05. BLOC DE VALIDACIÓ (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmàcia Galènica 3 i Gestió de la Qualitat
Año del apunte 2017
Páginas 16
Fecha de subida 11/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

CTRIGUERO QUALITY RISK MANAGEMENT – ICH Q9 Es una eina Objectiu: racionalitzar les activitats del procés i identificar les fases on hi ha risc per la qualitat o risc pel pacient Es un raonament ben estructurat Anàlisi de riscos és OBLIGATORI (surt al Capítol 1 i al Annex 20) Contingut: - Definicions - Introducció - Model general de “Gestió de riscos de la qualitat” - Enumeració de metodologies i eines per realitzar la “Gestió de riscos” - Enumeració de les activitats farmacèutiques en que es pot aplicar la gestió de riscos de qualitat FMEA: tècnica, metodologia ESQUEMA per fer anàlisi de riscos 1- Fase I: Valoració del risc o Identificar el risc o Analitzar el risc perquè, causes...
o Avaluació del risc 2- Fase II: Control del risc o Es tenen els riscos numerats de més a menys prioritaris 3- Fase III: Revisar si funciona be · FASE I: VALORACIÓ DEL RISC -Identificar el risc Com? Fer preguntes, analitzar el procés La info es pot treure de les històriques -> ex: no es disgrega Quina es la causa? Excipient, tamany de partícula... (possibles causants del risc) També per anàlisis teòrics, opinions d’experts, preocupacions empresarials.
-Anàlisi del risc - PROBABILITAT (passat) -> es probable que passi...? ->mirar al llarg dels anys que ha passat es valora del 1 al 10 (10 si es molt probable, risc màxim) - GRAVETAT o severitat. Es greu? (s’ha de valorar)-> tmb del 1 al 10 - DETECCIÓ: També del 1 al 10-> si es difícil de detectar serà valor de 10, si es fàcil de detectar valor de 1 La detecció va al contrari que la probabilitat i la gravetat Ex: aigua purificada es fàcil de detectar que està contaminada? Detecció = 10 1 CTRIGUERO Un altre tipus de valoració  cada laboratori fa la que vol. El que es important es tenir un criteri Amb aquest criteris es calculen els nivells de risc -> 3 tipus: - Inacceptable: els mes alts -> s’han de reduir - Millorables: tenen risc mig i aniria be baixar-los - Acceptable · FASE II: CONTROL DELS RISCOS Ja tinc valorat i classificats els riscos -> ara s’han de controlar El nivell és acceptable? Que es pot fer per eliminar o reduir el risc? Quin es el balanç entre el benefici de treure el risc i el resultat? A vegades eliminar riscos es tan car que no te sentit Quan soluciono aquest risc estic incorporant nous riscos? · FASE III: REVISIÓ DELS RISCOS Revisar si les mesures que s’han fet van bé, no han aparegut nous riscos...
S’avalua amb activitats planificades: autoinspeccions, revisions de productes...
També No planificats: rebutjos, reclamacions, incidències...
Metodologies: - La que utilitza el 90% dels laboratoris es la FMEA CAS PRACTIC Aplicar el Análisis de riesgos sobre calidad agua desionizada para determinar frecuencia de mantenimiento del sistema de obtención de agua farmacéutica: puntos críticos Herramienta: FMEA Fases - División proceso en operaciones o fases – fases del flujo? Ver anexo del caso - Definir criterios de análisis y evaluación – Cuantificar: gravedad, probabilidad y detección - Definir riesgo de cada operación (risk identification) - Asignar valores a cada riesgo (risk evaluation) - Asignar medidas reductoras del riesgo (risk control) Quins son els punts mes crítics que provocarien aigua contaminada? 2 CTRIGUERO Fases: 1.
2.
3.
4.
5.
Entrada d’aigua de la xarxa Cloració Addició de floculant (per englobar materia) Filtració amb tamany de porus gran Etc.
Personal pot contaminar l’aigua? Aigua pot contaminar els equips? El material de partida? Es fa un anàlisi previ Quantificar gravetat...
