3.4. Expansió Mediterránea (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

4.  L’EXPANSIÓ  PER  LA  MEDITERRÀNIA       Aquesta   expansió   es   dona   a   partir   precisament   de   la   Batalla   de   Muret,   perduda   l’esperança   occitana,  quan  es  posa  fi  a  la  política  occitana.     Ara  l’expansió  ja  no  pot  ser  cap  al  nord,  sinó  cap  a  Llevant  o  cap  al  sud.     Tractat  de  Tudillén  (1151)     Però  cal  dir  que  aquesta  expansió  cap  al  sud  estava  limitada.  Per  què?  Perquè  al  1151  RB  IV  va   signar  el  tractat  de  Tudillén  amb  Alfons  VII  de  Castella.  Amb  ell,  s’estableix  el  repartiment  de   les  futures  conquestes  d’Al-­‐Andalus  (doc.  5).   Tudillén  (1151):  ¿com  queda  el  repartiment?¿Què  se  queda  cada  un?     Catalunya-­‐Aragó     Castella     • • • Valencia   Denia   Murcia  (excepte  Lorca  i  Vera)   • La  resta     RB  IV  ha  de  pagar  un  preu  molt  alt  per  quedar-­‐se  amb  Aragó,  i  tal  preu  és  aquest.     Tractat  de  Cazorla  (1179)   Això   continua   així   fins   el   1179,   quan   Alfons   I,   el   trobador   o   el   cast,   i   Alfons   VIII   de   Castella   signen   el  tractat   de   Cazorla,   pel   qual   la   corona   d’Aragó   perd  el   dret   sobre   Murcia,   perd   el   dret   sobre  annexionar-­‐se  Murcia.       *Després,   Pere   el   Catòlic   al   1212   va   participar   en   la   batalla   de   Navas   de   Tolosa   que   va   ser   l’enfrontament  amb  els  almogàvers.       Així,  estava  limitada  la  conquesta  al  sud.     Expansió  Mediterrània   ¿Com  serà?   • • • • Es  conqueriran:  València,  Mallorca,  Sicilia,  Atenas  i  Neopàtria  i  Sardenya.   No  es  una  expansió  ni  coherent  ni  planificada,  es  fa  sobre  la  marxa   A  vegades  respon  a:     o interessos  econòmics   o altres  a  interessos  familiars-­‐matrimonials   o d’altres  es  resultat  de  relacions  polítiques   o ...     el  que  va  succeint  es  que  es  va  traçant  la  política  expansionista  de  la  conf.  Catalano-­‐ aragonesa  sobre  la  Mediterrànea.     o Conquerir  Mallorca  respon  a  interessos  comercials,  com  cap  a  Orient  o  al  Nord   d’Àfrica.     o A   Sicília   es   segueixen   politiques   matrimonials:   l’hereva   de   Sicília   es   casa   amb   un  de  Catalunya   o A   Sardenya   respondrà   als   pactes   resultants   de   les   lluites   entre   angevins   a   Sicilia  i  els  genovesos  a  Sardenya   o I   els   almogàvers   van   intervenir   a   Grècia,   des   de   Sicilia,   sense   control   de   la   corona.     La  conquesta  de  Mallorca,  1229   Coneixem   bé   el   regnat   de   Jaume   I   per   la   seva   crònica,   el   Llibre   dels   fets,   on   es   narren   els   elements  claus  del  seu  regnat.  La  va  fer  escriure.     La   conquesta   de   Mallorca   comença   el   novembre   de   1228,   quan   Jaume   I   sopava   a   Tarragona   amb  Pere  Martell.  I  aquest  proposà  al  rei  la  necessitat  de  conquerir  Mallorca.  Aleshores  el  rei   es  fa  seva  la  idea,  i  un  mes  després,  el  20  de  desembre  de  1228,  convoca  les  corts  al  Palau  reial   de  BCN,  per  explicar  precisament  la  seva  voluntat  de  conquerir  Mallorca.   Doc.  9  à  Pere  Grony,  a  BCN,  en  una  reunió  de  les  corts  de  finals  del  1228,  respon  parlant  en   nom  ciutat  a  la  proposta  del  rei  Jaume.  Cal  dir  que  Jaume  I  obté  el  suport  de  tots  els  estaments   en  aquesta  empresa  que  volia  dur  a  terme.       Quin  era  l’interés  en  Mallorca?  