APUNTS DE TOT EL CURS (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura GESTIÓ D'OCUPACIÓ PÚBLICA
Año del apunte 2013
Páginas 26
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

GESTIÓ D’OCUPACIÓ PÚBLICA: L’estructura de l’administració està formada per personal laboral i funcionaris.
Hi ha un gran nivell de treballadors d’empreses privades que treballen per a l’administració.
Actualment s’externalitza, ja que surt més econòmic.
100%PIB= deute públic - Les persones que cotitzen també són empleats públics, per tant també es beneficien els empleats públics dels mateixos impostos.
16 milions de treballadors cotitzant 2’6 milions funcionaris públics 8 milions amb pensions 650.000 empleats laborals (règim laboral, la majoria en l’administració) Dels 2’6 milions de funcionaris públics: 50% comunitat autònoma 20% estat 30% corporacions locals  ESTATUT BÀSIC DE L’EMPLEAT PÚBLIC: - Conjunt de persones que presten serveis a l’administració púbica (sobretot de funcionari públic).
En teoria s’aplica als empleats públics.
A la pràctica, s’aplica només quan alguns col·lectius, hi hagi la norma que digui que s’aplica l’EBEP.
Pròpia regulació: forces armades, personal del servei secret, personal docent, militar, policia.
L’EBEP no resol problemes si ets mestre, policia...
Classifica al personal en diferents tipologies:  FUNCIONARIS DE CARRERA. Poden fer carrera professional dins l’administració pública. Són funcionaris de caràcter permanent.
La única forma d’expulsar és haver comès una falta molt greu, i que el tribunal de justícia consideri que ha de ser separat de l’activitat que exerceixi com a funcionari de carrera.
Artículo 9. Funcionarios de carrera 1. Son funcionarios de carrera quienes, en virtud de nombramiento legal, están vinculados a una Administración Pública por una relación estatutaria regulada por el Derecho Administrativo para el desempeño de servicios profesionales retribuidos de carácter permanente.
2. En todo caso, el ejercicio de las funciones que impliquen la participación directa o indirecta en el ejercicio de las potestades públicas o en la salvaguardia de los intereses generales del Estado y de las Administraciones Públicas corresponden exclusivamente a los funcionarios públicos, en los términos que en la ley de desarrollo de cada Administración Pública se establezca.
1  FUNCIONARIS INTERINS. No tenen possibilitat d’ascens ni garantia de permanència.
Artículo 10. Funcionarios interinos 1. Son funcionarios interinos los que, por razones expresamente justificadas de necesidad y urgencia, son nombrados como tales para el desempeño de funciones propias de funcionarios de carrera, cuando se dé alguna de las siguientes circunstancias: a) La existencia de plazas vacantes cuando no sea posible su cobertura por funcionarios de carrera.
b) La sustitución transitoria de los titulares.
c) La ejecución de programas de carácter temporal.
d) El exceso o acumulación de tareas por plazo máximo de seis meses, dentro de un periodo de doce meses.
2. La selección de funcionarios interinos habrá de realizarse mediante procedimientos ágiles que respetarán en todo caso los principios de igualdad, mérito, capacidad y publicidad.
3. El cese de los funcionarios interinos se producirá, además de por las causas previstas en el artículo 63, cuando finalice la causa que dio lugar a su nombramiento.
4. En el supuesto previsto en la letra a) del apartado 1 de este artículo, las plazas vacantes desempeñadas por funcionarios interinos deberán incluirse en la oferta de empleo correspondiente al ejercicio en que se produce su nombramiento y, si no fuera posible, en la siguiente, salvo que se decida su amortización 5. A los funcionarios interinos les será aplicable, en cuanto sea adecuado a la naturaleza de su condición, el régimen general de los funcionarios de carrera.
- 90% de la contractació a Espanya es realitza mitjançant contracte eventual per obra o servei.
 PERSONAL LABORAL.
Artículo 11. Personal laboral 1.
Es personal laboral el que en virtud de contrato de trabajo formalizado por escrito, en cualquiera de las modalidades de contratación de personal previstas en la legislación laboral, presta servicios retribuidos por las Administraciones Públicas. En función de la duración del contrato éste podrá ser fijo (carácter permanent), por tiempo indefinido (no fixe) o temporal (contracte temporal per a quasevol modalitat del sector privat, si es compleixen els requisits.
2.
Las Leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo de este Estatuto establecerán los criterios para la determinación de los puestos de trabajo que pueden ser desempeñados por personal laboral, respetando en todo caso lo establecido en el artículo 9.2.
2  PERSONAL EVENTUAL.
Artículo 12. Personal eventual 1. Es personal eventual el que, en virtud de nombramiento y con carácter no permanente, sólo realiza funciones expresamente calificadas como de confianza o asesoramiento especial, siendo retribuido con cargo a los créditos presupuestarios consignados para este fin.
2. Las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo de este Estatuto determinarán los órganos de gobierno de las Administraciones Públicas que podrán disponer de este tipo de personal. El número máximo se establecerá por los respectivos órganos de gobierno. Este número y las condiciones retributivas serán públicas.
3. El nombramiento y cese serán libres. El cese tendrá lugar, en todo caso, cuando se produzca el de la autoridad a la que se preste la función de confianza o asesoramiento.
4. La condición de personal eventual no podrá constituir mérito para el acceso a la Función Pública o para la promoción interna.
5. Al personal eventual le será aplicable, en lo que sea adecuado a la naturaleza de su condición, el régimen general de los funcionarios de carrera.
L’EBEP regula el règim retributiu del funcionari públic.
Li coneix al empleat públic percebre les retribucions i indemnitzacions d’acord amb el servei Artículo 14. Derechos individuales Los empleados públicos tienen los siguientes derechos de carácter individual en correspondencia con la naturaleza jurídica de su relación de servicio: - - - A la inamovilidad en la condición de funcionario de carrera.
Al desempeño efectivo de las funciones o tareas propias de su condición profesional y de acuerdo con la progresión alcanzada en su carrera profesional.
A la progresión en la carrera profesional y promoción interna según principios constitucionales de igualdad, mérito y capacidad mediante la implantación de sistemas objetivos y transparentes de evaluación.
A percibir las retribuciones y las indemnizaciones por razón del servicio.
A participar en la consecución de los objetivos atribuidos a la unidad donde preste sus servicios y a ser informado por sus superiores de las tareas a desarrollar.
A la defensa jurídica y protección de la Administración Pública en los procedimientos que se sigan ante cualquier orden jurisdiccional como consecuencia del ejercicio legítimo de sus funciones o cargos públicos.
A la formación continua y a la actualización permanente de sus conocimientos y capacidades profesionales, preferentemente en horario laboral.
Al respeto de su intimidad, orientación sexual, propia imagen y dignidad en el trabajo, especialmente frente al acoso sexual y por razón de sexo, moral y laboral.
A la no discriminación por razón de nacimiento, origen racial o étnico, género, sexo u orientación sexual, religión o convicciones, opinión, discapacidad, edad o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.
3 - A la adopción de medidas que favorezcan la conciliación de la vida personal, familiar y laboral.
A la libertad de expresión dentro de los límites del ordenamiento jurídico.
A recibir protección eficaz en materia de seguridad y salud en el trabajo.
A las vacaciones, descansos, permisos y licencias.
A la jubilación según los términos y condiciones establecidas en las normas aplicables.
A las prestaciones de la Seguridad Social correspondientes al régimen que les sea de aplicación.
A la libre asociación profesional.
A los demás derechos reconocidos por el ordenamiento jurídico.
Els drets econòmics que tenen els empleats públics inclouen les retribucions i indemnitzacions per raó del servei.
- - L’EBEP regula parcialment les retribucions L’EBEP no regula les indemnitzacions per raó del servei (dietes de transport).