En aquest cas gravetat del 1 al 5 Provabilitat del 1 al 3 Detecció del 3 al 1 Anàlisi de riscos: EXEMPLE: · Bombes de recirculació -> es poden parar. Possibles conseqüències: aigua estancada -> creixement microbiològic Es probable que es quedin parades? No  1 (hi ha 2 bombes) Es greu que es parin les bombes? Sí  3 Detecció 1: es fàcil de detectar que s’han parat les bombes  Surt anàlisi de risc de 3 Comprovacions a realitzar i mitigacions: hi ha 2 bombes i es fa control i manteniment mensual.
3 CTRIGUERO Si risc esta per sota de 12  No farem res, s’accepta.
Si esta sobre 45, es molt greu i es farà mostreig diari · Descalcificació: Possibles fallos: colmatació Conseqüències: contaminació inorgànica del aigua....
- P: mirar la llibreta del equip per veure si es fàcil que es colmatin  2 - G: es greu? Sí  4 - D: es fàcil de detectar 1 VALIDACIÓ FARMACÈUTICA INTRODUCCIÓ FDA: Un procés de fabricació validat vol dir que s’ha comprovat d’alguna manera, fent sèrie de proves, de que el procés em donarà sempre la mateixa resposta.
Validat= sempre que utilitzi de la mateixa forma, el resultat que obtindré seran es mateixos, amb la mateixa qualitat.
Chapman: aplicar sentit comú organitzat i documentat.
Evolució històrica: 1962: GMP a EEUU 1976 s’incorpora el terme de validació dins de les GMP 1980: Farmacopea Europea: introdueix validació de porcés d’esterilització 1983: FDA establir unes directius de com s’han de dur a terme els processos de fabricació 1994: ICH-> comencen a descriure guies, directrius relacionades amb els mètodes analítics. Com s’han de valorar els mètodes analítics 2001: EMEA: Procés de validació 2002: es fa molt més important tot, esta dins de les NCF (son obligatòries) . Esta en un annex 2011: es comença a incloure nova filosofia-> validació d’un procés de validació però amb la nova prespectiva. Encara no s’ha aconseguit, es lent de consolidar.
2014 EMEA adapta el que diu la FDA i treu la seva pròpia guia de la validació del porcés de fabricació 2015: Es va modificar l’annex 15 i es va incorporar la nova filosofia -> es obligatori però deixen un termini 4 CTRIGUERO VALIDACIÓ: segons GMP, es la obtenció d’unes proves, d’acord amb les NCF, de que qualsevol procediment, activitat, material, procés o sistema produeix en realitat el resultat previst 3 aspectes principals: - Si fem aquestes proves, obtenim CONFIABILITAT (confiança en el que estem fent). Es coneix molt be com funciona l’equip, com funciona el mètode analític. Es tenen controlats tots els factors que influeixen en la qualitat del medicament Factors: personal, instal·lacions, equips, processos de fabricació, etc.
- Dona SEGURETAT: es fan totes les proves i tens la seguretat de que allò funciona correctament.
S’està eliminant riscos.
- EFECTIVITAT: Es efectiu, el tinc controlat. És reproduïble. Se que si es repeteix s’obtindrà el mateix.
PER QUÈ HEM DE VALIDAR? Perquè els lots sempre siguin iguals (estic incrementat qualitat del producte), per evitar riscos (interns i externs).
Perquè és obligatori Hi ha moltes normes i directius respecte les validacions Els sistemes informàtics també s’han de validar Validem per què: - Perquè es un requisit legal - Per millorar la qualitat dels productes - Per tenir menys rebutjos tant intern com externa del mercat - Per millorar rendiments i treure mes unitats al mercat QUÈ S’HA DE VALIDAR? Processos, equips, Estrictament parlant nomes validem: - Mètodes d’analítics - Mètodes de neteja - Sistemes d’aigua, aire , vapor - Processos Després es qualifica: - Equips - Materials - Locals Es formen i certifica: - Personal Actualment es parla de validació total. Es parla de validar un equip, una persona...