La  situació  estratègica  de  les  Balears   • ja  que  Mallorca  era  el  1r  obstacle  dels  mercaders  per  navegar  o  comerciar  a  través  de   la  Mediterrània.  De  occident  i  nord  d’Afirca  arribaven  molts  productes  que  arribaven   pels   mariners   i,   per   tant,   aquestes   naus   catalanes   eren   sovint   atacades   per   pirates   o   naus   musulmanes.   Hi   havia   interès   per   mariners   i   mercaders   d’acabar   amb   aquesta   situació   Així,  interès  sobretot  comercial.     Cal  dir  que  Mallorca  es  una  empresa  catalana,  no  participen  els  aragonesos,  a  diferencia  de  la   conquesta  de  València.       La   conquesta   es   va   donar   al   1229,   i   van   haver-­‐hi   diverses   campanyes,   que   s’allarguen   fins   el   1232,  quan  ja  tota  l’illa  està  en  mans  dels  catalans.     La   població   autòctona,   els   musulmans,   en   la   seva   majoria,   s’exiliaran   o   seran   convertits   en   esclaus,  i  alguns  també  moriran  en  la  lluita  per  a  defensar  els  seus  territoris.  La  majoria  foren   sotmesos  per  les  armes,  no  hi  va  haver  rendició.   La   repoblació   de   Mallorca   es   va   fer   amb   un   repartiment   que   està   recollit   en   el   llibre   de   repartiment  de  Mallorca  (1232),  i  cal  dir  que  en  aquest  s’estableix  que:   • • La   meitat   de   l’illa   serà   pel   rei.   Aquesta   part   la   repartirà   entre   els   participants   de   la   conquesta:  nobles,  ordres  militars,  mercaders  i  patrons  de  nau,  Pere  Martell...   L’altra  meitat  la  repartirà  entre:   o El  bisbe  de  BCN   o Membres  de  l’alta  noblesa:  comtes  de  Rosselló,  Empúries,  Bearn  i  Guillem  de   Montcada.     El  llibre  diu  la  propietat,  l’extensió  i  a  qui  se  li  aotrga     La  majoria  de  la  població  o  marxà  o  fou  convertida  en  esclava  o  bé  morí  en  la  conquesta.  Per   tant,  es  necessitarà  portar  gent  de  fora  de  l’illa,  catalans  de  terres  gironines  i  Rosselló  sobretot,   que   esdevindran   pagesos   alouers.   Per   tant,   la   repoblació   de   Mallorca   significarà   un   gran   moviment  de  població.     Sabem  els  noms  de  les  persones  que  aniran  a  ocupar  les  alqueries  (equivalent  del  mas).   El   rei   va   aplicar   els   Usatges   de   BCN     a   l’illa,   i   posteriorment,   va   concedir   a   la   ciutat   el   regim   municipal  perquè  s’organitzés.       Després  de  Mallorca,  va  tenir  lloc  la  conquesta  de  Menorca  (1287),  tot  i  que  els  musulmans  de   Menorca  van  signar  un  pacte  de  vassallatge  amb  Jaume  I   I  Eivissa  i  Formentera  son  conquerides  al  1235.       El  regne  de  Mallorca  (1276-­‐1343)   A  la  mort  de  Jaume  I,  al  1276,  reparteix  els  seus  territoris  entre  els  fills:   • Pere  el  Gran:  li  deixa  Catalunya,  Aragó  i  València   • Jaume  II  de  Mallorca:  li  deixa  Mallorca  i  Rosselló.       I  així,  a  partir  de  1276  hem  de  parlar  del  regne  de  Mallorca,  que  tindrà  els  seus  propis  reis:   o o o Jaume  II  de  Mallorca  (1276-­‐1311)   Sanç  I  (1311-­‐1324)   Jaume  III  (1324-­‐1343)   I  no  serà  fins  el  regnat  de  Pere  el  Cerimoniós  en  que  el  regne  de  Mallorca,  que  inclou  Rosselló  i   Cerdanya,  en  que  retornaran  a  la  conf.  Catalano-­‐aragonesa.     La  conquesta  de  Valencia   A  diferencia  de  la  conquesta  de  Mallorca,  la  de  Valencia  no  fou  empresa  improvisada,  sinó  que   hi   van   haver   una   sèrie   d’acords   previs   (Tudillén,   Cazorla)   que   van   reservar   aquests   territoris   per  a  l’ampliació  dels  territoris  de  la  corona  aragonesa   Intervenen  tant  catalans  com  aragonesos,  a  diferencia  també  de  Mallorca.   