L’EBEP no regula les percepcions del personal laboral. El govern ha intervingut a través d’un real decret llei per a tracta aspectes relacionats amb el personal labora; és a dir, regula aspectes del personal laboral. Les retribucions d’aquest personal es regiran per conveni col·lectiu, negociació i contracte de treball.
L’EBEP regula en sistema retributiu dels funcionaris públics.
Les retribucions del personal laboral es regula per legislació laboral, el conveni col·lectiu i el contracte de treball (pel que fa a aquest últim, a l’administració pública no pot ser lliure la retribució de cada subjecte).
REGULACIÓ FUNCIONARIAL - Qüestions bàsiques per al personal laboral i funcionaris El increment de la massa salarial del personal laboral (laboral + funcionari) gaudirà dels increments que marqui la llei de pressupostos generals de l’Estat.
L’Estat no prohibeix l’increment retributiu (no podrà superar en que exigeixi la LGPE).
Ningú podrà cobrar quantitats en concepte de prestació, premi...per les multes que imposem.
(No cobrarà participació en les sancions).
LEGISLACIÓ FUNCIONARIS A+B) no tenen diferencia retributiva a) FUNCIONARIS DE CARRERA No cotitzen per atur, encara que t’expulsin del càrrec.
b) FUNCIONARIS INTERINS Si cotitzen per atur o Antigament, els funcionaris interins cobraven menys fen la feina d’un funcionari de carrera.
o Actualment, depèn del lloc que ocupa, tant sigui de carrera com interins.
o Fins al 2007, els interins no tenien dret a cobrar triennis.
4 RÈGIM RETRIBUTIU DELS FUNCIONARIS INTERINS. L’EBEP no ha entrat en vigor a Catalunya, excepte l’article 25.2.
Artículo 25.2 Retribuciones de los funcionarios interinos 1. Los funcionarios interinos percibirán las retribuciones básicas y las pagas extraordinarias correspondientes al Subgrupo o Grupo de adscripción, en el supuesto de que éste no tenga Subgrupo. Percibirán asimismo las retribuciones complementarias a que se refieren los apartados b), c) y d) del artículo 24 y las correspondientes a la categoría de entrada en el cuerpo o escala en el que se le nombre.
2. Se reconocerán los trienios correspondientes a los servicios prestados antes de la entrada en vigor del presente Estatuto que tendrán efectos retributivos únicamente a partir de la entrada en vigor del mismo.
- Per a que entri en vigor a Catalunya es necessita que el parlament autonòmic reguli el sistema retributiu que desenvolupi l’EBEP (únicament ho han fet València i Castilla la Manxa) - Els funcionaris de Catalunya es regeixen per l’anterior llei a l’EBEP; per l’Estat.
EBEP RETRIBUCIONS BÀSIQUES VS COMPLEMENTARIES DELS FUNCIONARIS DE CARRERA Els funcionaris públics només podran tenir aquestes retribucions A) RETRIBUCIONS BÀSIQUES –( SOU). Són les que retribueixen al funcionari segons la adscripció del seu cos o escala a un determinat grup o subgrup de classificació professional, en el supòsit de que aquest no tingui subgrup, i per la seva antiguitat en el mateix. Dins d’aquest estan compresos els components de sou i triennis de les pagues extraordinàries.
- El sou base depèn del grup o subgrup que dicta l’import que es cobra mitjançant la llei de pressupostos de l’Estat.
Cap llei autonòmica pot regular el concepte de retribucions bàsiques.
El sou del funcionari que cobri més no podrà ser superior a tres vegades el sou del funcionari que cobri menys.
L’estat es reserva la competència exclusiva de les retribucions bàsiques.
El personal laboral té una estructura retributiva regulada per conveni i negociació col·lectiva.
o Excepció: els contractes d’alta direcció estan obligats a tenir un sistema semblant als dels funcionaris.
B) RETRIBUCIONS COMPLEMENTÀRIES. Són les que retribueixen les característiques dels llocs de treball, la carrera professional o el rendiment o resultats aconseguits pel funcionari.
Els funcionaris públics no poden tenir cap altre tipus de retribució.
- Equivalència al règim laboral En el sistema funcionarial, l’estat dóna uns principis, unes regles generals.
Característiques del lloc, carrera professional, responsabilitat, rendiment...
5 - Marge de maniobra ELS TRIENNIS - Són en base al grup al que pertany.
- Tots els funcionaris als que se li aplica l’EBEP, tenen dret a un trienni per cada tres anys de servei.
- Els triennis es perfeccionen en funció del grup en el que et trobes en el moment en que es perfecciona el trienni).
- Tot allò que se’t va perfeccionant no es toca.
- Qualsevol administració te’ls ha de reconèixer, arrossegues l’antiguitat de prestació de serveis pel sector púbic en qualsevol administració.
- No es modifica en el temps.
DERECHOS RETRIBUTIVOS. (EBEP)  Artículo 21 Determinación de las cuantías y de los incrementos retributivos 1. Las cuantías de las retribuciones básicas y el incremento de las cuantías globales de las retribuciones complementarias de los funcionarios, así como el incremento de la masa salarial del personal laboral, deberán reflejarse para cada ejercicio presupuestario en la correspondiente Ley de Presupuestos.
2. No podrán acordarse incrementos retributivos que globalmente supongan un incremento de la masa salarial superior a los límites fijados anualmente en la Ley de Presupuestos Generales del Estado para el personal.
 Artículo 22 Retribuciones de los funcionarios 1. Las retribuciones de los funcionarios de carrera se clasifican en básicas y complementarias.
2. Las retribuciones básicas son las que retribuyen al funcionario según la adscripción de su cuerpo o escala a un determinado Subgrupo o Grupo de clasificación profesional, en el supuesto de que éste no tenga Subgrupo, y por su antigüedad en el mismo. Dentro de ellas están comprendidas los componentes de sueldo y trienios de las pagas extraordinarias.
3. Las retribuciones complementarias son las que retribuyen las características de los puestos de trabajo, la carrera profesional o el desempeño, rendimiento o resultados alcanzados por el funcionario.
4. Las pagas extraordinarias serán dos al año, cada una por el importe de una mensualidad de retribuciones básicas y de la totalidad de las retribuciones complementarias, salvo aquéllas a las que se refieren los apartados c) y d) del artículo 24.
5. No podrá percibirse participación en tributos o en cualquier otro ingreso de las Administraciones Públicas como contraprestación de cualquier servicio, participación o premio en multas impuestas, aun cuando estuviesen normativamente atribuidas a los servicios.
6  Artículo 23 Retribuciones básicas Las retribuciones básicas, que se fijan en la Ley de Presupuestos Generales del Estado, estarán integradas única y exclusivamente por: a) El sueldo asignado a cada Subgrupo o Grupo de clasificación profesional, en el supuesto de que éste no tenga Subgrupo.
b) Los trienios, que consisten en una cantidad, que será igual para cada Subgrupo o Grupo de clasificación profesional, en el supuesto de que éste no tenga Subgrupo, por cada tres años de servicio.
 Artículo 24 Retribuciones complementarias La cuantía y estructura de las retribuciones complementarias de los funcionarios se establecerán por las correspondientes leyes de cada Administración Pública atendiendo, entre otros, a los siguientes factores: a) La progresión alcanzada por el funcionario dentro del sistema de carrera administrativa.
b) La especial dificultad técnica, responsabilidad, dedicación, incompatibilidad exigible para el desempeño de determinados puestos de trabajo o las condiciones en que se desarrolla el trabajo.
c) El grado de interés, iniciativa o esfuerzo con que el funcionario desempeña su trabajo y el rendimiento o resultados obtenidos.
d) Los servicios extraordinarios prestados fuera de la jornada normal de trabajo.
 Artículo 25 Retribuciones de los funcionarios interinos 1. Los funcionarios interinos percibirán las retribuciones básicas y las pagas extraordinarias correspondientes al Subgrupo o Grupo de adscripción, en el supuesto de que éste no tenga Subgrupo. Percibirán asimismo las retribuciones complementarias a que se refieren los apartados b), c) y d) del artículo 24 y las correspondientes a la categoría de entrada en el cuerpo o escala en el que se le nombre.
2. Se reconocerán los trienios correspondientes a los servicios prestados antes de la entrada en vigor del presente Estatuto que tendrán efectos retributivos únicamente a partir de la entrada en vigor del mismo.
 Artículo 26 Retribuciones de los funcionarios en prácticas Las Administraciones Públicas determinarán las retribuciones de los funcionarios en prácticas que, como mínimo, se corresponderán a las del sueldo del Subgrupo o Grupo, en el supuesto de que éste no tenga Subgrupo, en que aspiren a ingresar.
7  Artículo 27 Retribuciones del personal laboral Las retribuciones del personal laboral se determinarán de acuerdo con la legislación laboral, el convenio colectivo que sea aplicable y el contrato de trabajo, respetando en todo caso lo establecido en el artículo 21 del presente Estatuto.
 Artículo 28 Indemnizaciones Los funcionarios percibirán las indemnizaciones correspondientes por razón del servicio.
 Artículo 29 Retribuciones diferidas Las Administraciones Públicas podrán destinar cantidades hasta el porcentaje de la masa salarial que se fije en las correspondientes Leyes de Presupuestos Generales del Estado a financiar aportaciones a planes de pensiones de empleo o contratos de seguro colectivos que incluyan la cobertura de la contingencia de jubilación, para el personal incluido en sus ámbitos, de acuerdo con lo establecido en la normativa reguladora de los Planes de Pensiones.
Las cantidades destinadas a financiar aportaciones a planes de pensiones o contratos de seguros tendrán a todos los efectos la consideración de retribución diferida.
 Artículo 30 Deducción de retribuciones 1. Sin perjuicio de la sanción disciplinaria que pueda corresponder, la parte de jornada no realizada dará lugar a la deducción proporcional de haberes, que no tendrá carácter sancionador.
2. Quienes ejerciten el derecho de huelga no devengarán ni percibirán las retribuciones correspondientes al tiempo en que hayan permanecido en esa situación sin que la deducción de haberes que se efectué tenga carácter de sanción, ni afecte al régimen respectivo de sus prestaciones sociales.
 RETRIBUCIONS COMPLEMENTÀRIES - art 103 llei catalana (anterior al EBEP) S’aplica al funcionari de tota Espanya (nivell autonòmic, estatal i local) Estudi legal per a tots els règims jurídics DRET RETRIBUTIU. (Llei de la Funció Pública de Catalunya)  El Article 100 Principis del sistema retributiu sistema retributiu de la Generalitat es basarà en els principis següents: a) Les retribucions del personal s'han d'ajustar, tant com sigui possible, a l'entorn socioeconòmic de Catalunya.
b) Els llocs de treball que requereixen el mateix nivell de titulació i tenen el mateix grau de dificultat i de responsabilitat i unes condicions de treball semblants tindran el mateix nivell i, quan n'hi hagi, el mateix complement específic.
8 c) Els funcionaris no podran ser retribuïts per altres conceptes que els fixats pels articles 101, 102 i 103.
 Article 101 Conceptes retributius Les retribucions dels funcionaris de la Generalitat es classificaran en bàsiques i complementàries.
 Article 102 Retribucions bàsiques Són retribucions bàsiques: a) El sou, que es fixa atenent l'índex de proporcionalitat assignat a cada un dels grups en què s'organitzen els cossos de la Generalitat.
b) Els triennis, que consisteixen en una quantitat igual per a cada grup i per cada tres anys de serveis en aquest. En el supòsit que els tres anys de serveis ho siguin en grups diferents, es computa per tots tres anys l'import corresponent al grup del cos o l'escala en el qual estigui en actiu el funcionari en el moment de perfer el trienni.
c) Les pagues extraordinàries, dues l'any, que es percebran els mesos de juny i desembre; l'import mínim de cadascuna serà el d'una mensualitat del sou més l'import dels triennis.
 Article 103 Retribucions complementàries 1. Són retribucions complementàries: a) El complement de destinació corresponent al nivell del lloc de treball que s'ocupa. Aquest complement figurarà en les relacions de llocs de treball i serà igual per a tots els llocs compresos en un mateix nivell.
b) El complement específic destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball en atenció a l'especial dificultat tècnica, al grau de dedicació, a la responsabilitat, a la incompatibilitat, a la perillositat i a la penositat. Aquest complement figurarà en la relació de llocs de treball; només es podrà atribuir un complement específic a cada lloc de treball, però la quantitat corresponent podrà variar en funció dels factors anomenats a dalt.
c) El complement de productivitat, la finalitat del qual és de retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària i l'interès o la iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball. Se'n fixarà la quantitat global per a cada programa i òrgan administratiu mitjançant un percentatge sobre els costos totals de personal, que serà determinat per la Llei de pressupostos.
La Llei de pressupostos establirà també els criteris per a la distribució d'aquest complement. El responsable de la gestió de cada programa de despesa, dins les dotacions pressupostàries corresponents, determinarà, d'acord amb la normativa establerta per la Llei de pressupostos, la quantitat individual que 9 correspon a cada funcionari. Les quantitats que percebi cada funcionari per aquest concepte seran de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o de l'organisme interessat i per als representants sindicals.
Reglamentàriament, cada any, d'acord amb la Llei de pressupostos, s'establiran els criteris tècnics de valoració dels factors que determinen la distribució, així com les fórmules de participació dels representants del personal implicat.
d) Gratificacions per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, que en cap cas no poden ésser fixes en la quantia ni periòdiques en el dret a percebre-les. Les hores extraordinàries no poden superar habitualment el límit establert per reglament. Els serveis extraordinaris es poden compensar econòmicament o amb hores lliures de servei 2. Es fixaran per reglament la quantitat i les condicions per poder percebre les indemnitzacions que per raó de servei corresponguin als funcionaris.
 Article 104 Quanties de les retribucions 1. Els imports de les retribucions bàsiques seran iguals per a cada un dels grups en què es classifiquen els cossos. El sou dels funcionaris del grup A no podrà excedir més de tres vegades el sou dels funcionaris del grup E.
2. Figuraran en el Pressupost els imports de les retribucions bàsiques, dels complements de destinació i dels específics, l'import que representa el percentatge autoritzat destinat a complement de productivitat, les gratificacions per serveis extraordinaris, les retribucions corresponents al personal eventual i els imports destinats a retribuir el personal laboral.
3. La quantia de les retribucions dels funcionaris que d'acord amb la normativa vigent facin una jornada inferior a la normal s'ha de reduir proporcionalment, en la forma regulada per les normes dictades per a l'aplicació del règim retributiu a què estiguin subjectes.
4. Per aconseguir un funcionament millor dels centres docents públics no universitaris i una utilització dels recursos humans i econòmics disponibles més ajustada i eficaç, el Departament d'Ensenyament pot efectuar nomenaments de professors interins en els centres docents públics no universitaris amb horaris de treball inferiors als establerts amb caràcter general. En aquest supòsit, les retribucions corresponents, tant les bàsiques com les complementàries, s'han de fixar proporcionalment a la jornada desenvolupada, en les condicions que siguin determinades pel Departament d'Ensenyament, amb l'informe favorable previ del Departament d'Economia i Finances.