5 CTRIGUERO Tenim la validació total Comencem primer a formar les persones, després qualifiquem els equips, locals, materials.. si això no ho tenim fet no podem seguir.
Després validem els sistemes del aire, del aigua, del vapor, etc.
Últim punt, quan ja anem al medicament en si: validació dels processos de fabricació, mètodes analítics i mètodes de neteja.
QUAN HEM DE VALIDAR? Primer es desenvolupa, es conèixer l’equip, es fan proves... Un cop això es valida, i després de validar ja es posa en rutina.
EXEMPLE: : si no ho tens validat i et dona un 90%, no podries dir que està fora d’especificacions perquè com no està validat no saps si donarà bé, igual ho repeteixes i et dona 100%.
Si està validat i dona 90% llavors sí que pots dir que està fora d’especificacions. (tot i així abans de retirar s’ha d’investigar) Si ho centrem en les etapes del desenvolupament d’un medicament, en les etapes inicials (planificació d’un nou projecte) no es fan validacions completes, Es ja en la etapa de preclinica i clínica quan es comencen a fer validacions completes. Ja sabem cap on anem.
Al registre s’han de presentar les validacions que demanin.
COM S’HA DE VALIDAR? Política de validació de la empresa: existeix un pla mestre de validació on es recull com portar a terme les validacions que estan demanant.
Tots fan el mateix i compleixen amb les normes per cada un s’organitza les activitats de la seva empresa.
QUI HA DE REALITZAR LA VALIDACIÓ? Personal qualificat, format, certificat.
Hi ha empreses amb departament exclusiu de validacions, sobretot les que impliquen tota la planta.
Tmb pot ser un equip interdisciplinar.
QUINS LÍMITS HAN DE COMPLIR ELS PARÀMETRES ESTUDIATS? Segons les especificacions.
Les especificacions també les estableix la empresa.
Criteris d’acceptació: - Basats en els estudis d’estabilitat, marketing...
- Especificacions per alliberar lots al mercats (una mica més estrets) - Límits de validació (mes estrets) QUI HA D’APROVAR EL INFORME DE VALIDACIÓ? Director Tècnic o responsable de garantia de qualitat.
6 CTRIGUERO FINS QUAN ESTA EN VIGOR LA VALIDACIÓ? Depèn Processos de fabricació o mètodes podem donar períodes mes llargs que per equips...
Quan es canvia alguna cosa (una peça d’un equip, una fase en el procés de fabricació, etc.) s’ha de tornar a validar.
La validación está en vigor hasta que se realiza algún cambio en el proceso, método, cambio de pieza en el equipo, etc, o bien hasta finalizar el período de validación si se ha establecido en el Plan master de validación (5 años) ENFOQUE DE LA VALIDACIÓ La validació s’ha de veure com part del nostre sistema de qualitat.
Compleix els requisits legals Te un retorn econòmic: - Augment de la qualitat - Disminució de costos - Disminució de lead-times - Disminució de riscos laborals La estratègia de validació s’ha d’adaptar al procés L’anàlisi de riscos és una eina fonamental.
PLA MESTRE DE VALIDACIÓ Document molt breu i molt precís que incorpora les validacions i la seva planificació.
Ha d’incorporar com a mínim, segons l’annex 15: - Política de validació (estratègia) - Estructura organitzativa de les activitat de validació (equips, estructures....) - Resums de les instal·lacions, sistemes equips i processos a validar.
- Format de la documentació: tant protocols com informes. (en el protocol s’ha d’escriure un objectiu, qui serà responsable... L’informe portarà un índex, introducció, ....) Així tots els protocols i informes seran iguals, tindran la mateixa informació.
- Planificació i calendari. Les validacions han d’estar ben planificades al llarg del any perquè no influeixi.
o Control de canvis (com tractarem equips nous que vinguin, quan començaríem a fer els validacions, etc.) o Referencia als documents existents.
