Resum del temari esquematitzat (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Turismo - 2º curso
Asignatura Organització d'empreses
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 5

Descripción

Aquest és el resum del temari esquematitzat que caldrà complementar amb el resum extens per tal d'adquirir tots els coneixements necessaris per l'exàmen.

Vista previa del texto

Apunts d’Organització d’Empreses Resum més esquemàtic UNYBOOK Emanuel Martín Trillas 2014 Organització d’empreses Tema 1: L’empresa     Definició.
Classificació segons la seva activitat (sector primari, secundari, o terciari).
Classificació segons la seva creació (individuals, cooperatives, societats anònimes, societats limitades) Classificació segons la seva grandària (grans empreses, PIMES) Tema 2: missió, visió i objectius 2.1 Estratègia Direcció intencionada al canvi per aconseguir avantatges competitives en els diferents negocis de l’empresa. L’estratègia està supeditada als objectius, ja que els objectius és a on volem arribar i l’estratègia és com volem arribar-hi.
2.2 Planificació estratègica És el procés de desenvolupament de plans per assolir propòsits o objectius. Dintre de la planificació estratègica tenim la visió i la missió: MISSIÓ: qui som? d’on venim? Quina és l’essència del nostre negoci? VISIÓ: a on anem? a on volem arribar? La visió ha de ser clara, que dibuixi una escena, que descrigui el futur, que sigui fàcil de recordar, que inclogui aspiracions realistes, orientada a les necessitats del client, etc.
Tema 3: estructura organitzativa de l’empresa 3.1 Què és l’emprenedoria? Un emprenedor és una persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial. Es caracteritzen per ser passionals, ambiciosos, amb iniciativa, amb esperit de superació, creatius, amb capacitat de lideratge, i organitzats.
3.2 Tipologies d’empresa Les empreses es poden classificar segons la seva mida, la seva activitat, l’àmbit de l’activitat, la propietat, els beneficis, o la forma jurídics.
EVOLUCIÓ D’UNA EMPRESA Idea ------- Planificació i realització --------- Empresa Etapes: 1. Generació d’idea (estudiar el mercat i/o innovar). 2. Naixement de l’empresa (Emprendre). 3. Travessa pel desert (resistir i seguir endavant). 4. Enlairament (treballar).
5. Primera consolidació (saber prioritzar). 6. Creixement/expansió (reorganitzar el treball i els processos). 7. Consolidació definitiva (aprofitar l’experiència adquirida i tot l’aprés).
EMPRESA FAMILIAR És l’empresa que està controlada pels membres d’una mateixa família en la qual el capital i la gestió o govern de l’empresa també estan sota el seu control. L’objectiu principal és que tingui continuïtat en la següent generació familiar.
3.3 Entorn empresarial Tenim dos entorns diferents que envolten una empresa: l’entorn general i l’entorn específic.
- L’entorn general: compost per el sociocultural, l’econòmic, el políticolegal, i el tecnològic.
- L’entorn específic: compost per nous productes, competidors nacionals, competidors internacionals, nous competidors, clients, propietaris i agents socials, administradors i proveïdors.
TEORIA DE LES 5 FORCES DE PORTER Aquestes són: el poder de negociació dels clients, el poder de negociació dels proveïdors, l’amenaça de nous entrants, i l’amenaça de productes substitutius, en combinació amb unes variables que influeixen en una 5a força: el nivell de competència en la indústria.
3.4 Direcció de l’empresa En la direcció de l’empresa diferenciem el propietari i el director. El propietari és la persona o el conjunt de persones (segons la naturalesa de l’empresa) que té per funció portar capital i finançaments per obtenir un benefici. El director té una relació amb l’empresa laboral i té la funció de tenir cura del bon funcionament de cada departament i treballador. Després tenim l’empresari, que conté totes dues funcions del propietari i del director.
L’acció de dirigir es basa en combinar i ordenar recursos per assolir els objectius establerts. Per aconseguir-ho necessita 4 funcions bàsiques: - Planificar (definir objectius).
- Organitzar (l’organització pot ser formal o informal i es basa en establir i definir el personal per les diferents tasques de l’empresa així com la jerarquia dins de la mateixa).
- Gestionar l’equip humà (definir els llocs de treball entre els possibles treballadors disponibles).
- Control (verificar que es compleixen els objectius planificats).
Entre els nivells de direcció tenim: - Alta direcció: encarregats de “pilotar” l’empresa.
- comandaments intermedis: coordinen i supervisen la direcció dels supervisors.
- Supervisors: estan en contacte directe amb els treballadors i s’encarreguen d’assignar tasques i supervisar resultats dels treballadors.
Tema 4: La gestió dels recursos humans 4.1 Les persones com a font d’avantatge competitiu Els avantatges competitius són tots aquells trets que et fan diferent dels teus competidors. Els treballadors marquen la diferència ja que les persones no són “copiables”. Per optimitzar el treball dels treballadors fan falta les 3 “C”: - Competència: treballadors amb formació concreta.
- Coordinació: treball conjunt entre els treballadors.
- Compromís: lleialtat dels treballadors a l’empresa.