 Article 105 Prohibició d'ingressos atípics Els empleats públics compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, amb excepció dels que són sotmesos al règim d'aranzel, no poden percebre cap participació dels tributs, les comissions i els altres ingressos de qualsevol naturalesa que corresponen a l'Administració o a 10 qualsevol poder públic com a contraprestació a qualsevol servei o jurisdicció, ni poden percebre cap participació de les multes interposades, ni cap premi en relació amb aquestes, encara que els siguin atribuïts per norma; han de percebre únicament les remuneracions del règim retributiu corresponent, sens perjudici del que resulta de l'aplicació del sistema d'incompatibilitats.
A) COMPLEMENT DE DESTINACIÓ - Complement obligatori, no potestatiu (del 1 al 30), que deriva d’allò consolidat; el que tinc.
El complement de destinació correspon al nivell del lloc de treball que es desenvolupa, en les quanties referides a 12 mensualitats (pg 14 llei pressupostos) 1. COMPLEMENT DE DESTINACIÓ. Concepte retributiu que es percep com a funcionari públic que es de deriva del nivell de destinació i del grup personal. No sempre el complement destinatari correspon al nivell destinatari, depèn de la relació del lloc de treball.
2. NIVELL DE DESTINACIÓ. No diu quin complement de destinació tens, sinó el lloc que ocupes del 1 al 30.
Figura jurídica prevista en una descripció del lloc de treball.
No sempre el que perceps com a funcionari, es correspon al nivell de destinació.
Depèn de la relació del lloc de treball i de la relació del complement específic.
Tots els funcionaris cobren un concepte que es deriva del nivell de destinació.
3. GRAU PERSONAL CONSOLIDAT (GPC). Figura jurídica que fa que sempre que ocupis un lloc de treball inferior al grup professional, cobraràs el corresponent al teu grup professional. Si ocupes un lloc superior al grup professional cobraràs el corresponent al lloc.
Pots consolidar dos GPC per cada dos anys continus o per 3 anys de forma discontinua.
B) COMPLEMENT ESPECÍFIC - Només es pot trobar en la relació del lloc de treball.
- Sense l’específic no es pot determinar el salari.
- En teoria, són resultats d’un estudi objectiu.
- La realitat no és igual en les PYMES.
- Inicialment, la voluntat de la llei era primer un lloc de treball per sobre un altre.
- Els sindicats volien pujar les retribucions.
- Es destinat a retribuir les condicions particulars d’alguns llocs de treball, no tots.
- Totes els funcionaris tenen un complement específic.
- No es diu res del salari mínim d’un funcionari: no existeix salari mínim (el sou mínim depèn del sou més baix + el nivell de destinació més baix (6500 + 2000 = aprox 9000-9500euros = salari mínim d’un subaltern o un personal d’ofici).
11 12.000 + 5200 (nivell 20)= 17200 euros = titulat superior.
- És possible deduir-lo ja que depèn del grup de classificació que has opositat.
 El complement específic valora diferents condicions particulars, són: 1. Especial dificultat tècnica (ex: pediatria, psiquiatria, UCI, ...) Es fa mitjançant la valoració del lloc de treball.
2. El grau de dedicació (La dedicació exclusiva es remunera més, ja que no et te permès dedicar-te a una altre activitat laboral que no sigui el càrrec de funció pública).
3. Responsabilitat (comandament, direcció...) 4. Incompatibilitat 5. Perillositat (policia, guàrdia civil, forestals, bombers...que tenen un alt risc personal alt) 6. Penositat  El complement específic surt a la nòmina sota la denominació de complement específic  El complement específic no es pot consolidar.
Si em canvien el lloc de treball, el complement específic que cobri correspon al treball que tens.
Quan deixes un lloc de treball i tens un nivell consolidat, no et poden posar a un lloc inferior al teu nivell La consolidació fa que la teva discriminació sigui més relativa  Està assignat al lloc que desenvolupi.
 El complement específic anual es percebrà en 14 pagues iguals de les que 12 seran de retribució mensual i dos addicionals, del mateix import que una mensual, en els mesos de juny i desembre  Les retribucions que en concepte de complement de destí i complement específic percebin els funcionaris públics seran les corresponents al lloc de treball que ocupen en virtut dels procediments de provisió previstos en la normativa vigent, sense que les tasques concretes que es realitzen puguin amparar que s’incompleixi l’anterior.
C) COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT - No tots els funcionaris la cobren, no és obligatori. Només es cobrarà quan estigui pactat amb les organitzacions sindicals.
- Teòricament no pot ser fixe però la gran majoria dels casos es converteix en una retribució fixe en relació a aquest complement.
- No es consolida mai.
- Teòricament és de coneixement públic el que cobra cada funcionari - Retribuirà l’especial rendiment, activitat i dedicació extraordinàries i l’interès o iniciativa amb que es desenvolupin les activitats laborals.
12 - Cada departament ministerial determinarà que no experimentarà ningun increment, en termes anuals, les quanties parcials assignades als seus diferents àmbits orgànics, territorials, funcionals o de tipus de lloc. També determinarà els criteris de distribució i de fixació de les quanties individuals del complement de productivitat, d’acord amb les següents normes: a) La valoració de la productivitat deurà realitzar-se en funció de circumstàncies objectives relacionades amb el tipus de lloc de treball i el desenvolupament del mateix, i amb el grau de participació en la consecució dels resultats i objectius assignats al corresponent programa.
b) En ningun cas les quanties assignares per complement de productivitat durant un període de temps originarà drets individuals respecte de les valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius.
D. COMPLEMENT DE GRATIFICACIONS PER SERVEIS EXTRAORDINARIS - Un funcionari no fa hores extres, fa serveis extraordinaris o gratificacions per servei extraordinari.
- No hi ha límit legal en l’àmbit públic , ho ha de posar en un reglament.
- Es pot pactar que siguin voluntàries per conveni, però l’administració en la seva potestat i molt raonadament (excepcionalment) por obligar (cossos especials).
L’EBEP marca que la retribució del personal laboral es regula per l’Estatut dels Treballadors, per conveni col·lectiu i per contracte.
Tot lo aplicat respecte a la retribució dels funcionaris es podria aplicar al personal laboral si així ho indica el conveni col·lectiu.
Tot el que està aplicat no és contradictori però només serà aplicable si ho diu el conveni. Si el conveni col·lectiu no diu res el regularà per contracte de treball, (la retribució).
Congelar Dos tipus de polítiques Intentar eliminar l’accés de l’ocupació pública L’increment per l’any 2014 ha estat de 0 Conflictes sobre les pagues extres: Segons l’EBEP els funcionaris públics tenen dret a percebre les pagues extres senceres. Des de 2009, al haver-hi dificultats, no es cobraven senceres.
Les pagues extres es cobren una al desembre i l’altre quan es fixi per llei.
Meritament de les pagues extres: - Desembre  (entre 1 de Juny i 30 de Desembre) - Juny  (entre 1 de Desembre i 31 de Març) Això és per als funcionaris. El personal laboral podrà meritar les seves pagues extres com ho digui el seu conveni.
13 TEMA 4. LES SITUACIONS ADMINISTRATIVES  SITUACIÓ DE SERVEI ACTIU. Art 86 EBEP 1. Se hallarán en situación de servicio activo quienes, conforme a la normativa de función pública dictada en desarrollo del presente Estatuto, presten servicios en su condición de funcionarios públicos cualquiera que sea la Administración u Organismo Público o entidad en el que se encuentren destinados y no les corresponda quedar en otra situación.
2. Los funcionarios de carrera en situación de servicio activo gozan de todos los derechos inherentes a su condición de funcionarios y quedan sujetos a los deberes y responsabilidades derivados de la misma. Se regirán por las normas de este Estatuto y por la normativa de función pública de la Administración Pública en que presten servicios.