Tindrem tants protocols com necessitem i a partir d’aquí l’informe corresponent. Tindrem tant informes com protocols o activitats de validació.
7 CTRIGUERO QUALIFICACIÓ DELS EQUIPS · CALIBRACIÓ: sèrie de proves en les que comparem el resultat que em dona l’equip que estic calibrant amb un patró (valor conegut amb la seva incertesa).
· VERIFICACIÓ: es fa un assaig que diàriament comproves que l’equip esta dins d’unes especificacions determinades (especificacions que jo he establert) · QUALIFICACIONS: Acció de provar que un equip treballa correctament i dona els resultats esperats.
Etapes de qualificacions: - Qualificació del disseny – CD (DQ) - Qualificació de la instal·lació – CI (IQ) - Qualificació de funcionament – CF (OQ) - Qualificació d’execució del proes – CP (PQ) Esquema en V: Requisits del usuari: que busquem? Busco un reactor de 20L amb calefactora, que hi hagi entrada d’aire per buit, etc.
Especificacions funcionals: si demano una camisa calfactorsa, en quin rang de temperatura puc treballar? Especificacions del disseny: es quadrat, bicònic, dimensions determinades, etc.
Aquesta part de la V fa referencia a la qualificació del disseny, es una recollida d’informació.
Qualificació de la instal·lació OQ: em dona resposta a especificacions de disseny i especificacions funcionals QUALIFICACIÓ DE DISSENY: Definició i revisió del disseny i de les instal·lacions pels equips, connexions i subministres dels serveis.
- Revisió del disney - Descripció del sistema i equips - Consideracions generals sobre el mode d’operar - Requeriments del procés - Especificacions - Infrome de disseny.
8 CTRIGUERO EXEMPLE: hem de comprar equip de dissolució. Com a responsables hem de pensar: quins son els requisits? Perquè utilitzar l’equip? S’utilitzarà per fer estudis d’equivalència in vitro com diu ICH. ICH diu que s’ha de fer en 12 gots. M’interessarà comprar un equip amb 12 gots per fer-ho directament amb 12 gots.
A mes prefereixo que estiguin en línia perquè és més fàcil treure mostra.
QUALIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ Si l’equip no es mou mai mes del lloc no cal tornar-lo a fer.
Quines proves es fan: - Identificar l’equip - Descripció de tots els components del equip - Revisió del manual d’instruccions - Revisió de les instruccions de seguretat - Verificació del procediment d’instal·lació - Especificacions tècniques (dimensions: si ho vull posar en aquet lloc, que hi càpiga, mirar endoll ...) - Certificat de la instal·lació: ho sol fer els tècnics de les cases comercials.
QUALIFICACIÓ DE FUNCIONAMENT: Part de disseny però sobretot les funcionals Es fan proves SENSE producte Si es necessari estudiarem els diferents límits que tingui.
Ja podrem escriure el PNT de funcionament  Es podrà fer la calibració, PNT de neteja, manteniment, formació operari/tècnic · Test d’iniciació · Configuració Per últim: QUALIFICACIÓ DE LA EXECUCIÓ Aquí si que es fa amb producte, però amb productes simulats, no reals.
També estudiarem els límits En el exemple de l’equip de dissolució: Agafem comprimits que es fan a la USP específicament 9 CTRIGUERO VALIDACIÓ DE MÈTODES ANALITICS Es l’establiment d’una evidència experimental de que un procediment analític ens conduirà amb un cert grau de seguretat a obtenir resultats precisos i exactes.
Farem una sèrie de proves experimentals, tot queda recollit en documents.
Precisos i exactes: el valor que obtinc se que es el valor amb una exactitud molt elevada.
Nomes es pot dir perquè tens el mètode validat. Sigui quin sigui el resultat, estic segur del resultat.
Obtenim FIABILITAT Sempre dins d’unes ESPECIFICACIONS i atributs de qualitat prèviament establerts.
Necessitem tenir criteris d’acceptació, que no venen regulats en normatives, som nosaltres com a companyia que establim criteris d’acceptació raonables.
Passos a seguir: - Desenvolupar un mètode analític: 1r definir la aplicació i l’objectiu del mètode. Es per identificar nomes? Es per quantificar el p.a? Per quantificar pureses? - Quants analits porta la formulació? Només 1? Porta analit i conservants? Que porta? Ex: tenim 3 analits (1 analit i 2 conservants): podré fer servir HPLC (tècnica separativa), espectrofotòmetre...
- Ara ja tenim la info, podem desenvolupar el mètode analític.
- Desenvolupar el protocol de validació: s’ha d’escriure un protocol específic de validació. 2 de les coses importants que ha de tenir són: o Paràmetres a avaluar o Criteris d’acceptació Són obligatoris! PROTOCOL DE VALIDACIÓ: - Objectiu - Mètode a validar: descrivim la proposta (agafem 10 comprimits, els triturarem, .....) - Responsables: qui son les persones encarregades de portar a terme aquesta validació - Si s’han detectat Factors crítics. Ex: veiem que el p.a. es inestable, es comença a degradar. Si ho sabem, no podem fer bateria de dilucions i després llegir, s’haurà de preparar la mostra al moment.
- Paràmetres a estudiar. Depenent del objectiu (identificar, quantificar..) no cal fer tots els paràmetres.
- Procediment operatiu. Ex: linealitat:..
S’ha de tenir en compte els mínims marcats per la ICH (linealitat: ICH diu que com a mínim s’han de fer 5 punts. Podem fer més, però no menys) - Criteris d’acceptació per cadascun dels paràmetres · Paràmetres: S’han dividit els mètodes analits en diferents categories. En funció de la categoria a la que pertanyi faràs unes proves de validació o unes altres.
ES NECESSARI especificar els CRITERIS D’ACCEPTACIÓ per cada paràmetre 10 CTRIGUERO USP els ha dividit en 4 categories (ICH en 3: la 1 i la 3 estan a la mateixa) - Categoria 1: tots els mètodes analítics que serveixen per determinar (=quantificar) el component o l’analit majoritari (ja sigui matèria prima com producte acabat) - Categoria 2: determinació d’impureses en matèria prima o productes de degradació en producte final. L’ideal es que no apareguessin mai en la formulació. Si apareixen han d’estar un uns límits molt petits. Hem de ser capaços de detectar-los.
- Categoria 3: mètodes analítics que fan referència a alguna característica concreta. Ex: assaig de dissolució - Categoria 4: Test d’identificació. NO determinar Paràmetres de validació: - Exactitud - Precisió - Selectivitat - Límit de detecció - Límit de quantificació - Linealitat - Interval EXEMPLE: Volem només identificar  l’únic paràmetre que hem d’estudiar és la selectivitat Si volem valorar la quantificació del majoritari -> s’ha de fer Tot menys el límit de detecció i el límit de quantificació. Això es perquè busques el 100%, en principi no m’he de trobar als límits.
Impureses i producte de degradació: - Quantificar: tot excepte el límit de detecció. En principi no haurien de sortir impureses, però si surten s’ha de saber a partir de quin valor puc quantificar i dir de manera exacta la quantitat, per això si que s’ha de fer el límit de quantificació - Test límit: està o no està  nomes s’ha de fer selectivitat i Límit de detecció 11 CTRIGUERO · INTERVAL D’ANÀLISI (Quantificació) Es l’interval màxim i mínim de concentració del analit en la que es demostra que el mètode es lineal, precís i exacte.
Les guies ICH ens marquen uns límits depenent del tipus de mètodes i perquè serveixin: - Producte acabat o matèria primera: 80-120% (si jo faig 70-130%, dins estan els intervals 80120%, es pot fer. Però si vols fer linealitat de 90-110% NO seria correcte, perquè no inclou el 80 ni el 120%, et farien una al·legació) - Uniformitat de contingut: 70-130% (es pot fer aquest valor ja al producte acabat o matèria primera i ja inclouria això) - Assaig de dissolució: Q + 20% - Impureses: LC-120% (LC= límit de quantificació) -> son límits molt petits Un cop amb això seguim amb els passos: - Qualificació dels instruments - Formació dels operadors - A vegades es fan experiment de pre-validació - Realització de la validació - Avaluació dels resultats - Escrivim l’informe de validació - També s’escriu un certificat de validació (assajos que he fet, resultats, criteris d’acceptació i si es conforme o no) És com un resum.
