Conferència 8: Identitat: dimensions socials (COMPLET) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 171
Subido por

Descripción

Conferència 8: Identitat: dimensions socials (COMPLETA)

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Conferència 8: Identitat: dimensions socials 1. Nivell social I (individual) 1.1: El jo reflexiu Nosaltres som les persones que ens podem conèixer millor a nosaltres mateixos. Ens podem percebre com a un fenomen.
Reflexionar = re-flectus = re-plegar-se.
La reflexivitat és interpretable com un bucle (cada reflexió que fem sobre nosaltres mateixos ens dibuixa d’una manera concreta a través de les reflexions que fem sobre nosaltres mateixos).
Per poder fer això necessitem el llenguatge simbòlic  utilitzem instruments que la llengua en dóna, però no podem pensar-nos amb unes paraules que no existeixen en la nostra llengua.
Tot el que sabem de nosaltres és el que anomenem autoconcepte (com som, què som...).
1.1.1: Les idees del jo únic, profund i veritable Trobem diversos tipus de jos:    Jo conegut: Subjectes i objecte simultàniament  Tots pensem sobre nosaltres mateixos diàriament i ens expliquem històries sobre com ha anat la nostra vida fins al punt on som ara.
o Exercici: Quan ens pregunten qui sóc jo, sobretot surten trets de personalitat, preferències personals o gustos, rols, pertinença a grups petits, pertinença a categories socials, pertinença a llocs, trets físics....
Utilitzem una gran quantitat de metàfores per parlar sobre nosaltres.
 Exemple: Metàfora del nostre interior: Tenim la idea de que hi ha un jo profund que es troba a dins nostre, que es troba sota el jo que ensenyem als demés.
 Allò veritablement important es dins se cada persona.
 La veritable bellesa és a l’interior.
 La imatge no és important, ho és allò que portes dins.
 ...
 Quan et diuen “sigues com ets” et deixes guiar per les normes socials, analitzant què és convenient ser. Si volem ser com volem haurem de mirar quines condicions ens han fet com som.
Per canviar, cal canviar les circumstancies.  “Jo sóc jo i les meves circumstancies”.
Per canviar a les persones, hem de canviar la societat primer.
Jo autèntic: Format per capes que representen tot el que som (com una ceba) Jo sol o múltiple: o Jo sol: Expressions utilitzades: Ell és així de sempre, no canviarà mai, ho he fet perquè jo sóc així, sempre fa el mateix, ell no és així, és un fals, no li coneixia aquesta faceta, mai m’hagués imaginat que em comportaria així, aquestes idees ens diuen que com que som d’una determinada manera ens sorprèn qualsevol canvi (no ens agraden els canvis) Dimensió social de la persona o Laura Casado Jo múltiple: Som sempre la mateixa persona? No. En diferents llocs i diferents temps les persones són diferents. (no ets de la mateixa persona a la universitat que a casa).
 En quina mostrem el nostre veritable jo? És molt complicat saber quina és la veritable.
1.2: La identitat social Part de l’autoconcepte que prové del coneixement de que pertanyem a diferents grups socials, juntament amb el significat valoratiu i emocional associat a aquesta pertinença.
1.2.1: Categorització: estereotips, prejudicis, discriminacions Categoritzar és tractar objectes diferents com si fossin equivalents, agrupar en classes els objectes, els successos i les persones que ens envolten, i respondre envers ells en funció de la seva classe de pertinença més que no par per la seva unitat.
És una forma de reduir la complexitat del món que ens envolten, reduint les diferències de diversos objectes de forma que siguin tractats com a equivalents entre sí i diferents dels membres d’altres categories (psicologia cognitiva)  Això ens permet identificar objectes, decidir les accions adequades per a cada persona i objecte:   Funció cognitiva: Estructurar la informació que ens arriba del món, organitzar-la establint diferències i similituds, agrupar-les en categories i transformar-la. Anul·lem totes la informació que podrien contradir la semblança o diferència entre dos objectes (exagerar les diferències entre una persona jove i una persona gran).
Funció normativa: La categorització constitueix un fenomen essencial per a orientar els comportaments socials i per a mantenir i crear els valors, les normes i les creences. En definitiva: constitueix un sistema sociocognitiu que crea, orienta i defineix la situació concreta d’un individu en la societat.
La mera existència de categories ens obliga a donar-li sentit.