 SITUACIÓ DE SERVEIS ESPECIALS. Art 87 EBEP 1. Los funcionarios de carrera serán declarados en situación de servicios especiales: a) Cuando sean designados miembros del Gobierno o de los órganos de gobierno de las Comunidades Autónomas y Ciudades de Ceuta y Melilla, miembros de las Instituciones de la Unión Europea o de las Organizaciones Internacionales, o sean nombrados altos cargos de las citadas Administraciones Públicas o Instituciones.
b) Cuando sean autorizados para realizar una misión por periodo determinado superior a seis meses en Organismos Internacionales, Gobiernos o Entidades Públicas extranjeras o en programas de cooperación internacional.
c) Cuando sean nombrados para desempeñar puestos o cargos en Organismos Públicos o entidades, dependientes o vinculados a las Administraciones Públicas que, de conformidad con lo que establezca la respectiva Administración Pública, estén asimilados en su rango administrativo a altos cargos.
d) Cuando sean adscritos a los servicios del Tribunal Constitucional o del Defensor del Pueblo o destinados al Tribunal de Cuentas en los términos previstos en el artículo 93.3 de la ley 7/1988, de 5 de abril.
e) Cuando accedan a la condición de Diputado o Senador de las Cortes Generales o miembros de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas si perciben retribuciones periódicas por la realización de la función.
Aquellos que pierdan dicha condición por disolución de las correspondientes Cámaras o terminación del mandato de las mismas podrán permanecer en la situación de servicios especiales hasta su nueva constitución.
f) Cuando se desempeñen cargos electivos retribuidos y de dedicación exclusiva en las Asambleas de las Ciudades de Ceuta y Melilla y en las Entidades Locales, cuando se desempeñen responsabilidades de órganos superiores y directivos municipales y cuando se desempeñen responsabilidades de 14 miembros de los órganos locales para el conocimiento y la resolución de las reclamaciones económico-administrativas.
g) Cuando sean designados para formar parte del Consejo General del Poder Judicial o de los Consejos de Justicia de las Comunidades Autónomas.
h) Cuando sean elegidos o designados para formar parte de los Órganos Constitucionales o de los Órganos Estatutarios de las Comunidades Autónomas u otros cuya elección corresponda al Congreso de los Diputados, al Senado o a las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas.
i) Cuando sean designados como personal eventual por ocupar puestos de trabajo con funciones expresamente calificadas como de confianza o asesoramiento político y no opten por permanecer en la situación de servicio activo.
j) Cuando adquieran la condición de funcionarios al servicio de organizaciones internacionales.
k) Cuando sean designados asesores de los grupos parlamentarios de las Cortes Generales o de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas.
l) Cuando sean activados como reservistas voluntarios para prestar servicios en las Fuerzas Armadas.
2. Quienes se encuentren en situación de servicios especiales percibirán las retribuciones del puesto o cargo que desempeñen y no las que les correspondan como funcionarios de carrera, sin perjuicio del derecho a percibir los trienios que tengan reconocidos en cada momento. El tiempo que permanezcan en tal situación se les computará a efectos de ascensos, reconocimiento de trienios, promoción interna y derechos en el régimen de Seguridad Social que les sea de aplicación.
No será de aplicación a los funcionarios públicos que, habiendo ingresado al servicio de las instituciones Comunitarias Europeas, o al de Entidades y Organismos asimilados, ejerciten el derecho de transferencia establecido en el estatuto de los Funcionarios de las Comunidades Europeas.
3. Quienes se encuentren en situación de servicios especiales tendrán derecho, al menos, a reingresar al servicio activo en la misma localidad, en las condiciones y con las retribuciones correspondientes a la categoría, nivel o escalón de la carrera consolidados, de acuerdo con el sistema de carrera administrativa vigente en la Administración Pública a la que pertenezcan. Tendrán, asimismo, los derechos que cada Administración Pública pueda establecer en función del cargo que haya originado el pase a la mencionada situación. En este sentido, las Administraciones Públicas velarán para que no haya menoscabo en el derecho a la carrera profesional de los funcionarios públicos que hayan sido nombrados altos cargos, miembros del Poder Judicial o de otros órganos constitucionales o estatutarios o que hayan sido elegidos Alcaldes, retribuidos y con dedicación exclusiva, Presidentes de Diputaciones o de Cabildos o Consejos Insulares, Diputados o Senadores de las Cortes Generales y miembros de las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas. Como mínimo, estos funcionarios recibirán el mismo tratamiento en la consolidación del grado y conjunto de complementos que el que se establezca para quienes hayan sido Directores Generales y otros cargos superiores de la correspondiente Administración Pública.
15 4. La declaración de esta situación procederá en todo caso, en los supuestos que se determinen en el presente Estatuto y en las Leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo del mismo.
 SITUACIÓ DE SERVEIS EN ALTRES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. Art. 88 EBEP 1. Los funcionarios de carrera que, en virtud de los procesos de transferencias o por los procedimientos de provisión de puestos de trabajo, obtengan destino en una Administración Pública distinta, serán declarados en la situación de servicio en otras Administraciones Públicas. Se mantendrán en esa situación en el caso de que por disposición legal de la Administración a la que acceden se integren como personal propio de ésta.
2. Los funcionarios transferidos a las Comunidades Autónomas se integran plenamente en la organización de la Función Pública de las mismas, hallándose en la situación de servicio activo en la Función Pública de la Comunidad Autónoma en la que se integran.
Las Comunidades Autónomas al proceder a esta integración de los funcionarios transferidos como funcionarios propios, respetarán el Grupo o Subgrupo del cuerpo o escala de procedencia, así como los derechos económicos inherentes a la posición en la carrera que tuviesen reconocido.
Los funcionarios transferidos mantienen todos sus derechos en la Administración Pública de origen como si se hallaran en servicio activo de acuerdo con lo establecido en los respectivos Estatutos de Autonomía.
Se reconoce la igualdad entre todos los funcionarios propios de las Comunidades Autónomas con independencia de su Administración de procedencia.
3. Los funcionarios de carrera en la situación de servicio en otras Administraciones Públicas que se encuentren en dicha situación por haber obtenido un puesto de trabajo mediante los sistemas de provisión previstos en este Estatuto, se rigen por la legislación de la Administración en la que estén destinados de forma efectiva y conservan su condición de funcionario de la Administración de origen y el derecho a participar en las convocatorias para la provisión de puestos de trabajo que se efectúen por esta última. El tiempo de servicio en la Administración Pública en la que estén destinados se les computará como de servicio activo en su cuerpo o escala de origen.
4. Los funcionarios que reingresen al servicio activo en la Administración de origen, procedentes de la situación de servicio en otras Administraciones Públicas, obtendrán el reconocimiento profesional de los progresos alcanzados en el sistema de carrera profesional y sus efectos sobre la posición retributiva conforme al procedimiento previsto en los Convenios de Conferencia Sectorial y demás instrumentos de colaboración que establecen medidas de movilidad interadministrativa, previstos en el artículo 84 del presente Estatuto. En defecto de tales Convenios o instrumentos de colaboración, el reconocimiento se realizará por la Administración Pública en la que se produzca el reingreso.
16  EXCEDÈNCIA Art 89 EBEP L’excedència neix en el dret funcionarial com una garantia que se li dona als funcionaris i que el dret laboral còpia.
L’excedència no trenca el vincle funcionarial.
En cap de les diferents situacions d’excedència el funcionari perd la condició de funcionari. En els casos en que un funcionari es quedi desemparat per la pèrdua del lloc de treball i l’Administració no pugui re col·locar-lo a una plaça vacant, o bé que l’Administració cregui que l’activitat que realitza el funcionari no es important i per tant decideix dispensar d’aquest servei, el funcionari no perdrà mai la condició de funcionari, i per tant seguirà cobrant una part del seu salari i es seguiran consolidant els triennis.