- Desenvolupament del PNT per fer el mètode en rutina VALIDACIÓ D’UN PROCES DE FABRICACIÓ Es la realització d’evidències documentades, de que un procés de fabricació ens conduirà a obtenir un medicament amb la qualitat adequada dins d’especificacions a mes sempre que portem a terme el procés de la mateixa forma, serà reproduïble.
- Evidencia documentada - Reproductibilitat - Especificacions i atributs de qualitat predeterminats Evidencia documentada: s’ha de tenir protocol de validació, obtenim Resultats, que ha de quedar registrat i al final es fa un informe final . A partir del informe final, protocol i resultats es sol fer un certificat de validació (un resum) Especificacions: En alguns casos vindran donats per Farmacopea i altres del propi desenvolupament farmacèutic Ara el que es vol es aplicar la ICH Q8 i dins d’aquesta el Quality by design Reproductibilitat: Per demostrar-ho: fer numero de lots X. Aquests lots han de ser a escala comercial/industrial Es fan 3 lots mínim No nomes s’ha de fer el control final d’especificacions, sinó també el control de procés 12 CTRIGUERO Hi ha un annex específic, el 15, de qualificacions i validacions. S’ha de complir.
Aquest annex 15 reconeix com validacions: 3 tipus de validacions: - Concurrent - Tradicional o Prospectiva - Verificació continua del procés De forma general, això es fa previ a la autorització de comercialització Però hi ha cas concret en que no: La VALIDACIÓ CONCURRENT es fa amb lots de producció, lots que es comercialitzaran i aniran al pacient. El que es fa es tenir molt clar el procés de fabricació del lot, quins son els punts crítics, i es fa un control exhaustiu de les diferents etapes del procés de fabricació per estar segurs que totes les dades que recollim son fiables i serà reproduïble. També es necessita com a mínim 3 lots Aquesta validació nomes es pot fer en uns medicament en concret i a mes s’ha de tenir la autorització de la AEMPS Aquests medicaments són: - Medicaments orfes - Productes amb vida útil molt breu - Productes d’us limitat (radiofàrmacs) VALIDACIÓ TRADICIONAL Primer s’ha de tenir el PROTOCOL de Validació, que ha d’incloure: - Breu descripció del procés - Resum de les fases crítiques (CPP) - Llista d’equips/instal·lacions - Especificacions del producte acabat - Proposta de control en proes (CQA) i criteris d’acceptació - Assajos addicionals - Pla de mostreig - Mètodes de registre i avaluació dels resultats - Funcions i responsabilitats de cada una de les persones que participen - Calendari proposat 2n pas: quants lots s’han d’avaluar? 3 lots industrials Es fan totes les proves corresponents i veurem si compleixen o no.
A vegades hi ha productes que són molt cars i aquests 3 lots que fabriquem per fer les proves de validació després s’han de tirar. Quan això passa, es permet fer amb lots pilot, però s’ha de comprometre de manera escrita, de que en el moment que s’aprovi la comercialització, farem la validació amb es 3 primers lots industrials, que es podran comercialitzar (serà com una verificació) No amb totes les formes farmacèutiques es permet passar de escala industrial a pilot. Amb les formes farmacèutiques critiques (suspensions, emulsions, semisolids, alliberació modificada..) estem obligats a fer-ho amb els 3 lots industrials.
13 CTRIGUERO Hi ha diferents escales de treball: · ESCALA LABORATORI: - Seleccionar formula - Envasat - Establiment de proves de fabricació- OPTIMITZACIÓ - Establiment de especificacions · ESCALA PILOT: - Desenvolupament del procés: scale up, reproductibilitat - Estudis d’estabilitats - Assajos preclínics i clínics.