Tres  fases  de  conquesta,  que  es  dona  entre  1229  i  1245:   • • • 1229-­‐1235   à   es   conquerí   la   zona   nord.   Al   principi   la   conquesta   fou   iniciativa   dels   nobles  aragonesos  que  començaren  a  conquerir  territori  Valencià,  i  fins  al  1232  no  es   va  afegir  el  rei  Jaume  I,  quan  amb  ell  s’afegeixen  els  catalans,  aportant  les  seves  naus.   S’arriba  fins    Borriana  en  aquesta  primera  etapa.   1236-­‐1238   à   es   conquereix   la   part   central   fins   el   Xúquer   i   la   ciutat   de   València,   conquesta  principal,  que  capitula  el  9  de  novembre  del  1238.   1239-­‐1245  à  s’arriba  fins  a  Xixona.  El  límit  de  la  conquesta  al  sud  va  portar  friccions   amb   Castella   que   no   foren   resoltes   fins   al   tractat   d’Almirra   (1244),   pel   qual   es   reservaven   les   terres   d’Alacant   per   a   l’expansió   castellana,   per   això   s’atura   a   Xixona.   Intervenen  en  tal  pacte  Jaume  I  i  l’Infant  Alfons,  futur  Alfons  el  Savi.         Repartiment  de  València   La  conquesta  no  respon  a  interessos  de  la  noblesa.   La  ciutat  de  Valencia  capitula  al  1238.  Es  narra  al  llibre  dels  fets  de  Jaume  I.     A  diferencia  del  que  passa  a  Mallorca,  molts  nuclis  de  població  varen  quedar  intactes,  perquè   hi  hagueren  moltes  capitulacions,  a  canvi  de  respectar  la  vida,  les  lleis,  costum  i  religions  dels   costums.     Per  això,  aquí  sí  que  trobem  Mudèjars,  a  diferencia  de  la  Mallorca  totalment  repoblada.   Horta  y  Valencia  es  van  repoblar  amb  catalans  (la  costa);  Castelló  amb  tortosins;  l’interior  i  la   zona   de   secà   es   fundaren   grans   latifundis,   repartits   entre   els   ordres   militars   i   els   nobles   aragonesos.     A  mesura  que  s’anava  conquerint,  es  respectava  als  habitants  que  capitulaven.     L’any  1240  el  rei  va  donar  uns  furs  propis,  una  llei  pròpia,  a  València.   També  tenim  llibre  de  repartiments  per  a  València.       Sicília   En   l’expansió   mediterrània,   la   de   Sicília   seguia   unes   causes   diferents   a   la   resta:   responia   a   qüestions  matrimonials  mes  que  a  la  voluntat  de  la  noblesa  o  els  comerciants  per  aconseguir  el   lloc.   1262  à  l’infant  Pere,  futur  Pere  el  Gran  (1276-­‐1285),  es  casa  amb  Constança  Hohenstaufen  de   Sicília,  princesa  de  Sicília  (néta  de  l’emperador  Frederic  II,  nét  del  Barba-­‐roja).  Així,  pertany  a  la   família  imperial  alemanya.   Aleshores  apareixen  els  Anjou,  els  francesos,  que  amenaçaven  l’illa,  molt  ben  situada  al  mig  del   Mediterrani.     L’amenaça   francesa   es   concreta   al   1265,   entre   el   papa,   que   els   protegia,   i   Carles   d’Anjou.   Li   permeté  la  conquesta  de  Nàpols    i  Sicília.  Pactaren  la  conquesta  de  Sicília  i  Nàpols,  perquè  el   papa  era  enemic  de  l’emperador  i  preferia  Sicília  en  mans  dels  francesos  que  dels  alemanys.     Els   angevins   arriben   a   l’illa   i   derroten   i   maten   als   darrers   monarques   de   Sicília,   els   Hohenstaufen.   Això   va   convertir   a   Constança   de   Sicília   en   l’hereva   de   la   casa   de   Sicília.   I   de   retruc,   el   seu   marit   Pere   el   Gran,   va   esdevenir   també   hereu   o   detentor   dels   drets   de   Sicília.   Així,  intenta  defensar  aquests  drets.     