Examen juny 2007 (amb solució) (2011)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Meteorologia i Climatologia
Año del apunte 2011
Páginas 14
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain EXAMEN DE METEOROLOGIA i CLIMATOLOGIA CCAA Juny 2007 1.L’evolució de l’atmosfera de qualsevol planeta depèn de: A.La seva distancia al Sol B.La seva gravetat C.Les dues anteriors D.Cap de les anteriors 2.El canvi segons la dimensió horitzontal que experimenten les variables a la troposfera és: A.Com a mínim un ordre de magnitud inferior al corresponent segons la vertical B. Com a mínim dos ordres de magnitud inferior al corresponent segons la vertical C. Com a mínim el mateix ordre que el corresponent a la dimensió vertical D.Cap de les anteriors 3.La constant dels gasos per l’aire sec: A.Es més gran que per l’aire humit B.És més petita que per l’aire humit C.Son iguals D.Cap de les anteriors 4.A l’estratosfera: A.La temperatura disminueix amb l’alçada B.La temperatura augmenta amb l’alçada C.El gradient vertical de temperatura es zero D.Cap de les anteriors 5.La diferent composició de l’atmosfera de la Terra respecte la dels altres planetes, s’explica: A.Per la interacció de l’atmosfera primitiva amb la biosfera B. Per la interacció de l’atmosfera primitiva amb la hidrosfera C. La A i la B son certes D.Cap de les anteriors 6.La radiació ultraviolada produeix més fàcilment el despreniment d’electrons de les molècules i àtoms de l’aire: A.Perque es més energètica que la visible B.perque ocupa la major part de l’espectre d’emissió solar C.perque on es produeix aquest fenomen l’atmosfera es menys densa D.Totes les anteriors 7.La destrucció d’ozó A. Es dona sobre els 30km d’altitud B.Com a resultat de la seva desintegració dona 3 àtoms d’oxigen C. A i B certes D.Cap de les anteriors 8.L’escassa presencia a l’atmosfera de gasos com el CO2, H2 i He: A. Es degut a la seva massa molecular B. Es degut als xocs de les molècules de l’aire entre elles C. A i B son certes D.Cap de les anteriors 9. La dissolució del CO2 en aigua: A.Es essencial per comprendre la formació de les roques carbonatades B.Canvia el ph de l’aigua C.A i B son certes D.Cap de les anteriors Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain 10.A la troposfera la diferencia d’altitud per a una mateixa diferencia de pressió A. Augmenta de manera quasi lineal B. Disminueix de manera quasi lineal C. Augmenta de manera quasi logarítmica D. Cap de les anteriors 11. La pressió atmosfèrica normal: A. A la superfície val 1013hPa B. A la superfície val 1013mb C. A la superfície val 1013 x 105 Nm-2 D. Totes les anteriors 12. El Younger-Dryas és un període fred que es va donar A. Al final del darrer període glacial B. Al principi del darrer període glacial C. Al mig del darrer període glacial D. Cap de les anteriors 13. A l’equador arriba més radiació solar que als pols A. Només als estius B. Sempre, estiu I hivern C. En mitjana anual D. Cap de les anteriors 14. Els esdeveniments Dansgaa..¿Oeschger són: A. Períodes d’escalfament sobtat que apareixen en els registres paleoclimàtics en el Pleistocè B. Períodes de refredament sobtat que apareixen en els registres paleoclimàtics en el Pleistocè C. Períodes de refredament en Holocè D. Cap de les anteriors 15.Als Pols A. Habitualment h ha altes pressions B. No hi ha pràcticament precipitació C. Hi ha un moviment d’aire sec i fred descendent D. Totes les anteriors són correctes 16. La velocitat quadràtica mitjana de les molècules d’aire està relacionada amb: A. La temperatura B. El quadrat de la temperatura C. L’arrel cuadrada de la temperatura D. Cap de les anteriors 17. La climatologia estudia: A. El temps meteorològic per localitats B. Les mitjanes de les variables meteorològiques durant períodes de temps llargs C. Les dues anteriors son certes