Un avantatge competitiu ha de ser difícil d’imitar, únic, possible de mantenir, netament superior a la competència, i aplicable a varies situacions.
En turisme les persones són l’avantatge competitiu més potent ja que estan en continu contacte amb el client.
4.2 Els recursos humans a l’empresa turística Objectius generals -> facilitar el rendiment organitzacional.
Objectius específics -> Generar condicions favorables per una correcta gestió dels RRHH, i assolir eficiència i eficàcia en el treball del personal.
Funcions -> detectar necessitat quantitatives i qualitatives, reclutar i seleccionar personal, formar i desenvolupar els RRHH, aplicar els RRHH a operacions de l’organització,control i seguiment dels resultats.
PLANIFICACIÓ DELS RECURSOS HUMANS consisteix en perseguir que l’empresa tingui el número adequat de persones, amb les competències necessàries, en els llocs oportuns i en el temps que correspongui pk es realitzin de manera satisfactòria. Les seves etapes d’actuació són 1. PLANIFICACIÓ, 2. ANÀLISI DELS LLOCS DE TREBALL, 3. SELECCIÓ I RECLUTAMENT.
4.4 Anàlisi de les necessitats i els llocs de treball Espanya actualment és anomenat el país dels “mini jobs”, és a dir, que una persona ha de disposar de diversos treballs per aconseguir la renda necessària per assolir els seus costos personals.
4.5 Disseny dels llocs de treball Un lloc de treball es defineix com el conjunt de tasques que es desenvolupen gràcies a uns coneixements, tècniques, mètodes i mitjans.
Per dissenyar un lloc de treball primer hem de definir les tasques a realitzar, després identificar les activitats a realitzar per aquestes tasques, establir una metodologia per fer-les, identificar els recursos necessaris per fer-les, identificar les actituds personals laborals necessàries, indicar els coneixements necessaris per fur a terme les activitats, fixar uns objectius o resultats, i avaluar quantitativa i qualitativament els resultats.
4.6 Reclutament Consisteix en atreure un grup de candidats que potencialment es puguin ocupar del lloc de treball a cobrir establert per la organització.
FONTS DE RECLUTAMENT 1. Internes.
2. Externes (boca a boca, oferiment, anuncis orientats al públic en general, anuncis orientats a un públic específic, visites a escoles i universitats, agències de treball o headhunters).
4.7 Selecció És el punt en el qual es pren una decisió sobre quin dels candidats del grup reclutat ocuparà la posició vacant.
MÈTODES DE SELECCIÓ (formulari de sol·licitud, currículum, entrevista, tests, centres d’avaluació, proves in-basket, referències i recomanacions, grafologia).
TÈCNIQUES DE SELECCIÓ (entrevista, gamificació, càsting o exhibició de talents, gimcana).
4.8 Incorporació Primer s’indueix, s’integra o s’orienta al treballador per tal de familiaritzar-lo amb l’empresa, amb el seu nou treball i amb l’entorn en el qual es desenvoluparà. Es vol assegurar de que el treballador estigui preparat per incorporar-se i progressar òptimament per arribar als nivells de rendiment desitjats.
4.9 Formació contínua i desenvolupament del lloc de treball Aquí el treballador està en un continu procediment d’aprenentatge, formació i desenvolupament per tal de perfeccionar gradualment el seu treball i les seves funcions dins de l’empresa.
4.10 Avaluació i rendiment És un procés d’avaluació o anàlisi periòdic basat en mesures objectives que permet determinar l’eficiència amb la qual els treballadors porten a cap a les seves funcions en l’organització. Es pot portar a terme a través d’una avaluació interna o a través d’una avaluació externa.
Tema 5: Lideratge de les organitzacions 5.1 La motivació És el conjunt de factors que intervenen com a causa de la conducta o el mòbil de l’acció. És la predisposició de l’individu a adoptar un comportament orientat a un objectiu determinat.
5.2 Teories de motivació La piràmide de Maslow les agrupa en diferents nivells segons la seva importància: Adams, en canvi, creia en la teoria de l’equitat entre l’esforç i els resultats. Aquesta teoria determina que una persona es motiva quan rep una cosa determinada a canvi d’un esforç realitzat.
5.5 Lideratge La diferència principal entre un líder i un directiu és que el líder sorgeix de manera informal entre un grup de persones i INFLUEIX en el seu entorn laboral, en canvi un directiu sorgeix de manera formal, l’empresa el selecciona i li dona aquest poder per MANAR al seu entorn.
Hi ha dos tipus de líder: els que neixen i els que desenvolupen les seves capacitats de líder.
5.6 Teories de Lideratge La teoria clàssica de Max Weber diferencia entre 3 tipus de líder: - Autoritari (que mana més, imposa les coses).
- Democràtic (mana però no sense abans haver demanat l’opinió a la resta de l’equip).
- Liberal (no imposa gairebé res i dona molta llibertat al seu equip).
També tenim la teoria X Y de Douglas McGregor que és una teoria d’influència dels líders als subordinats.
- Teoria X: quan els treballadors no estan agust amb el treball, així doncs els hem d’imposar o fins i tot amenaçar per arribar a objectius, els treballadors evitaran assumir responsabilitats i mostraran un nivell d’ambició baix.
- Teoria Y: tot el contrari a la teoria X.
...