Tipus de excedències: - EXCEDÈNCIA VOLUNTARIA PER INTERÉS PARTICULAR. És un dret que té tot funcionari sempre i quan compleixi els requisits exigits: o Només la pot demanar un funcionari de carrera.
o Segons la llei, el funcionari ha d’haver prestat un període mínim de 5 anys de servei activa qualsevol Administració Pública immediatament anterior a la demanda de l’excedència. Però el Tribunal de Justícia diu que no tenen que ser obligatòriament immediatament anteriors, ja que a l’Administració li interessa que marxin, i per això dona més facilitats.
o Una llei autonòmica podria reduir el període de 5 anys anteriors, però és il·legal que superi el període.
o En el cas del dret laboral, l’excedència té que ser d’un període mínim de 4 mesos i màxim de 5 anys.
o En el dret funcionarial, l’excedència té que ser d’un període mínim de 5 anys i en aquest cas, no hi ha límit màxim. L’Estat ha desenvolupat una llei on fixa 2 anys com a límit màxim, però no s’ha aplicat.
Si l’Administració denega l’excedència al funcionari, s’han de justificar les causes de la denegació. Habitualment no es denega cap excedència, sinó que s’enredereix la data de l’acceptació per motius de producció de l’Administració.
Mentre un funcionari es trobi en situació d’excedència no cobrarà, no se li consolidaran ni els triennis ni el grau, i tindran el dret del reingrés si hi ha una vacant lliure.
- EXCEDÈNCIA VOLUNTARIA PER REAGRUPAMENT FAMILIAR. És una excedència voluntària per interès particular. L’objectiu és que el funcionari pugui ajuntar-se amb el seu cònjuge el qual resideix en una altre localitat, per tal que puguin viure en el mateix domicili o a la mateixa urbanització. Requisits: 17 o L’altre cònjuge ha d’estar en un lloc de treball fix el qual es donarà en una altra Administració Pública, per tant, ha de ser empleat públic de caràcter fix.
o Ambdós cònjuges han d’estar casats, ja sigui mitjançant un matrimoni jurídic com a parella de fet.
o No s’aplica als funcionaris interins ni al personal eventual ja que no es considera un treball fix. Nomes als funcionaris de carrera.
o El període mínim i màxim no ho preveu l’EBEP. Cada normativa ho ha de preveure i si no ho fa es regirà pel que diu l’Estat (mínim 2 anys i màxim 15 anys). Si passats els 15 anys i el funcionari no ha demanar el reingrés et passaran a l’excedència voluntària per interès particular.
o L’Administració no et pot negar la concessió. Pot retardar-la però no negar-la ja que preveu el dret d’estar junts.
o El funcionari no té dret a que se li guardi el lloc de treball ni tampoc computaran els triennis.
o L’Administració no et demana una prestació mínima de serveis abans de demanar l’excedència.
- EXCEDÈNCIA PER CURA DE FAMILIARS. Es donen dos subgrups.
1. Per atenció de fills.
o L’EBEP estableix que només poden gaudir d’aquesta excedència els funcionaris de carrera, però el Tribunal Constitucional diu que també tenen dret a demanar-la els funcionaris interins.
o La pot demanar tant el pare com la mare funcionaris.
o L’excedència té un límit màxim de 3 anys.
2. Per atenció de familiars.
Que no pugui valdre’s per si mateix Requisits: Que no faci cap activitat retribuïda o Per cuidar a aquells familiars grans, incapacitats, malalts... que es trobin al seu càrrec, fins a segon grau inclusivament de consanguinitat o afinitat.
o Es pot demanar l’excedència en el moment en que el funcionari vulgui.
o L’excedència té un límit màxim de 3 anys.
o Si els dos cònjuges funcionaris la demanen al mateix temps però per a persones diferents no es pot denegar. Però si la demanen per a la mateixa persona, l’Administració podrà limitar el seu exercici per raons justificades relacionades amb el funcionament dels serveis.
18 o o o - El temps que passi en aquesta situació, se li consolidaran el grau i els triennis.
El funcionari tindrà dret a la reserva del lloc de treball durant els 2 primers anys. I transcorreguts aquests 2 anys no tindrà dret a la reserva del lloc de treball però si que es desenvolupi a la mateixa localitat.
Si acabat el període de 3 anys i el funcionari no ha demanar el reingrés, passarà a estar en situació d’excedència voluntària per interès particular.
EXCEDÈNCIA PER VIOLENCIA DE GÈNERE. Només és per a la funcionaria. Té l’objectiu de protegir la integritat física i psíquica de la dona maltractada. Requisits: o Només la pot demanar la funcionaria de carrera, la interina no.
o No es demana un període mínim de serveis anteriorment.
o No hi ha límit en el període d’excedència.
o Els 2 primers mesos d’excedència la retribució que percep és integra. Durant els 4 mesos següents tindrà dret a la reserva del lloc de treball que podrà ser augmentat fins als 18 mesos.
- EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA INCENTIVADA. Existeix en el dret de la funció pública espanyola. A l’EBEP no existeix però a algunes lleia anteriors a aquesta si.
És una possibilitat que té el govern central per donar incentius per tal que els funcionaris agafin l’excedència voluntària. L’objectiu és alleugerir la plantilla.
Regles jurídiques mínimes (aplicables a Catalunya i Espanya): o Catalunya i Espanya poden donar incentius per facilitar que el funcionari agafi l’excedència. L’Administració ha de pactar la quantitat d’incentiu.
o L’excedència ha de tenir una durada de 5 anys, ni més ni menys. Si al cap de 5 anys el funcionari no demana l’ingrés passa automàticament a la situació d’excedència voluntària per interès particular.
L’EBEP diu que poden sorgir altres situacions si aquestes tenen una justificació de reorganitzar l’Administració.
Catalunya ha regulat algun tipus d’excedències voluntàries que l’Estat espanyol no regula per raons de caràcter econòmic.
- EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA AMB RESERVA DE LLOC DE TREBALL. És una excedència que només existeix a Catalunya, i té la funció de reorganitzar la administració per circumstancies econòmiques.
La pot demanar qualsevol funcionari de carrera català per un període mínim d’un any i màxim de tres anys. Es pot demanar entre Març/Abril del 2012 i Març/Abril del 2015.
És una excedència privilegiada perquè: o Et reserven el lloc de treball.
19 o Durant el període d’excedència no cobres però el computen els triennis.
o Continua consolidant el grau personal.
No la pots demanar per anar a treballar a una altra Administració Pública, a no ser que sigui a temps parcial. Límits: o No és aplicable als mossos d’esquadra.
o No és aplicable al docent no universitari (primària, ESO...) Ja que es considera que no sobren.
Situacions administratives no regulades a l’EBEP: - EXCEDÈNCIA FORÇOSA. No es la mateixa que l’excedència forçosa de la relació laboral. Es produeix per les següents causes: o Per els funcionaris en situació d’expectativa de destinació, per el transcurs del període màxim establert per aquest (un any; transcorregut aquest temps es passarà a la situació d’excedència forçosa), o per l’incompliment de les obligacions de l’excedència per expectativa de destinació.
o Quan el funcionari declarat en la situació de suspensió ferma, que no tingui reservat el lloc de treball, sol·liciti el reingrés i no se li concedeixi en el termini de sis mesos contats a partir de l’extinció de la responsabilitat penal o disciplinaria, serà declarat, d’ofici, en la situació d’excedència forçosa.
Aquesta situació forçosa es dona perquè s’han suprimit llocs de treball, el funcionari ha estat en situació d’expectativa de destinació i després a situació forçosa.