Efectes de la categorització “Havent categoritzat a una persona com essent més o menys d’un tipus particular, un és guiat per expectatives generals sobre el que és probable que faci o no aquest tipus de persones, i això redueix el rang d’accions esperades d’aquesta persona en situacions particulars, induint un sentiment, en ocasions il·lusori, de control sobre el curs de les interaccions socials.
1.2.1.1: Estereotips: Imatges mentals simplificades de categories o grups de persones, que són compartides en les seves característiques essencials, per gran nombre de persones.
“Conjunt de creences, compartides, sobre els atributs personals que posseeixen els membres d’un grup.” Els estereotips provoquen:   Percepció distorsionada de manera que la informació que perceben s’ajusti a la categoria a la qual s’ha assignat l’estímul. Exemple: Interpretem les actituds d’un català com a més esquerpes a l’hora de pagar.
Atribució: Els esdeveniments/conductes que confirmen l’estereotip s’atribueixen a trets estables (i viceversa).Exemple: Un estudiant suspès atribueix la seva mala nota a la Dimensió social de la persona   Laura Casado dificultad de l’examen o a la mala llet del professor (causa externa a ell). En canvi, el professor l’atribueix a una causa interna de l’alumne (no ha estudiat prou).
Selecció: Es presta major atenció i es recorda millor la informació que confirma l’estereotip. Exemple: Si una persona immigrant en un bar intenta que l’atenguin i la nostra atenció es centrarà completament en ell, sense tenir en compte la resta d’immigrants del bar està asseguda esperant el seu torn.
Recerca selectiva d’informació que va en la direcció de les expectatives. Exemple: Si hi ha un cas de maltractament, busquem que la parella sigui estrangera per convèncer-nos de que això aquí no passa.
1.2.1.2: Perjudici: És uns disposició en general negativa, envers els membres d’un grup o una categoria pel simple fet de pertànyer a aquest grup o categoria.
Són la base de la discriminació.
1.2.1.3: Discriminació: Les accions en contra de grups o categories dels membres que pertanyen a certs grups o categories.
Es difícil saber que va primer: categorització, discriminació, perjudici, estereotips? Pots negar que tens prejudicis però realitzar accions discriminatòries.
1.2.1.3.1: Estigma (P.S.S.): L’estigma és un atribut profundament desacreditador. Els estigmes poden ser físics, de caràcter, per pertinença a un grup determinat (raça, país...). (Goffman, 1963) El procés d’estigmatització fa referència als estereotips negatius que s’assignen a les persones quan algun atribut seu es considera diferent o inferior a la norma social imperant (Buchanan, 2008).
Implica una severa desaprovació social de persones amb característiques o creences que es consideren en un moment donat com a inacceptables des del punt de vista de les normes culturals dominants (Buchanan, 2008).
Persones que poden patir estigmatització:         Persones amb alguna discapacitat Persona amb alguna deformació física o malaltia visible Membres d’una minoria ètnica o social Persones amb problemes de drogues Persones amb dificultats vinculades a la salut mental Persones amb la SIDA Persones que tenen relacions sexuals amb d’altres del mateix sexe ...Qualsevol persona definida com a “diferent” 1.2.1.3.2: Dels estereotips i l’estigma a la discriminació: La discriminació implica que aquells que es troben en una situació de poder utilitzen per difondre prejudicis contra altres persones que tenen menys poder, per a jutjar-los i per actuar-hi en contra.
Dimensió social de la persona Laura Casado La discriminació es basa en la diferència d’atributs, es reforça a través de l’estigmatització i els estereotips, i serveix per a sostenir la separació i el diferencial del poder. Exemple: En una empresa els homes acostumen a fer pinya, sortint després de la feina a prendre alguna cosa, facilitant així excloent a les dones.
1.2.1.3.3: Processos de discriminació:       Deshumanització: Per norma, l’ésser humà és masculí. Eliminar les característiques humanes de les persones a les que es vol atacar.
Ideologies de perillositat social. Exemple: Anarquista.
Aïllament: manca o perdia de capital social (nombre de relacions que tens i què pots aconseguir a partir d’aquestes relacions) Rebuig: Reducció de possibilitat de vida.
Hostilitat: Víctima de violència.
Marginació: Exclusió.
o Buchanan (2008): Restringir la habilitat d’una persona per desenvolupar el seu potencial, afectant negativament a les seves relacions, l’autoestima, etc.
1.2.1.3.4: Efectes psicològics de la discriminació:  Identitat deteriorada “spoiled identity” (Goffman) o Identitat social negativa (Tajfel): o Baixa autoestima o Autoaplicació dels estereotips: T’acabes creient el que diuen de tu.
o Identitat única: Acaben convertint-se només en allò pel que els estigmatitzen.
ESTIGMA Internalització i reforç d’una identitat maculada Reducció d’oportunitats Estereotips i etiquetes Rols i expectatives 1.2.1.4: Canviar la identitat social: (Tajfel, 1981): Si el grup contribueix a aspectes positius de la nostra identitat la persona tendirà a mantenir-se dins del grup.
Si el grup no satisfà aquest requisit la persona tendirà a buscar nous grups. Excepte si:   Abandonar el grup és impossible per raons “objectives”.
Abandonar el grup entra en conflicte amb valors important que formen part d’una autoimatge acceptable.
Si no pots abandonar el grup, tens dos opcions:  Canviar la interpretació que es fa dels atributs negatius, o bé justificar-los o bé fer-los acceptables.
Dimensió social de la persona  Laura Casado Comprometre’s en una acció social que canviï la interpretació social d’aquell atribut com a negatiu.
2. Nivell social II (interactiu) 2.1: El jo reflectit El que realment som prové dels altres. La reflexivitat és producte del llenguatge, i per tant producte de la vida social.
2.1.1: La identitat emergent: el Jo i el Mi Aquesta capacitat reflexiva sorgeix de la relació amb altres persones. La identitat com a mirall de l’altre:  Pragmatisme nordamericà (1880-1930): James, Baldwin, Cooley i Mead.
o William James:  Si mateix = JO + MI (Self= I + Me)  JO (I) = cognoscents =font de l’experiència  MI (me) = allò que conec de mi  Components del sí mateix (self):  El nostre cos  Les nostres possessions  Els nostres rols  Les nostres creences o James Mark Baldwin (1861-1934):  Paper dels triomf i fracassos en la IMITACIÓ  AUTOCONSÈNCIA com a CONSCIÈNCIA DE L’ALTRE: Entre el sí mateix (self) i la societats (el altres) no hi ha una oposició (no és una lluirà de la personalitat contra les repressions socials). Sé qui sóc quan sé qui son els altres.
o Charles Horton Cooley (1864-1929):  Si mateix (self) com a imatge del mirall que són els altres. Quan estem davant d’una altre persona, el que veiem és el que som.
 Els nens aprenen a poc a poc a veure’s a sí mateixos com els veuen els altres. Som molt sensibles al que diuen els altres de nosaltres, i això ens permet desenvolupar el nostre autoconcepte.
 “El sí mateix i la societat són bessons, coneixem l’un quan coneixem a l’altre i per tant la idea d’un ego separat i independent de la resta és una il·lusió.” o George Herbert Mead (1863-1931):  Mi = consciència de mi mateix (jo + Mi de James). Tot el que coneixo sobre mí mateix.
 Jo = organisme que actua = no és consciència, simplement reacciona als altres.
 Altre = el Jo de l’altre particular.
 El self es dinàmic, està en canvi constant. L’altre em dona consciència de mí mateix i pot modificar la meva següent acció.
Dimensió social de la persona Laura Casado Exemple: Partida d’escacs. Cada partida es nova i irrepetible, tot i ser un joc amb unes normes molt pautades. El mateix passa amb la societat.
Perquè hi hagi una partida d’escacs hi ha d’haver dos persones. Quan moc una peça mai sé quina peça mourà l’altre persona. Quan fa un moviment m’està informant de moltes coses, i la cosa més important de la qual m’informa es de si el meu moviment anterior ha estat dolent o ha estat bo, i per tant m’està informant sobre mi, sobre qui sóc.
Altre Mi  Jo Altre generalitzat: Suma de tota la gent que hem conegut al llarg de la vida = expectatives dels altres sobre mi =conjunt d’actituds dels altres = allò que crec que és correcte/adequat/normal. (FORMA PART DEL MI) Com a conclusió: La identitat segons l’interaccionisme simbòlic: La identitat és:  Situada (sorgeix en cada situació, depèn del context) i múltiple  Emergent (emergeix en cada nova situació, es crea de nou, la identitat no preexisteix a les situacions en les que ens veiem involucrats)  Recíproca (els altres ens defineixen i nosaltres definim als altres)  Causa i resultat de la interacció social.
 Negociada (tenim un cert paper actiu a l’hora de pretendre com volem que els altres responguin a la nostra manera de ser) Exemple: Si volem que la gent et digui que estàs bo, saps què has de fer per estar-ho: anar al gimnàs, pagar tractament de bellesa, etc.
2.1.2: La identitat negociada Autoconsciència i agència.
2.2: La gestió d’impressions El que els altres pensen de nosaltres és el que ens constitueix. Per això és molt important gestionar les impressions que donem als altres.
2.2.1: Estratègia? Manipulació? Planificació? En alguns casos sí. Exemple: Si busquem feina tindrem molta cura de la impressió que donem.
Si volem lligar amb algú gestionarem d’una manera planificada la impressió que donarem.
Però normalment no som planificadors i manipuladors. Tot i així, gestionem la impressió:  Normes d’autopresentació: Com ens hem de comportar davant dels altres.
Dimensió social de la persona   Laura Casado Interiorització del rol: Un rol és un conjunt de normes que regulen la nostra conducta en funció de la posició que ocupem en un moment donat.
Self-impressió: Imatge de qui som.
2.2.2: Erving Goffman (1922-1982): Descriu com les persones se les arreglen per controlar les impressions que causen en altres persones utilitzant una metàfora sobre el teatre (som actors que representen un paper al llarg del dia)  Hi ha gent a qui li resulta més fàcil actuar (aquestes persones són molt admirades).
En canvi, les persones amb menys habilitat social són menys valorades.
Si mateix = actor + personatge:   Actor: L’encarregat de posar en escena l’actuació, de forjar la impressió.
Personatge: Una figura, en general agradable, les qualitats del qual han de ser evocades en l’actuació.
L’escena ha d’ajudar a que el personatge funcioni. Si no identifiquem correctament l’escena el personatge no tindrà les qualitat que ha de tenir.
La credibilitat que podem aconseguir en una determinada situació també ens afecta. Exemple: Si un professor fa una mala classe, la seva credibilitat com a professor queda afectada tant de cara als alumnes com de cara a ell mateix.
Escenari: Goffman afirma que tots els escenaris tenen una regió pública (on té lloc l’actuació) i una regió posterior (privada, invisible).
Quan la regió pública i privada entren en contacte es produeix un trencament de la credibilitat de la persona. Passem d’unes regions a unes altres constantment.
2.2.3: La gestió d’impressions a Internet:     Com funciona la G.I. a la xarxa? Quina relació mantenim amb el nostre avatar? Quants avatars solem tenir? Canvien en funció de la xarxa on estic? A partir de les coses que poso i comparteixo a les xarxes socials vaig creant una identitat.
3. Nivell social III (sociohistòric) 3.1: El paper de l’estatus i dels rols 3.1.1: El joc:  Descentrar-se a través del joc: Jugar a pare, mares, metges, mestres... Els nens adopten diferents rols, aprenent a descentrar-se de sí mateixos i veure’s a si mateixos com els altres els veuen. Així podem veure com els nens interpreten com els veiem.
 Regles i posicions: Jocs que obeeixen a regles molt precises (escacs) “Les regles tenen valors per a sí mateixes i no depenen de les característiques personals de qui ocupa la posició a la qual s’apliquen” 3.1.2: Estatus i rol  Estatus: posició social  Societat és, entre altres coses, un sistema d’estatus Dimensió social de la persona   Laura Casado Rol: Conjunt de normes que una determinada posició porta associades.  Expectatives de comportament de qui ocupa la posició en qüestió) Exemples: home, dona, mare, pare, metge, pacient, mestre, nen, estudiant, cambrer, amic, amant, avi, policia, germà, cap, subordinat,...
3.1.3: El sistema d’estatus (I):   Les posicions tenen diferent nivell. Exemple: És millor ser metge que pacient i millor ser metge que mestre però millor ser mestre que cambrer...
El marge de maniobra de la persona ubicada en un rol és variable  Algunes normes són més bàsiques que d’altres  No tots els professors posen examen, però tots fan classe (hi ha uns mínims que hi ha de ser-hi per ser considerat “professor”) El nivell de la posició social (estatus alt o baix) modula el marge d’execució de determinats rols.
L’extracció social també (enchufe).
3.1.4: El sistema d’estatus (II):  No totes les posicions estan descrites. Els rols són dinàmics i poden canviar. Exemple: No hi ha a Catalunya un rol d’immigrant occidental com a tal.
 El grau de definició i precisió de cada rol és variable. Exemple: El rol de cosí està menys definit que el de germà.
 La relació entre les posicions també està subjecta a normes. Exemple: Hi ha normes que regulen la relació metge-pacient o estudiant-mestre, però no metge-mestre.
3.1.5: El sistema d’estatus (III):    Cada persona por ocupar vàries posicions simultàniament. Però a vegades els rols no es poden desenvolupar en el mateix moment. Exemple: Es pot ser pare, veí, policia, germà, etc...alhora.
Les normes marquen les compatibilitats i les compatibilitats dels rols. Exemple: No es pot ser pare i amic alhora.
El sistema d’estatus, les relacions entre posicions, el seu valor i compatibilitats canvien al llarg de la història i les societats.
3.1.6: Rol i identitat:   Cal afegir a els coses que conformen la identitat, el conjunt de rols que una persona desenvolupa: Cada un dels qual porta associat unes normes determinades, un calor determinat i unes possibilitats determinades de relació amb d’altres estatus.
La identitat és, per tant, també un producte situat sociohistòricament.
3.1.7: Rol i contrarol:  El sistema d’estatus és un sistema d’interdependències: La majoria de rols tenen contra rols. Exemple: Metge-pacient, mestre-alumne, mare-fill.
Dimensió social de la persona   Laura Casado Si el contrarol no executa el seu paper de rol no pot exercir el seu. Exemple: Els metges necessiten que hi hagi pacient per poder ser metge.
El marge de flexibilitat del nostre rol depèn també de les expectatives del contrarol i de com aquest farà la seva feina. Exemple: Si els estudiants es mantenen en silenci es poden fer classes magistrals, si no no.
Executar un rol és una negociació permanent entre què et deixaran fer i què no.
3.1.8: Rols adscrits i adquirits Una posició, i el rol que l’acompanya, pot ser adquirida o adscrita.
 Adscrita: És assignada per la societat i la persona individual no tñe gaire marge de decisió sobre d’ells. Exemple: Posicions vinculades al sexe o l’edat, al ser de família rica o pobre, ser fill...
 Adquirida: Depenen de la nostra decisió, d’habilitats personals i dels rols prèviament adscrits. Exemple: Ser estudiant, pintor, metge...
3.1.9: Conflictes de rol (I)      Conflicte interrol: Dos rols que habitualment són compatibles deixen de ser-ho.
Exemple: Una mare fa de mestre al seu fill.
Conflicte intrarol: Demandes antagòniques al mateix rol. Exemple: Un director d’escola ha d’atendre a les peticions de mares i pares, alumnes, professors, Generalitat... Les respostes sovint no són compatibles.
Conflicte persona-rol: Creences i valors personals incompatibles amb el rol. Exemple: El comportament que ha de desenvolupar un policia no sempre ha de ser compatible amb els seus valors.
Sobrecárrega de rol: Acumulació de demandes compartibles entre elles però simultànies.
Ambigüitat de rol: Dificultat per reconèixer les expectatives que comporta una posició donada. Saps que estàs ocupant un estatus, que s’espera alguna cosa de tu però no tens clar el què. Això pot passar perquè: o Perquè no estan ben definides socialment.
o Perquè estan en procés de canvi històric o cultural.
3.1.10: Rols i identitat (segona part) La força constitutiva de la identitat que tenen els rols és degut a:    Són i, com a tals, estableixen la coherència entre el comportament de les persones i el context social extern, i això porta beneficis socialment sancionats.
Els rols tenen una consistència interna, i la seva adopció arrossega la incorporació de les seves exigències; en altres paraules, al marge que l’adopció d’un rol dona a les variacions persones es mínim i qui assumeix un rol l’assumeix com un to significatiu.
L’acció acaba modelant a les persones, és a dir, cadascú acaba sent allò que fa.
Dimensió social de la persona Laura Casado 3.1.11: El rol: construït i constructor “Ens equivocaríem si ens limitéssim a considerar el rol com una simple paüra reguladora d’unes accions visibles de fora estant. Com més petonegem, més apassionats ens sentim; més humils com més ens agenollem; i més aïrats com més aixequem el puny. El petó no és només una expressió de la passió; també n’és la fàbrica.”  Viu tal com penses o acabaràs pensant tal com vius.
3.1.12: La institució total: Parla sobre els efectes que té el tancament dels malalts mentals en psiquiàtrics. Defensa que el fet de tancar-los provoca efectes pitjor que no pas que estiguin en llibertat. Per explicar aquests efectes negatius Goffman desenvolupa el concepte de “institució total”.
També comenta el que passa amb les narracions que les persones internades tenen sobre si mateixes. Un intern crearà una narració pròpia de per què està allà, però la institució també té una narració de perquè la persona està allà, que correspon a la lògica de que la institució mateixa existeixi. El pacient no sortirà de la institució fins que no admeti que està allà pel motiu que la institució creu que hi es.
Quan la persona ha de definir-se només té dues possibilitats: o bé com vol la institució que es defineixi o bé resistir-se a aquesta definició (tot i que aquesta resistència actua contra teu i contra les teves possibilitats de sortir de la institució).
Podem estendre el concepte de “institució total” a altres espais on nosaltres passem la major part del dia, com la universitat  El nostre rol està definit pel professorat, el pla d’estudis...
3.2: La construcció sociohistòrica de la identitat 3.2.1: Estatus, rols i història: Variacions històriques en el sistema d’estatus:    Canvia el contingut dels rols: o Diferents normes. Exemple: Rol de mestre o policia.
o Diferents significat i valoració del rol. Exemple: Rol de metge.
Canvien les diferents posicions o estatus. Exemple: Desaparició de la noblesa com a posició significativa Canvien les relacions entre rols. Exemple: Dona =/= mare 3.2.2: El jo i l’entramat sociohistòric: Quan un neix ho fa en un món que ja està fet:     Tradicions i costums Institucions Convencions Creences i ideologies Contingut de la ment.
(Pensament com a xarxa social intersubjectiva) Dimensió social de la persona Laura Casado Les possibilitats de ser ja estan definides:   Què és una persona? Quins “jos” són possibles? Exemple: Aparició de l’ ”inconscient”.
3.2.3: El self com a problema (Baumeister, 1987) La pròpia pregunta del Qui sóc jo? Es troba històricament delimitada.
 El problema del self és un problema modern.
Els 4 problemes moderns del self:     Autoconeixement: En l’edat mitjana les persones no han de resoldre el problema de l’autoconeixement perquè les persones eren el que tenien. A partir del segle XVI es comença a creure que tenim un interior amagat difícil de conèixer i ni tan sols la pròpia persona es pot conèixer a sí mateixa.
Autorealització: A mida que la societat va perdent característiques religioses la realització s’ha de produir en vida i cal que les persones descobreixin per què serveixen.
Relació individu-societat: A partir de la revolucions industrials i polítiques hi ha una certa mobilitat social, i per tant la ubicació d’un mateix a la societat passa a ser considerada una responsabilitat pròpia.
Autodefinició: Qui sóc jo? En la modernitat apareix l’ideal de haver d’escollir entre múltiples posicions a la vida.
3.3: Tensió entre romàntics i il·lustrats (segles XVIII a XX): 3.3.1: Model dominant del self (segles XVIII a XX):   Self romàntic: o Món interior ocult (ànima, esperit, energia...)  Onada d’espiritisme i màgia  Recuperació del folklore de fades i éssers màgics o Amor com a unió mística:  Pèrdua de l’amat com a trencament de l’ànima o Geni i intuïció o Apassionament Self il·lustrar o modern: o Món visible i observable, possibilitat d’una ciència empírica  Existència d’unitats bàsiques (essències) que són la causa (única) dels fenòmens.
 Desenvolupament tecnològic i progrés.
o Metàfora de l’organisme com a màquina o Metàfora de la ment com a ordinador (2a meitat del segle XX):  L’home com a ésser racional o Objectiu del desenvolupament de la persona: assolir una identitat ferma, estable, lliure de contradiccions.
Dimensió social de la persona  Laura Casado Possibilitat de classificació de les persones en base a trets de caràcter estables.
3.3.2: Model dominants de self (segle XX):  Autònom: Independència i separació dels altres.
 Autosuficient: S’autoregula i és capaç de sobreviure sol i aïllat.
 Nucli escindit: Amb atributs interns que són els motius del comportament: o Raó i voluntat o Emoció i instint 3.2.3: Model dominant del self (2a meitat segle XX a segle XXI):  El self postmodern: o Tecnologies de la informació i la comunicació:  Saturació del self Desaparició de la idea d’essència individual  Colonització del self o La persona flexible:  Formació permanent Noves exigències del mercat laboral  Mobilitat Compromís variable i optatiu o Valors i racionalitat en el self postmodern:  Multiplicació del que és raonable  Ambigüitat enlloc de coherència  Reflexivitat permanent: o Ironia i sarcasme 3.2.4: Transicions del jo:    Els canvis en els models del que és desitjable ser generen canvis en les persones, perquè hi ha una exigència social d’adaptació al model vigent.
Recordeu: La normalitat és seguir les normes...
Trencar les normes és la única manera de produir canvi social però també té un cost personal sobre la nostra identitat.
...

Comprar Previsualizar