Espanya i sortida de UEM (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 11/11/2014
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA ESPANYOLA Espanya i la sortida de la UEM ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 10: Espanya i sortida de la UEM L’estiu del 2011 es planteja a Europa si sortiran Espanya i Itàlia. Aquests són països molt difícils de rescatar per la seva dimensió i necessiten molts recursos monetaris per poder sortir de la greu recessió. I tothom creu que Espanya sortiria de l’euro aquell estiu.
Però la sortida de l’euro tampoc hagués sigut fàcil, ni sostenible. Si Espanya hagués abandonat l’euro lo primer que faria seria devaluar la moneda que això crea empobriment en la població, i per tant pànic. Es frenaria totalment la despesa, consum, inversió, i d’aquesta manera una recessió immediata. Els capitals sortirien del país per la por a la incertesa. Els interessos per tant pujarien i el deute de les famílies i les empreses acumulat serien insostenible amb la nova moneda. I pensant d’aquesta manera aquell estiu tots els capitals van sortir d’Espanya per por a que aquesta surti de l’euro.
La crisi del deute sobirà va acabar el juliol del 2012 quan Espanya fa una petició a Europa per salvar el sistema financer, principalment les caixes d’estalvi (salvar la banca espanyola). La sortida dels capitals es va aturar quan entre gener i juliol del 2012 es van fer les reformes (reducció del dèficit) exigides per Europa per poder ser ajudada.
Aleshores hi ha una mínima recuperació de confiança en Espanya pels mercats financers.
Espanya quan va començar la crisi havia d’avançar lo més possibles les reformes. La crisi ja estava decidida i la catàstrofe feta, el que podia fer era salvar la situació lo més abans possible. Les reformes que va fer el sector públic juntament amb la reforma bancària van accentuar més la crisi, són reformes procícliques però que no es podien evitar.
La discussió que va existir quan Espanya va començar a fer aquestes reformes era si les imposicions d’Alemanya per “ajudar” a Espanya eren les adequades per sortir de la crisi i ajustar el país o realment l’estaven enfonsant. I es qüestiona una tercera crisi o recessió dins d’aquets context.
Conseqüències d’aquestes reformes L’economia espanyola va fer molts esforços per poder ajustar les seves balances i els seus comptes.
-Forta caiguda dels costos laborals unitaris. A partir del 2010 fins al 2014 el CLU han caigut significativament intentant recuperar la competitivitat exterior.
-Millora excepcional del saldo exterior (So), milloren totes les balances però la que més ha millorat ha sigut la de béns.
2007 > So=-10% 2013 > So=1% (un fet sorprenent en un país on no s’ha pogut devaluar) -Ajustament del dèficit públic significatiu 2009 > -12% 2014 > +5.2% -Certa reducció del deute privat (tardà) 2008 > 230% del PIB 2014 > 200/190% del PIB Malgrat totes aquestes reformes els país no surt fora del marc de perill i per això hi ha un gran control sobre el comportament i les decisions del país per la Comissió Europea, i Alemanya principalment.
La base de la crisi és la reversió del comportament del sector privat i del sector públic.
Aquest canvi de comportament s’explica per les condicions necessàries que inicialment van permetre l’expansió, i en la crisi es reverteixen canviant de signe i permeten la caiguda de l’economia: 1. El crèdit passa a ser negatiu (del 20% al 5%).
2. Canvi de signe del creixement demogràfic (immigrants i natius marxen), passa el país de generar 450.000 famílies/any a generar 70.000 fam/any.
3. Ensorrament de la construcció, de 550.000 hab. Iniciats/any a 50.000 iniciats/any.
4. Canvi sentit provisió sector públic (estat del benestar entra en crisi=serveis públics disminueixen), això afegeix més recessió.
...