D. Cap de les anteriors 18. A la troposfera el transport de calor: A. Per conducció és més important que per convecció B.Per conducció és més important que per radiació C. Per convenció és més important que per conducció D. Cap de les anteriors 19. L’aire sec és l’aire sense vapor d’aigua, per tant la densitat de l’aire sec a la pressió de 1000hPa és A. Més petita que la de l’aire humit B. Més petita que a 500hPa C. Sempre és la mateixa que la de l’aire humit Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain D. Cap de les anteriors 20. La distribució de Maxwell-Boltzmann dona: A.La probabilitat de que un fotó tingui una longitud d’ona entre i ∆ B. La probabilitat de que les molècules d’aire tinguin una velocitat entre v i v+∆v C. La velocitat d’escapament de l’atmosfera D. Totes les anteriors 21. Un menor contingut d’aerosols: A. Comporta una menor conductivitat elèctrica de l’atmosfera B. Comporta una major conductivitat elèctrica de l’atmosfera C. Els aerosols no afecten la conductivitat de l’aire D. Cap de les anteriors 22. La difusió de Mie: A. Es dona quan la grandària de la partícula difusora és tal que el seu radi es molt més petit que  B. Es dona quan la grandària de la partícula difusora és tal que el seu radi és més gran que  C. Es produeix per la presencia d’aerosols D. la B i la C son certes 23. Quan s’analitza la formació de núvols a partir de la condensació heterogènia, s’obté que, en termes generals: A. Cal una sobresaturació més gran que per la condensació homogènia B. Cal una sobresaturació més petita que per la condensació homogènia C. Cal la mateixa sobresaturació que per la condensació homogènia D. La condensació heterogènia no intervé en la formació de núvols 24. La precipitació: A. Es dona quan la grandària de totes les gotes és igual a 1 micròmetre B. Es dona quan el radi de les gotes assoleixen un radi mínim d’1m C. Es dona quan una gota ha tingut més de 10 xocs amb altres gotes D. Cap anterior 25. Un núvol marí A. Té més nuclis de condensació que un núvol continental B. Té menys nuclis de condensació que un núvol continental C. La proporció relativa de nuclis de condensació no depèn del fet que l’entorn sigui marí o continental D. Cap de les anteriors 26. En la coalescencia la velocitat de caiguda de les gotes(velocitat terminal de sedimentació): A: depèn només del pes que te la gota B: depèn de la densitat de l’aire i de l’aigua C: segueix la llei de Stokes D: B i C son certes 27. El cel es blau A: Perquè la difusió molecular es mes intensa per la radiació solar d’ona curta de color que per les altres longituds d’ona de l’espectre visible B: Perquè es produeix la dispersió de Rayleigh C: les dues respostes anteriors son certes D: Perquè la temperatura de l’atmosfera es mes freda a mesura que ens allunyem de la superfície 28. L’eficiència de coalescencia blau Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain A: dóna idea de la quantitat de gotes que en xocar s’enganxen B: dóna idea de la quantitat de gotes que xoquen C: dóna idea del radi que tindran les gotes que desprès del xoc D: cap de les anteriors 29. L’única força que actua sempre sobre masses d’aire quietes A: la Força de Coriolis B: és el gradient de pressions C. la força de fricció D: cap de les anteriors 30. En el fenomen conegut com a Halo A: intervenen núvols mitjans (altostrats) B: intervenen núvols alts (cirrostrats) C: intervenen núvols baixo (estrats) D: cap de les anteriors 31. El model de gas ideal es útil per a descriure el comportament de l’atmosfera A: habitualment B. mai C: com que l’aire és una barreja de gasos no s’utilitza aquest model D: es un exercici purament numèric 32. Un sondeig vertical de l’atmosfera mostra que durant els primers 200 m la temperatura creix a mesura que es puja A: estem en una situació d’inversió tèrmica B: l’atmosfera en aquesta zona és inestable C: com que la temperatura no disminueix amb l’altura l’atmosfera es inestable D: les respostes B i C son certes 33. En un dia d’hivern un observador meteorològic ens explica que la temperatura de rosada té el mateix valor que la temperatura de l’atmosfera A: es impossible B: la humitat relativa es del 100% C: això passa únicament als núvols D: cap de les anteriors 34. Els llamps es produeixen com a conseqüència de A: la diferent distribució de carrega en el interior d’un núvol B: la diferencia de potencial entre el sòl i la base del núvol C: pel fet de que hi hagi una superfície elevada i punxeguda D: cap de les anteriors 35. La baixa solubilitat i la petita reactivitat del nitrogen a l’atmosfera A: justifica que no hi hagi tan de nitrogen B: justifica que no hi hagi concentracions grans d’òxids de nitrogen C: justifica que les emissions de nitrogen dels volcans segueixen a l’atmosfera D: totes les respostes anteriors son certes Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain 36. Els anomenats Jets atmosfèrics A: es donen en les capes més altes de l’atmosfera B: es donen en la tropopausa i van d’est a oest C: es donen a la tropopausa i van de oest a est D: cap de les anteriors 37. Quan una massa d’aire humit experimenta un ascens per l’atmosfera A: el gradient vertical de la seva temperatura sempre és inferior en valor absolut al de l’aire sec B: condensa el vapor d’aigua si s’assoleix el nivell de condensació C. condensa sempre que s’assoleixi la temperatura de rosada D: totes les anteriors són certes 38. En una situació baroclínica A. les superfícies de pressió constant creuen les isotermes B: les superfícies de densitat constant creuen són paral·leles a les de pressió de vapor C: les isòbares creuen les isopicnes D: cap de les respostes anteriors 39. El balanç global de radiació d’ona curta a la superfície de la Terra A: es zero B: arriba més radiació d’ona curta que no pas marxa C: marxa més radiació d’ona curta que no pas arriba D: cap de les anteriors 40. La equació de Clausius-Clapeyron A: dóna la pressió de vapor en funció de la temperatura B: dóna la pressió manometrica en funció de la pressió de vapor C: dóna la densitat de l’aire en funció de la pressió D: cap de les anteriors 41. Si el gradient vertical de temperatures és mes gran que el gradient adiabatic per l’aire sec (per una situació en que no hi ha condensació) A: hi ha inestabilitat B: hi ha estabilitat C: hi ha estabilitat condicional D: cap de les anteriors 42. Si el gradient vertical de temperatura potencial canvia de signe A: tenim una situació d’estabilitat B: tenim una situació d’inestabilitat C: l’aire està estratificat D: cap de les anteriors 43. El nivell de condensació A: és l’alçada a partir del qual el vapor d’aigua comença a condensar B: és l’alçada a on la temperatura coincideix amb la temperatura de rosada C: sol coincidir amb la base dels núvols D: totes les anteriors són certes Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain 44. La temperatura del termòmetre humit A: és la temperatura que assoleix un volum d’aire quan l’aigua liquida que conté s’evapora fins que el vapor d’aigua assoleix el punt de saturació B: es la temperatura que assoleix l’aire humit C: es la temperatura que assoleix un volum d’aire saturat quan el vapor d’aigua es condensa deixant, per tant, d’estar saturat D: cap de les anteriors 45. La coalescencia A: és una fenomen relacionat amb la interacció de les gotes de precipitació dins d’u núvol B: està associada a l’estadi de formació d’un núvol C: A i B són certes D: cap de les anteriors 46. L’escalfament adiabatic d’una massa d’aire sempre A: implicarà que aquesta massa pugi i es refredi B: implicarà que es redueixi la seva humitat relativa C: A i B són certes D: cap de les anteriors 