- o No té un termini màxim de durada.
o Durant el període d’excedència el funcionari té dret a percebre les retribucions bàsiques, i en el seu cas, les prestacions familiars per fill a càrrec, així com els triennis.
o El funcionari estarà obligat a participar en aquells concursos que es convoquin per a la provisió de llocs de treball, sempre que reuneixi els requisits També estarà obligat a acceptar el reingrés obligatori al servei actiu en llocs corresponents al seu cos o escala. L’incompliment d’aquestes obligacions determinarà el pas a la situació d’excedència voluntària per interès particular.
o El funcionari continuarà en aquesta situació fins que el jubilin o li trobin un lloc de treball.
SITUACIÓ D’EXPECTATIVA DE DESTINACIÓ. La Llei preveu que un funcionari abans de passar a l’excedència forçosa ha de passar a l’excedència d’expectativa de destinació.
Catalunya té problemes d’organització i econòmics per tant decideix suprimir llocs de treball. Però té un problema, que els funcionaris afectats no puguin ser reubicats, per 20 tant l’Administració declara forçosament al funcionari en la situació d’expectativa de destinació.
o Durada màxima d’un any. Transcorregut aquest any sense obtenir un lloc de caràcter definitiu, el funcionari es declarat en excedència forçosa.
o Es cobrarà el sou, els triennis, el complement específic en el 50% i el complement de destinació. Durant aquest any se li consolidarà el grau personal, els triennis i la promoció interna.
o Durant aquest any, l’Administració l’ha de buscar un lloc de treball, mentre el funcionari ha de complir: - Està obligat a acceptar un lloc de treball amb característiques similars al que ocupava. Sinó l’accepta passa automàticament a l’excedència voluntària per interès particular.
- Té que participar en totes les convocatòries que surten a l’Administració, t’agafin o no. Sinó ho fa passa a l’excedència voluntària per interès particular.
- Si el convoquen per fer cursos de formació està obligat a anar-hi.
Passat un any si no compleix aquests requisits passarà a la situació d’excedència forçosa.
- EXCEDÈNCIA POR INCOMPATIBILITAT. La llei diu a tots els empleats públics que només podran treballar a una Administració Pública, a excepció dels professors universitaris. Per tant, si superen un procés selectiu d’una altra Administració hauran d’escollir.
o Per demanar-la, el funcionari no te que haver prestat un mínim de serveis anteriorment.
o Té dret a demanar-la el funcionari de carrera i el personal laboral fix.
o No té reserva de lloc de treball.
o El funcionari podrà romandre en aquesta situació mentre es mantingui la relació de serveis que va donar origen a la seva declaració.
o Es podrà iniciar d’ofici o bé a instancia de l’interessat mitjançant sol·licitud normalitzada.
o Mentre el funcionari es trobi en aquesta situació no cobrarà retribucions.
o Un cop produït el cessament, el funcionari haurà de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini màxim d’un mes. Si no ho fa passarà a la situació d’excedència voluntària per interès particular.
21  SUSPENCIÓ DE FUNCIONS Art 90 EBEP En el dret laboral no existeix. És la situació més critica per un funcionari. Mai la demana el funcionari, sempre l’administració.
El funcionari declarat en la situació de suspensió quedarà privat durant el temps que romangui en aquesta situació del exercici de les seves funcions i de tots els drets inherents a la condició de funcionari. La suspensió determinarà la pèrdua del lloc de treball quan excedeixi de sis mesos.
La suspensió ferma s’imposarà en virtut de sentencia dictada en causa criminal o per sanció disciplinaria. La suspensió ferma per sanció disciplinaria no podrà excedir de sis mesos.
El funcionari declarat en la situació de suspensió de funcions no podrà prestar serveis en ninguna Administració Pública ni en els Organismes públics dependents o vinculats a elles durant el temps de compliment de la pena o sanció.
Podrà acordar-se la suspensió de funcions amb caràcter provisional amb ocasió de la tramitació d’un procediment judicial o expedient disciplinari.
Dos tipus de suspensió: - Provisional. És una decisió discrecional de l’Administració (pot decidir fer-la o no quan hagi un expedient disciplinari o un procediment judicial). Té una durada de com a màxim sis mesos, però es poden allargar sempre i que no trobin a l’expedientat.
En el cas de que la suspensió sigui a causa d’un procediment judicial, la suspensió de funcions no és discrecional sinó obligatòria.
El funcionari deixarà d’anar a treballar però no perdrà el lloc de treball. Tindrà dret a continuar cobrant les retribucions bàsiques.
- Ferma. Tant en via judicial com a procediment administratiu pot venir de dos circumstàncies. Pot succeir que el resultat de la condemna penal sigui la suspensió de funcions, o bé pot succeir que el càstig no sigui la suspensió de les funcions sinó la presó. Ara bé, en tot cas, quan la suspensió de funcions sigui superior a sis mesos el funcionari perdrà definitivament el lloc de treball.
La sanció de suspensió no pot excedir de sis anys.
Reingrés al servei actiu: Si la duració de la suspensió ferma és major de sis mesos, implica també la pèrdua del lloc de treball, és a dir, del destí (el que no significa la pèrdua de la condició de funcionari). Per lo tant, quan la suspensió no excedeixi d’aquest termini, el reingrés es produirà en el mateix treball que ocupava abans de la sanció.
El funcionari que hagi perdut el seu lloc de treball com a conseqüència de condemna o sanció haurà de sol·licitar el reingrés al servei actiu amb un mes d’antelació un cop hagi finalitzat el període de duració de la suspensió. Si no sol·licités el reingrés en aquest termini se li declararà en situació d’excedència voluntària per interès particular, amb efectes des de la data de finalització de la sanció.
El reingrés tindrà efectes econòmics i administratius des de la data d’extinció de la responsabilitat penal o disciplinaria.
22 Si un cop sol·licitat el reingrés al servei actiu no es concedeix en el termini de sis mesos, el funcionari serà declarat, d’ofici, en la situació d’excedència forçosa, amb efectes de la data d’extinció de la responsabilitat penal o disciplinaria.
 EXTINCIÓ DEL VINCLE FUNCIONARIAL.
 LA MORT. No l’aplica l’EBEP. Algú ha d’anunciar a l’administració la mort del funcionari, i aquesta farà una resolució declarant que té constància de la mort i que per tant, extingirà el vincle funcionarial per causa de mort.
 LA RENUNCIA A SER FUNCIONARI. Un funcionari no pot renunciar si li han obert un expedient disciplinari. Per lo demés, poden renunciar quan vulguin, amb excepcions dels serveis sanitaris i dels militars.
La renuncia s’ha de fer per escrit i ha de ser expressament acceptada per l’Administració.
El funcionari tindrà una segona oportunitat, pot renunciar a la renuncia.
En el cas que renuncies, podria tornar a ser funcionari a través d’oposicions .
 LA PERDUA DE LA NACIONALITAT ESPANYOLA. Si perd la nacionalitat espanyola i no s’agafa a la nacionalitat de cap país de la UE perd la condició de funcionari. Si al cap d’un temps guanya la nacionalitat espanyola o d’un país de la UE, el funcionari podrà demanar el reingrés al lloc de treball on estava.
Com es perd la nacionalitat? Quan la persona s’acull a una altra nacionalitat que és incompatible amb la espanyola.
 LA JUBILACIÓ. L’Administració et pot jubilar encara que el funcionari no vagi a cobrar una pensió. Es jubila perquè té l‘edat establerta per jubilar-se o bé perquè ha estat declarat incapacitat permanent total o gran invalidesa. La incapacitat permanent parcial o la incapacitat temporal no deriva a jubilació.
Tipus de jubilació: 1. Voluntària  Pot demanar-la abans de l’edat que li pertoca si l’Administració i la seguretat social determinen que ha cotitzat el suficient temps.