Però   per   altra   banda,   la  cort   siciliana   es   traslladarà   a   BCN,   fugint   de   Sicília,  i   també   demanaran   al  rei  Pere  el  Gran  que  intervingui  a  Sicília.   1282:  els  Sicilians  es  revoltaren  en  les  vespres  sicilianes  (1282).  Van  matar  a  tots  els  francesos,   i  aclamaren  a  Pere  II  com  a  rei.   Així,   Constança   i   Pere   són   aclamats   popularment   com   a   reis.   Però   això   no   va   agradar   al   papa,   i   va  crear  un  front  comú  contra  Pere  el  Gran,  format  pel  rei  de  França,  la  casa  d’Anjou,  i  Jaume   II,  el  mateix  rei  de  Mallorca,  el  germà  de  Pere  el  Gran.  La  raó  de  Jaume  II  es  que  Pere  el  Gran  va   obligar  al  germà  a  retre-­‐li  vassallatge  al  1279,  i  per  tant,  es  va  unir  al  bàndol  contrari.   Tot  i  això,  Pere  el  Gran  creà  una  flota  catalano-­‐siciliana  a  la  qual  participaren  nobles  com  Roger   de  Llúria,  i  va  derrotar  successivament  als  angevins.  I  Pere  II  fou  excomunicat  pel  papa.     Tot   i   que   militarment   aconsegueix   Pere   el   Gran   l’illa,   busca   una   solució   política   a   aquests   enfrontaments,  i  divideix  per  tal  motiu  els  regnes  entre  els  fills:   • • El  gran,  futur  Alfons  el  Liberal,  li  deixa  Catalunya,  Aragó  i  València   Al  segon,  Jaume,  li  deixa  Sicília.     Aragó  i  Catalunya  ja  no  intervindran  a  Sicília,  quedant  aquesta  a  la  seva  sort.     El  problema:  1291,  mor  Alfons  (1285-­‐1291)  sense  descendència.  El  succeeix  el  germà  Jaume  de   Sicília,  que  passarà  com  a  Jaume  el  Just.   De  fet,  cal  dir  que  en  el  testament  d’Alfons  el  lliberal  deixa  l’illa  de  Sicília  a  Jaume,  però  amb  la   condició  que  més  endavant  passi  al  germà  petit  Frederic.  Reprodueix  el  que  fa  el  pare,  per  a   que  a  la  llarga,  la  illa  quedi  separada  de  la  corona.     Però  la  situació  temporal    que  queda   no  agradà  gaire  als  francesos.  La  solució  definitiva  arriba   amb  el  tractat  d’Anagni  (1295).  Es  decideix:   • • • • • • El   matrimoni   de   Jaume   el   Just   (1291-­‐1327)   amb   Blanca   d’Anjou,   filla   de   Carles   II   d’Anjou.   La  pau  entre  França  i  la  Corona  d’Aragó   Es  restitueix  Mallorca  al  seu  rei  (Jaume  II)   Donació  de  Sicília  al  papa  (Bonifaci  VIII)   Aixecament  de  l’excomunió  del  comte-­‐rei   I  s’arriba  a  un  pacte  secret,  l’acord  pel  qual  els  francesos  no  intervindran  en  la  futura   conquesta   de   Sardenya,   que   es   reserva   la   corona   d’Aragó.   La   corona   d’Aragó   va   obtenir  garanties  de  no  ingerència  davant  una  futura  conquesta  a  Sardenya.   I  queda  en  mans  dels  sicilians  la  solució  de  la  seva  sobirania,  d’escollir  el  rei.  Però  no  volgueren   acceptar   cap   rei   francès,   i   escolliren   a   Frederic,   el   germà   petit   del   rei   Jaume   el   Just.   Això   no   va   agradar  a  francesos,  que  seguiren  atacant,  fins  la  pau  de  Caltabellotta  (1302).   D’aquesta  manera  s’inicià  el  regne  independent  de  Sicília,  tot  i  que  cal  dir  que  retornarà  a  la   corona   rere   la   mort   de   Martí   el   Jove,   fill   de   Martí   l’Humà.   Quan   mor   Martí   el   Jove   deixa   el   seu   regne  al  seu  pare  (1409).     L’expansió  a  l’orient  (sicilians  i  catalans  a  Grècia):  ducats  d’Atenes  i  Neopàtria   L’expansió   aquí   va   anar   en   mans   dels   almogàvers,   mercenaris   d’infanteria   que   primer   lluitaren   a  les  costes  del  nord  d’Àfrica  i  que  intervingueren  després  en  conquesta  de  Sicília.  I  trobarem   entre  ells  catalans  i  sicilians.   