Bloc I, Tema I: Introducció a la investigació científica. (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Mètodes d'investigació en Logopèdia
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 04/10/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro TEMA 1. LA INVESTIGACIÓN CIENTÍFICA La investigación cintífica: Objetivos • • • • • • • • • • • • Entender el concepto y la importancia de la práctica basada en la evidencia (PBE) (Ficha 1.1) Situar la ciencia dentro de las diferentes formas de obtención de conocimiento (ver Presentación).
Tener una visión general de los elementos que están presentes en la investigación científica (Presentación y Ficha 1.2).
Conocer las fases de una investigación científica (Ficha 1.3).
Conocer las características generales de las orientaciones cuantitativa y cualitativa, así como saber diferenciar entre ambas (Ficha 1.4).
Conocer las ventajas del uso de los métodos mixtos (Ficha 1.5) Aprender a identificar una hipótesis y también las variables que contiene (Ficha 1.6).
Entender los conceptos de variable independiente (VI) y variable dependiente (VD) y ser capaz de identificarlas dentro de una hipótesis (Ficha 1.6).
Conocer los criterios para evaluar una relación causal (Ficha 1.7).
Introducir el concepto de validez (Ficha 1.8).
Ser capaz de situar las diferentes estrategias metodológicas (Ficha 1.9).
Entender el objetivo del muestreo, y conocer sus principales elementos y técnicas (Ficha 1.10).
Práctica basada en la evidencia (PBE) • • • Antecedentes: o Enorme variabilidad en la práctica clínica i falta de fundamentación científica de muchas decisiones o Medicina Basada en la Evidencia (MBE) Objetivos de la MBE: dotar al profesional de habilidades para buscar la mejor evidencia científica, y evaluarla y jerarquizarla integrándola con la propia experiencia o juicio profesional para así poder ofrecer al paciente las mejores alternativas de curación.
El concepto se aplica al área de salud en sus múltiples acepciones: Evidence Based Clinical Practice, Evidence Based Mental Health, Evidence Based Healthcare, y se ha generalizado al concepto de Evidence Based Practice (práctica basada en la evidencia) Ley 44/2003 de ordenación de las profesiones sanitarias.
TÍTULO I. Del ejercicio de las profesiones sanitarias.
• Artículo 4.
o 7b. Se tenderá a la unificación de los criterios de actuación, que estarán basados en la evidencia científica y en los medios disponibles y soportados en guías y protocolos de práctica clínica y asistencial.
Perfil profesional del logopeda (Consejo General de Colegios de Logopedas) • ...el Consejo General de Colegios de Logopedas (CGCL) vigila que las actividades logopédicas tengan en cuenta el impacto cultural y la diversidad lingüística de sus Mètodes d’Investigació en Logopèdia • Cristina Font Haro usuarios y recomienda el uso de técnicas basadas en la evidencia para asegurar resultados óptimos.
Al igual que en otras disciplinas clínicas y de salud, la toma de decisiones clínicas y la actuación terapéutica se basan en la mejor evidencia disponible. ASHA (American Speech and Hearing Association) ha definido la práctica basada en la evidencia en la Logopedia, como un enfoque en el que se integra la alta calidad de la investigación con la experiencia profesional, las preferencias de la persona y los valores en el proceso de toma de decisiones clínicas (ASHA,2005).
Official policy document of the ASHA It is the position of the American Speech-Language-Hearing Association that audiologists and speech-language pathologists incorporate the principles of evidence-based practice in clinical decision making to provide high quality clinical care. The term evidence-based practice refers to an approach in which current, high-quality research evidence is integrated with practitioner expertise and client preferences and values into the process of making clinical decisions.
PBE: Concepto EBP (Evidence‐based practice): “Integration of the best available research with clinical expertise in the context of patient characteristics, culture, and preferences”.
Nosotros nos centraremos en este aspecto PBE: Proceso 1.
2.
3.
4.
5.
Convertir el problema psicológico en una pregunta concreta: PICOS Buscar "evidencia": Documentación científica Evaluación de la calidad: Riesgo de sesgo Síntesis de la evidencia Aplicar los resultados en la práctica profesional: Perícia del profesional? Características del paciente? 6. Evaluar y valorar el rendimiento de esta aplicación: Eficacia, efectividad y eficiencia.
Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro Proceso PBE [2] – Buscar evidencia Documentación científica: - WoS PsycInfo Medline (Pubmed) Scopus, … Repertorios de Revisiones Sistemáticas como Cochrane o DARE (Database of Abstracts of Reviews of Effects) Guías de práctica clínica, etc.) Proceso PBE [3] – Evaluación de la calidad APA Task Force on Evidence-Based Practice (2006). Cita: ‘’Evidence-based practice requires [...] recognize the strenghts and limitations of evidence obtained from different types of research’’ Proceso PBE [3] – General hierarchy of study designs to study effectiveness • • La anterior es una primera aproximación, muy general, a la valoración de la calidad de la evidencia.