47. Per un mateix gradient de pressions A: els vents bufen mes forts al voltant d’una alta que d’una baixa B: els vents bufen mes forts al voltant d’una baixa que d’una alta C: els vents bufen aproximadament igual al voltant de les baixes que de les altes D: cap de les anteriors 48. Les masses d’aire A: s’originen en una situació anticiclònica B: s’originen en una situació ciclònica C: s’originen en els fronts D: cap de les anteriors 49. En un mapa d’altura A: la separació de les isohipses sol ser de 60m B: valors grans de les isoipses s’associen a pressions altes C: valors grans de les isohipses s’associen a pressions baixes D: A i B son certes 50. En una situació barotropica A: les superfícies de pressió constant creuen les isotermes B: les superfícies de densitat constant són paral·leles a les de pressió constant C: A i B són certes D: cap de les anteriors Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain 51. La densitat de l’aire a una alçada de 2 km en una atmosfera a una temperatura uniforme de 15ºC és A: 1 kg/m3 B: 1.1 kg/m3 C:0,93 kg/m3 D:0,91 3 kg/m 52. En un ambient insaturat tropical amb temperatura de 35ºC i una barreja de 30 g/kg de vapor d’aigua, la temperatura virtual és A: 40,6ºC B: 35ºC C: 37,2 ºC D: Cap de les anteriors 53. Prop del nivell del mar un increment en alçada de 100 m correspon a un descens en la pressió de A: 0,8 hPa B: 1,2 kPa C:2 hPa D: Cap de les anteriors 54. Quin és el gruix de la capa formada per les isòbares de 100 kPa i 90 kPa, tenint en compte que les temperatures respectives són 275 K per l’isòbara de 90 kPa i 285 K per la de 100 kPa? A:800 m B: 256 m C: 900 m D: Cap de les anteriors El flux de massa d’aire que passa per una porta oberta de dimensions 1 m d’ample per 2,5 m d’alt és 1 Kg m-2 s-1 55. Cada minut passa un total de A: 60 kg B:150 kg C:10 kg D: Cap de les anteriors 56. El flux cinemàtic (velocitat de l’aire) és A: 1 m/s B: 10,1 m/s C: 6 m/s D: Cap de les anteriors 57. Quina quantitat d’energia és necessària per incrementar la temperatura de 2 kg d’aire en 5ºC? A: 10,05 kJ B:200J C: 20kJ D: Cap de les anteriors 58. Una parcel·la d’aire amb una temperatura inicial de 15ºC puja adiabàticament 2 km des de la superfície la seva temperatura final és A: 0ºC B: -3,2ºC C: -4,6ºC D: Cap de les anteriors 59. Quina és la temperatura potencial de l’aire a una altura de 500 m i temperatura 10ºC? A: 14,9ºC B: 12,8ºC C: 9,5 ºC D: Cap de les anteriors 60. Quina diferència de temperatures vertical cal perquè hi hagi per produir un flux per conducció de 300 W/m2 a través del fons d’una capa d’aire de 1 mm? A: 1K B: 10 K C: 100 K D: Cap de les anteriors 61. La pressió de vapor de saturació per l’aire a una temperatura de 21ºC és A: 5 kPa B: 2,5 kPa C: 32 kPa D: Cap de les anteriors Donada una massa d’aire a temperatura 0ºC i pressió 50 kPa 62. La seva proporció de barreja saturada (rs) és C:1g/kg D: Cap de les anteriors 63. La seva humitat específica saturada (qs) és g/kg C: 5,2g/kg D: Cap de les anteriors A: 5,1 g/kg B: 7,7 g/kg A: 3,4 g/kg B: 7,6 64. Una parcel·la d’aire amb una temperatura potencial inicial de 30ºC puja adiabàticament 2 km des de la superfície, la seva temperatura potencial final és A: 0ºC B: - 4,2 ºC C: -1,6 ºC D: Cap de les anteriors Donades les condicions del desert, amb una temperatura de 30ºC i una pressió de 100 kPa, amb una humitat relativa del 20%.
65. La pressió de vapor de saturació és kPa D: Cap de les anteriors A: 4,4, kPa B: 2 kPa C: 0,8 Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain 66. La pressió de vapor és A: 5 kPa B: 0,3 kPa C: 0,9 kPa anteriors 67. La temperatura de rosada és A: 0ºC B: -3ºC Cap de les anteriors D: Cap de les C: 2ºC D: Una capa d’aire sobre la superfície (on P = 100 kPa) és inicialment a una temperatura de 20ºC i una humitat relativa del 58 %.