· LOTS INDUSTRIALS: - Validació del procés de fabricació - Comprovació on going del procés de fabricació: estabilitat i capacitat VERIFICACIÓ CONTÍNUA DEL PROCES S’ha d’aplicar el Quality by Design (QbD)  dades estadístiques per poder dir quina es la etapa crítica que s’ha de controlar.
S’ha d’establir una estratègia de control: tant de material de partida, atributs de qualitat crítics i quins són els paràmetres de procés crítics.
S’ha de fer de forma continua (ex: des del inici fins al final de la mescla) El control continu es pot fer amb eines Analítiques  Us del PAT (Tècniques analítiques de Procés) que ajuden a afavorir el control del procés.
Les dades es tractaran amb eines estadístiques molt mes complexes, multivariants Per poder fer tot això, s’haurien de fer molts mes lots. La AEMPS segueix exigint 3 lots.
VERIFICACIÓ EN CURS: Sigui quin sigui el tipus de validació, el que s’està exigint es la verificació en curs de TOT el cicle de vida del medicament. Durant tota la vida del medicament, cada lot, cada procés, s’hauran d’agafar dades i anar comparant de lot a lot. Tots els lots poden estar dins de especificacions però poden tenir tendència a desviar-se.
Mirem si tot segueixen la mateixa tendència i tot segueix sent robust.
14 CTRIGUERO VALIDACIÓ DE NETEJA: Objectiu: obtenció de proves documentades que demostres que el mètode de neteja proposat es el suficientment fiable com per reduir de manera constant els residus per sota del nivell acceptat predeterminat.
Que netegem? TOT - Brutícia - Residus: químics, físics o microbiològics No s’ha d’alterar la superfície al netejar Preguntes a respondre sobre la neteja: - Que volem netejar? Instal·lació, sala entre mig, equip, moltes tuberies...
- Quin es el material del equip o instal·lació? Plàstic, teflon, acer inoxidable...
- Que volem eliminar? Tot tipus de brutícia, residus, substancies...
- Com es neteja? Quin tipus d’aigua? Detergents? Un altre dissolvent?...
Tenim diferents tipus de neteja: o Manual o Semiautomàtic o Automàtic: estan dins dels propis equips. Són els que mes s’utilitzen en industria - Com s’extreuen les mostres per veure si esta net o no? o Superfície en contacte amb el producte (amb un cotó) o Amb aigües d’esbandida -> de la ultima aigua s’agafa mostra o Placebo (la FDA no l’accepta): es fa el procés, netejo, torno afer el procés de validació sense el principia actiu i aquest placebo s’analitza.
Es recomana fer els 2 primers, tots 2.
- Com avaluem si la neteja es satisfactòria? - Com establim els límits? Tots els límits s’han de fer tenint en compte la toxicitat dels p.a, detergents, excipients... el que sigui mes tòxic -> es necessita un toxicòleg FASES: 1. Establir el PNT de neteja 2. Principi actiu mes desfavorable 3. Establiment dels límits 4. Establiment del mostreig 5. Realització del procés de neteja per triplicat 6. Obtenció dels resultats satisfactoris El mètode està validat.
PROTOCOL DE VALIDACIÓ · Descripció del procediment - Objectiu de la neteja - PNT de neteja - Fases de la neteja - Selecció del pitjor cas 15 CTRIGUERO · Selecció del trazador - Més insoluble, lot més gran, mes % de p.a., mètode analític més sensible · Procediments de mostreig: - Punts de mostreig - Tipus de mostreig (aigües de rentat, superfícies o placebos) · Mètodes analítics: - P.a.
- Excipients - Detergents - Microbiològics - Referencies a les seves validacions · Límits d’acceptació · Control de canvis: - Inclusió de nous productes - Canvis en el equip - Canvis en el procediment de neteja - Canvis en el equip netejador · Revalidació - Per canvis - Periòdica 16 ...

Comprar Previsualizar