Una aproximación más adecuada la valoración el riesgo de sesgo a través de herramientas de herramientas diseñadas para este objetivo.
Proceso PBE [4] – Síntesis de la evidencia Las revisiones sistemáticas y los metanálisis • Síntesis exhaustiva que se basa en un procedimiento sistemático y replicable de identificación, evaluación, selección y síntesis de los estudios publicados sobre un determinado objeto de estudio.
Mètodes d’Investigació en Logopèdia • Cristina Font Haro Implica: o Técnicas de documentación.
o Conceptos metodológicos para valorar la validez del conocimiento obtenidos en los estudios publicados.
o Conceptos de estadística para valorar la validez del análisis de datos y, en el metanálisis, para resumir los indicadores del tamaño del efecto.
Proceso PBE [5] – Aplicar los resultados en la práctica profesional • • Clinical expertise? Patint’s values, characteristics, ...? Proceso PBE [6] – Evaluación del rendimiento • • • Eficacia (Effycacy): Resultados vs Objetivos en condiciones ideales Efectividad (Effectiveness): Resultados vs Objetivos en condiciones reales Eficiencia (Efficiency): Resultados vs Recursos en condiciones reales Práctica Basada en la Evidencia (PBE) • Reflexión final: El código deontológico destaca la responsabilidad profesional para ofrecer intervenciones con apoyo empírico que garanticen la validez de sus efectos, y el deber ético de actualización de su competencia profesional.
1.2 La metodologia: obtenció i avaluació del coneixement 1.2.1 Tipus de coneixement • • • • Nosaltres ens Vulgar centrarem en Filosòfic aquest tipus de Tècnic coneixement Científic o Objectiu: Lleis generals Persegueix arribar a establir lleis el més generals possibles o Mitjà pel qual s’arriba a aquest coneixement: Mètode científic 1.2.2. La investigació sobre el coneixement • • Gnoseologia (Epistemologia) Direcció que em de seguir per arribar al coneixement Metodologia  Mitjà operatiu. Conté una sèrie de procediments concrets que si els seguim adequadament podem arribar a obtenir el coneixement. Quins són els passos concrets per obtenir-lo.
Delimitació del coneixement científic: • Característiques: Sistemàtic; Empíric (vol dir que s’obtenen dades de persones, animals, etc.); Teòric (la información que prové de les dades obtingudes es va organitzant de forma corrent en teories); Replicable (Qualsevol recerca hauria de Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro ser possible que fos repetida per part d'una tercera persona, i a més a més aquesta persona ha d'arribar als mateixos resulatats).
• • Mites: Infal·libilitat (la ciència està subjecta a canvi, per tant com que la ciència és fal·lible és important que siguem nosaltres els que triem o destriem la recerca); Objectivitat (utilizar tots els mitjans posibles per tal que el coneixement que obtenim sigui el més objectiu possible) Objectius: Descriure (exemple: dir els litres d’aigua que han caigut); Predir (implica cert grau més de coneixement. Amb una informació “a” jo sóc capaç de predir una información “b”); Explicar (exemple: explicació de perquè plou) • Supòsits: Realisme (la realitat existeix amb interferència de l’observador però aquesta realitat està determinada, que vol dir que cada fenòmen té una causa); Ordre; Determinisme; Causació finita 1.2.3. El procés d’obtenció de coneixement Fitxa 1.2. Mètode científic: estratègies de sistematització Deducció: a partir del pla teòric deduïm conseqüències que son contrastables amb el pla empíric Inducció: a partir d’un conjunt de fets empírics, infereixo dins el principi que hi ha darrere d’allò Mètode hipotètico-deductiu Arguments deductius i inductius Esbrini d’entre els següents arguments quins són deductius i quins inductius: 1. Tots els gats són mamífers. Els mamífers alleten als seus nadons. Per això, quan neixin els gatets que esperem, la meva gata els alletarà  DEDUCTIU 2. L’aigua bull a 100ºC, perquè sempre que l’escalfo i arriba als 100ºC es posa a bullir.
 INDUCTIU 3. Sé que només t’agraden dues menes de fruita, les peres i els plàtans. Al rebost no hi havia peres i no n’has pogut obtenir enlloc; així que, atès que estàs menjant fruita, el que menges és un plàtan.  DEDUCTIU 4. Podem dubtar que el seu proper acudit faci riure, fins ara cap del seu repertori ha tingut èxit.  INDUCTIU 1.2.4. L’avaluació del coneixement • • • Per què cal que els científics posin a prova les seves teories? Dubtar d’allò establert i experimentar-ho mitjançant un conjunt de procediments formals La discussió filosòfica sobre els procediments d’avaluació Mètodes d’Investigació en Logopèdia o o Cristina Font Haro Verificació (confirmació) Falsació 1.3. La psicologia com a ciencia • • • Escissió de la Filosofia  Psicologia com a disciplina científica  o Té un objecte d’estudi propi o Empra el mateix mètode que la resta de disciplines científiques Contrastació empírica Replicabilitat La major part d’una recerca s’investiga a partir del nivell teòric Per tal que les conseqüències siguin contrastables ha d’haver un cert canvi entre l’abans i el després Per tal que aquest problema sigui objecte de recerca científica s’han de concretar les conseqüències contrastables Quan he acabat d’executar el pla d’investigació obtindré unes dades Les dades obtingudes ens ajudaràn a destriar la información Tot plegat es reporta a l’informe científic 1.4 Elements i organització de la investigación científica 1.4.2. Teories, hipòtesis, constructes • • Teoria: Conjunt d’hipòtesis contrastades i relacionades que poden donar explicació coherent a fenòmens Problema científic: Pregunta que és possible respondre amb la metodología científica o Per què hi ha diferències en el rendiment acadèmic en nivells educatius superiors? • Hipòtesi: Solució temptativa a un problema o En nivells educatius superiors, el rendiment acadèmic es pot explicar per la • Constructe: Variable no observable de forma directa, que s’ha obtingut per generalització d’observacions particulars.
teoría de la personalitat d’Eysenck.
Mètodes d’Investigació en Logopèdia o • Cristina Font Haro Extraversió/introversió són constructes de la teoría de la personalitat d’Eyesenck.
 Observo un conjunt de persones i me n’adono que difereixen en la freqüència amb què es relacionen amb la gent, exposen les seves opinions en públic, expressen les seves emocions, etc. A partir d’aquest conjunt d’indicadors defineixo la variable “introversió/extraversió”.
Altres exemples: o Disfonía (Trastorno de la voz que se produce cuando se altera la calidad de ésta en cualquier grado)? o Concepte de Conservació (Piaget): Transvasament de líquids entre gots de diferents mides.
Estructura jerárquica de les hipòtesis • • • Hipòtesi teórica, general o de sistema o En nivells educatius superiors, el rendiment acadèmic es pot explica per la teoría de la personalitat d’Eyesenck.
Hipòtesi d’investigació o empírica o En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits presenten rendiments acadèmics més alts que els subjectes extravertits.
Hipòtesi operativa o operacional És la hipòtesi que conté no tan sols les variables rellevants son que també indica com es mesuraràn o En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l’EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més alts. Els subjectes extravertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l’EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més baixos.
o En nivells educatius superiors, si els subjectes són introvertits llavors tindran valors acadèmics mitjans més alts que els subjectes extravertits, mesurant la introversió/extraversió mitjançant l’EPI.
1.4.3. Variables • • Variable: Atribut susceptible de prendre diferents valors que poden ser mesurats Exemple o Hipòtesi ▪ L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens o Variables ▪ Ús de videojocs ▪ Habilitats socials ▪ *(Característiques dels nens, tipus de videojocs, etc.) Operativització i mesura • • Operativització (operacionalització): establiment d’un criteri de mesura de la variable Classificació de les variables: Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro + Exemple: L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens Categòrica nominal binària.
Quantitativa contínua Categòrica ordinal • Exersici 1.2: Classificació variables (I) Nucli vs context • • Variables del nucli Variables del context o Vars. estranyes: o Vars. confusionistes o emmascarades o Vars. no confusionistes Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro Exemple Hipòtesi • L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens Variables • • • Ús de videojocs  nucli Habilitats socials  nucli Característiques dels nens, tipus de videojocs, etc.  context Nuclis relacionals i no relacionals • • No realcionals: 1 variable Relacionals: >1 variable Exemples: • • • • L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens Actitud dels estudiants cap a les proves de selectivitat Var.: Actitud dels dels estudiants cap a les P.S.  No relacional Els estudiants que han superat la selectivitat tenen una actitud envers les proves més positiva que els que no l’ha superat.
Var.1: Resultat selectivitat / Var.2: Actitud P.S.  Relacional El consum d’alcohol modifica el temps de reacció Var.1: Consum alcohol / Var.2: TR  Relacional Nuclis relacionals simètrics i asimètrics • • Simètrics: Mateix status. Relació bidireccional Asimètric: Diferent status. Relació unidireccional o Variables independents (VI) o Variables dependents (VD) Exemples: • • • • • L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens.
Hi ha relació entre la percepció del risc associat al tabac i l’hàbit de fumar.
V1: Percepció risc/ V2: Hàbit de fumar Simètric Jugar habitualment a la Wii produeix una millora en la forma física superior a la que produeix la PS3.
VI: Tipus de consola/ VD: Forma física  Asimètric Una alta freqüència de conductes pertorbadores a l’aula empitjora el rendiment dels estudiants.
VI: Freq. de cond. disruptives/VD: Rendiment  Asimètric Si els pares fumen s’incrementa el risc que els fills fumin VI: Hàbit de fumar dels pares/ VD: Hàbit de fumar dels fills Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro Exersici 1.3: Classificació de variables (II) 1. L’ensenyament assistit per ordinador (EAO) millora el rendiment en matemàtiques en comparació amb l’ensenyament tradicional.
2. La majoria d’universitaris catalans parlen més idiomas.
3. A la semana del naixement els nadons reconeixen la veu de la seva mare.
4. En una situación d’examen, el format de resposta (oberta o tipus test) influeix sobre l’ansietat.
5. La prevalença del tabaquisme és similar en homes i dones.
6. La percepció dels riscs associats al tabaquisme està relacionat amb el consum de tabac..
7. En els nens de 2 anys, el joc en paral·lel és mes característic que el joc en grup.
8. L’ansietat influeix sobre el rendiment en una situació d’exàmen.
9. La posición dels productes en les prestatgeries dels hipermercats influeix en la decisió de compra.
10. Un psicòleg clínic asegura que els reforçaments socials, com la lloança, tendeixen a fer augmentar l’autoconfiança del pacient. Així doncs, lloa el seu pacient cada cop que diu alguna cosa positiva sobre ell mateix i no li presta atenció quan diu alguna cosa negativa.
11. Un investigador assumeix que els nens que han rebut un entrenament perceptualmotor tindran una execució millor en tasques de coordinació ma-ull que els nens que no han rebut aquest entrenament.
1.4.4. Relació i causalitat Hipòtesi: L’ensenyament assistit per ordinador (EAO) incrementa el rendiment en mates en comparació amb l’ensenyament tradicional Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro Quins criteris s’han de complir per poder inferir que V1 és causa de v2? Associació: Ha d’existir una relació o covariació significativa entre V1 i V2 Temporalitat: V1 ha de precedir a V2 en el temps.
Absència d’espurietat: No han d’existir causes de V2 diferents de V1. És a dir, que el comportament de la VD s’ha de poder explicar única i exlusivament amb la VI, sense haver-hi així altres variables que també provoquin els mateixos resultats en la VD.
Quan aquesta variable Z afecta a la VD i a la seva vegada covaria amb la VI, la variable Z s’anomena variable confusionista i existeix una relació d’espúria entre la VD i la VI Hipòtesi: L’EAO millora el rendiment en matemàtiques en comparació amb l’ensenyament tradicional.
Quins resultats hauríem d’observar a la VD si la hipòtesi fos certa? Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro Hipòtesi: L’ensenyament assistit per ordinador (EAO) incrementa el rendiment en mates en comparació amb l’ensenyament tradicional • Així doncs, en un estudi, en podem trobar o VI o VD o “Terceres variables”: ▪ Variables estranyes i variables confusionistes ▪ Variables mediadores (Vegeu fitxa 1.7) ▪ Variabls moderadores (Vegeu fitxa 1.7) Mètodes d’Investigació en Logopèdia Cristina Font Haro 1.5 Introducció al concepte de validesa • Validesa d’un coneixement És el grau de correspondencia entre el que estudiem i el que en realitat volem estudiar • Tipus de validesa o Validesa interna: És el grau de confiança de que les variacions de la VD són causades per la VI i no per altres variables.
▪ Control de VE El grau de validesa interna depèn de: ▪ Manipulació de VI L’investigador administra els valors que pren la VI per a cada participant, és a dir assigna un valor de la VI a cada participant.
o Validesa externa: Representativitat i mostratge o Altres V. convergent, discriminant, etc.
o Fiabilitat i replicació  Precisió amb què estudiem o mesurem alguna cosa. Si en repetir una mesura arribem al mateix resultat, diem que aquella investigació és fiable, és a dir que el fet que sigui replicable li dona fiabilitat.
• Fitxa 1.9. Mètodes, dissenys i tècniques (Com validesa interna) (Com validesa externa) ...

Comprar Previsualizar