68. A quina temperatura començarà a formar boira? A: 14ºC B: -1º C C: 0ºC D: Cap de les anteriors 69. La proporció de barreja és A: 2,4 g/kg B: 1,3 g/kg C: 15,1 g/kg D: Cap de les anteriors 70. La quantitat d’aigua per kilogram d’aire sec que cal que s’evapori de gotes de pluja per formar la boira és A: 5 g/kg B: 4,9 g/kg C: 1,3 g/kg D: Cap de les anteriors La pressió a la cabina d’un avió normalment es dóna en unitats d’alçada i no de pressió. Així, una pressió de 2 km significa que la pressió en la cabina correspon a la pressió a l’aire lliure a una alçada de 2 km. Tenint en compte això suposeu que un avió està dissenyat de tal manera que pot mantenir la pressió a nivell del mar en cabina fins a una alçada de 5 km.
71. La diferència de pressions màxima que pot suportar la cabina és A: 46,25 kPa B: 30,64 kPa C: 334 Pa D: Cap de les anteriors 72. Si l’operador de vol redueix la pressió en cabina a 3 km, l’alçada màxima a la que podrà volar és A: 3 km B: 11,8 km C: 6 km D: Cap de les anteriors 73. Durant els passats 150.000 anys es pensa que les variacions orbitals poden haver alterat la radiació Solar que rebem sobre 50 W/m2 o més en certes latituds. La variació de temperatura associada és A: 2,3 ºC B 25,3ºC C: 13,5ºC D: Cap de les anteriors 74. Suposeu un model d’atmosfera d’una capa amb una emissivitat atmosfèrica de 0,9, la temperatura a la superfície és A: 15ºC B: 20ºC C: 23ºC D: Cap de les anteriors 75. Si el vent roda com un sòlid rígid al voltant del centre d’una baixa i la seva velocitat tangencial és 10 m/s a un radi de 300 km, la vorticitat relativa és A: 6,67·10-5 s-1 B: 8,23 ·10-8 s-1 C: 4,31·10-5 s-1 D: Cap de les anteriors Suposem una ciutat A que és aproximadament 250 Km al nord d’una altra B. Si les components del vent ( U.V) a A són (8,3) m/s i (5,5)m/s a B: 76. La força advectiva per unitat de massa en la direcció x és: abcd- -4,8.10-5 m/s2 -2,4.10-5 m/s2 1,35.10-6 m/s2 Cap de les anteriors 77. La força advectiva per unitat de massa en la direcció y és: a- 3,2.10-5 m/s2 Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain b- -4,3.10-5 m/s2 c- -4,6.10-6 m/s2 d- Cap de les anteriors 78. La força centrífuga associada a un vent del nord de 10 m/s a 250 Km del centre d’una baixa és: abcd- 3.5.10-5m/s2 3.5.10-6m/s2 -4.10-5m/s2 Cap de les anteriors 79. La força de Coriolis a Norman, Oklahoma (Ø= 35.2 º N), donat un vent de 10m/s és: abcd- -2,7.10-5 m/s2 -8,4.10-4 m/s2 4,2.10-4 m/s2 Cap de les anteriors 80.Donada una densitat de l’aire ( de 1 kg/m3 i fc= 10 -4 s-1, si la pressió incrementa 1 kPa en direcció est en una distància de 500 km, llavors la velocitat geostròfica del vent és: abcd- 10 m/s 20 m/s 30 m/s Cap de les anteriors 81. Si l’alçada de les isòbares incrementa en 100m cap a l’est en una distància de 500 km, llavors la velocitat geostròfica (fc= 10-4 s-1) és: abcd- 20,1 m/s 19.6 m/s 15 m/s Cap de les anteriors 82. Donat un gradient de pressions de 1kPa/km el vent ciclostròfic per un radi de 0,1 km és: abcd- 10 m/s 1,5 m/s 50 m/s Cap de les anteriors 83. En el primer km de l’atmosfera en latituds mitjanes, l’angle entre el vent i les isòbares és 15 º. El temps necessari per a que el terme de fricció ( -a V, amb a= 2,7.10-6) redueixi la velocitat horitzontal en un factor e en absència d’altres forces és: abcd- 1 hora 20,1.104 s 3,7.104 s Cap de les anteriors Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain 84. En un cert punt el gradient horitzontal de pressió a nivell del mar és 5mb/100km. El pendent de la superfície de 1000 mb en aquest punt és: a- 5.10-2 b4,08.10-4 c- 2 d- Cap de les anteriors 85. La velocitat del vent geostròfic a una alçada on la densitat de l’aire és de 0,7 kg/m3, tenint en compte que fc= 10-4 s-1 i que el gradient de pressions és 0,5 és: abcd- 71 m/s 10 m/s 110 m/s Cap de les anteriors Donada l’alçada geopotencial de 1,5 km 86. La temperatura estàndard és de: abcd- -10 C 273 K 200 K Cap de les anteriors 87. La pressió és de: abcd- 900 hPa 23,3 kPa 84,6 kPa Cap de les anteriors 88. La densitat és de: abcd- 0,9 kg/m3 1 kg/m3 0,8 kg/m3 Cap de les anteriors 89. Suposant que l’aire contaminat reflecteix un 30% i transmet un 50% de la radiació incident, la quantitat d’energia absorbida és ( suposant una irradiància igual a la constant solar) : abcd- 274 W/m2 300 W/m2 1300 W/m2 Cap de les anteriors Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain En un mapa del temps d’escala 1:60.106, la separació entre dues isòbares consecutives és d’uns 4mm i els seus valors són: 1000 mb i 1005 mb ( densitat de l’aire d’1,2 kg/m3), velocitat angular de rotació de la Terra 1 rev/dia. En un punt P situat a 43 º N de latitud, s’observa un vent de 15 m/s. El vent no segueix exactament les isòbares 8es desvia 20º).
90. La força de Coriolis en l’aproximació geostròfica : abcd- és negligible és perpendicular a les isòbares val 10-3 N/m3 cap de les anteriors 91. La força de Coriolis per unitat de volum val: a- 1,78.10-3 N/m3 b- 2.10-3 N/m3 c-10-3 N/m3 d- cap de les anteriors 92. El vent geostròfic val: abcd- 15 m/s 16 m/s 17,4 m/s Cap de les anteriors 93. La força de fricció val: abcd- 7,1 .10-4 N/m3 2,3.10-4 N/m3 10-3 N/m Cap de les anteriors Un vent de component nord s’acosta als Pirineus i els comença a remuntar. Aquest vent té una temperatura de 10C i una humitat del 50%, suposem que el punt de rosada es troba a 2ºC i que els Pirineus tenen una alçada típica de 2000m.
Suposant que el gradient adiabàtic de l’aire saturat val 6K/km: 94. La taxa a la que es refreda l’aire en ascendir per la muntanya és de : abcd- 9,8.10-3 K/m 6K/km 10,9K/Km Cap de les anteriors 95. L’alçada a la qual es produirà la condensació és a uns: abcd- 816m 2000m 400m Cap de les anteriors Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain 96. La temperatura que té l’aire quan es produeix la condensació: abcd- 275K 273K 300K Cap de les anteriors 97. L’aire ja saturat continua ascendint. Ara es refreda amb una taxa: abcd- 10,9 K/km 9 K/km 10,9K/km Cap de les anteriors 98. A quina temperatura arriba aquesta massa d’aire al cim de la muntanya? abcd- -5,1 ºC 0 ºC 2ºC Cap de les anteriors 99. L’aire ara descendeix, la taxa a la qual es refreda és: abcd- 9,8 .10-3 K/m 6 K/km 10,9 K/km Cap de les anteriors 100. La temperatura a la qual arriba a la base dels Pirineus és abcd- 10ºC 14,5 ºC 2ºC Cap de les anteriors PREGUNTA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 RESPOSTA C A B B C A D D C C D A B A D A B Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 C D B B D B B B D C A B B A A B A D C D C B A A C D A A D A A D A C A B D B D A C A D B B B D A C D A D B A B C C A Marina Arbòs, Robert Barriche, Laia Estivill, Núria Lain 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 A A D B B B A C B A D C D A B D C A A A A D A A B ...