Tema 1 Fonaments del Dret (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Foanements del Dret
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 11/09/2014
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

1. Què és el dret i quines són les seves funcions 1.1 Què és el dret? Usos de la paraula dret.
1.1.1. El dret com a norma. El dret normat.
Es tracta del dret com a ordenament jurídic: conjunt de lleis vigents en un territori a les quals l’Estat dóna validesa. Les normes de la Unió Europea són vàlides als diferents països que la componen pel fet que aquests han cedit part de la seva sobirania.
Cal realitzar una distinció entre normes jurídiques, morals i socials. Si no la realitzéssim, hauríem de considerar les normes moral i socials com a jurídiques. Podem considerar coma criteris de distinció el tipus de sanció i la autoritat que dicta la norma.
   Norma jurídica: és dictada per l’autoritat jurídica competent i en cas d’incompliment es tracta d’una sanció aplicada segons reguli la pròpia autoritat.
o Caràcter sancionador: són prescripcions negatives o prohibicions i les seves sancions estan vinculades al ús de la força.
o Estructura determinada: solen respondre a un esquema tradicional ( si X, has de Y).
Norma social: és dictada per la pròpia societat i la sanció l’aplica la societat rebutjant l’individu.
Norma moral: la pròpia persona (o la seva consciència) dicta la norma i la sanció és psicològica a dins de cada individu. Tenen un caràcter absolut.
1.1.2. El dret com a fet. El dret practicat El dret es produeix a cada societat concreta pels grups i forces que hi operen de manera desigual. Per tant, el dret és part de la societat tan bon punt es troba en relació amb la resta de factors socials. No desenvolupa sempre les mateixes funcions a tots els sistemes socials.
Els nombrosos comportaments que realitzem tots els dies són en realitat actes jurídics o amb transcendència per al dret, ja que és un element necessari per a tota forma de vida social.
1.1.3. El dret com a valor. El valor de la justícia El dret és un sistema normatiu i una realitat social, però també és l’ instrument utilitzat per “fer justícia”, i es que és indiscutible que el Dret té una estreta relació amb la justícia. El que ens interessa saber és el paper que desenvolupa en relació a les normes jurídiques.
Segons Kelsen s’ha d’entendre la Justícia com una qualitat possible (no necessària) d’un ordre social que regula les relacions mútues entre els homes. D’altra banda, la podem considerar com una virtut humana, ja que un home és just si la seva conducta per a trobar la felicitat s’adequa a les normes d’un ordre social suposadament just. Per tant, un ordre social serà just si regula les relacions entre els homes de forma que cadascun dels participant hi trobin la felicitat, entenent-la com la satisfacció de certes necessitats socials. Per tant, podem dir que si no existeixen interessos en un conflicte tampoc es necessita la Justícia. Tot i això jutjar la justícia de quelcom és altament subjectiu i per tant, dependrà de cada individu.
1.1.4. El dret com a saber Parlaríem del dret com a ciència, aplicant el coneixement sobre els fenòmens jurídics. Podem distingir dos corrents de coneixement del dret:  Jusnaturalisme: corrent ideològica del dret que el concep basat en la creença de que el dret no pot ser descrit o comprès exhaustivament en termes de principis empiristes sinó que requereix una interpretació a la llum dels principis i de les idees inherents a la naturalesa racional o divina de l’home, principis i idees apriorístics que transcendeixen el món dels sentits.
Per tant, podem dir que té un fonament natural (fonament diví i racional) i estableix i s’arrela a unes veritats racional i divines. Existeixen alguns principis universalment vàlids que governen la vida de l’home però que no han estat creats per ell mateix sinó que han estat descoberts.
 Juspositivisme: està basat en els principis de la filosofia empírista i antimetafísica en els quals la creença en el dret natural (jusnaturalisme) és errònia ja que tot dret és positiu. És possible establir l’existència i descriure el contingut del dret d’un determinat país en un moment determinat en termes purament fàtics, empírics i basats en la observació i interpretació de fets socials (conductes i actituds humanes) i per tant, no fa falta recórrer a les idees preses pel dret natural. Per tant, podem dir que està arrelat a la pràctica.
1.2. El caràcter social i històric del dret 1.2.1. El dret com a producte social i històric Tot té història, per tant, el Dret també té història. El Dret és un producte social i cultural ja que, històricament sempre ha protegit més els interessos d’uns individus sobre els altres. És per això que han existit moviments en busca de la igualtat de tothom davant el Dret.
La pregunta que ens hem de formular és la següent: Quin és l’origen del dret? Allà on hi ha societat, hi ha dret (Ubi societas ibi ius)? La resposta a aquesta pregunta depèn del concepte que tingui la persona que respon sobre el dret:   Si, si entenem el dret com el conjunt de normes amb les que es regeix una societat.
No, si identifiquem el dret com el conjunt de normes que són promulgades per l’Estat (normes jurídiques) 1.2.2. Relacions socials i relacions jurídiques Què entenem per una relació social? Són tots aquells ensenyaments físics bàsics, una llengua primària, models de comportament i valors socials que imposa un gruo sobre un individu.
També se l’anomena socialització.
La relació jurídica en canvi, és aquella que es dóna entre persones quan una d’elles pot recórrer a institucions públiques per a que exerceixin sobre l’altre la seva capacitat de coerció.
Tot i això, s’ha de tenir en compte que per a estar parlant d’una relació jurídica han d’intervenir normes jurídiques, aquelles recolzades per l’Estat i recollides de l’ordenament jurídic. Són tan sols de relacions socials si aquestes estiguessin regides per normes socials i morals.
1.2.3. Dret i moral La moral influeix el Dret però aquest no està basat en la moral. Hem de dir que la normativa del Dret és heterònoma, és a dir, prové de fora de la persona. En canvi, la normativa moral prové de l’interior de la persona.
1.2.4. Dret i usos socials Igual que amb la norma moral, la societat influeix el Dret però aquest no està basat en els costums socials. Algunes normes socials coincideixen en contingut amb les normes jurídiques.
No tenen un mitjà de coerció i la seva sanció és social; la reprovació i la marginació.
Coincideixen en el caràcter col·lectiu 1.2.5. Dret, poder i força El dret és un sistema normatiu que es caracteritza perquè estipula en quins casos i condicions resulta procedent l’ús de la força. El poder que posseeix la força representa el fonament del Dret en el sentit que les seves normes són creades per qui ostenta el poder, l’Estat.
També podem establir les relacions entre Dret i força en termes instrumentals. Una norma és jurídica no tant perquè hagi estat creada pel poder, sinó perquè compta amb el recolzament en forma d’ús de la força. No és que el Dret i les seves normes estiguin garantits per la força, sinó que regulen la força. El Dret és un cos integrat de normes que determinen les condicions sota les quals s’ha d’exercir la força física contra una persona. És el conjunt de normes per l’establiment d’un òrgan de força de l’Estat.
És per això que hem de destacar que el dret s’estableix com un ordre coactiu, és a dir, el seu compliment no és una recomanació sinó una obligació.
1.2.6. Dret i Estat L’Estat en el seu funcionament ha d’observar el dret, tenir-lo en compte. Això és degut a que el dret és un instrument de poder, in instrument de control sobre la població.
D’altra banda, el dret es pot observar com una limitació del poder de l’Estat, és a dir, el control que pugui tenir l’Estat sobre les persones que en formen part.
1.3. Les funcions del dret 1.3.1. L’ambigüitat funcional del dret     Direcció de la conducta: és la funció més bàsica del dret, condicionar o orientar els comportaments dels individus d’acord amb els criteris morals, polítics o religiosos. El dret pot actuar a priori o a posteriori d’aquestes conductes, és a dir, prevenir certes conductes i orientar el comportament dels individus, o bé reprimir aquestes conductes.
Resolució de conflictes: la resolució de conflictes és la funció bàsica del dret privat.
Quan fem referència a la resolució de conflictes parlem d’una confrontació d’interessos entre dos o més persones. Aquests conflictes poden ser resolts autònomament o mitjançant les normes jurídiques i els tribunals que posen fi a la discussió.
Configuració de les condicions de vida: el dret sempre ha contribuït a configurar les condicions de vida de la gent, garantint un cert tipus de relacions socials que ha vist incrementat amb l’estat social. Els mecanismes amb els que compta el dret per satisfer aquesta funció són molt variats; seguretat pública a la educació, condicions dignes de treball, la sanitat o la vivenda.
Organització del poder social: una de les peculiaritats de tot sistema jurídic és que regula la seva pròpia creació, modificació i aplicació. Aquesta funció també es trasllada a la política, regulant així qui mana, com mana i què pot o ha de manar.
1.3.2. El dret com a instrument d’organització i control social El dret duu a terme aquesta funció organitzativa en dos àmbits o relacions:   Relacions jurídico-públiques: estableix relacions entre ciutadans i poders públics.
Relacions jurídico-privades: estableix relacions intersubjectives.
Dins l’Estat, el dret desenvolupa una funció d’organitzar el poder públic i els demés ens públics. El dret també organitza la sèrie d’òrgans competents que parlen i actuen en el seu nom. És formalment vàlid i és vigent ja que el recolza el poder de l’Estat.
Per tant, el dret tan sols serà vàlid i vigent quan sigui aprovat per l’Estat. Pot ser que el dret no es reguli més i es deixi tal i com està, o bé que es reguli. En definitiva: - El dret organitza el poder polític.
- La organització jurídica del poder el dota d’estabilitat i regularitat - La limitació del poder el converteix en jurídic i no arbitrari.
- El dret tracta d’evitar els possibles abusos de poder tant per part dels particulars com de l’Estat.
1.3.3. El dret en la resolució de conflictes La resolució de conflictes és la funció bàsica del dret privat. Quan fem referència a la resolució de conflictes parlem d’una confrontació d’interessos entre dos o més persones. Aquests conflictes poden ser resolts autònomament o mitjançant les normes jurídiques i els tribunals que posen fi a la discussió.
1.3.4. Altres funcions del dret Funció ideològica: el dret és un instrument ideològic ja que conté una ideologia, per tant reflectirà un o més punts de vista de la societat Funció simbòlica: també exerceix un poder simbòlic. El simple fet de mantenir una imatge del rei en les sales judicials denoten una clara simbologia.
Funció econòmica: és la funció que més s’està deixant notar recentment. El dret té una gran presència en la regulació de les relacions comercials, i d’alguna manera, influeixen en la política dels estats.
...