Bernat  Desclot  hi  participà,  i  descriu  en  la  seva  crònica  el  moment.     Són  mercenaris  que  rere  la  pau  de  Caltabellota,  ja  no  tenen  ocupació,  i  per  tant,  es  posen  al   servei  de  l’emperador  de  Bizanci,  que  viu  una  situació  dificultosa  amb  els  atacs  turcs.   Tenen   ràpides   victòries   i   això   va   fer   que   l’emperador   dones   a   Roger   de   Flor,   el   capità   de   la   companya  mercenària,  unes   terres:  l’anomenà  megaduc  i  el  casà  amb  una  princesa   imperial.   Això  cridà  l’atenció  d’altres  mercenaris  i  la  companyia  s’engrandí,  capitanejades  ara  per  Bernat   de  Rocafort  i  Berenguer  d’Entença.   Aniran   arreu   dels   ducats,   però   finalment   Roger   de   Flor   s’instal·∙la   a   Galipoli,   i   al   1305,   Roger   de   Flor   es   assassinat   i   tots   els   almogàvers   es   van   revoltar   contra   aquells   que   havien   perpetuat   l’assassinat  de  Roger  (1305).   Finalment,   al   1311,   s’instal·∙len   a   Atenes   i   crearan   els   ducats   d’Atenes   i   posteriorment,   el   de   Neopàtria,  i  els  posaran  sota  el  domini  del  rei  de  Sicília  Frederic.   I   de   la   família   reial   siciliana,   passaran   a   la   corona   d’Aragó   arran   matrimoni   de   Pere   el   Cerimoniós  amb  Leonor  de  Sicília,  al  1380.  Així,  passaran  a  ser  vassalls  de  Pere  el  Cerimoniós  i   no  de  Sicília.  Però  el  matrimoni  no  dura  gaire  perquè  els  florentins  s’apoderaran  dels  territoris  i   la  corona  els  perdrà  definitivament  (1391  Atenes  passa  a  mans  de  Florència).     Sardenya   Conquesta  arran  del  tractat  d’Agnani  al  1295,  pel  fet  de  renunciar  a  Sicília,  obtenia  Jaume  el   Just   el   dret   de   conquesta   sobre   Sardenya.   Però   fins   al   1323,   el   rei   Jaume   II,   el   Just,   va   fer   valer   el  seu  dret  sobre  Sardenya.  Fa  llavors  la  conquesta.   Sardenya   era   una   illa   dividida   en   4   dominis,   tres   en   mans   de   pisans   i   genovesos   i   un   quart   pertanyia   a   una   dinastia   local,   la   dels   Arborea,   que   curiosament   estava   emparentada   amb   nobles  catalans.     No   fou   conquesta   fàcil.   Pisa   i   Gènova   eren   potències   molt   fortes,   i   a   més   comptaven   amb   suport   de   partidaris   a   l’illa.   Fou   conquesta   llarga   i   costosa.   Van   haver   de   pactar   amb   els   arborea   per   poder   consolidar   les   conquestes,   van   haver-­‐hi   moltes   rebel·∙lions   en   les   zones   pisanes   i   genoveses,   i   de   fet   la   conquesta   no   es   consolidarà   fins   ben   entrat   el   segle   XV.   Va   haver-­‐hi   molta   dificultat   per   mantenir   el   domini,   i   fins   Alfons   el   Magnànim   al   XV   no   podem   dir   que  sigui  totalment  conquerit.     El   domini   polític   de   Sardenya   significava   la   importació   de   cereals,   corall,   augment   de   les   renderes  reials,  i  també  el  control  de  la  ruta  cap  a  Sicilia,  nord  d’Àfrica  i  Orient.     La  repoblació  de  Sardenya  es  va  fer  al  mateix  ritme  que  s’anava  conquerint.  Cal  dir  que  la  nova   aportació   de   població   va   ser   en   menor   escala   que   a   València   i   Mallorca.   I   coexisteix   el   dret   propi   amb   el   dret   pisà   o   el   català.   Era   un   poti-­‐poti,   on   hi   havia   zones   de   tots   gustos.   Però   la   part  més  repoblada  fou  l’Alguer,  on  encara  hi  ha  gent  que  parla  català.           ...



Comentario de eguardiolaarnal en 2015-04-19 13:43:51
No se puede descargar