2. Voluntària incentivada  És el mateix que la voluntària però remunerada.
3. Parcial  Ja no existeix. Es considera jubilació parcial la iniciada després del compliment dels 60 anys, simultània amb un contracte de treball a temps parcial i vinculada o no amb un contracte de relleu celebrat amb un treballador en situació de desocupació o que tingui concertat amb l'empresa un contracte de durada determinada.
 Ja sigui per CONDEMNA JUDICIAL o EXPEDIENT DISCIPLINARI et poden treure la condició de funcionari.
23 TEMA 5 Article 47 EBEP. Jornada de treball dels funcionaris públics.
Les Administracions Públiques establiran la jornada general i les especials de treball dels seus funcionaris públics. La jornada de treball podrà ser a temps complet o a temps parcial.
TEMA 6. RÈGIMS D’INCOMPATIBILITAT Llei pròpia de Catalunya 1987 Llei 53/1984 sobre incompatibilitat dels serveis de les administracions públiques  MIRAR-LA! Els funcionaris només realitzen una activitat.
Article 2. Aplicació Fa que aquelles persones del personal públic, o que treballen en entitats públiques tinguin unes incompatibilitats molt més estrictes. En l’àmbit privat hi ha més llibertat Principis: - Aquesta llei s’aplica a tot el sector públic, en el sentit més ampli (article 2) - La voluntat de la llei es que els empleats públics no puguin treballar en més d’un lloc de treball de l’administració pública. Amb excepcions de les universitats (a temps parcial i amb duració determinada) i el sector sanitari (article 3).
- L’empleat públic pot treballar en el sector privat.
Un empleat públic pot realitzar activitats privades (article 11) sempre i quan aquesta activitat no influeixi en l’activitat pública (no pot haver-hi contradicció). L’Administració pot denegar-ho si preveu que pot haver una coalició d’interessos. Per tant la concessió de l’activitat privada no és automàtica. Quan una Administració et permet treballar en un altre lloc de l’Administració pública, es dona l’autorització. En canvi, si és per treballar al sector privat, l’Administració t’ho reconeix. Sempre ho han de demanar a l’Administració. Encara que sigui correcta la segona feina, si el funcionari no ha demanat autorització a l’Administració, aquesta pot sancionar-lo amb expedient disciplinari com a falta greu.
TEMA 7. LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Hi ha tres conceptes: negociació, participació i representació col·lectiva.
Negociar vol dir arribar a pactar parts del treball.
24 La participació consisteix en que els sindicats pel fet de ser sindicats més representatius tenen dret legal de participar en els òrgans d’entitats que no tenen res a veure amb el sindicalisme.
Capítol IV del EBEP regula la negociació, participació i representació. Aquest capítol a la pràctica només regula respecte els funcionaris, el personal laboral es regula per l’Estatut dels Treballadors. Article 32 primer paràgraf: al personal laboral no s’aplica l’EBEP, sinó el règim laboral.
Articulo 32 EBEP: “La negociación colectiva, representación y participación de los empleados públicos con contrato laboral se regirá por la legislación laboral, sin perjuicio de los preceptos de este Capítulo que expresamente les son de aplicación.” Aquest capítol IV del EBEP és un caos estructural.
L’article 33.1 del EBEP parla d’uns principis de la negociació col·lectiva. Aquets principis estan enumerats, però no definits.
Article 33.1 del EBEP: “1. La negociación colectiva de condiciones de trabajo de los funcionarios públicos que estará sujeta a los principios de legalidad, cobertura presupuestaria, obligatoriedad, buena fe negocial, publicidad y transparencia, se efectuará mediante el ejercicio de la capacidad representativa reconocida a las Organizaciones Sindicales en los artículos 6.3.c); 7.1 y 7.2 de la Ley Orgánica 11/1985, de 2 de agosto, de Libertad Sindical y lo previsto en este Capítulo.
Principi de legalitat: la negociació col·lectiva només podrà establir millors condicions si la pròpia llei diu que aquestes condicions es poden millorar.
Principi de cobertura pressupostaria: no es pot pactar res que el pressupost no aprovi.
Principi de obligatorietat: les administracions públiques estan obligades a negociar. A diferencia del sector privat la Administració no està obligada a arribar a acords, perquè la llei considera que l’Administració no és una empresa privada.
Principi de bona fe: les parts quan negocien no s’han d’enganyar, han d’actuar amb bona fe.
Principi de publicitat i transparència: la negociació col·lectiva ha de ser pública i la transparència significa que no és possible una negociació paral·lela. En el cas del funcionaris públics no és possible un acord que no es regeixi per l’EBEP.
Tota la negociació col·lectiva dels funcionaris es fa en la mesa de negociació (és l’únic lloc on es negocia).
En els funcionaris públics no negocien els representants escollits o la junta de personal (els funcionaris públics no tenen comitè d’empresa). Mai negocia la junta o els representants. Qui negocia en les meses són els sindicats. Es segueix el model alemany. Si pel que fos s’arribés a un acord per part de la junta de personal aquest acord no seria legalment vàlid.
Quines meses hi ha a Espanya? (art 36 del EBEP) Mesa general de negociació de l’administració pública. Taula que es situa a Madrid. Hi hauran representants de les CCAA i de les federacions. En aquesta taula es negocien les coses més importants. Per saber qui forma aquesta taula del article 34.1 hem d’anar al article 33.1 del EBEP.
25 Articulo 34.1: 1. A los efectos de la negociación colectiva de los funcionarios públicos, se constituirá una Mesa General de Negociación en el ámbito de la Administración General del Estado, así como en cada una de las Comunidades Autónomas, Ciudades de Ceuta y Melilla y Entidades Locales.
Articulo 33.1: “A este efecto, se constituirán Mesas de Negociación en las que estarán legitimados para estar presentes, por una parte, los representantes de la Administración Pública correspondiente, y por otra, las Organizaciones Sindicales más representativas a nivel estatal, las Organizaciones Sindicales más representativas de Comunidad Autónoma, así como los Sindicatos que hayan obtenido el 10 por 100 o más de los representantes en las elecciones para Delegados y Juntas de Personal, en las unidades electorales comprendidas en el ámbito específico de su constitución.” En cada Administració pública hi ha una mesa que estarà formada per l’article 33.1 segon paràgraf.
La tercera mesa està regulada al article 36.3 és d’obligada constitució. És la nomenada MMC, que va aparèixer al 2006 però fins l’any 2007 no es va concretar al EBEP. MMC= mesa de matèria comú. El problema és definir que és matèria comú, ja que la llei no ho defineix.
La negociació col·lectiva, en l’àmbit funcionarial es poden negociar moltes menys coses que en l’àmbit laboral. (Article 37.1 EBEP) el que l’Administració pot negociar en relació a les seves competències. Queden excloses de la negociació col·lectiva (article 37.2 EBEP).
A la negociació col·lectiva de la funció pública no existeix el conveni col·lectiu. El resultat de la negociació col·lectiva només pot tenir dos noms: acord i pacte (jurídicament parlant són diferents).
- Pacte  És el fruit de la negociació col·lectiva, però la persona o entitat que el signa té competències per fer-ho.
Acord  Es dona quan qui negocia només té la competència de negociar però no de firmar o aprovar. Per tant, es necessita l’aprovació d’una institució.
El dret funcionarial permet que quan hi ha una absència de pacte o acord, l’Administració pot decidir unilateralment les condicions de treball que cregui convenients.
L’article 38.10 EBEP s’aplica per als funcionaris des de l’any 2007. I l’article 32.2 EBEP s’aplica per al personal laboral des de l’any 2012.
Els empleats públics escullen als seus representants a través dels òrgans.
26 ...