una cosa positiva, on es produeix una estructura i la comunitat no es desenvolupa com els animals. ¿Quan apareix el dret? -Visió Alternativa (Hobbes és el més representant): El dret no existeix des de sempre i és una invenció que no és natural a l'ésser humà, és una invenció després d'un accident.
-Visió Cristiana: El pecat original fa que aparegui el dret. Abans d'aquest "accident" l'home viu en un estat de naturalesa de manera harmònica al paradís on tot és idíl·lic i no hi ha dret ja que es viu en harmonia. Aquest seria l'estat primigeni de l'ésser humà.
A partir d'aquí es corromp el sistema i s'han d'establir unes normes, unes prohibicions, que intenten restaurar l'ordre en aquest estat de gràcia perdut.
La visió agnòstica: Hi ha un canvi de naturalesa. El "bon salvatge" viu en harmonia amb el món com un animal més, però que ha evolucionat i corromp l'estat de naturalesa d'aquest bon salvatge.
Al segle XIX ve el desenvolupament de moltes disciplines que permet que sorgeixin noves disciplines, entre elles l'antropologia. Està emparentada amb la història, arqueologia .. Els antropòlegs fan història de les societats sense registre històric, les societats més primitives. Les que viuen a Oceania, la selva, centre d’Àfrica, etc. Són societats més igualitàries, menys bel·licoses, i es veuen com a societats positives en les que sempre hi ha hagut control social.
Aquesta situació seria el pre dret, o Dret Rudimentari. En aquest cúmul de normes hi ha diferents vessants: sobre parentiu, sobre rituals, i poc a poc es pot veure com es produeix un fenomen de diferenciació d'aquest conjunt de normes de control social i normes rituals, religioses i normes finalment jurídiques. Els antropòlegs estudien societats actuals que no van deixar testimoni escrit.
Només es pot accedir a ella per dos mitjans: -Arqueologia. Analitzar unes evidències arqueològiques i treure unes conclusions. Exemple: Analitzar tombes, segons el que hagi es pot veure si hi havia una diferenciació social, si hi havia un cabdillatge, si enterraven tots junts, etc. per analitzar la societat.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés -Mitjançant Fragments recollits per altres cultures en comunicació amb les societats sense testimoni escrit directe. Exemple: un missioner va fer una crònica sobre una societat índia que va visitar. Aquesta visió és més tendenciosa, ja que els escriptors pot ser que no coneguessin de primera mà sobre el que escriuen, o hi hagi un interès. Cal saber arribar al contingut de la societat i saber discernir entre la realitat i la interpretació.
...

Tags: